Trabajo esclavo
Miel Guernica: “Mentre es ‘debat’, ningú garanteix que en el treball sexual hi haja certs mínims”

Miel Guernica -pseudònim- es considera una persona “treballadora” i “activa”. Des de fa tres anys es dedica al treball sexual, i el compagina amb altres ocupacions que van des de l'àmbit rural fins a l'artístic. El seu interès personal per la psicologia del contacte i els afectes, juntament amb la bombolla immobiliària, li van animar que, després d'acabar la carrera de filologia, fer un màster, i haver treballat en sectors precaritzats per al voltant de cinc euros l'hora, decidira provar en el mercat del sexe.

Als seus trenta anys, exerceix en un pis autogestionat de València, que mantenen entre les persones que treballen en ell. Es tracta d'una iniciativa en la qual M.G. va començar a treballar un temps després d’haver començat a funcionar i assegura que la seua organització es basa en la premissa que “ningú es queda els diners del treball de ningú”, més enllà de les despeses derivades de la manutenció del pis, com pagar el lloguer, reformes o necessitats de treball.

Oficialment, forma part de la iniciativa (N)Ó.M.A.D.A.S - Oficina de migració i atenció a la diversitat afectivo-sexual, encara que també ha participat junt amb altres organitzacions de treballadores sexuals. Des d'ací, reivindiquen el reconeixement de la professió i exigeixen drets laborals perquè les persones més vulnerables deixen d'estar condemnades al tràfic i a l'explotació.

(N)Ó.M.A.D.A.S, al igual que diversos col·lectius pro-drets, tant de treballadores sexuals com de treballadores i aliades, sindicats i associacions, estaran presents en unes Jornades de treball sexual, dissidència i feminisme, organitzades per al pròxim 1 de març en Ca Vies (Barcelona), en les quals, segons explica M.G., es tractaran d'escoltar i atendre les diferents posicions i propostes respecte al treball sexual.

Per què et dediques al treball sexual?, per què d'esta manera?  
El tema de la sexualitat m'ha interessat sempre i és un àmbit al qual he dedicat molt de temps en la meua vida en general, tant a nivell pràctic com a nivell teòric. En un moment donat vaig considerar que estava preparada per a treballar d'això, per a posar el cos, per a marcar els límits, per a acompanyar a la gent que ho necessite, per a moltes coses...I vaig decidir utilitzar aquesta eina, que costa molt desenvolupar-la.

Dins del treball sexual em dedique a la prostitució en l'àmbit del massatge i a l'assistència a persones amb diversitat funcional.

En què consisteix i quin tipus d'accions dueu a terme en (N)Ó.M.A.D.A.S.?
Dins del treball sexual hi ha moltíssimes realitats diferents. Jo vull ser cada vegada més conscient dels meus privilegis i és per això que m'he acostat al col·lectiu (N)Ó.M.A.D.A.S. Com diu la meua compa Andrea Corrales, en (N)Ó.M.A.D.A.S entenem el treball sexual des de la perspectiva migratòria i de fronteres. Creiem en la necessitat d'organització per a sobreviure al control dels cossos més vulnerables que migren de països empobrits pel nord global, treballant per una xarxa de suport mutu. Duem a terme estratègies de devolució i de reparació des d'una perspectiva antiracista i decolonial, comprenent que el privilegi blanc també opera dins de la realitat de la indústria del sexe.

En els termes del debat pro-drets v.s. abolicionistes, des del teu punt de vista, la prostitució és problema, solució, conseqüència…?
En primer lloc, l'abolicionisme és un moviment que demana l'abolició del sistema penal, del sistema carcerari, etc. No val parlar només de l'abolició de la prostitució i no parlar de l'abolició de tot el treball assalariat, perquè tombes tot un corrent polític. La nostra aliada Andrea Corrales ens va regalar el terme “feminisme criminalitzador” per a retornar el terme “abolicionista” on li correspon.

El que sabem de la història de la prostitució és que aquesta pràctica ha sigut travessada per factors com la classe social des dels inicis. En les primeres legislacions sobre aquest tema, s'intenta diferenciar a les dones que són propietat d'algun home, destinades a la reproducció, de les quals no ho són. Les prostitutes estaven obligades a anar amb el cabell descobert; les dones fèrtils i riques estaven en l'escala més alta de respectabilitat entre les dones; les prostitutes de classe alta, els caminaven a prop, i les prostitutes de classe baixa no eren res. El tema és que s'havia de reconéixer de forma visible quina era la relació de les dones respecte als homes.

És important, hui en dia, que se'ns deixe de categoritzar en funció de la nostra sexualitat, que una prostituta puga denunciar si un client la viola, perquè el seu “no” val el mateix que el de qualsevol. Volem respecte per a totes.

El fet d'intercanviar l'acte sexual per béns ha sigut utilitzat per la cultura patriarcal en benefici masculí, però no crec que siga l'únic prisma des del qual aquest intercanvi puga donar-se.

Esta classificació de les dones la coneixem a través dels rastres escrits de la història de la humanitat, durant un període d'imperialisme patriarcal; però la prehistòria realment és molt més àmplia. Què hi havia abans? Què és intercanviar béns per l'acte sexual fora del matrimoni? Per què dins del matrimoni sí que és lícit?

El fet d'intercanviar l'acte sexual per béns ha sigut utilitzat per la cultura patriarcal en benefici masculí, però no crec que siga l'únic prisma des del qual aquest intercanvi puga donar-se.  La tracta és un problema, la macro-indústria i el proxenetisme són un problema, moltes treballadores sexuals estem intentant posar solucions damunt de la taula.

Què n’opines sobre la recent anul·lació dels estatuts del sindicat OTRAS per part de l'Audiència Nacional?
Era d'esperar. Eixe estatut serà reelaborat i reescrit. Dubte bastant que aconseguisquen tombar el sindicat, seria un despropòsit, tenint en compte que ANELA està legalitzat -Anela, Asociación de Empresarios de Locales de Alterne- . La mateixa Concha Borrell va dir que els estatuts es van redactar amb certa “pressa”, perquè hi ha una urgència social: de sobte, el feminisme criminalitzador ha agafat moltes posicions en les esferes de poder, a nivell polític, en els mitjans de comunicació i difusió, etc., i porta una campanya bastant agressiva que ha provocat que hàgem de fer moviments precipitats moltes de nosaltres.

Ara se'ns vol callar a colp de llei, com en Andalusia, que s'ha prohibit fins i tot qualsevol manifestació cultural que justifique la prostitució. Ho mesclen tot en la paraula: prostitució; l'explotació sexual i laboral, la tracta, l'assistència sexual, el treball sexual..., tot en un.

És important garantir la possibilitat d’associacionisme entre les treballadores sexuals?
Totalment. De fet, l'estigma del treball sexual et porta amb moltes facilitats a l'aïllament social i des de l'aïllament social no es pot fer res, especialment, si véns d'una classe empobrida, migrant, etc. És com el major dels aïllaments possibles. Les xarxes, l'associacionisme, la sindicalització, etc. a mi em semblen fonamentals ara mateix.

En cas d'acceptar el treball a tercers, cal limitar molt el poder de l'empresariat.

Les demandants a la inscripció d'OTRAS com a sindicat es van basar principalment en l'article 4 dels seus estatuts, que parla de "treball sexual en tots els seus vessants". Es van referir al fet que el treball per compte aliè podia anar lligat al proxenetisme, que és il·legal. Parlar de "treball sexual en tots els seus vessants" pot blanquejar el proxenetisme?
No sóc partidària de fomentar el treball sexual a tercers, però he de dir que és el tema més complicat de tractar dins del treball sexual. En un sindicat de treball sexual entren actrius, webcamers, massatgistes, etc.; entren molts oficis diferents relacionats amb la sexualitat que treballen per a tercers. El problema específic està en la prostitució, perquè existeix la figura del proxeneta i està penat per llei.

En principi, allò que sí que s'accepta és el que es diu “terceria locativa”: tu pots brindar l'espai perquè una treballadora sexual faça el seu treball. Li llogues una habitació i fins ací tot bé. Què passa realment? Doncs que a l'hora de la veritat, malgrat ser il·legal, es cobra un percentatge del servei que fa la treballadora sexual, o se li posa un horari, o es crea una dependència tal que han de, fins i tot, pernoctar en clubs que no tenen llicència per a això.

Los empresarios que se lucran con los clubes de alterne

Ter García

6

Trabajo sexual

Los empresarios que se lucran con los clubes de alterne

Ter García

6

Mientras la Audiencia Nacional ha rechazado la creación del sindicato OTRAS, en el Registro de Asociaciones del Ministerio de Interior aparecen asociaciones de empresarios dedicadas a los prostíbulos.

La indústria s'ha consolidat i la patronal està legalment associada, però ningú garanteix que dins del món del treball sexual hi haja certs mínims. De fet, ningú podria imposar-li un horari de treball a una persona a la qual només li estàs llogant un espai perquè treballe, i aquests horaris són de 12 o 24 hores hui dia. D'altra banda, les prostitutes haurien de tindre garantit l'accés a la seguretat social, baixes, etc. Pagar-se un autònom és impossible per a la majoria. Potser si fer-se autònom fóra més accessible i hi haguera una renda mínima garantida, una part del problema que existeix al voltant del treball sexual se solucionaria.

Molts partits polítics, fins i tot el mateix PSOE, han donat llicència a clubs i macroclubs, i que ara el feminisme criminalitzador haja copat les seues files, no els eximeix del que han fet. Aquesta situació de drama actual ve perquè li interessa així a la casta política. I mentre es debat si és legítim o acceptable moralment pagar pel sexe, hi ha un munt de persones treballant 12 i 24 hores a les quals se'ls podrien, almenys, garantir uns mínims, com deia anteriorment.

M'agradaria veure a les cuidadores d'ancians, copant les primeres planes de periòdics, explicant-li als ancians europeus que volen deixar-se eixe treball esclau, que prefereixen netejar-li el cul als seus propis pares.

Coneixies a la part demandant -a Plataforma 8 de marzo i la Comisión de Investigación de Malos Tratos a Mujeres, que formen part de la Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución-? Per què creus que advoquen per eixa postura?
La veritat és que s'ajunten molts factors. És molt messiànic això de buscar sempre a algú a qui salvar-li la vida, sense saber qui és i sense mirar-li a la cara i preguntar-li què té darrere. Hi ha mogolló de persones que han vingut conscientment a exercir el treball sexual en l'Estat espanyol i se'ls nega eixa capacitat d'agència. Moltes d'eixes dones no saben les condicions amb les quals es trobaran quan arriben i eixe és el problema, que són exageradament abusives. Són un crim.

També dóna molta morbositat parlar de sexualitat i ahí hi ha un filó mediàtic molt gran. M'agradaria veure a les cuidadores d'ancians, a les internes 24 hores, copant les primeres planes de periòdics i noticiaris, explicant-li als ancians europeus que volen deixar-se eixe treball esclau, que prefereixen netejar-li el cul als seus propis pares. Silvia Federici explica perfectament el que ocorre amb les cures en el marc de la construcció del capitalisme, i ella reconeix que el treball sexual és treball.

Ser puta és moltes coses. Hi ha treballadores sexuals que estan reforçant l'heteronorma i hi ha treballadores sexuals que vénen de sexualitats dissidents i s'han enpoderat a través del treball sexual. El que passa és que hi ha una indústria molt forta, que pot ser alguna cosa semblant al porno mainstream, que sí que està reforçant determinades pràctiques. Crec que el que fa que es posicionen en el costat criminalitzador amb tanta vehemència és que és més fàcil reduir la realitat que atendre-la en la seua complexitat. Han elaborat un discurs que cala fàcilment.

Quina és la teua opinió sobre el sindicat OTRAS? Què opines de què entre els seus promotors apareguen noms vinculats a responsables d'empreses o associacions com Aprosex -Associació de Professionals del Sexe-, entre les activitats del qual es troben “tallers de sexe” o “cursos d'anglés per a putes”?
Jo sempre diré que estic a favor de qualsevol forma de sindicalització. El sindicat OTRAS és un sindicat gremial, és una entre diverses de les propostes que s'han fet, potser la més ambiciosa, molt valenta. AFEMTRAS, que és l'associació de treballadores sexuals del polígon de Villaverde, està dins d'OTRAS. Hi ha escorts i treballadores de carrer i de diferents sectors. Em sembla molt bé i espere que es vaja arrelant a poc a poc. És possible que eixe home, Joaquín, que no és puta i està entre els promotors, haja sigut una de les poques persones que es va oferir a gestionar un projecte tan difícil quan semblava una bogeria.

Una altra de les propostes consisteix a trobar lloc en els sindicats més tradicionals per a què òbriguen la possibilitat de sindicar-se a les treballadores sexuals. Això significaria que altres gremis estarien reconeixent el treball sexual com a treball. Així ha ocorregut en la IAC -Intersindical Alternativa de Catalunya-. Esta estratègia es coordina des de la USTS -Unió Sindical del Treball Sexual-. Després hi ha persones que simplement prefereixen associar-se, com CATS o el Col·lectiu de Prostitutes de Sevilla, o agrupacions com les Putes Llibertàries del Raval. Jo en general estaré a favor de qualsevol manera d'agrupació de treballadores sexuals amb intenció reivindicativa.

El treball sexual inclou a assistents sexuals, massatgistes eròtiques, escorts, treballadores de carrer, de club, web cammers, actrius porno… En tots estos sectors estem faltes de drets i travessades per un estigma.

Pel que fa a això de les activitats... Mira, "els cursos d'anglés per a putes" són importants sobretot perquè si vols treballar a l'estranger, si no tens l'idioma, tens un problema. Les treballadores sexuals moltes vegades no accedeixen a cursos per motius econòmics o d'estigma (o uns altres) i ací troben un lloc específic en el qual fer un curs d'anglés. Això és formació, al cap i a la fi.

Respecte als cursos de qüestions relacionades amb la sexualitat en concret, dir que no solament des de Aprosex s'han fet cursos de sexualitat. Hi ha cursos de BDSM, cursos de tantra, hi ha sex coaches... Hi ha un mogolló de tallers i cursos de sexualitat en l'Estat espanyol. Aprosex s'encarrega d'uns, i a qui li agrade com ho fan anirà allí i qui vulga un altre tipus d'aprenentatge entorn de la sexualitat anirà a un altre lloc. I ja està.

Per damunt de tot això, crec que el més important que cal dir-li a les treballadores sexuals és que són treballadores i que no tenen perquè ser discriminades sistemàticament. Ací sí que fa falta una formació política forta.

Els col·lectius i sindicats abolicionistes fan referència als percentatges oficials de dones que exerceixen la prostitució, que estableixen que al voltant d'un 80% d'elles són víctimes del tràfic. Quines diferències hi ha entre el treball sexual i la tracta?
Hi ha molta confusió en el llenguatge i crec que és súper important tindre en compte que treballar per a tercers no és necessàriament haver sigut víctima de tracta. Per exemple, moltes treballadores sexuals activistes de l'Argentina han sigut comptades diverses vegades com a víctimes de tracta, en funció d'haver reduït qualsevol tipus de prostitució a ser víctima de tràfic. Quan eixa moral i eixa terminologia no estan clares en el punt de partida, tot resulta ser un producte de la manipulació i això és un desastre polític.

Hi ha tracta al carrer, hi ha tracta en clubs i he sentit que, fins i tot, hi ha tracta en algun sector d'alt nivell. També hi ha tracta en el camp i en altres sectors laborals. També és aclaparadora l'explotació en el sector tèxtil. L'ONU xifra la tracta amb finalitats d'explotació sexual en un 14%. No és realista que el col·lectiu pro-drets manege unes xifres del 14% i que el criminalitzador tinga unes xifres del 80 i del 90%. 

Georgina Orellano: sindicalista, feminista y puta

Ter García

3

Trabajo sexual

Georgina Orellano: sindicalista, feminista y puta

Ter García

3

Jo crec que no hi ha millor aliat per a detectar casos de tracta que la informació, tant a treballadores sexuals, com a clients, etc., per a què es puga detectar des de dins, en principi. Fa temps es va fer una campanya de sensibilització dirigida al client, que va promoure la APDHA -Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía-, per a què hi haguera una contractació de serveis sexuals respectuosa. A Barcelona, per exemple, la inversió per a detectar víctimes de tracta ha sigut la més alta de l'Estat espanyol. L'ha duta a terme Ada Colau, que està perfectament assabentada de tot el tema de la prostitució, de com funciona i, a part d'haver posat més recursos que ningú per a acabar amb la tracta, defensa la lliure associació de les treballadores sexuals.

A nosaltres ens afecta la tracta, però et diré més: ens afecta qualsevol persona que per ser client pense que sempre té la raó. Ens afecta la supremacia del consumidor en general. La supremacia cultural, la supremacia de classe, això ens afecta. Ahí és on, les que tenim la possibilitat de parar-los els peus, ho fem molt bé, i estem fent, malgrat a qui li pese, mogolló de pedagogia.

El treball sexual inclou a assistents sexuals, massatgistes eròtiques, escorts, treballadores de carrer, de club, web cammers, actrius porno… En tots estos sectors estem faltes de drets i travessades per un estigma. Ens reconeixem les unes a les altres com a part del mateix, per això ens ajuntem sota el terme treballadores sexuals.

Quan es desmantella un pis, a les persones migrants directament li les fica en un CIE o li les mana al seu país, i només es poden quedar en l'Estat si són testimonis necessaris per a enjudiciar a proxenetes o xarxes de màfia.

Quines diferències, quant a la regulació legal del treball sexual, existeixen entre despenalització, regulació, etc.? Segons tu, com afectaria cada regulació al tràfic?
Jo no sóc experta en lleis, altres companyes i aliades sí, Lucía Fernández, o Paula Sánchez Perera, o Ruth Mestre. Jo et puc parlar a grans trets: Amb la despenalització es busca que la prostitució s'assimile a qualsevol mena de treball. És a dir, que tu tingues accés a la salut pública, a determinats drets, a unes baixes, que tingues el teu atur i que tingues la teua jornada laboral i la teua pensió. Això és el que implicaria despenalitzar la prostitució, el treball sexual passaria a formalitzar-se una relació laboral. Ara mateix, quan es desmantella un pis, a les persones migrants directament li les fica en un CIE o li les mana al seu país, i solament es poden quedar en l'Estat espanyol si són testimonis necessaris per a enjudiciar a qualsevol proxeneta o a qualsevol xarxa de màfia.

La regulació el que contempla és el model alemany. El model alemany és una mica merda. A Alemanya et poden vendre hamburgueses i serveis sexuals en la mateixa carta. Crec que tot en la vida té límits i el treball sexual també. A ningú li agrada treballar amb borratxos, les cambreres de discoteca ho han explicat en moltes entrevistes. El treball sexual no té per què ser part només de l'oci nocturn. Quin tipus d'indústria s'està fomentant en general?

El model de la despenalització s'ha aplicat a Nova Zelanda. Ara està despenalitzat tant ser independent com treballar per a tercers. Aleshores, la majoria de les treballadores sexuals s'associen entre si i, encara que el treball per a tercers existisca, és minoritari i ningú vol treballar per a tercers. De nou, són els sectors més desfavorits els que ho fan.

De tots els models possibles, el neozelandés és una mica el que més ens interessa, però ens agradaria arribar a desenvolupar la capacitat de plantejar un model adequat a la realitat de l'estat espanyol. Com afectaria cada regulació al tràfic amb finalitats d'explotació sexual és alguna cosa que no tenen clar ni a Suècia, que és un estat criminalitzador del treball sexual.

¿Saps com us afecta la Llei Mordassa?
Perquè, per exemple, a les treballadores del carrer les ha tirades del carrer, a la majoria. Se'ls multa. S'ha multat fins a a víctimes de tràfic que treballaven al carrer...

Hi ha tota una cultura, que no tenim, al voltant del contacte físic que té a veure amb el benestar emocional. [...]  Crec que el que hi ha és una exhibició masclista de la sexualitat i és a això al que cal donar-li la volta.

S'ha de definir la conducta sexual de la gent? Creus que és necessari ensenyar sobre això?
A mi el que m'agradaria, especialment, és que la gent s'adone de què hem caigut en una identitat de gènere binària que ens limita i en una sexualitat coit-centrista per motius, probablement, de control de la població, i no és interessant per a molts cossos eixe coit-centrisme. Moltes vegades les pràctiques sexuals són absolutament precàries a nivell fisiològic, en general, i crec que la pitjor part li la porten els adolescents. Per a tindre una vida sexual sana fa falta parar-li atenció, voler saber,i és una cosa que no s'aprén sense posar el cos. A molta gent li dóna vertigen i, a hores d'ara, vénen molt bé algunes persones que faciliten tallers.

Hi ha tota una cultura, que no tenim, al voltant del contacte físic que té a veure amb el benestar emocional. A mi no m'agradaria deixar a la gent sense cap mena d'educació ni referència sobre la sexualitat. Crec que el que hi ha és una exhibició masclista de la sexualitat i és a això al que cal donar-li la volta.

A mi m'agradaria que, en termes generals, la paraula "puta" deixara de ser un insult, que deixara de funcionar com a sistema de control de la sexualitat femenina. Cal desactivar-la, i crec que ja s'està fent.

Segons tu, com han contribuït els mitjans de comunicació, la literatura, el cinema i, en general, la multitud d'expressions culturals existents, a distorsionar la realitat de la prostitució?
La majoria de les produccions culturals fins al dia de hui estan fetes només per homes. Només està la veu masculina. M'és igual que estigues parlant d'una prostituta, que de la dona d'algú, d'una dona meravellosa o d'una bruixa. Totes les veus són d'homes. El cànon artístic, en general, està marcat per homes, així que tenen tota la responsabilitat d'haver distorsionat la realitat de totes les dones. He de recordar que ens estava prohibit fins a signar els llibres que escrivíem. D'ací venim. Ningú s'esperava que ara les bruixes i les bolleres i les putes coparen llibreries.

Hi ha sectors molt vulnerables i uns altres molt acomodats, i qui vulga acostar-se haurà de llevar-se primer la bena dels ulls, perquè si no, veurà drama on no n'hi ha, o veurà només glamur on hi ha drama.

Des del teu punt de vista, quina és la realitat sobre el treball sexual?
El treball sexual no ha de ser una cosa que s'idealitze per oposició a denigrar-ho. L'altre dia en el programa TOFUria de Ràdio Malva, una companya, @Cero_BDSM, va explicar que sempre estem contraargumentant al sector criminalitzador i no tenim espai per a nomenar els aspectes negatius del nostre treball. Té les seues coses bones i les seues coses dolentes, i mogolló de matisos. Jo estic conforme amb el meu treball i no vull un altre, i no crec que siga un treball que pot fer qualsevol. Igual que no pot ser mèdic qui vomita si veu sang. Ara mateix, hi ha sectors molt vulnerables i uns altres molt acomodats, i qui vulga acostar-se haurà de llevar-se primer la bena dels ulls, perquè si no, veurà drama on no n'hi ha, o veurà només glamur on hi ha drama.

D'altra banda, m'agradaria comentar que les treballadores sexuals diferenciem perfectament quan estem fent un intercanvi econòmic i quan estem utilitzant la sexualitat per a crear qualsevol altre tipus de vincle afectiu. Hi ha moltes treballadores sexuals que oculten a les seues parelles, filles o familiars al que es dediquen. Ningú sap si coneix o no coneix a alguna puta.  Si voleu perpetuar eixa realitat, continueu alimentant l'estigma.

Com consideres que està duent a terme a nivell mediàtic el debat abolicionisme v.s. reconeixement de les treballadores sexuals? Et sents representada amb alguna postura en concret de les quals s'estan plantejant?
No hi ha debat. Està havent-hi una exhibició de poder del feminisme criminalitzador. La manifestació feminista del 25N -Dia contra la violència masclista- es va declarar criminalitzadora directament. Això fa que ni tan sols puguem anar les treballadores sexuals a una manifestació feminista, quan ens considerem feministes. No som ben rebudes. Això no és un debat, és punitivisme.

Entre les formacions polítiques, Podemos està obrint conversa amb les treballadores sexuals, de fet, se'ns ha convocat i s'agraeix. Encara que hi ha feministes criminalitzadores molt agressives dins de Podemos també.

A l’home cis-mitjà el porno li ve gran. 

Des d'alguns corrents del feminisme abolicionista es fa referència a la realitat quotidiana de les persones, el perill al qual es poden veure exposades, entre altres coses, per la reproducció de tòpics del porno o, precisament, per la cultura patriarcal. Com us defenseu d'aquests possibles abusos? Com us organitzeu per a evitar això?
A l’home cis-mitjà el porno li ve gran. La masculinitat que s'exhibeix en el porno mainstream no es la realitat del hombre cis-mitjà. De fet, es frustren mogolló ells mateixos i tenen molta ansietat perquè no s'ajusten a les expectatives sobre allò que ells pensen que haurien de fer. Realment i sabent que exercisc la prostitució des d'una posició de poder, veig molt clarament com no es correspon la representació de la sexualitat en aquest porno mainstream amb la realitat de la sexualitat humana. No té res que veure. No tots els homes són grans o tenen força o pulmons d'atleta, ni la tenen tan gran, ni aguanten tant, i ni tan sols a tots els agrada eixe tipus de sexualitat.

Jo mai m'he sentit en perill, i les meues companyes del pis tampoc. Hi haurà alguns sectors en els quals serà més habitual i uns altres en els quals menys, però hi ha mesures de seguretat possibles per a totes. D'ací la importància de la xarxa: nosaltres ens cuidem. Si una companya té un client nou i no està segura, una altra companya va i l'espera a la sala del costat fins que acabe, per exemple. Tenim molts mecanismes de seguretat.

Això em recorda al fet que, fa no molt, una xica a València va matar a un client que va intentar abusar d'ella i va ser condemnada a la presó. És molt sinistre dir que ens violen sistemàticament perquè llavors no podem denunciar una agressió sexual o al·legar una defensa pròpia.

Graciela Atencio, periodista responsable de Feminicidio.net, va afirmar per a un article d'este mateix mitjà que "hi ha un vincle entre feminicidi i prostitució pel fet que la prostituta en el patriarcat és el cos més “desechable” de les dones". Creus que existeix certa relació entre ambdues coses?
Quantes dones que no són prostitutes van ser assassinades a les mans de les seues parelles i exparelles l'any passat? Dir que, el d'una prostituta, és el cos més “desechable” invisibilitza que hi ha mogolló de dones que estan morint a les mans de les seues parelles, per tindre lligada de manera indissoluble la propietat privada i l'"amor". Continuar dient que la puta és el cos més "desechable" és el que fa que continue funcionant eixa paraula com a amenaça social. La puta necessita drets i plena ciutadania.

“Me duele cuando Federici dice que puede ser peor la explotación del cerebro que la del cuerpo”

Patricia Reguero Ríos

16

Feminismos

“Me duele cuando Federici dice que puede ser peor la explotación del cerebro que la del cuerpo”

Patricia Reguero Ríos

16

Ana de Miguel, Beatriz Gimeno y Graciela Atencio, feministas abolicionistas, explican su postura ante la iniciativa de crear un sindicato de trabajadoras sexuales, que ayer frenó la Audiencia Nacional.