L’urbanisme d’infraestructures contra el patrimoni de l’horta
El projecte d’ampliació de la V-21 destruirà 80.000 metres quadrats d’horta amb valor productiu i paisatgístic. Dins d'este territori es troba el mític forn de Barraca, que durant 70 anys va abastir de pa a tota l’horta d'Alboraia.
En un dels trams on la V-21 trenca l’harmonia de l’horta trobem el forn de Barraca, partida de Calvet, Alboraia. Abans hi vivia una família que tenia un veïnat amb qui compartir la quotidianitat i també un negoci: el forn que abastia de pa tota l’horta d’Alboraia. A hores d’ara, allí només s’escolta el miolar d’algun gat i, sobretot, el soroll dels cotxes.
En un mural de la paret del forn que dóna a la carretera, una fletxa travessa el cor d’una carxofa, un símbol de com les polítiques urbanístiques de la rajola i el ciment estan matant el patrimoni paisatgístic i productiu valencià.
L’associació Per l’Horta va decidir buscar un artista compromés, que comprenguera la problemàtica que assola l’horta valenciana, per fer un mural reivindicatiu. Així, Diego Mir va pintar la carxofa amb el missatge “l’horta és vida”.
El forn barraca és històric perquè es va construir en 1906 i estigué en marxa fins a l’any 1975. Durant eixos setanta anys, allí es feia el pa de tota l’horta d’Alboraia, així com dolços i tot el que les dones de l’horta necessitaven coure. “Venien totes amb les seues cistelles amb el material per a fer les coques i els pastissets, i els coïen”, conta Ramón Giménez Sancho, també conegut com a Barraca, membre de la família amb el mateix malnom, i propietari del forn.
El forn de Barraca és històric perquè es va construir en 1906 i estigué en marxa fins a l'any 1975. Durant setanta anys es feia el pa de tota l'horta d'Alboraia
El forn funcionava a llenya, i quan es calfava es retiraven les brases, i es coïa el pa. És un forn morú, perquè guarda la calor: “El mestre que estava de forner sabia quan estava a la temperatura corresponent”, continua explicant Ramón. Ho calculava a ull. Per a Barraca, el forn no és només patrimoni de la seua família sinó de tot el poble d’Alboraia, i assegura que ell l’ensenya a tota persona que vol visitar-lo, com una mena de museu.
El Ministeri de Foment té un projecte d’ampliació per a construir un tercer carril en la V-21, que afecta els termes d’Alboraia i València, i que destruirà 80.000 metres quadrats d’horta amb valor productiu i paisatgístic. En este territori es troba també el mític forn de Barraca, que es veu amenaçat per les futures obres junt amb altres tres edificacions més. Lluís Fontelles, membre de Per l’Horta i cunyat de Ramón, explicava que només falta l’adjudicació a l’empresa corresponent per a fer les obres i que tenen poques esperances. “Al llarg de l’any segur que vindrà l’adjudicació i, tot seguit, l’obra”, assegura.
El combat per conservar l’horta continua a contratemps, i la resistència la conformen associacions locals com Per l’horta, que sorgixen de la consciència ciutadana de construir un nou model de ciutat allunyat de l’especulació urbanística. Una sèrie de persones expertes de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i el CSIC explicaven en la publicació Veus per l’Horta (2014) que l’horta tradicional de València ocupava fins a 20.000 hectàrees a principis dels anys seixanta, però en l’actualitat només es preserva poc més d’una quarta part.
L'horta tradicional de València ocupava fins a 20.000 hectàrees a principis dels anys 60, però een l'actualitat només es preserva una quarta part
La destrucció de l’horta no només significa la pèrdua d’un territori molt valuós, sinó també l’oblit d’un estil de vida, dels ritmes i els vincles que tenien les persones que vivien allí. El nét del tio Barraca, que s’anomenava Vicent Gimeno, conta que el seu iaio, que va tindre 10 fills, quan es casà no tenia res, no sabia llegir ni escriure, però va decidir que la seua família no tornaria a passar fam i es va posar a treballar.
Així va fer un patrimoni, el forn de Barraca. I un altre forn a la Malvarrosa. Un fill seu va ser forner, però el forn se’l quedà la filla. I, al final, va arribar a les nétes. Les Barraques conformen quatre generacions de filles d’Alboraia. L’última, segurament, haurà de vore la destrucció d’eixe patrimoni.
Fins a l’any 75 el forn funcionava, però el negoci va parar perquè la gent es mudà al poble i ja no hi havia activitat. Ramón conta que començaren a viure a Alboraia en els anys 80 perquè es quedaren a soles. “Tot el personal de l’horta volia anar-se’n al poble, i se n’anaren al poble”, diu. Pensa que la raó era una espècie de moda per la qual tothom qui llaurava el camp volia un pis, i també que antigament no tenien tants servicis en l’horta com en el poble.
També creu que si en el seu moment el seu iaio haguera construït la casa en el poble, ara tindria valor, i “no val res, ara ve la V-21, la tiren a terra i s’acaba la història”. També argumenta que l’horta no ix rendible com a font d’ingressos principal. Malgrat que a ell li agradava la terra, va decidir treballar en una fàbrica de guitarres perquè a hores d’ara només un tant per cent molt baix de llauradors i llauradores poden viure de l’horta.
Amb un to nostàlgic, Barraca rememora la rutina quotidiana de la vida en l’horta: “Féiem paelles amb les sobres del bou, perquè del bou només en podies vendre la pell, aleshores el que sobrava ho gastàvem per a fer una paella el veïnat, així en comú” i “ per a treballar en el camp ens ajudàvem els uns als altres, però ara això ja s’ha acabat”. Sent que s’ha trencat “eixa harmonia que hi havia abans, quan tot el món tenia malnom”.
"Per a treballar en el camp ens ajudàvem els uns als altres, però ara això ja s'ha acabat, s'ha trencat eixa harmonia"
Ara viu en una escala i no coneix ni a la meitat de les veïnes de la finca. S’ha perdut la proximitat, la confiança i la solidaritat de fer les coses a tornallom, el terme que es referix a intercanviar tasques de l’horta, és a dir, a l’ajuda mútua.
El forn de Barraca és un símbol històric que evoca aquells estils de vida de l’horta, els que també es van perdre amb la destrucció de la Punta que narra el documental
A tornallom
. Malgrat la degradació de la casa, el terreny encara té vida gràcies als horts que l’envolten, els que llauren Ramón i Lluís, que probablement seran destruïts com una part més de l’horta amb l’obra de la V-21.
Infraestructuras
L'ampliació de la V-21 destruirà 80.000 metres quadrats d'horta
Destacadas
Ganadería
Pastores de lobos
El lobo es el archienemigo histórico de la ganadería, pero existen formas de coexistir pacíficamente con este amenazado depredador. Es más, algunos ganaderos afirman que puede ofrecer beneficios económicos.
Guinea Ecuatorial
La vida en las fauces de la muerte
Cine
La peste que nadie quiere oler
Menos mal que existe este cine que señala y hunde el dedo en la ranura para abrir una auténtica brecha en la verdad instituida, para desmontar el imaginario dominante.
El Salto TV
‘Cadenas globales de cuidados’, tercer programa de Periferias
Últimas
Feminismos
Xenofeminismo: que florezcan un centenar de sexos
Cualquier teoría que haga de la “lo natural” una norma o un principio moral o político debe ser destruida. Llega el xenofeminismo, y va tomando fuerza.
