9 d'octubre
La batalla de la denominació al País Valencià

Hui 9 d’octubre en plena festivitat de Sant Dionís, el particular Sant Valentí dels valencians, es celebra no només la Mocaorà, sinó també el dia autonòmic. Una commemoració de la conquesta del rei en Jaume I de la ciutat de València i la creació del regne medieval de València. El qual va ser la llavor d’eixe ens viu i plural que anomenem poble valencià. No sempre ha sigut pas una data festiva sinó més aviat reivindicativa; des de la transició fins hui dia, l’esquerra per una banda i la dreta, sota el paraigua del blaverisme, per altra, han fet d’ella una jornada de conflicte pels símbols valencians.

Allò va quedar plenament patent als anys de la transició en l'anomenada com a “Batalla de València”. Aquest conflicte social i polític va esclatar l’any 1977 propiciat per polítics com Emilio Attard, Manuel Broseta o Fernando Abril Martorell, entre altres. Des de la recent constituïda UCD valenciana, varen assumir els postulats anticatalanistes fins a eixos dies minoritaris, per a tractar de millorar els resultats electorals de les primeres eleccions democràtiques des del franquisme. Per als seus objectius de tractar de desbancar a l’esquerra valenciana més propera a l'autonomisme i a les tesis de Joan Fuster per la unitat de la llengua hi varen utilitzar el periòdic Las Provincias, part del moviment faller, al València CF, i el suport del governador civil José María Fernández del Río.

Atemptats amb bombes com els que varen patir Joan Fuster o a Sanchis Guarner o l'aparició de grups d’ultradreta com el GAV foren essencials en aquest moment clau per al canvi democràtic al País Valencià

Hi va haver un clima de tensió i violència a la societat valenciana que va marcar per sempre els futurs canvis polítics. Atemptats amb bombes com els que varen patir Joan Fuster o a Sanchis Guarner o l'aparició de grups d’ultradreta com el GAV foren claus en aquest moment clau per al canvi democràtic al País Valencià. El nom del País Valencià era constantment qüestionat com a catalanista. Les úniques normes lingüístiques que defensava el blaverisme eren les normes del Puig per tal d'així reafirmar el seu secessionisme lingüístic enfront de la unitat de la llengua valenciana.

L'única bandera que admetien els partidaris del blaverisme era la Reial Senyera coronada de la ciutat de Valencià amb la característica franja blava enfront de la senyera quadribarrada sense blau que defenia l’esquerra valenciana. Tant és així que, fins i tot, es va cremar diverses ocasions la senyera del Consell preautonòmic del País Valencià al balcó de l’Ajuntament de València.

Tot aquest conflicte artificial i creat pels interessos polítics de la dreta valenciana per obtenir uns millors resultats electorals es fonamentava en traslladar la idea al poble valencià d’una suposada invasió i apropiació dels símbols identitaris valencians com ara la senyera o la llengua valenciana. D’eixa forma podien fer-li front, d’una banda, al nacionalisme valencià que, tot i ser prou dèbil políticament als anys 70, havia aconseguit que les formacions d’esquerres valencianes adoptaren els seus símbols i les seues aspiracions autonomistes. Les quals xocaven frontalment amb els postulats de la dreta, més regionalista i plena de polítics franquistes. De fet, molts d’ells, com el mateix Attard, varen veure en aquest conflicte també una oportunitat de netejar els seus passats al Movimiento Nacional i presentar-se davant els valencians com a salvadors d'allò valencià.

El Consell preautonòmic, majoritàriament esquerrà, va aconseguir redactar una proposta d’estatut d’autonomia al qual es va consensuar amb totes les forces polítiques. El nom seria el de País Valencià

Malgrat això, el Consell preautonòmic, majoritàriament esquerrà, va aconseguir redactar una proposta d’estatut d’autonomia al qual es va consensuar amb totes les forces polítiques. En aquest Estatut tot el que hi va separar a la societat valenciana quedava consensuat per tal de tractar de calmar totes les postures i així tindre un acord ample. La bandera portaria una franja blava però sense corona amb l’emblema del Consell per tal de diferenciar-la de la ciutat de València i així que també tingués un element diferenciador respecte a la catalana. El nom seria el de País Valencià. A més seria tramitat com el de les nacionalitats històriques per la via de l’article 151 de la Constitució espanyola.

L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia es va produir a l'1 de juliol de 1982 i per primera volta des de 1707 amb el Decret de Nova Planta, pel qual es varen abolir els Furs de l'antic Regne de València, el poble valencià tornava a tindre una forma d’autogovern. Va ser per primera volta des de feia segles que els valencians tindrien un parlament plenament constituït, lleis i institucions pròpies que regularien els símbols i la vida del poble valencià. No va esdevindre pas un procés senzill. Aquest estatut va arribar al Congrés dels Diputats i en un pacte entre Emilio Attard i Fernando Abril Martorell de la UCD i Alfonso Guerra del PSOE el varen retallar seguint les tesis del Blaverisme que els polítics de la UCD defensaven des de feia anys.

A l’Estatut li varen canviar el nom de País Valencià per l'actual de Comunitat Valenciana. Varen canviar la Senyera proposta per la Reial Senyera coronada de la ciutat de valencià. Varen esborrar qualsevol possible menció de la unitat de la llengua valenciana amb la catalana. A més, varen eliminar la possibilitat de l'aprovació per la via de l'article 151 i el varen fer pel 143 de la Constitució negant així la nacionalitat històrica del País Valencià. Només hi deixaren aquesta única menció al preàmbul de l’Estatut:

“Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta”.

Aquest estatut, el de 1982, és el resultat d’un pacte de despatx a Madrid amb el que el blaverisme finalment aconseguia plasmar en la llei fonamental  les seues tesis polítiques bàsiques

Aquest estatut, el de 1982, és el resultat d’un pacte de despatx a Madrid amb el que el blaverisme finalment aconseguia plasmar en la llei fonamental per a l’autonomia valenciana les seues tesis polítiques bàsiques cooptant el dret dels valencians a haver-hi pogut tindre el text original de l’estatut consensuat pel Consell preautonòmic del País Valencià els quals eren els representants polítics dels valencians. Tampoc a l’última reforma de l’Estatut es varen canviar els símbols valencians a excepció del reconeixement de la nacionalitat històrica.