Existeixen alternatives a l’amor capitalista i patriarcal

Laura Latorre, autora de Polifonía Amorosa, reflexiona en la presentació del seu llibre al País Valencià sobre les alternatives que existeixen a l'amor patriarcal, i el significat de les paraules 'amor' i 'llibertat'.


Laura Latorre La Rossa
Laura Latorre presentant Polifonia Amorosa en La Rossa Alba Rico

publicado
2017-10-12 12:10:00

Algunes tracten de fugir, volen, intenten. Cal remarcar que sempre és un procés obert, això d’allunyar-se de l’amor romàntic, inacabable per a persones, com totes nosaltres, socialitzades en l’heteropatriarcat. Per això, l’obra Polifonía Amorosa (Bellaterra, 2017) de Laura Latorre Herrando, diplomada en Educació Social i en Teràpia Narrativa, “és un espai d’escolta i aprenentatge”, segons indica l’autora. El 5 d’octubre va portar-la a la llibreria La Rossa de Benimaclet, que reobria aleshores el seu habitual cicle de presentacions.

El de Latorre és un llibre d’experiències i realitat ficcionada. L’autora l’ha realitzat entre el 2011 i el 2015 a partir de 55 entrevistes que han resultat en 32 relats. El procés d’elaboració va ser comú, en el sentit que va tindre un acompanyament i l’autora mostrà les històries a les persones entrevistades per a que les validaren, de forma que els diàlegs enriquiren el contingut i elles se sentiren bé amb el que es publicava sobre les seues vides.

Totes les protagonistes volen fugir de les formes de relacionar-se que impliquen violència

Són històries heterogènies amb un punt indispensable en comú: totes les protagonistes volen fugir de les formes de relacionar-se que impliquen violència, i tracten de fer-ho. D’aquestes relacions, algunes són monógames, i d’altres no. Perquè no totes les poligàmiques qüestionen la construcció heteropatriarcal de l’amor, ni totes les monógames deixen de qüestionar-la per ser-ho.

Les diferents experiències amoroses venen de Madrid, Ciudad de México, Oaxaca, San Salvador, Ciudad de Guatemala, Bogotá, Montreal i Buenos Aires. Hi ha biaixos, ja que totes s’han fet a persones que parlen castellà (mexicà, salvadorenc, guatemaltec, argentí o colombià) amb estudis- no necessàriament universitaris-, antipatriarcals i anticapitalistes.7

No hi ha una recepta de l’amor lliure en el llibre

“Totes les relacions tenen escletxes” per això els relats “no són ideals, sinó reals”, assegura Latorre. La idea que persegueix el llibre en l’esperó d’escapar cap a formes de relacionar-se més sanes i felices és també “trencar amb el haver d’ésser, i escoltar "que està passant amb el propi ésser”. Buscar el millor per a cadascuna segons la identitat, les necessitats i els desitjos propis. Precisament perquè vol fugir del discurs i de la idealització de l’amor lliure. Deixa clar que “no hi ha una recepta de l’amor lliure en el llibre”.

A més, en aquestes noves formes d’amor que s’anomena “lliure” i les seues definicions, també s’han colat molts mites, segons explica l’autora. La seua obra vol trencar-los apel·lant ni més ni menys que a la realitat. “En qüestionar les formes patriarcals”, conta, “se’ns han colat les neoliberals”. En el concepte de “llibertat” sobretot. Veient-la com una cosa individual i aïllada. Per exemple, com si el desig fóra un tirà i calguera obeir-lo cegament malgrat que això provoque el malestar d’altres persones.

Hi ha un discurs d’amor lliure neoliberal que ha pres molt d’espai

“Hi ha un discurs d’amor lliure neoliberal que ha pres molt d’espai”, explica. És lògic si pensem en la comoditat que dóna això al cap de la piràmide, l’home blanc burgés que, com deien les assistents a la xerrada durant el debat, és el primer beneficiat d’aquesta situació. Té la legitimitat d’estar amb més d’una persona, i se li reconeix com una cosa moderna i socialment acceptada. No obstant, continua relacionant-se d’una forma patriarcal, a més de neoliberal, ja que eixe subjecte manté el poder.

A més de la manca de cures dins de les relacions, aquestes noves formes d’amor, diguem-ne, “neopatriarcal” i “neoliberal”, porten altres conflictes, com el de la hipersexualització. Ho explicava l’autora: “si no ligues, està mal”. Perquè el que està ben vist és l’abundància de sexe.

D’altra banda, el lobby mediàtic i el capitalisme ajuden a perpetuar el statu quo perquè espenten a les generacions d’adolescents cap a l’amor romàntic. Ho fan, segons Latorre perquè “és un negoci rodó”. Entre publicitat i missatges romàntics o hipersexualitzadors ens colen el mite de la lliure elecció fent-nos desitjar el que volen que siga desitjat. I com a conseqüència es buiden de significat les paraules “amor” i “llibertat”.

“Una cosa que ha fet molt bé el patriarcat és deslligar la relació de l’amor i de la llibertat”, diu Latorre. Però què és la llibertat i què és l’amor? per a cadascú una cosa. Per tant, l’autora pensa que cal aterrar eixos conceptes en la pràctica, en les coses que ens fan sentir lliures i estimades.

El patriarcat ens ha fet creure que l’amor és natural, i que allò natural no es pot canviar
Si es manté la violència dins les relacions anomenades amoroses és perquè “el patriarcat ens ha fet creure que l’amor és natural, i que allò natural no es pot canviar”. Aquest sistema “et fa sentir que tu no pots escollir, que t’ha tocat una persona i ja està”, afegeix. Tenim la idea que enamorar-se és una cosa química, però és cultural. És per això que “hòmens i dones ho sentim diferent”, explica Latorre, i d’ahí surten no només les diferències, sinó també les desigualtats.

El llibre vol erotitzar algunes coses de l’amistat, i l’autora fa pal·lés que es pot escollir enamorar-se (o no), igual que s’escollixen les amistats. No pretén seguir cap discurs, sinó mirar-se ben endins i així és com ella ho percep: “moltes voltes em diuen que això és racional, però jo no ho veig racional, ho veig connectar realment amb les meues emocions i no quedar-me en el: oh, esta persona m’ha obnuvilat”.

0 Comentarios

Destacadas

Terrorismo
La CIA conocía los vínculos del GAL con los “servicios de seguridad españoles”

En un documento secreto elaborado a finales de 1984, la central de inteligencia de Estados Unidos denominó a los miembros de la banda paramilitar “vigilantes antiterroristas” y resaltó que mediante sus asesinatos habían logrado disminuir la “capacidad operativa” de ETA.

Precariedad laboral
Las marchas contra la precariedad llegan a Madrid

Miles de personas han participado en la manifestación en Madrid de apoyo y bienvenida a las marchas que desde el 19 de mayo han recorrido el país para protestar contra la precariedad y por unas pensiones públicas dignas.

Aborto
Irlanda vota a favor de despenalizar el aborto y abre el camino a una nueva ley

La clara victoria de la opción partidaria de despenalizar el aborto en Irlanda se celebra como hito histórico en un país en el que la influencia católica sobre las mujeres sigue pesando mucho.

Feminismos
La ola feminista en Chile sacude los cimientos de colegios y universidades

Manifestaciones en las calles y ocupación de universidades son algunas muestras del movimiento que desde mediados de abril agita Chile. Las mujeres protestan por los casos de acoso en escuelas públicas y exigen transformaciones que van más allá del ámbito de la educación.

Últimas

Opinión
Crisis política y moción de censura: ¿gran caos bajo el cielo o restauración en curso?
3

La opción de Ciudadanos y de las élites económicas es clara: la actual relación de fuerzas parlamentaria no se corresponde con la realidad y son necesarias nuevas elecciones para que Ciudadanos gobierne con el apoyo del PP.

España no es (solo) blanca
Fátima Aatar: “El antirracismo será político o no será”

Activista contra el racismo y la islamofobia, Fátima Aatar es una de las voces más solicitadas por los medios para explicar qué es ser mujer y musulmana. Como si eso fuese incompatible.

Tauromaquia
“¿El toro no sufre?” Ocho mitos de la tauromaquia, desmontados
69

Quienes defienden la celebración de corridas de toros suelen emplear argumentos que, en ocasiones, pueden sonar a ciencia ficción. Hemos consultado a varias personas expertas qué hay de veraz en estas premisas.