14 feb 2024 06:00

- Mama, quan sigui gran tindré un cavall, i aniré a tot arreu amb ell! Al cole, i a la feina, i a comprar... i quan acabem farem una volta pel bosc, i llavors dormirem; i l'endemà igual -recordo haver dit per enèsima vegada, amb el meu fidel corser de plàstic blanc galopant a l'aire en cabrioles que de segur el portarien a guanyar les olimpíades.

No ho vaig notar, en aquell moment, però la mirada que es van dirigir els pares era de pena, i els somriures dèbils d'enyorança per una cosa que ells ja feia anys que no tenien i que estaven convençuts que jo també perdria. No eren mals pares. Ho van intentar: em van apuntar a hípica, i van deixar que fos la vida qui m'apartés dels meus somnis: més hores d'estudi, pressió dels amics més preocupats per a anar de discoteques i finalment... l'hora d'escollir una “bona” feina.

Qui m'hauria dit que compliria el meu somni ben entrats els quaranta anys?

El meu cor batega al ritme del galop de la Tala. Les botes que duc no són de muntar: són de pluja, però fan el fet. Els pantalons tampoc són especialment dissenyats per a això, però són ajustats i eviten que se'm facin llagues contra la sella de cuir gastat. Un munt de bosses i butxaques pengen de la sella, la meitat plenes. Cavalquem sobre una antiga carretera, però l'asfalt ja gairebé no es veu, de tantes pluges que han arrossegat fang muntanya avall i llot empès fora del riu. I qui ve a netejar-ho? Ningú. Però a mi no em fa res. Simplement hauré de buscar un ferrer que li pugui canviar els claus de les ferradures a la Tala perquè no rellisqui.

M'acosto al poble i els gossos borden. Surten corrent de casa els seus amos, les velles i noves alarmes, i venen a córrer al meu costat fins que arribo al trot a la plaça.

- Servei de missatgeria! - crido a ple pulmó - Entrega de cartes i paquets! Porto correu per al poble! Servei gratuït per a qui m'abeuri i alimenti el cavall! Servei de missatgeria, direcció Berga! Marxo en mitja hora!

Les campanes repiquen, vells i nous metrònoms.

Una dona surt de casa seva coixejant i m'agafa el farcell de cartes per al poble. Les repartirà ella, o potser la seva filla. Trec la meva fidel llibreta i marco el farcell com a entregat, apuntant-me el nom de la dona per si algú reclama.

- Què faràs quan se t'acabin els fulls? - pregunta la dona amb un riure trapella.

Ho diu perquè ara és rar trobar llibretes. El gran “paper boom”, com segur li haurien dit els angloparlants, va buidar les prestatgeries. Tothom va entrar en un estat de pànic quan els governs van tancar els servidors que creien menys essencials, i entre aquests molts de recerca i informació i entreteniment que la gent, en un estat de pànic, es va dedicar a imprimir o transcriure a mà amb la por de re-descobrir que tot és efímer. Com els deu anar, als angloparlants? Jo havia tingut amistats a l'altra banda del món, d'aquelles que només coneixes per internet. Com deuen estar?

- Esborraré el llapis, Ana - li responc, perquè és el que fa tothom. Estic convençuda que no faig res més que dur els mateixos fulls de paper amunt i avall; esborrar els missatges ara és un requisit per a poder donar resposta. Qualsevol pensaria que això donaria nou valor a la paraula i l'honestedat, però no hi posaria la mà al foc.

- Vaja, no hi ha manera d'enxampar-te... Oh, crec que aquella ve a parlar amb tu - la vella fa una ganyota de menyspreu i es fica dins de casa.

- Marta! - em crida l'alcaldessa, i s'afanya a apropar-se, fent-me un gest perquè m'ajupi des de la sella i mirant malament l'home que em porta una galleda d'aigua per a l'euga i em dona una carta per a entregar - Necessito una altra feina especial.

- Para de dir-li “feina especial”. Entrego cartes, i punt! M'és igual si se suposa que són papers oficials.

- L'has de portar a Vic.

- Ja saps que no surto de la comarca.

- Però si ja no existeix!

Em limito a parpellejar amb expressió neutra. Sé que s'ha adonat del que ha dit per la manera com se li enrojolen les galtes.

- Te la puc pujar a Berga i que algú que vagi cap a Vic se l'emporti.

Em dona la carta, segellada amb cera i un segell ridícul que pretenia que també lluís jo en un sarró separat de la resta de correu. L'alcaldessa se'n va sense dir adeu.

Cavalco cap al nord, Llobregat amunt. Veig el fotimer de molins que la gent es va afanyar a construir després de la revolta que va rebentar el pantà de més amunt: un per a farina, un altre per a oli, una serradora, una forja... a veure quan algú re-descobreix com fer paper. Potser m'hi hauré de posar jo quan les articulacions em facin retirar-me de la sella.

- Servei de missatgeria! - crido als treballadors - Direcció Berga!

Entro a fer una ullada mentre reuneixen les cartes. Al molí d’oli me’n donen una ampolla, a la serradora m’ofereixen planxes que ara mateix no necessito. Anoto el que tenen i deixo el meu nom. Quan torni a casa faré inventari, o preguntaré als veïns si necessiten res, i ja vindré a fer l'encàrrec. M'apunto les noves entregues a la llibreta i marxo amb el correu.

No és rar que em trobi gent pels camins, però sí que parlin amb accent andalús.

Els explico que haurien d'anar per la costa, que creuar els Pirineus pel mig serà un calvari. Em diuen que per la costa no, que hi ha massa gent i massa poc menjar. Em pregunto com deu estar, ara, el mar. Si ara que no hi ha grans barques de pesca les tonyines tornen a ser grosses com persones. Avui estic força enfeinada, així que he acumulat força pagament. Els ofereixo pebrots i cogombres, coses dels horts que ara cada família cuida religiosament. Poca gent em paga amb carn: ara els ramaders són gent envejada o reverenciada, i els gossos d'atura han de ser més desconfiats.

Quan arribo a Berga, paro l'orella, tot i que és difícil sentir per sobre el cloc-cloc dels cascos de la Tala. L'euga està cansada, però ja gairebé hem acabat la jornada. Faig via cap al centre al pas.

- Servei de missatgeria! - crido - Demà, direcció Castellar de N'Hug! Cartes per a Berga!

I és el so que buscava el que em ve a buscar: corregudes i rialles i els crits exasperats dels adolescents que vigilen la poca canalla que hi ha a l'antiga ciutat. Crits i empentes per a ser l'afortunada que podrà dur les cartes una estona o, fins i tot, entregar-les. Les reparteixo tan bé com puc mentre un parell de nois eviten que la canalla es posi darrere la Tala, patint per les coces. Quan per a fi es dispersen, marco l'entrega i accepto cartes noves. Algú em treu aigua per a la Tala, i només em demana deixar-hi muntar la seva mare un moment. Faig una parada al mercat i canvio hortalisses per pa i formatge, i una apicultora em dona un pot a canvi d'entregar un paquet. No em diu què és, i jo no li pregunto: la meva falta de curiositat m'ha guanyat la confiança de moltes persones.

Arribo a casa cap al tard. En Samuel em saluda des del porxo i corre cap a dins, probablement per a avisar el seu germà. Quan tot va canviar i l'estabilitat inestable es va esfondrar, hi va haver una onada d'abandonament de canalla: gent de ciutat que probablement pensava que la gent de muntanya tindria més facilitat per a alimentar boques. Per a saber si tenien raó o no hauria de baixar a ciutat, però no ho penso fer. En Dídac em ve a saludar i li dono el pot de mel i la resta de pagues perquè les guardi. Jo porto la Tala a la quadra i li trec la sella, i la raspallo mentre menja.

El món ha canviat molt al llarg de la meva vida, i ara vaig a la feina i a comprar amb la meva euga... No farem una volta pel bosc perquè les dues estem cansades: dormirem, i l'endemà farem igual.

I jo em llevaré en aquest món nou, i continuaré endavant a cavall.

Cargando valoraciones...
Ver comentarios 1
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Cargando relacionadas...

Aborto
Gritos de “asesina” y citación en comisaría: así es abortar cuando te acosan grupos antielección
A finales de junio, una mujer fue increpada al entrar en la clínica a la que acudió para someterse a una IVE. Su caso no es una excepción. La reforma aprobada en 2022 para castigar estas conductas no ha frenado los hostigamientos.
Siria
La justicia, el gran reto de la transición siria
Con más de 100.000 personas desaparecidas y decenas de miles de muertos, la población siria busca justicia mientras el país echa a andar.
Opinión
Con todos ustedes: España
Os vengo a presentar a vuestra España racista, esa que no habéis querido ver y lleváis ignorando demasiado tiempo.
Murcia
Extrema derecha
La Fiscalía de Murcia investigará si el presidente de Vox Murcia ha incurrido en delitos de odio
El órgano judicial responde a las denuncias de PSOE, Izquierda Unida y Podemos que apuntan a José Ángel Antelo como instigador de las razzias que se están llevando a cabo en Torre Pacheco.
El Salto n.79
La celulosa o la vida: periodismo situado y lucha social para frenar un ecocidio
El jueves 17 de julio os esperamos en el CS “A Nubeira” de Vigo para presentar el último número de la revista El Salto.
México
Si México fuera verde: niñas madres, leyes muertas y la lucha por decidir
La viralización de la información sobre partos infantiles revela la realidad de una violencia ignorada en un marco legislativo que obliga a actuar
Análisis
La carrera que nunca termina: una respuesta a Quinn Slobodian
La continuidad del pensamiento neoliberal se sostiene en que las sociedades solo sobreviven ganando carreras competitivas.
Arte contemporáneo
Palabras contra el poder: la vigencia radical de Barbara Kruger
La primera retrospectiva completa de Barbara Kruger en España presenta los distintos formatos y soportes con los que ha trabajado en las últimas cinco décadas: ‘paste-up’, instalaciones de vídeo, obras en LED y vinilos murales.
Opinión
Superman y el ‘reset’ de los superhéroes en crisis
‘Superman’ no es una película de Costa-Gavras, pero ya las declaraciones de Gunn durante la promoción, destacando que es la historia de “un inmigrante”, soliviantaron al trumpismo.

Últimas

Comunidad El Salto
El Salto estrena nueva página: una web como una casa
Después de un año de trabajo, lanzamos en julio la nueva web de El Salto, con un nuevo diseño, pero, sobre todo, con una nueva Zona Socias llena de ventajas para las personas que hacen posible El Salto con su apoyo.
Comunidad de Madrid
Los bomberos forestales madrileños inician una huelga de un mes
Cerca de 80 trabajadores se han encerrado en la sede de Tragsa a la que acusan de no negociar mejoras laborales y ante la “desidia” de la Comunidad de Madrid.
Opinión
Lo de Torre Pacheco tiene un nombre: terrorismo supremacista blanco
Lo que está pasando en la localidad de Murcia es responsabilidad de una narrativa supremacista blanca alimentada por políticas migratorias racistas y por la criminalización y estigmatización que sufren las poblaciones migrantes y racializadas.
Opinión
Integración, valores europeos, y otros grandes chistes racistas
El poder ha sabido rentabilizar bien las migraciones: se explota su fuerza de trabajo para engordar las sacas del capital, se explota su alteridad para que la gente no piense en la desposesión que sufren por culpa de este régimen de la avaricia.
Economía
¿Cómo funciona el mecanismo de defensa que Europa podría activar contra los aranceles de Trump?
Varios gobiernos europeos apuestan y presionan a la Comisión Europea para que active el Instrumento contra la coerción económica contra las amenazas estadounidenses.
Más noticias
Maternidad
La discriminación de las familias monoparentales por los permisos de nacimiento llega al TEDH
Una familia monoparental demanda al Estado español por entender que se ha vulnerado su derecho a la no discriminación.
Fronteras
Las devoluciones en caliente de solicitantes de asilo pasan a ser política oficial en Alemania
La Alemania de Friedrich Merz consagra una política de mano dura y devolución en caliente de solicitantes de asilo que las ONG de apoyo a migrantes denuncian como ilegal.

Recomendadas

Málaga
Málaga, el punto de inversión para los fondos israelíes a pie de playa
Diversos fondos de origen israelí están presentes en proyectos urbanísticos de Málaga influyendo en la turistificación de la provincia mientras se enriquecen con la ocupación de Palestina
Feminismos
Patricia Reguero
“Mis relatos están escritos al lado de otras, arropada por la escucha de otras”
Patricia Reguero Ríos, redactora de El Salto, presenta ‘Todo lo que pasó el día que me mordió mi hija’ (La Imprenta, 2025), un conjunto de relatos que desde lo individual apelan a lo colectivo y que se devoran con una mezcla entre ansiedad y placer.
LGTBIAQ+
Mana Muscarsel
“La amistad da más juego para salir de la lógica de la familia porque tiene menos reglas"
La autora y psicóloga argentina pone en valor la amistad frente a los modelos relacionales centrados en la pareja y la familia. Tampoco le interesa la familia elegida: “Marca una línea muy clara entre lo que pertenece y lo que no”.
Barcelona
El reciclaje invisible: la relación entre la chatarra y la ciudad de Barcelona
La red de reciclaje en Barcelona es de una complejidad casi hermética, más aún si hablamos de los recicladores informales, más conocidos como chatarreros. Salimos a la calle a entender una economía sumergida que está a la vista de todos.
Comentarios 1

Para comentar en este artículo tienes que estar registrado. Si ya tienes una cuenta, inicia sesión. Si todavía no la tienes, puedes crear una aquí en dos minutos sin coste ni números de cuenta.

Si eres socio/a puedes comentar sin moderación previa y valorar comentarios. El resto de comentarios son moderados y aprobados por la Redacción de El Salto. Para comentar sin moderación, ¡suscríbete!

Cargando comentarios...