Educación concertada
La salut de ferro de la poc diversa concertada valenciana

El debat sobre l’educació concertada s’ha traduït en la batalla dels partits conservadors per tal de liderar la defensa de l’anomenada “llibertat d’elecció”, concepte que ha estat present també en alguns mitjans de masses, on el model valencià ha sigut especialment atacat.


publicado
2019-12-10 07:30

El debat sobre l’educació concertada en l’Estat espanyol continua d’actualitat. Les declaracions el passat novembre de la ministra d’Educació i Formació Professional en funcions, Isabel Celaá —la qual va exposar que el dret d’elecció del centre docent no és un dret constitucional— i la resposta del PP de defensar “políticament i jurídicament la llibertat dels pares per a elegir centre docent” va tornar a posar en el focus d’atenció mediàtica en aquest tipus de docència. També al País Valencià la concertada ha tornat als titulars arran dels decrets publicats el passat dilluns i ahir en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), que va establir que també les escoles concertades estaran sotmeses a una avaluació externa per part de la Conselleria. 

L’assumpte de la concertada és un assumpte delicat, especialment si parlem d’Espanya, un dels països d’Europa on l’educació està més segregada. La concertada té poder. De fet, arran la controvèrsia per les seues declaracions, Celaá va expressar més tard una postura conciliadora: “No existeix cap pla per a la revisió de res. El sector pot estar tranquil: fa 30 anys que ho gestionem i no hi ha motius per a aquesta controvèrsia exagerada”.

Educación concertada
Educación concertada: una apuesta por la desigualdad

Mediante una defensa explícita o de manera más silenciosa los gobiernos autonómicos han permitido en los últimos años el auge de la educación concertada, una fórmula que asigna los recursos públicos a centros privados y que, en algunas regiones, ya supera el 50% de la oferta escolar.


Front l’aparent fortalesa d’aquest model, al País Valencià són nombroses veus —dels partits conservadors, d’organitzacions religioses o mitjans de comunicació de masses, entre d’altres— que parlen com si l’educació concertada patisca un atac sense precedents per part del tripartit valencià format pel PSPV, Compromís i Podem. Però, són recels fonamentats?

Problemes comuns a la concertada del País Valencià

Segons les últimes dades arreplegades pel Portal Estadístic del Ministeri d’Educació, en el curs 2017-2018 de tots els centres educatius, 1.245 són escoles concertades, la qual cosa suposa el 20% dels centres, un poc per davall de la mitjana de l’Estat, on el 21% de les escoles són concertades. 6.136 són les escoles públiques, vora el 64% dels centres. L’educació concertada al País Valencià té un pes prou important, però aquestes xifres s’allunyen del model basc on les concertades arriben al 48%.

L’ensenyament concertat al País Valencià pateix els mateixos problemes que a la resta de l’Estat espanyol. Un d’ells, la segregació per nacionalitat, és prou clara. El País Valencià té una escletxa entre el percentatge d’alumnes estrangers que acudeixen a la pública i a la privada major que a la resta de l’Estat. Si la mitjana de la concertada espanyola és de quasi un 11% d’alumnes estrangers als centres públics, a les concertades n’és el 5%. Al nostre territori eixes diferències són prou més importants: un 13,7% dels alumnes són estrangers a la pública pel 4,7% de la concertada. Aquest contrast n’és especialment important a les escoles alacantines i castellonenques amb diferències que superen els 11 punts percentuals entre els públics i els concertats.

La segregació per nacionalitat n’és especialment important a les escoles alacantines i castellonenques, amb diferències que superen els 11 punts percentuals entre la pública i la concertada

Si és ben cert que no tot depén de l’educació al centre educatiu (també ho són altres factors com la situació socioeconòmica, l’entorn familiar, etc.), l’ambient a l’escola és determinant a l’hora de configurar la visió del món dels alumnes. Un ambient amb poca multiculturalitat pot ser sinònim d’una educació desconnectada de la realitat del país. Un informe de Save the Children va contextualitzar que la concentració de l’alumnat de perfil socioecoòmic baix en l’Estat afecta el 46,8% dels centres; i que 9 de cada 10 d’aquestos són públics. “Tot això produeix una segregació escolar amb conseqüències nefastes per a la cohesió social i cultural de la nostra societat”, conclou l’informe ‘Proyecto Escolar Mapas’, presentat per la Universitat de València en col·laboració amb l’Ajuntament.

La concertada també té caràcter elitista. Les notes més altes a la PAU acostumen a ser d’eixos centres o d’altres privats. El 2019, per exemple, el primer post fou per al concertat La Asunción de Riba Roja. La segregació per condició socioeconòmica facilita el treball dels docents a les escoles privades, atés que els alumnes pertanyents a famílies de menor renta o a grups minoritaris amb tendència a obtenir pitjors resultats escolars. L’informe de Save the Children explica que “una de les conseqüències més clares de la segregació és l’augment de la probabilitat de xiquets i xiquetes de centres concentrats de repetir curs”. Els professors dels centres públics han d’enfrontar-se a grups més difícils de gestionar, més diversos i, a més, generalment compten amb recursos materials més limitats. L’informe de Save the Children afegeix que la falta de vinculació al centre que mostra aquest tipus d’alumnat és una de les causes que poden explicar un menor rendiment acadèmic, “la qual cosa s’acaba traduint en més probabilitat de repetir curs i patir abandonament escolar prematur”.

La llengua, patrimoni de l’escola pública

D’altra banda, el tema de la llengua també és un altre focus de conflicte pel que fa a l’educació concertada. Segons aquest informe, del 20% de les places escolars que tenen com a llengua vehicular el valencià a la ciutat de València, l’escola pública ofereix quasi la seua totalitat —94,77% a infantil, el 91,48% a primària i el 92,12% a l’ESO—. Com podem veure, la llengua pròpia no hi és una prioritat per als centres concertats. Aquest aspecte és essencialment contrari al model de la Ikastola basca, on l’euskera és la principal llengua vehicular. El model concertat valencià pareix apostar pel rebuig a la cultura valenciana.

Del 20% de de les places escolars que tenen com a llengua vehicular el valencià a València, l’escola pública ofereix quasi la seua totalitat: la llengua pròpia no hi és una prioritat per a la concertada

Aquest altre document de la Conselleria d’Educació apuntà que el 2016 només el 7% de les places concertades al País Valencià eren en valencià. De les dades es conclou que la concertada no garanteix els drets dels valencianoparlants ni intenta lluitar contra la situació d’una llengua minoritzada. Alguns sindicats com STEPV denuncien aquesta situació i aposten per una educació concertada “al servici del conjunt de la societat, diversa, participativa, democràtica i en valencià”. Paral·lelament veus conservadores procedents de Madrid denuncien la suposada situació de discriminació de la llengua de Cervantes al País Valencià o a Catalunya mentre que alumnes madrilenys no poden estudiar-hi en castellà per l’apogeu del model bilingüe en anglés.

La despesa pública

Sota el govern del Partit Popular en la Generalitat, les despeses al llarg de la crisi de 2008 a l’educació pública van decréixer amb contundència (11 per cent negatiu el 2011). En aquells mateixos anys —la presidència de Camps, en primer lloc, i després de Fabra— reduïren en menor mesura les despeses en concerts i subvencions. Quan es recuperà l’augment de la despesa pública el 2013 superà les inversions de la concertada, i a partir de l’arribada de Compromís a la Conselleria d’Educació el 2015 la tendència s’ha mantingut. Les dades s’apropen a una conclusió: quan hi ha crisi, l’escola pública és la que més pateix.

grafica concertada valencia
Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri d’Educació

Les xifres mostren l’augment dels pressupostos en tots dos models, al mateix temps que l’alumnat hi ha crescut en nombre. En el règim general d’ensenyament el nombre d’alumnes s’ha elevat un 13% en els centres concertats i un 21% en els públics. Quant dels diners d’aquest augment pressupostari s’ha destinat a l’augment d’estudiants i quant a millorar els serveis educatius és una incògnita. En aquest punt la concertada té un avantatge: a més dels fons públics, els col·legis concertats compten amb les aportacions dels seus clients, és a dir, els seus alumnes, cosa que incrementa les seues possibilitats per a obtenir millors instal·lacions i recursos de tota mena.

Moltes dificultats i oposicions per a pocs avanços

L’article 27.3 de la Constitució espanyola parla de la llibertat dels pares per a triar escola: “Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones”. Quelcom sembla contradir el suposat caràcter laic de l’Estat per a garantir l’ensenyança religiosa. Ja hi existeix una institució amb segles d’història encarregada d’açò: l’Església catòlica.

Al mateix temps, segons les declaracions alarmistes de diversos grups d’interés, com la Federación Católica de Asociaciones de Padres de Alumnos de Valencia o Escuelas Católicas, sembla que la Generalitat no té legitimitat i comet una terrible injustícia. No obstant això, l’article 53 de l’Estatut recull les competències al respecte atés que recull que és la Generalitat qui regula l’ensenyament “en tota la seua extensió”. A més, l’article 149 de la Constitució espanyola ja el resol en favor dels Estatuts autonòmics, considerant les competències en determinades matèries de l’Estat com supletòries.

El TSJCV ha tombat al voltant de 40 propostes de llei de la Conselleria d’Educació

Però el TSJCV ha tombat al voltant de 40 propostes de llei de la Conselleria d’Educació. Principalment relacionades amb la llengua, però també ha paralitzat retallades a la concertada: cal destacar que el 86% dels alumnes becats pertanyen a l’educació pública. Una de les propostes tombades va ser l’anul·lació de l’ordre de reduir la ràtio de 23 alumnes per classe, pel que es mantenen el 25 per classe a l’educació infantil pública. Un augment de la ràtio a les aules públiques suposa una situació beneficiosa per a l’educació concertada: més alumnes significa un increment dels ingressos. I, amb això, una continuïtat en la segregació, ja que l’elevat preu de l’oferta de servicis complementaris (menjador, activitats extraescolars…) i les quotes pseudo-obligatòries que acostumen a exigir en la concertada són factors que també expliquen la segregació, segons l’informe de la Universitat de València.

Es parla molt de la llibertat de les famílies per a triar l’educació dels seus fills, però, hem de preguntar-nos si tot s’hi val al terreny educatiu. L’Estat, i també el Govern del País Valencià, com a interessats en la cerca d’una societat més justa, han de pensar si és raonable l'ensenyament religiós a menors en un país suposadament laic, l’adequació del model lingüístic o la segregació per nacionalitat i per classe social. I la concertada en el País Valencià pareix tenir una salut de ferro: el model poc inclusiu continua vigent.

Relacionadas

Educación concertada
La salud de hierro de la poco diversa concertada valenciana
La llamada "libertad de elección ha estado presente en algunos medios de masas, donde el modelo valenciano ha sido especialmente atacado. d
Educación
Los profesores madrileños que piden ‘asilo educativo’ a Portugal
La Asamblea de Docentes por la Pública de Madrid remite una carta al embajador portugués en España para pedir simbólicamente que su país acoja al profesorado madrileño.
0 Comentarios

Destacadas

Congreso de los Diputados
El poder judicial se mete en política
Un CGPJ de mayoría conservadora y en funciones desde hace un año planta cara al nuevo Gobierno con dos movimientos polémicos.
Música
Antropoloops: 200 años de músicas mediterráneas en una hora

En el disco Mix Nostrum, Antropoloops combina más de cien fragmentos de músicas tradicionales mediterráneas para decir que el arte siempre es fruto de la mezcla, que no existe la música auténtica y que es necesario replantear el registro desde Occidente de las denominadas ‘otras’ culturas.

Alpinismo
Pablo Batalla Cueto: “El montañismo que abandona el reloj está en decadencia”

‘La virtud en la montaña. Vindicación de un alpinismo lento, ilustrado y anticapitalista’ es un ensayo de Pablo Batalla Cueto, un agitador cultural que reivindica la no agitación.

Fronteras
No hay tregua en el frente oriental

Si un viaje devastador, larguísimo, potencialmente letal es el precio a pagar para quienes quieren alcanzar Europa occidental a través de la ruta balcánica, ser los violentos guardianes de Europa es el precio que están pagando los países balcánicos para completar su entrada en la UE.

América Latina
Los Chicago Boys y el origen del neoliberalismo en Chile

La revuelta chilena, que estalló por el aumento del precio del billete de metro, ha puesto en jaque el sentido común neoliberal heredado tras décadas de aplicación ortodoxa del plan de los chicos de Chicago. 

Crisis climática
Capitalismo verde, exterminio amable

Si la COP25 fue un claro ejemplo de cómo las grandes compañías deforman la realidad e imponen su falaz relato mientras nos abocan al desastre, la Cumbre Social por el Clima y toda la panoplia de movilizaciones ecologistas que han sacudido el globo durante el pasado 2019 evidencian que la sociedad civil ha abierto los ojos.

Últimas

País Valenciano
Siete mil personas salen a la calle contra el PAI de Benimaclet
La manifestación ha logrado duplicar el número de personas en protesta contra un proyecto urbanístico que pretende construir 1.345 viviendas en el barrio.
Movimientos sociales
Gregorio Herreros: "He vivido pobre pero muy alegre"

Militante integral, sensible con las luchas feministas, ecologistas o de liberación, Gregorio Herreros ha fallecido este jueves 23 de enero. Manuel Cañada le entrevistó para El Salto Extremadura.

Vivienda
Victoria contra el “banco malo”: recuperado un bloque de la Sareb para cuatro familias

La Plataforma d'Afectades per l'Habitatge i el Capitalisme (PAHC) del Baix Montseny hace pública la ocupación del Bloc Caliu, propiedad de la Sareb, y anuncia que exigirá hogares sociales para las cuatro familias que viven en él. 

Medio ambiente
Turismo de cruceros: buenas noticias para FITUR, malas para el medio ambiente

Organizaciones ecologistas aprovechan la celebración del macroevento del turismo en Madrid —FITUR 2020— para recordar lo que esconden las buenas cifras del desarrollo de la industria de cruceros: sus impactos socioambientales. España lidera la lista de países más contaminados por este tipo de transporte. 

Asturias
Asturies se salvó luchando (y se perdió planificando)

En ausencia de un movimiento regionalista o nacionalista digno de tal nombre, el movimiento obrero se convirtió, en los años 80 y 90, en la gran herramienta colectiva en defensa de los intereses generales de la comunidad.