Editorial
Huit dies de revolta feminista

Un any després de l’esclat del moviment feminista, la ciutat de València està més que preparada per a celebrar-ho com toca. Fins al dia de hui, s’ha estat fent un treball enorme que va tindre el seu punt àlgid a la V Trobada Estatal que es va organitzar i celebrar al cap i cassal.

Este mes, tot el treball eixirà als carrers sota la forma de huit dies de revolta. I ho farà una vegada més per a cridar en nom de les invisibilitzades, començant per les assassinades, però també per totes aquelles que ningú vol mirar tot i que també treballen, viuen i senten. Entre elles les cuidadores de tots els àmbits, que fins ara no han vist el seu treball rebre el reconeixement que mereix. Als ulls de la societat, estes persones no s’esforcen, no patixen, no tenen por, no se senten soles...

El cas de les temporeres de Huelva és un bon exemple de com colpejar el feminisme per tots els flancs: les enganya un sindicat, les abusen sexualment els seus caps i, en conseqüència, poden ser rebutjades per les seues famílies. La sospita d’estar mentint cau sobre elles constantment, al que se suma el mantra reaccionari: “Vénen a llevar-nos el treball”. Com si algú volguera fer eixe treball, quan per als 23.000 llocs de treballs oferits tan a penes s’han presentat mil persones...

Es tracta, això si, de treballs necessaris que eixa mateixa societat vol i reivindica. Treballs que, al mateix temps que donen a menjar a molta gent, també la deixen sense drets ni cap mena de seguretat. Són persones tan ignorades com necessàries. Són, per davant de tot, dones precàries que tantes i tantes vegades complixen amb alguna d’estes característiques, quan no totes: migrades, racialitzades o de classe baixa.

Enguany el feminisme vol remarcar també la interseccionalitat del moviment, que és també antiracista i anticapitalista. En el número de març d' El Salto País Valencià hem volgut allunyar-nos d’eixe “sostre de vidre” que tant dona de parlar els mitjans de comunicació per a donar veu a les dones que treballen amb tenacitat i sense por des dels soterranis del sistema, des de les presons.