Personas refugiadas
Associacions valencianes tracten de pal·liar la desprotecció cap a les refugiades

Valencia Acoge, La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, l’Associació Hispano-síria, el Servei Jesuita a Migrants, i refugiades de Colòmbia i de Síria van celebrar la setmana passada la Jornada de Formació: refugi, context social, marc jurídic i històries de vida, per fer palesa la situació de les refugiades a València. El Consell de la Joventut va acollir aquesta trobada organitzada per Refuga’t en xarxa, on es posaren en comú les experiències de les persones refugiades i les tasques de les associacions que treballen amb elles en arribar a València.

En el primer bloc, a la intervenció de l’Associació Hispano-síria es va fer un resum de la situació actual a aquest país, tot subratllant que les coalicions internacionals han causat més morts que el DAESH i demanant que no es confonga aquests terroristes amb qui professa el vertader islam. Des de Servei Jesuita a Migrants (SJM), es va fer un repàs del recorregut del poble sahrauí, des de la repressió franquista, quan el Sàhara occidental era una província espanyola més, fins l’actual recolzament del govern francés a Marroc, fet que, segons el ponent, fa impossible que els campaments deixen d’existir i que comence una negociació.

Tot i que Espanya ha acceptat més peticions d’asil que mai, continua estant a la cua d’Europa

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), va mostrar mitjançant les seues pròpies dades quina és la situació d’acollida de persones refugiades a l’Estat. Tot i que Espanya ha acceptat més peticions d’asil que mai, continua estant a la cua d’Europa, i només es dóna aquest estatus a qui prové d’Eritrea, de Síria o de Iraq. A més, malgrat el que puga paréixer pels mitjans de comunicació, el vertader allau humà està, per aquest ordre, a Turquia, Pakistan i Líban, països que estan frenant les onades a petició d’Europa i que reben molta més població.

Es va detallar com els tràmits de la sol·licitud d’asil fan que el procés resulte molt llarg i, en cas de ser denegada, les persones queden desprotegides i en risc de ser deportades o enviades a un CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) en qualsevol encontre amb la policia. 

Valencia Acoge va relatar com recolzen la població refugiada que arriba a aquesta ciutat, en la fase d’allotjament temporal, la de recerca de lloguer, i la de seguiment del procés burocràtic, treball que sol durar uns 18 mesos. Es va recalcar el patiment especial de les dones, que segons la ponent patixen abusos sexuals o a l’origen, o durant el trajecte o en el destí aproximadament en un 80% dels casos.

les dones es convertixen en “mercaderia barata” en els conflictes bèl·lics

Finalment, es va fer una taula rodona amb dues persones que havien vingut a Espanya com a refugiades, procedents de Colòmbia i de Síria. Després d’un breu resum de la situació de la població rural a Colòmbia, que no té accés a formació acadèmica i pateix l’assetjament de les grans empreses que volen explotar les seues terres, la refugiada colombiana va posar l’accent en la doble opressió que pateixen les dones, que es convertixen en “mercaderia barata” en els conflictes bèl·lics.

A més, va demanar que les entitats que gestionen la immigració al País Valencià es coordinen entre elles i també l’organització de cursos que acomplisquen les necessitats formatives reals. El ponent siri va considerar que allò important no era parlar del que havia viscut a la seua terra d’origen, sinó tractar les coses que es poden millorar en el procés d’acollida.

En aquesta jornada s’ha demostrat el treball que fan les entitats a la ciutat de València per recolzar les persones refugiades des de diferents entitats, així com les limitacions que troben. També la duresa d’haver de migrar quan les opcions són morir o fugir, i de trobar-se amb el rebuig institucional i social a l’arribada. Al mateix temps, ha quedat patent que des de la Unió Europea i l’Estat es podria fer més pel que fa, entre altres, al compliment de les quotes d’acollida, a l’acceptació de les sol·licituds d’asil i a l’habilitació de vies segures i legals d’accés.