Fascismo
La reconversió de l’extrema dreta valenciana

Fa anys que el País Valencià va deixar de ser el vedat de caça de l'extrema dreta. Més enllà d'alguns actes aïllats i de la varietat de sigles noves, la seua presència als carrers ha disminuït considerablement. La inauguració d'un local d'extrema dreta al barri més multicultural de València torna els ultres a l'actualitat.

Una militant antifeixista es planta enfront els ultres de d'extrema dreta, que assetjaren tot el recorregut amb insults i amenaces
Grups d'extrema dreta s'enfronten als manifestants durant la marxa del 9 d'octubre de 2017, a València. Manel Domingo

publicado
2019-09-13 12:21

València encara fa olor a polvora. És finals de març de 2014 i el parc que hi ha davant el col·legi Miguel Hernández del barri d’Orriols està pres per la policia. Un grup de persones descarrega diverses caixes de menjar mentre altres onegen banderes d’Espanya. Poc a poc s’hi acosta gent. Alguns amb carrets de la compra. Altres curiosos després de dies escoltant als bars i comerços del barri que possiblement hi hauria bronca després de Falles.

El partit d’extrema dreta España2000 havia anunciat el repartiment de 150 lots de menjar a famílies espanyoles sense recursos al barri obrer i més multicultural de la ciutat. Una desena de periodistes entrevisten el líder de la formació ultradretana, José Luís Roberto, i fan preguntes a alguns dels qui ja fan cua per adquirir un dels paquets. Tots porten el DNI a la mà, com demanen des d’un megàfon els organitzadors de l’esdeveniment. Per uns altaveus sona la banda sonora de la pel·lícula Braveheart.

Moltes de les persones que fan cua porten anys rebent caixes amb menjar i altres béns bàsics, però mai de l’extrema dreta. El Centre Cultural Islàmic, instal·lat des de l’any 2005 al barri, ho fa tres vegades a l’any. 20 tones de menjar cada vegada. No demanen documentació ni fan distincions d’origen, religió o coloro de pell. Tota persona que necessite ajut rep la seua caixa. Però mai hi ha cap càmera.

España2000 tenia llavors quatre regidors al País Valencià, i tractava d’emular amb aquesta estratègia els neonazis d’Alba Daurada a Grècia que portaven temps escenificant la solidaritat selectiva, la “preferència nacional” del seu ajut davant un estat què, segons ells, només ajuda els de fora. España2000 perdria tots els seus regidors al País Valencià l’any següent, el 2015, conservant només un a Silla però ampliant la representació a diverses localitats del corredor de l’Henares, a Madrid. Començava així la davallada d’aquest partit al País Valencià, el territori on havia nascut quinze anys abans i on s’havia erigit com a referent de l’extrema dreta dins la constel·lació ultra valenciana.

Coincidint amb la fi del govern del PP a la Generalitat i als principals ajuntaments valencians, l’extrema dreta valenciana encetaria un període de replegament i quasi absència als carrers, sobretot a la ciutat de València, epicentre del moviment i camp de batalla històric i simbòlic.

La violència ultradretana, que havia estat constant i impune des de la Transició, minvà considerablement. Les manifestacions i activitats que organitzaven diferents grupuscles cada cop eren més minoritàries i enfocades quasi en exclusiva contra el nou govern del Botànic i els ajuntaments progressistes, als qui acusaven de ser una extensió de l’independentisme català i del bolivarianisme. Col·lectius històrics i fins aleshores ben actius com el Grup d’Acció Valencianista (GAV) replegaren veles fins esdevenir una de tantes associacions negacionistes de la unitat de la llengua amb poca o nul·la presència al carrer.

Al sud del País Valencià, per contra, aterraria una nova marca dels moviments identitaris que, amb diferents noms i formes, començaven a estendre’s al llarg d’Europa com una taca d’oli. Mentre a Madrid es donava a conèixer Hogar Social, una còpia amb marca espanyola del projecte neofeixista italià Casa Pound, a Elda, Elx i a Múrcia arribava Lo Nuestro, un nou intent encapçalat per coneguts militants de l’extrema dreta local. La seua principal activitat, com la de la resta d’organitzacions semblants i com ja havia fet España2000, fou la recollida de menjar i béns bàsics a les portes dels supermercats per, teòricament, entregar-ho a families espanyoles.

També organitzarien activitats esportives i campanyes xenòfobes, tot amb la retòrica i l’estètica dels nous moviments identitaris que començaven a fugir de la clàssica simbologia nazi i feixista. Ara, alguns membres d’aquesta organització encapçalen el projecte El Galeón a Elda, que segueix l’estela de la resta de moviments identitaris europeus.

També al sud, l’any 2014, diverses organitzacions nazi-feixistes tractaven de fer-se un lloc a la ciutat d’Alacant i a Elx. Nova Lucentum, Alfonso X i altres marques amb aspiracions d’esdevenir estatals, com Liga Joven o Acción Nacional Revolucionaria (ANR). La divisió històrica de l’extrema dreta també impediria consolidar un projecte unitari a tot l’estat, i fins ara, els identitaris i la resta d’hereus del nazi-feixisme sobreviuen en grupuscles fugaços i sovint enfrontats. Actualment, cap d’aquestes organitzacions està activa.

Més enllà dels moviments marginals, l’extrema dreta ha estat històricament ben acomodada al Partit Popular, i al País Valencià concretament, també al voltant d’altres partits espanyolistes i catalanòfobs. La crisi del partit hegemònic de la dreta, esquitxat per nombrosos casos de corrupció i acusat d’haver traït el secessionisme lingüístic, els diferents cabdills de l’extrema dreta valenciana encetarien una pugna per recollir els fruits de l’arbre caigut. Així, a les darreres eleccions municipals competirien diverses marques més o menys radicals de matriu anticatalanista, aconseguint uns tristos resultats que permeteren renovar el govern de coalició d’esquerres, tant al País Valencià com a la ciutat de València.

Extrema derecha
La extrema derecha valenciana que nunca se fue
Aunque llevaba unos años sin dar prácticamente señales de vida, el anticatalanismo ha vuelto a sacar a las calles a los grupos ultras más agresivos.

Ara bé, l’embranzida política i mediàtica de Vox instal·laria un nou actor que recolliria a la seua manera els discursos i els marcs de tota la constel·lació ultradretana i catalanòfoba valenciana. I és que gran part dels qui se sentien orfes de projecte i traïts pel PP i Cs, han acabat sumant-se a la formació d’Abascal, que ha sigut molt cautelós i prudent a l’hora de donar protagonisme als nouvinguts.

La sobreexposició de Vox als mitjans després del mitin de Vistalegre de 2018 i l’entrada amb força al parlament andalús mesos després, seduirien els desorientats i oportunistes ultradretans valencians cansats de les traïcions del PP i dels consecutius projectes fracassats i de marcat caire personalista. És el cas de l‘advocat ex falangista i líder de diversos projectes catalanòfobs, Juan García Sentandreu, que es retirà de la vida pública després de fracassar amb el partit Coalición Valenciana (CV). Només havia aconseguit en 2007 poc més de 17.000 vots (un 0,72% del total) i la meitat dels vots quatre anys després.

Crímenes de odio
25 años sin Guillem Agulló
El crimen contra este joven valenciano marcó a toda una generación y ha sido reivindicado como símbolo contra la impunidad de los crímenes de odio.

Ara, amb l’arribada de Vox, Sentadreu hi va veure una nova oportunitat per obtenir representació, encara que fos a través d’altres sigles, després d’assumir que el seu projecte personal havia fracassat. Sentandreu faria una crida als seus acòlits per entrar en gruix a Vox i tractar de liderar la branca valenciana de la formació ultradretana. Una serie de missatges a les seues xarxes suggerien que seria ell qui encapçalaria la candidatura per València, tractant d’arrossegar així els seus seguidors a la seua pugna dins del partit per fer-se amb el lideratge.

La formació, però, es va mantenir lleial a l’equip i els plans de qui hi era des del principi, José María Llanos, professor de Dret a la Universitat de València, envoltant de persones de confiança, i prescindint en primera línia de personatges tan significats i singulars com Sentandreu.

Fins ara, les xarxes socials havien estat el refugi i l’altaveu de la majoria de l’extrema dreta valenciana, que sobrevivia en grups de Facebook farcits de fake news i memes grotescs

Vox aconseguiria un total de 48 regidors al País Valencià i 10 diputats a les Corts Valencianes a les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Quatre mesos després, a principis de setembre, Llanos abandonaria la presidencia provincial de Vox recolzat per la direcció nacional, en una operació pensada per depurar els crítics i reprendre el control davant els recels amb els nous militants provinents de l’òrbita de Sentandreu i d’España2000, tal i com apuntaren diversos mitjans.

El partit de Santiago Abascal no ha aportat res més que un altaveu a les reivindicacions i els relats espanyolistes, xenòfobs i antifeministes habituals de l’extrema dreta. Fins ara, les xarxes socials havien estat el refugi i l’altaveu de la majoria de l’extrema dreta valenciana, que sobrevivia en grups de Facebook farcits de fake news i memes grotescs.

Vox
Los medios, los antifascistas y Vox
Tanto los asistentes al mitin de Vox como los manifestantes antifascistas del 9 d'octubre acudieron a una convocatoria puntual, pero los segundos fueron ignorados y ninguneados.

Amb el referèndum per la independència celebrat l’any 2017 a Catalunya, l’anticatalanisme valencià protagonitzaria la que fóra una de les fites més violentes i mediàtiques de les darreres dècades: l’assalt a la manifestació valencianista del 9 d’Octubre, una setmana després del referèndum. Convocats per xarxes socials, centenars d’ultres ocuparen la plaça una hora abans de la convocatòria aprofitant la inèdita absència policial i atacant física i verbalment els valencianistes que s’hi acostaven.

Les imatges de les agressions i els insults van ser emeses en directe per La Sexta i per diversos periodistes presents, víctimes també de l’ira dels ultradretans. La marxa va acabar modificant el seu recorregut envoltada de policies antiavalots i d’ultres excitats que es creien impunes. Actualment, hi ha més d’una vintena de persones investigades per agressions i altres delictes en una causa encara en instrucció.

L’any següent, l’antifeixisme valencià va respondre convocant vora 12.000 persones a la mateixa manifestació. Vingudes de tot el País Valencià, organitzades en columnes que arribaven coordinades i amb un servei d’ordre propi. Llavors, els ultres que van voler repetir els incidents acabaren enfrontant-se a la policia, atacant de nou als periodistes i mirant l’enorme manifestació des de les voreres, amb cares llargues d’impotència.

La implicació de nombrosos ultres del València CF als fets del 9 d’Octubre de 2017 i altres incidents que incomodaven la resta d’aficionats i al mateix club, motivaren aquest per decidir fer fora alguns dels líders de la Curva Nord. I aquest estiu, el club va decidir finalment desfer aquesta grada d’animació on s’havia refugiat la majoria d’ultres provinents dels històrics Yomus, dissolts fa pocs anys per camuflar-se-se a la Curva.

L’extrema dreta valenciana es troba actualment en procés de reconversió, sobretot aquella que queda al marge de Vox. España2000, que havia bramat contra la formació d’Abascal, apareixeria puntualment als mitjans amb accions com l’assetjament al domicili de la vicepresidenta Mònica Oltra, però es voria eclipsada totalment per Vox a les darreres eleccions, perdent tots els seus regidors al País Valencià. La resta de formacions ultres no aconseguirien pràcticament vots, i romanen encara dividides i enfrontades per ocupar, sobretot, un espai que el partit d’Abascal no representa: la tradicional ultradreta catalanòfoba i regionalista valenciana. Tot i fer mèrits des del PP i Cs per tornar a seduïr aquest electorat, la competència de Vox sembla difícil de vèncer. També ho és pels regionalistes, molts dels quals han optat per abandonar la pàtina valenciana i sumar-se al projecte centralista de Vox.

La ultradreta inaugurarà el dissabte 14 de setembre un local a Orriols

El barri d’Orriols va rebre fa uns dies altra visita inesperada. La portaveu del grup popular a l’Ajuntament de València, María José Català, penjà a les seues xarxes un vídeo gravat al mateix barri, en què alertava de l’increment de la inseguretat i dels delictes a la ciutat i sol·licitava reunir-se urgentment amb el Delegat del Govern. Després d’un allau informatiu sobre la suposada inseguretat que regna a Barcelona, el PP tractaria d’estendre el mateix relat a València, i casualment, triant el barri més multicultural de la ciutat.

Una setmana després de la visita de la portaveu del PP, els veïns comenten inquiets els rumors que de nou corren pel barri. La visita de Maria José català passaria desapercebuda en una zona on la sensació d’inseguretat es percep per altres qüestions. “Tornen els nazis”, diu una jove filla de migrants que parla perfectament valencià. Els col·lectius del barri han convocat pel dissabte 14 de setembre una concentració pacífica contra el racisme, a les portes del què serà el Casal Romeu, el nou local de l’organització identitària Valentia Forum, creada en 2017 i que inagurarà la seua seu el mateix dia. La seu de l’ONG València Acull està al mateix carrer, a pocs números del nou casal ultra. I ben aprop també el Centre Cultural Islàmic, que continua repartint tones de menjar com ve fent des de fa més de 10 anys a totes les persones que ho necessiten. Al barri també treballa Orriols En Bloc, que fa pocs dies aturà per cinquena vegada el desnonament d’una família del barri amb tres fills.

“Al nostre barri, tot i els problemes que tenim, com la falta d'accés a l'habitatge, una de les taxes més elevades d'atur de la ciutat, un alt índex d'exclusió social i l'abandonament administratiu dels diferents governs que han estat al capdavant de l'ajuntament, comptem amb una experiència de convivència intercultural molt arrelada que permet viure relacions i sentiments d'identitat, entre múltiples i variades nacionalitats i valors culturals», expliquen els convocants de la protesta antiracista en un comunicat.

L'aterratge d'un nou grup d'extrema dreta al barri podria simbolitzar l'inici d'una nova batalla. Els veïns no només hauran de conviure amb els ultres, també amb les campanyes d'alguns polítics que han escollit Orriols com a camp de proves per incendiar la seua falla de la por i de la inseguretat. Avui però, el barri està més unit i més actiu que mai. I els carrers massa mullats com perquè prenga un foc que ja van aconseguir apagar cinc anys enrere.

Relacionadas

Alemania
Educar contra el nazismo

El currículo educativo de Alemania obliga a enseñar en las aulas de forma extensa qué ocurrió en la época de Adolf Hitler, cómo se forjó el antisemitismo y el papel de los nazis durante la II Guerra Mundial.

Fascismo
La resurrección y el infierno

Las recientes disputas con el Vaticano a propósito de la exhumación de Franco, nos llevan a recordar los estrechos vínculos de la Iglesia con el fascismo y a ponernos de nuevo en guardia ante quienes buscan deshumanizar y exterminar al otro.

Memoria histórica
La cifra de españoles fallecidos en Mauthausen ya es definitiva: 4.435


La apertura, por primera vez, de los libros históricos del Ministerio de Justicia permite a un equipo de investigación de la Universidad Complutense de Madrid cotejar los datos que se tenían hasta ahora sobre las personas fallecidas en el campo de concentración nazi.

1 Comentario
#39304 19:14 13/9/2019

Bona repassada. A vore si és de veres.

Responder
0
0

Destacadas

Opinión
Ecuador, la estrategia de miedo y terror como artefacto de disuasión
Carta de la Colectiva Antipatriarcal por Acciones de Sororidad desde Quito tras varios días de represión del Gobierno de Lenín Moreno.
Elecciones 10N
Cómo sobrevivir al otoño de la representación

Tras años de conformar nuevos espacios políticos, transitar nuevas y viejas narrativas sobre la democracia, de atravesar numerosas campañas electorales, ¿es posible hacer balance del camino y pensar otros horizontes?

Memoria histórica
Asturies 1934, el sangriento laboratorio de una guerra colonial en suelo europeo

Cerca de 2.000 asturianos y asturianas perdieron la vida en la represión de la fallida revolución de octubre, de la que este mes se cumplen 85 años. Las brutalidad de la guerra colonial, importada a la península por los militares curtidos en Marruecos, trataría a la clase obrera asturiana con la misma violencia que a las poblaciones norteafricanas rebeldes. Sería el ensayo de la guerra total practicada a partir de 1936 por el Ejército sublevado.

Últimas

Juicio del 1 de Octubre
El Supremo acuerda condenar por sedición a nueve de los doce acusados por el 1O

La Sala, en cambio, rechazará el delito de rebelión que a lo largo de todo el proceso ha defendido el Ministerio Fiscal. La sentencia condena también a varios de los exmiembros del Govern por malversación de caudales públicos. Las manifestaciones, la interposición no violenta o la desobediencia civil podrán ser juzgadas con los criterios que establece esta sentencia.

Rojava
Miles de civiles han huido ya del noroeste de Siria

Naciones Unidas cifraba el viernes en 100.000 las personas desplazadas y cifraba en ocho las personas muertas en los dos primeros días de ataques. El Centro de Información de Rojava eleva el número de desplazados a 190.000.

Ofensas a los sentimientos religiosos
Absueltas las activistas del ‘Coño Insumiso’

El juzgado sentencia que no hubo ofensa a los sentimientos religiosos y que la acción “puede ser considerada como una mamarrachada o no, que puede ser compartida o no”, pero que su finalidad era abrir el debate sobre la reforma de la Ley del aborto.

Ecuador
La represión de la revuelta radicaliza el conflicto en Ecuador

La respuesta del Gobierno a las protestas, con un saldo de al menos cuatro muertos, 500 heridos y 930 detenidos, radicaliza la revuelta contra las medidas de ajuste de Lenin Moreno. El movimiento indígena llama a “no parar hasta que el FMI salga del Ecuador”.

Contaminación
Veinte Madrid Central para combatir la contaminación en Barcelona

La administración Colau y el área metropolitana impulsan un paquete de medidas que limitará la circulación de hasta 50.000 vehículos en la capital y que se ampliará a otras 34 ciudades. Las organizaciones medioambientales se muestran escépticas ante el plan.