Infraestructuras
L'ampliació de la V-21 destruirà 80.000 metres quadrats d'horta

El ministeri de foment ja ha licitat l'obra amb OHL i està pendent d'execució. Així i tot, representants del grup municipal de Compromís i PSPV han viatjat de València a Madrid per a presentar una contraproposta al ministeri que el seu soci de govern València en Comú i el col·lectiu ecologista Per L'horta rebutgen.

La huerta valenciana amenazada por el proyecto de ampliación de la V-21 a la altura de Alboraia
L'horta valenciana amenaçada pel projecte d'ampliació de la V-21 a l'altura d'Alboraia Raquel Andrés Durà
10 may 2018 08:16

La ciutat de València presumix en fòrums internacionals, des que va arribar al comandament el govern de la Nau, de tindre un model de mobilitat basat en la sostenibilitat i els valors ecològics. No obstant, alguna cosa desentona en eixe relat, o així li ho ha enlletgix el col·lectiu Per L'horta referint-se a l'ampliació de la V-21: "Va en contra de les polítiques de mobilitat aplicades pel govern de la Nau, que fa tres anys que aposta per una reducció del trànsit de vehicles i presumix que en els tres últims mesos s'ha rebaixat el trànsit de vehicles amb motor en la ciutat. Està demostrat per l'experiència que afegir nous carrils a les autovies provoca un 'efecte induït', i anima a més gent a entrar amb el cotxe a la ciutat".

En este argument coincidixen amb València en Comú, soci del govern de la Nau que ha decidit no acudir a la reunió del ministeri. Maria Oliver, portaveu del grup municipal, explica que la proposta que han portat a Madrid PSPV i Compromís "no respecta l'acord del ple en el qual es va rebutjar frontalment la infraestructura".

El ple al qual fa referència és al d'octubre de 2017, on el mateix Ribó va donar suport a la demanda de paralització de l'obra. La moció va considerar que reforçar l'accés nord de vehicles i mercaderies "és clarament incompatible amb l'estructura viària d'una ciutat que pretén defensar un model de transport sostenible i de futur que siguen una alternativa, així com el desenvolupament sostenible del front marítim especialment en el que afecta al voltant de l'Horta, Devesa Albufera i Poblats marítims". 

JuxtaposeJS Embed
si llisques el cursor damunt d'esta foto veuràs els terrenys afectats per l'ampliació de l'obra. Cortesia de Per L'Horta
L’autovia V-21, que discorre entre Puçol i València, formava els últims 14 km de la AP-7 que connectava Barcelona i València mitjançant el famós semàfor d’Europa, fins que als anys 90 es va construir el By-pass, un cinturó d’asfalt des de Puçol i Silla que bordeja l’àrea metropolitana de la capital per l’oest i que evita el trànsit de vehicles pesats, i de vehicles de pas, per dins de la ciutat, reduint un 40% la intensitat del trànsit al tram de l’actual ampliació de la V-21. 

El Govern central, a l'època de Rita Barberá, amplia la V-21 amb un tercer carril en el sentit d'eixida des de la ciutat i alhora crea una nova eixida des dels Poblats Marítims i la zona de La Patacona d'Alboraia per empalmar amb la V-21 i connectar fins a Puçol.

Campo de chufas denominación de origen València en la huerta de Alboraia
Camp de xufes amb denominació d'origen València en l'horta nord Raquel Andrés Durà

Segons Xavi Canales, arquitecte i membre de Per l'Horta, "estem parlant d'alliberar trànsit que, encara que té una afecció sobre el territori, no és el mateix que fomentar la seua entrada a la ciutat".

"Darrere dels arguments d'alliberament de trànsit, el que hi ha són els interessos del Port per engrandir les infraestructures, el qual està fagocitant el territori fent un planejament que competix amb la ciutat

Tot el contrari quan, abans de l’entrada del tripartit a l’Ajuntament, s’amplien els carrils d’entrada de la V-21 des de Puçol a Port Saplatja (10 km), faltant, per arredonir la jugada, els 4 km que acaben de licitar-se el novembre passat i que una vegada executats es posarà fi al projecte anomenat des del principi: AMPLIACIÓN A TRES CARRILES. AUTOVÍA V-21. TRAMO: PUZOL (V-23)–CARRAIXET (NUEVO ACCESO AL PUERTO DE VALENCIA)

Segons Canales, "darrere dels arguments d'alliberament de trànsit, el que hi ha són els interessos del Port de València per engrandir les infraestructures, el qual està fagocitant el territori fent un planejament que competix amb la ciutat". Per tant, l’ampliació facilitarà un accés nord al carrer de la Serradora gràcies a un creuament, ”fet amb un micropilotatge i una cimentació brutal”, i un pas per al futur AVE, que ara està en qüestionament però que “seria molt sorprenent que no es fera”, reblona l’arquitecte de Per l’Horta.

El passat 4 de maig, l'alcalde Joan Ribó va assegurar en una entrevista a eldiario.es que "és un fet objectiu que existix un coll de botella que genera retencions". Malgrat açò, des del col·lectiu Per l'Horta són contundents: "És fals que la V-21 estiga saturada. D'acord amb les dades d'aforament de la DGT, en 2016 passaven per la V-21 71.000 vehicles al dia, xifra encara inferior a la del període 2004-2010, quan es van aconseguir uns màxims de 76.000 automòbils al dia. De fet, el tímid increment en l'accés de vehicles per la V-21 al llarg dels anys 2011-2016, un 7% de creixement en 5 anys, es pot atribuir en part a les obres del tercer fil de l'AVE".

Esta relació l'atribuïx el col·lectiu de defensa de l'horta al fet que les obres han provocat un empitjorament del servei la línia C6 de Rodalies de València a Castelló. La Conselleria de Transports va denunciar el març de 2016 la pèrdua de 9.000 viatgers diaris, la qual cosa significa més gent desplaçant-se amb el cotxe.

Grupo de asistentes a la paseada organizada por el colectivo Por l'Horta andan por el margen oeste de la V-21 el pasado 3 de diciembre de 2017
Grup d'assistents a la passejada organitzada pel col·lectiu Per l'Horta caminen pel marge oest de la V-21 el passat 3 de desembre de 2017 Rafel Atez

Canales ofereix més dades sobre l’enregistrament de la intensitat mitjana de trànsit indicant que “des que el baipass es va fer, eixe tram de carretera va baixar un 40% d’intensitat de trànsit. A partir de l'esclafit de la bombolla immobiliària ha minvat la densitat mitjana en els últims 10-12 anys i als darrers 3 anys n’hi ha un xicotet repunt però encara no hem arribat a dades d'intensitat de fa deu o 12 anys”.

Gráfico con intensidad media diaria (IMD) total de la autovía V-21en el periodo 2004-2016
Cortesia del col·lectiu Per l'Horta

Mestre recalca que l’ampliació "és una crida i un foment a més trànsit no previst inicialment. La reducció fa el contrari, si utilitzes un dels carrils actuals només per a ús de vehicles amb alta ocupació (VAO), desmotives la utilització del cotxe i fomentes noves polítiques que es practiquen en infinitats de ciutats europees".

La proposta de Ribó

L'alcalde Joan Ribó ha informat als mitjans en reiterades ocasions que la proposta que traslladaran avui al Ministeri de Foment reduïx en un 60% l'afecció a l'horta. Tanmateix, açò no convenç al col·lectiu Per l'Horta, que qualifica d'innecessària i destructiva la infraestructura: "Encara implica la desaparició d'horta productiva i manté la resta d'efectes perjudicials".

80.000 metros cuadrados de huerta a los términos de Valencia y Alboraia serán destruidos por la ampliación de la autovía V-21
80.000 metres quadrats d'horta com esta als termes de València i Alboraia seran destruïts per l'ampliació de l'autovia V-21 Raquel Andrés Durà

Canales explica que "ocuparen terrenys d'horta productiva amb denominació d'origen xufa de València i enderrocaran construccions tradicionals".  Travessar terrenys inclosos en la denominació d'origen Xufa de València, "xoca frontalment amb el Pla d'Acció Territorial d'Horta i amb la Llei de l'Horta ja en tràmit en les Corts Valencianes", explica Maria Oliver, portaveu de València en Comú.

La lluita contra la V-21

L'oposició a este projecte es va originar a Alboraia, el municipi més afectat per l'ampliació, ja que el 80 per cent de les expropiacions de terres pertanyen al seu terme, i el consistori del qual ha votat en contra dues ocasions.

Explicación in situ de la ampliación de la V-21 en la entrada norte de Valencia
Explicació in situ del projecte d'ampliació de la V-21 a l'entrada nord de València durant la passejada organitzada pel col·lectiu Per l'Horta Rafel Atez

Marc Ferri, mestre de Geografia i membre de Per l’Horta, reconeix que en este cas van començar la lluita contra el projecte d’ampliació massa tard. L’anunci de licitació de les obres valorades en 30 milions d’euros es va fer públic este agost i l’apertura d'ofertes fou el novembre passat.

"És un projecte provinent del Ministeri de Foment en mans del PP", remarca Ferri, "el màxim que podíem aconseguir és que les Administracions Autonòmica i Municipal s’adreçaren al Ministeri, demanaren la paralització i que este ho acceptara", però Foment mai ha afluixat la corda.

En el cas de les Corts Valencianes, el PSPV va rebutjar amb la seua abstenció i els vots en contra de PP i Ciutadans la paralització de l’ampliació de la V-21, proposta pel grup parlamentari Podem; i a l’Ajuntament de València, València en Comú va liderar l’oposició al projecte. Per l’Horta compartix el mateix posicionament que València en Comú, alternativa zero a l’ampliació, i aposta per la creació de carrils d’alta ocupació a la V-21 per tal de desmotivar la utilització del cotxe, noves polítiques que es practiquen en altres ciutats europees.

"Tenim un govern municipal que ha fet una aposta clara per la mobilitat sostenible: augmentar l'ús de la bicicleta, més zones per a vianants, reduir la influencia per als cotxes, etc. I el que fa el Ministeri és un projecte que augmenta la possibilitat d'introduir trànsit dins d’una ciutat que està lluitant per reduir el pes dels vehicles amb motor, és contradictori",  lamenta Ferri.

Madre e hijo observan el paso de los participantes del paseo por la huerta de Valencia que será arrasada por la ampliación de la autovía
Mare i fill observen el pas dels participants del passeig per l'horta de València que serà arrasada per l'ampliació de l'autovia Rafel Atez

Urbanismo
L’enderrocament de l’històric forn de Barraca
La supervivència del mític forn de Barraca, que durant 70 anys va abastir de pa a tota l’horta d'Alboraia, està amenaçada per l'ampliació de la V-21.

Relacionadas

Urbanismo
El futuro de Benimaclet: dos perspectivas para el problema del PAI

Alba y Mar, de la Plataforma Cuidem Benimaclet (València), y Arturo Sanz, de la Asociación de Vecinos de este barrio, explican las posturas de sus colectivos frente al Programa de Actuación Integrada (PAI) que se proyecta sobre Benimaclet.

Urbanismo
Mireia Vidal: "La Punta sufre las mismas políticas de hace 20 años a pesar de la emergencia climática"

La secretaria general de la Coordinadora Camperola del País Valencià contextualiza las problemáticas actuales de l'Horta Sud en materia de urbanismo y cuestiona la propuesta del actual gobierno valenciano con respecto a la ZAL.

Infraestructuras
Autopista al colapso

El caso de la Supersur es paradigmático de la política de transportes de las instituciones vascas.

0 Comentarios

Destacadas

Laboral
Deliveroo presenta un ERE a 90 trabajadores para deslocalizar sus servicios a Rumanía

La compañía de reparto de comida a domicilio ha comunicado a su plantilla su idea de despedir a la mayoría de ellos, incluso a aquellos que aún se encuentran en un ERTE. Los sindicatos dudan de la legalidad de este anuncio a la vez que se preparan para unas negociaciones que prevén complicadas. 

Centros de Internamiento de Extranjeros
Razones para cerrar los CIE

Terminado el Estado de alarma, la progresiva apertura de las fronteras internacionales abre la puerta a que los CIE recuperen su funcionalidad. Este es un recorrido de los momentos más oscuros en sus 35 años de historia.

Redes sociales
Sobre la cultura de la cancelación

De ser una herramienta para señalar en público, a través de las redes sociales, a quienes habían observado comportamientos dudosos y merecedores de reproche, la cancelación ha derivado en una práctica arriesgada que suscita controversia.

Especulación urbanística
Martínez Dalmau, sobre el decreto valenciano de vivienda: “A quienes especulan no les va a gustar”

Las Cortes valencianas convalidan este 15 de julio la ley que permite a la Generalitat intervenir en el mercado inmobiliario y ejercer los derechos de tanteo y retracto para aumentar el parque público de vivienda. El vicepresidente valenciano, Rubén Martínez Dalmau, relata a El Salto los intereses que están juego.

Universidad
Uno de cada cuatro docentes en las universidades públicas es asociado

Un reciente informe del Observatori del Sistema Universitari (OSU) concluye que la mayor parte de las comunidades autónomas y universidades públicas sobrepasa el límite de contratos temporales entre el cuerpo docente que contempla la ley. Catalunya, Navarra e Illes Balears son las autonomías que más abusan de la figura de profesor asociado.

Agrotóxicos
El 41% de los vegetales que consumes tiene residuos de plaguicidas

El informe Directo a tus hormonas: guía de alimentos disruptores señala que España es el mayor consumidor de plaguicidas de la Unión Europea.

Evasión fiscal
Bruselas quiere atacar a los paraísos fiscales europeos

Un artículo del Tratado de la Unión Europea permite saltarse la regla de la unanimidad en las decisiones de carácter fiscal. La Comisión Europea pretende usarlo para abordar la fiscalidad de algunos Estados miembro para acabar con su competencia desleal frente al resto.

Últimas

Monarquía
Un grupo de medios se une para demandar al CIS que recupere las preguntas sobre la monarquía

Son quince los medios digitales que reclaman al Centro de Investigaciones Sociológicas que vuelva a sondear a la ciudadanía sobre su opinión acerca de la institución monárquica.

Coronavirus
La economía política del covid-19

La salida propuesta para la actual crisis económica y social provocada por el covid-19 repite la historia de las pasadas crisis: todo para las grandes empresas y la economía financiera, y las migajas para el resto.

Medios de comunicación
Escupiremos sobre las tumbas de los equidistantes

Los equidistantes son mercancía averiada de por sí, de apariencia inofensiva e incluso benefactora, pero tan tóxica que ni Inda, ni Marhuenda ni Pedro Jota los superan en peligrosidad.

Coronavirus
El virus del racismo en el Campo Arañuelo

A pesar de la solidaridad mostrada por la población migrante durante el estado de alarma, el precario equilibrio de la convivencia en la comarca altoextremeña del Campo Arañuelo pende de un hilo.

Opinión
Galicia y las leyes de Newton

Si el reto de encontrar algún ítem positivo en la acción gubernamental de Feijóo es grande, buscar una única cosa que las confluencias hayan hecho bien es misión imposible.