Precarietat en l’excel·lència

El professorat associat de la Universitat de València ha estat més de 100 dies en vaga reivindicant unes millors condicions laborals. En alguns departaments el percentatge d'associats arriba a sobrepassar el 50%.

Profesores asociados
El conflicte ha reviscolat moltes de les reivindicacions per l'educació pública dels últims anys. Mireia Baixauli

publicado
2018-09-12 06:06:00

Es necessita professor associat per a impartir classes en la Universitat de València. 12 hores setmanals (classes i tutories), més temps de preparació i correccions. Es requereixen estudis actualitzats a escala internacional sobre la matèria a impartir, capacitat per a l’elaboració del material docent, adaptació a noves assignatures, àmplia experiència professional en el camp, excel·lent expedient acadèmic, valencià nivell C1, desplaçament a càrrec del treballador. Es valorarà el coneixement de llengües estrangeres, trajectòria en recerca, títol de doctor/a i aportacions a congressos. Retribució de 7.238 euros anuals. Contracte temporal, d’1 mes a 1 any de durada”.

"La remuneració anual dels docents associats és de 7.238 euros per treballar 12 hores setmanals (classes i tutories), més temps de preparació i correccions

El dia 29 de gener, data en la qual es van iniciar les classes en el segon semestre de la Universitat de València (UV), els professors associats es declaren en vaga, una situació que s’ha allargat més de 100 dies i que ha deixat a 12.000 estudiants sense classes, segons va informar el Comité de Vaga. Basant-se en dades de 2017, un 30% del personal docent de la Universitat de València són professors associats, encara que Vincent Monroig, portaveu de la Plataforma d’Associats, calcula que s’han fet nous contractes en 2018.

Universidad
Estudiants ixen al carrer en suport del professorat associat
Després de 3 mesos de vaga indefinida a la UV, treballadors i administració continuen sense arribar a un acord.

En alguns departaments el percentatge d’associats arriba a sobrepassar el 50%, ja que és una figura molt més barata i flexible. En el cas d’altres figures, com el titular d’Escola Universitària, a temps parcial, aquest percep al voltant de 13.000 euros per treballar 12 hores setmanals. En el cas d’un associat, la seua remuneració seria de 7.238 euros pel mateix temps de docència, segons dades de 2017 recavades del portal de transparència de la UV. Malgrat que el titular d’Escola Universitària és un funcionari, té un important detall en comú amb el professorat associat: cap dels dos ha de ser doctor per poder accedir al lloc de treball.

Per l’estalvi que representa la contractació de PDI associat en detriment d’altres figures, alguns graus es nodreixen principalment d’aquesta figura docent. En el cas del Grau de Periodisme el nombre sobrepassa el 50%: 15 dels 24 professors de la carrera tenen contracte d’associats. “En el meu departament, el d’Història de l’Educació, solem ser 18 associats de 36 professors, és quelcom d’abusiu”, comenta Monroig.

"Després de nou anys m'he cansat de treballar per cinc euros l'hora

A més d’ensenyar en la universitat, els professors associats són treballadors a temps complet amb una important trajectòria, per la qual cosa imparteixen classes en qualitat de professionals en el seu camp. “L’associat és una figura interessant per a la universitat. Tracta que l’estudiant traga profit d’aquelles persones que tenen una competència reconeguda en el seu camp professional i aquestes poden transmetre aquesta experiència en la universitat”, explica el portaveu de la plataforma, Vicent Monroig.

Els associats de la Universitat de València es van plantar davant la situació de precarietat laboral en la qual es troben des de la creació d’aquesta figura l’any 1983, en la Llei de Reforma Universitària. Posteriorment, l’actual Llei Orgànica d’Universitats —coneguda com la LOU— va arreplegar tota la legislació anterior i va regular gran part de les figures docents.

El docent associat, que va ser concebut com un tipus de professor que cobreix necessitats específiques de la universitat per a acostar la seua experiència laboral als estudiants, va acabar per suplir mancances de personal a llarg termini. Açò ha provocat que molts professors encadenen contractes anuals i fins i tot mensuals durant anys. “S’ha utilitzat la figura de l’associat per a necessitats que no són les d’un associat. Hi ha una sentència del Suprem que diu que açò no és il·legal, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dir que no poden cobrir necessitats permanents... És una situació estranya que cal resoldre”, adverteix Carlos Luis Alfonso Mellado, catedràtic de Dret del Treball en la Universitat de València i president del Comité Econòmic i Social de la Comunitat.

detonant del conflicte

Els problemes lligats a la figura del professor associat van començar a aflorar arran la crisi econòmica de 2007. En aquesta època es va pervertir l’ús d’aquesta figura, ja que, en alguns casos, els professors van començar a dedicar-se a tasques que no els corresponien. Entre aquestes feines destaca la de ser utilitzats com a docents substituts a llarg termini, quan altres professors es donen de baixa o demanen una excedència, per raons com haver adquirit un càrrec polític o públic.

Universidad
La protesta estudiantil força la negociació entre la UV i els professors en vaga
Quasi un centenar d'estudiants es concentraren en el rectorat de la Universitat de València per la "situació insostenible" derivada de la vaga del professorat associat

“Hi ha gent que està en contracte de 3+3 [3 hores de classe i 3 de tutoria a la setmana] i a mitjan curs li diuen que el seu contracte serà ampliat perquè algun docent s’agafa la baixa”, comenta Alicia Martí, professora associada de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València i membre del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV). “El professor associat es va crear per a realitzar determinades funcions, no per a impartir qualsevol assignatura, i menys en la universitat, que és una institució on totes les matèries estan molt especialitzades”, afig Martí.

A més de realitzar substitucions que no els corresponen, en els primers anys com a professors associats és habitual que hagen de bregar amb el canvi d’assignatures en cada curs. “Quan comences com a professor associat, d’un any per a un altre et canvien les assignatures, encara que no siguen la teua especialitat”, afirma la professora.
Traslladar la seua vida professional a la universitat era un dels requisits indispensables abans de la crisi, però com alguns d’aquests docents van perdre el seu treball arran la forta recessió econòmica, la institució va decidir apartar la vista. Per tant, existeix personal que sobreviu al mes amb un sou que a penes s’acosta als mil euros. Un altre dels problemes al qual es veuen sotmesos és causat per la denominada “vinculació no permanent”, és a dir, els seus contractes poden ser com a màxim d’un any i, per tant, no tenen la seguretat de mantenir el lloc de treball per al pròxim curs.

“Pense que açò ha esclatat a causa del llarg temps que portem en lluita per les males condicions laborals del PDI Associat. Nosaltres ja en 2012, quan van començar les retallades en l’àmbit estatal, ens vam posar en vaga per primera vegada”, comenta Alicia. Tres anys després, com que no veien cap millora, el PDI associat va decidir crear un “Manifest de Reivindicació”, que es pot resumir en tres punts principals: igual treball-igual salari, contractes de tres anys per a poder participar com a docent investigador i un procés d’estabilització que recolze al tipus d’associat que té intenció d’ascendir per a arribar a ser l’ajudant doctor.

Seguint aquestes reivindicacions, i amb el suport de l’eurodiputada d’esquerra unida Marina Albiol, els associats decideixen fer un pas més. L’11 d’octubre de 2017, Vicent Monroig i Isabel de la Creu acudeixen a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a llegir el manifest. La Comissió els dóna la raó i els anima a presentar-ho davant els tribunals.

De Brussel·les van venir amb força, però la situació continuava sense solució. Per açò, van veure en la vaga la mesura de pressió més efectiva. Una vaga que de forma “casual”, segons afirma Vicent Monroig, va coincidir amb les eleccions al rectorat. Una casualitat que, en certa manera, els va beneficiar, ja que la precarietat dels professors associats va marcar l’agenda de tota la campanya electoral, i açò també va impulsar que l’impacte del conflicte tinguera difusió a escala estatal.

A partir de febrer, Mavi Mestre va ser elegida com a nova rectora de la universitat. “El rector Morcillo va acabar la seua legislatura amb l’inici d’una vaga i l’actual rectora, Mavi, ha començat amb la seua continuació i no pensa fer res sobre aquest tema?”, es pregunta Alicia Martí.

“La vaga va ser indefinida perquè el que volíem era contundència i que des de la institució reaccionaren. No obstant això, continuem igual perquè hi ha hagut sobre la taula alguna proposta, però en cap cas es reflecteix tot el que Mavi Mestre va oferir al col·lectiu quan era candidata. Açò ha sigut molt decebedor perquè no pots prometre unes coses que després no compliràs”, continua Martí.

El repte de la igualtat salarial.

“La Plataforma d’Associats no és un grup homogeni i ,per tant, cal corregir les diferències respectant la importància de la funció que exerceixen, incloent-hi les millores al règim retributiu”, explica Josefina Bueno, directora general d’Universitat, Recerca i Ciència.

Com a mesura per a solucionar el problema dels salaris, es va plantejar la possibilitat d’adaptar la remuneració de la Universitat de València al de la universitat que més pagava als associats dins del territori autonòmic, la Universitat d’Alacant. “Quan comencem la vaga, la primera proposta que ens fa la institució és la d’equiparar-nos a la de la universitat que més paga, però nosaltres demanem cobrar com un titular d’escola universitària i ampliar els nostres contractes a tres anys”, explica Vicent Monroig.

Percebre el mateix sou que un titular d’Escola Universitària sembla un objectiu difícilment assolible sense el suport econòmic de la Generalitat Valenciana. En el cas de la prolongació dels contractes, el rectorat va demanar a l’expert en Dret del Treball Carlos Luis Mellado que determinara si era possible allargar-los a més d’un any. “Un contracte de tres anys no és possible. Es podien fer contractes de tres anys amb la legislació anterior de la LOU, però ara aquella reivindicació, amb la llei en la mà, no és factible”, explica Mellado.

No obstant això, en la proposta presentada pel rectorat, la universitat sí que es va comprometre a lluitar per l’equiparació del sou dels associats amb la figura de titular d’Escola Universitària, com reclamava Monroig, però també caldria arribar a un acord amb les altres quatre universitats públiques valencianes. “Normalment aquestes figures es regulen per un conveni col·lectiu en la majoria de comunitats. En aquests moments, la solució fonamental està en Conselleria i en el conveni col·lectiu. La UV no pot arribar molt més lluny”, explica Amat Sánchez, representant de CC OO en la Universitat de València i membre de la Taula Negociadora.

La proposta del rectorat d’equiparar el sou al d’Alacant —la meitat a partir d’abril i la resta quan la Generalitat els donara més pressupost— venia amb la condició de suspendre la vaga, almenys temporalment. La Plataforma d’Associats va realitzar una votació a través d’internet en la qual es decidiria si era moment de deixar la vaga o no. Però amb una diferència d’onze vots, es va decidir seguir amb l’aturada i el rebuig a la proposta. “L’assemblea d’associats va decidir fer una consulta telemàtica i, d’un total de 223 persones, unes 115 van votar en contra de suspendre la vaga. La votació de 115 persones està impedint que s’aplique l’acord”, critica Amat Sánchez.

Després de quatre mesos de vaga, la participació va decaure en la majoria de departaments. Tal i com Sánchez confirma, el seguiment de la vaga no era tan alt com s’havia esperat i es podia veure en la pobra participació que va haver-hi en l’última votació. “Jo vaig votar a favor de suspendre la vaga, perquè considerava que era millor no cremar-se i acumular forces, però una majoria de les persones va votar a favor de continuar. Quan participes en un procés col·lectiu, has de respectar les decisions que s’adopten col·lectivament, encara que no les compartisques”, afig Rafael Miralles, professor associat de Periodisme.

Tanmateix, la vaga va quedar paralitzada temporalment —que no suspesa— el 28 de maig, ja que les classes estaven finalitzades i els associats havien d’examinar als alumnes per complir amb els serveis mínims. Malgrat això, el conveni col·lectiu d’universitats no va quedar finalitzat abans de l’estiu, tal com s’havia anunciat en un principi, i els associats encara no han vist cap avanç en la seua lluita. “Es tracta d’una suspensió temporal de la vaga. Nosaltres sempre hem dit que no desconvocarem la vaga fins que no hi haja una solució directa al conflicte”, explica Vicent Monroig.

Després de huit mesos de reivindicacions, l’ambient és de decepció i esgotament per part dels associats. Molts d’ells han arribat al seu límit i han optat per abandonar el seu lloc de treball. Al juny, quan va arribar la fi del curs acadèmic, aquests missatges van omplir els grups de WhatsApp dels associats: “Xics i xiques, he decidit no continuar com a associada en el pròxim curs. Sort amb la lluita!”; “Jo tampoc renovaré com a associat. Després de nou anys m’he cansat de treballar per cinc euros l’hora”; “Jo també deixe de ser associat aquest curs. No tinc motiu per seguir en un treball en el qual done tot i no em recompensen com cal. Em fa pena i és dur prendre la decisió però és el més coherent”.

I els alumnes? Els professors associats, des d’un principi, van explicar en les aules que la seua intenció no era la de perjudicar a l’alumnat, com diu Alicia Martí. “El nostre objectiu és que el sistema millore i de qui depén açò és de la institució”. Explicar la seua situació com a professors associats, a través de tutories conjuntes, i donar a conéixer el motiu de la vaga, són els primers passos que aquests docents van dur a terme.

No obstant això, a mesura que el curs anava avançant i la vaga es mantenia, més afectats es veien els alumnes, que a més havien pagat una matrícula d’assignatures que no havien sigut impartides. “És molt difícil que la quantia de les taxes es retorne, encara que si els alumnes han pagat el total d’uns continguts que no han rebut alguna cosa caldrà fer”, confessa el jurista Carlos Luís Alfonso Mellado. “L’alumnat ha patit els ‘danys col·laterals’ i ha sigut víctima del ‘foc amic’. Amb tot, la gran majoria d’ells, ha entés els motius pels quals fem vaga. La meua intenció en les classes és aconseguir despertar a l’alumnat i que es qüestione les coses. Enguany l’objectiu ha sigut el mateix, però adaptat a altres circumstàncies”, conclou el professor de Periodisme Rafa Miralles.

Alumnes i professors s’han vist perjudicats per una vaga de quasi cinc mesos i esperen amb ànsia que, o bé el conveni col·lectiu o el rectorat, tanquen el conflicte. “L’elaboració d’un conveni col·lectiu no és una tasca fàcil ni ràpida, per tant crec que estem dins dels temps habituals”, defensa Josefina Bueno, directora d’Universitat. Sense cap acord a la vista i el conveni sense finalitzar, el conflicte del professorat associat amenaça amb allargar-se fins al curs que ve.

“És possible que en setembre reprenguem la vaga, però aquesta vegada no serà indefinida sinó que fixarem una data d’inici i de fi per a no perjudicar tant als alumnes. Buscarem la manera de causar impacte i que els perjudicis siguen mínims, tant per als vaguistes com per a l’alumnat”, conclou Vicent Monroig.

0 Comentarios

Destacadas

Antiespecismo
¿Qué hace un oso en las Bardenas?

Sendaviva celebra su decimoquinto aniversario con la amplición del número de animales explotados en su zoológico y con una nueva inyección de dinero público, cuatro millones de euros para 2018 y 2019, que suman un total de 68 millones aportados por el Gobierno de Navarra.

Siria
Putin, emperador en Oriente Medio

 La victoria de Assad se ha cimentado no solo en el apoyo ruso, sino también en los efectivos que sobre el terreno han aportado Irán, Hezbolá y milicias chiíes procedentes principalmente de Iraq. Sin embargo, el auténtico vencedor en esta guerra será Vladimir Putin.

Camboya
Camboya: memoria del exterminio
El 17 de abril de 1975, la guerrilla de los jemeres rojos liderada por Pol Pot tomó las calles de Phnom Penh, la capital de Camboya.
Promiscua
Segura
Capítulo V. Me habían comentado que OKCupid era ideal porque tenía un formulario interminable de preguntas de todo tipo, desde libros que te gustan hasta política.
Literatura
Frankenstein y la criatura a la que no siempre entendimos

Las formas narrativas empleadas en el clásico de Mary Shelley le otorgan una riqueza que, a menudo, se ha pasado por alto. Las adaptaciones fílmicas han ayudado a perpetuar el mito, pero también han contribuido a confinarlo en lecturas más bien conservadoras.

Últimas

Ciencia ficción
“Es posible escribir ciencia ficción sin usar préstamos del inglés”

AnsibleFest, el primer festival de ciencia ficción feminista a nivel estatal, arranca hoy en Bilbao, y una de sus organizadoras, la crítica cultural, editora y traductora Arrate Hidalgo evalúa el panorama de un género con buena salud, aunque recalca que “también ha habido muchas iniciativas en el pasado”.

Música
Talk Talk, en el árbol de la sabiduría

En el díptico esencial de los británicos Talk Talk se escucha pop de corazón sacro, confundido entre tics jazz, aura góspel y la abnegada motivación por encontrarse con la espiritualidad de Alice Coltrane y el Miles Davis azul.

Economía social y solidaria
VI Feria del Mercado Social: mucho más que un fin de semana
En esta feria, además de ser consumidoras conscientes, vamos a demostrar que también estamos orgullosas de contribuir a la construcción de otra economía más justa y más ecológica. Hagamos que todo el año sea Feria.
Caza
La caza volverá este curso a las escuelas extremeñas

Por tercer año consecutivo, el programa de Promoción y ayuda al deporte escolar (PROADES) de la Consejería de Educación de la Junta de Extremadura volverá a incluir la caza entre sus actividades deportivas a promocionar en los colegios de la Comunidad.

Cine
Más muescas en la estirpe de los Kennedy
‘El escándalo Ted Kennedy’ (2017) sigue el camino de ‘Jackie’ (2016) indagando en lo más parecido a una familia real que ha existido por EE.UU.