9 d'octubre
La ultradreta carrega contra periodistes durant el 9 d’Octubre

La Unió de Periodistes ha emés un comunicat a on “lamenta i rebutja l’actitud incívica” que van patir alguns periodistes per part de l’extrema dreta durant la cobertura del 9 d’Octubre. El Salto País Valencià ha registrat casos d’amenaces i agressions als professionals.


publicado
2018-10-10 17:00:00

L’organització del doble dispositiu de seguretat de la policia i els manifestants antifeixistes ha evitat que la marxa de la Comissió 9 d’Octubre haja patit els atacs que l’extrema dreta protagonitzà l’any passat. No obstant això, una cosa no ha canviat: els periodistes continuen sent un dels objectius dels ultradretans. Els professionals que cobrien l’acte han tornat a rebre insults, amenaces i fins i tot agressions físiques. La Unió de Periodistes ha condemnat els fets en un comunicat.

Entre els agredits es troben dos fotoperiodistes de El Salto País Valencià. José Ángel Rocamora conta com un individu que es trobava entre els exaltats d’ultradreta li va arrencar el mòbil de les mans. “Quan li vaig dir que era periodista me’l va tornar. Vaig intentar gravar-lo quan es trague el cinturó i m’amenaçà amb ell". Més tard, altre ultra tornà a furtar-li el mòbil i el va tirar a terra. Mentre el periodista tractava d’arreplegar-lo, l’agressor li va pegar una punyada. L’individu en qüestió està identificat en este vídeo. 

Rafel Atez, l’altre reporter de El Salto País Valencià també va patir els insults i amenaces dels extremistes tal com s’aprecia al següent vídeo. En ell es veu com un home l’increpa per gravar l’escena i tracta de llevar-li la càmera de les mans. "Quan li vaig dir que treballava per a un 'mitjà' de comunicació em va prendre per 'catalanista' i començà a increpar-me", conta Rafel.

"Saps que un 'mitjà' és un mediano?", pregunta l'agressor al periodista mentres li espenta i intenta evitar que grave. Moments més tard, el mateix home reivindica els seus "drets d'autor" per tal d'evitar que el graven. En altre tall s’aprecia com, des de la distància, un ultra li llança amenaces com “te reviento hijo de puta, tira a grabar a tu puta madre” i el tracta de “catalanista y perro”.

L'home que llança estes amenaces ha sigut identificat com un conegut membre de la grada d’extrema dreta del València C.F, els Yomus. Nou membres d’este grup foren imputats per delictes d’odi i agressions durant el passat 9 d’Octubre.

La fotògrafa de Las Provincias, Irene Marsilla, ha sigut altra de les periodistes assetjades durant la cobertura del 9 d'Octubre. "Que te pires panca", li crida una de les dues dones a la reportera mentre la seua companya bufa un xiulet a pocs centímetres de la seua cara.

Un dels episodis més greus es va viure quan un grup de feixistes va tractar de trencar el cordó policial que els separava de la manifestació valencianista. Un grup de periodistes es va col·locar darrere de la policia per a cobrir el que ocorria quan un dels extremistes els va arruixar amb gas pebrera. Loreto Ochando, periodista de Valencia Plaza, fou una de les afectades i va haver de ser assistida per la policia.

periodistes com a objectiu de l'ultradreta

L’any passat els periodistes també estigueren al punt de mira dels exaltats d’extrema dreta. El periodista Miquel Ramos fou un dels agredits, que recentment va compartir el vídeo que gravà en 2017 quan una manifestant li tira una beguda calenta al damunt.

Estos episodis se sumen no sols als de l’any passat, sinó a altres fets recents als quals l’extrema dreta valenciana ha ficat en el punt de mira als professionals de la informació. El cas més recent ha sigut l’assetjament que ha patit el periodista d’Àpunt, Juan Nieto, per negar-se a realitzar en castellà unes preguntes a una representant del sindicat policial Jusapol.

En este cas, la portaveu del sindicat sabia que l'entrevista anava a ser realitzada en valencià i fins i tot havia contestat a vàries preguntes. Quan Nieto realitza una pregunta sobre si “comparteixen el discurs del líder de Vox” durant una manifestació del sindicat, l’entrevistada al·lega que no comprén la pregunta. Tot i la insistència, el periodista acaba per tallar la connexió enfront de la negativa de l’entrevistada per contestar. L’actuació ha costat a Juan Nieto tota una filada d’insults i desqualificacions per les xarxes socials, tot i que la resta de periodistes valencians ha eixit en la seua defensa.

Relacionadas

Extrema derecha
“L'extrema dreta valenciana beu de l'anticatalanisme”
El documental Viatge a l'extrema dreta utilitza les ciències socials per a esmicolar l'auge d'estes postures polítiques al País Valencià.
Vox
Vox, mitjans i antifeixistes
Caldria preguntar-se si l'ascens de la ultradreta no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació.
0 Comentarios

Destacadas

Partidos políticos
La relación entre PSOE y Podemos explicada en ocho gráficos

Un recorrido por los desencuentros entre los dos partidos que desde el 22 hasta el 25 de julio negociarán un Gobierno de coalición encabezado por el candidato del PSOE, Pedro Sánchez.

Acuerdos comerciales
El acuerdo de libre comercio con Europa se convierte en la última amenaza para el campo argentino

En Argentina 763.500 niños y niñas de entre 5 y 15 años realizan actividades productivas, según la encuesta EANNA. Ahora con el tratado de la Unión Europea y Mercosur, las condiciones laborales de los agricultores en Suramérica podrían incluso empeorar.

Opinión
Hay una guerra mundial en curso

Una guerra en curso siembra de cadáveres las trincheras en los que se han convertido los mares y desiertos. Es una guerra que se asoma en los telediarios, una brutal agresión que cercena la vida.

Ganadería
Pastoras del siglo XXI: ecofeminismo y cobertura móvil

Durante los últimos años está aumentando la visibilidad de mujeres que se dedican a la ganadería extensiva. Empoderadas, concienciadas, organizadas. Nos acercamos a algunas de ellas para saber más de un día a día que interpela los postulados de la sociedad capitalista occidental.

Últimas

Trabajo doméstico
El Gobierno vasco trabaja un Decreto para incluir a las trabajadoras del hogar en las ayudas a la conciliación

La norma que recoge el apoyo económico por reducción de jornada o excedencia entró en vigor en 2001. Una modificación realizada por el Ejecutivo vasco en 2007 excluía a estas trabajadoras como posibles beneficiarias.

Activismo
Menos activismo, más militancia
La división nace de la debilidad de una cultura militante que sirva de faro y muro de contención ante las dificultades del devenir político.