Cuidem Benimaclet presenta eines per aturar el PAI i millorar el barri

La plataforma sorgeix de la necessitat de teixir estratègies a nivell de barri, com la desclassificació, que frenen els plans com el PAI, perquè pensen que no satisfan les necessitats del veïnat de Benimaclet i afavoreixen els negocis especulatius. Des de Cuidem Benimaclet veuen precís la revisió del PGOU per a què es replantege el model de ciutat i es faça front a la coexistència de barris concrets o ‘de moda’, saturats per la sobre edificació, i els prop de 50.000 habitatges buits en tot el Cap i Casal.

Presentació de la plataforma veïnal Cuidem Benimaclet en la Junta Municipal de Districte de Benimaclet
Presentació de la plataforma veïnal Cuidem Benimaclet en la Junta Municipal del Districte Rafel Atez

publicado
2018-09-16 09:00:00

L’amenaça d’explotació territorial al barri de Benimaclet amb la construcció de 600 noves vivendes en la zona est mobilitza a veïnes i persones vinculades al barri al voltant de Cuidem Benimaclet, una plataforma que naix per tal d’evitar que el PAI (Programa d’Actuació Integrada) es faça efectiu i demanar la revisió del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbanística) de València.

El passat 13 de setembre l’edifici de la Junta Municipal de Districte de Benimaclet va acollir la presentació de la nova iniciativa, Cuidem Benimaclet, que sorgeix arran la campanya de xerrades “Mai PAI”, encetada en el seu moment per un grup de persones que, a títol individual, entenien que calia informar sobre les conseqüències que podria causar el PAI en Benimaclet.

La necessitat de més accions per assenyalar i intentar frenar els perills als quals s’enfronta el veïnat ha motivat ara la consolidació de la nova plataforma, que té per objectiu protegir el barri i a qui hi viu en ell, i fer partícip a la gent de les decisions que afecten el seu futur.

Jornada divulgativa al CSOA l'Horta sobre el PAI de Benimaclet dins de la campanya #MaiPAI
Jornada divulgativa al CSOA l'Horta sobre el PAI de Benimaclet dins de la campanya #MaiPAI Rafel Atez

La desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat (SUP) a Sòl No Urbanitzable (SNU) és l’eina que proposa Cuidem Benimaclet per paralitzar definitivament el PAI i garantir que es mantinga el règim de sòl rural en la zona. No volen permetre cap edificació residencial que afavorisca les construccions expansives i especuladores a la zona del PAI i, encara que no rebutgen dotacions educacionals o culturals, expliquen que la conversió a SNU podria facilitar la unió de la Infraestructura Verda de l’horta valenciana i l’horta de Benimaclet.

Pel moment, Cuidem Benimaclet ja ha fet aplegar la seua proposta a l’Ajuntament de València de manera formal. Es basen en dos precedents d’èxit de desclassificació aconseguits en el mateix País Valencià, al municipi de Dénia: dos PAI al 0% d’execució “a on l'interés general va triomfar sobre el de les empreses”, segons informen. Aseguren que es tracta d’una eina “possible, viable i legal”, doncs la constructora no ha patrimonialitzat els terrenys i no hi ha hagut obres, i expliquen que substituir la dinàmica d’especulació per la regeneració de terrenys depén de la voluntat política.

La problemàtica suscitada pel PAI ja es va plantejar durant el procés de participació ciutadana que va posar en marxa la regidoria de participació i acció veïnal de l’ajuntament de València, a finals del 2016, en resposta a les demandes del veïnat. El procés participatiu, que també es va dur a terme als barris d’Orriols i Natzaret, a Benimaclet va cristal·litzar-se amb el nom de Benimaclet és futur i va començar un procés per a revisar el polèmic PAI d’acord amb les necessitats del barri, on també van participar (i participen) algunes de les persones que ara formen part de Cuidem Benimaclet.

Encara que en teoria sí que es tindran en compte a nivell institucional els resultats trets de Benimaclet és futur, des de la nova plataforma consideren que les solucions a aquesta problemàtica han de plantejar-se de manera estructural envers “un model de ciutat que continua prioritzant els interessos de les grans empreses”. En concret, des de Cuidem Benimaclet es refereixen al Pla General d’Organització Urbana (PGOU) de l’any 1988, al qual està subjecte el PAI de Benimaclet, i que plantegen siga revisat i millorat de forma participativa.

“A Cuidem Benimaclet no volem limitar-nos a la campanya contra el PAI, sinó que pretenem defensar el barri dels processos urbanístics com el que ha patit Russafa i lluitar per un altre model de ciutat”, ens expliquen des de la plataforma, que, encara que en estos moments focalitza la seua activitat en la paralització del PAI, aquest és només un projecte que fa efectius els impactes negatius d’un PGOU que, de moment i segons expliquen, l’Administració no s’ha plantejat modificar.

Entre tant, des de la plataforma també tenen en compte el context en el qual s’està desenvolupant el barri de Benimaclet des de fa uns anys i no obvien altres conflictes derivats de la gentrificació a la qual se sotmet aquest i altres barris de València. L’oci nocturn i les molèsties per al veïnat que això genera, així com carències en equipaments i serveis o l’augment del preu dels lloguers estableixen un panorama que dificulta la sincronia dels punts de vista i les percepcions d’un model de barri per a totes les veïnes. No obstant això, Cuidem Benimaclet considera que malgrat les diferències entre el veïnat, la construcció de les vivendes no pot satisfer les necessitats dels nous habitants, ni dels de “de tota la vida”, i estima que “l’oposició al pla és unànime” i aconseguir parar-lo els permetrà reivindicar “el que realment fa falta sense les limitacions que imposa el PGOU”.

Trobada veïnal a Benimaclet per tractar el PAI i d'altes temes d'interés per al barri
Trobada veïnal a Benimaclet per tractar el PAI i d'altes temes d'interés per al barri Rafel Atez

Història d'un PAI

Tal com es va informar a la campanya #MaiPAI, que realitzà al barri de Benimaclet una llavor prèvia de divulgació, un PAI és un instrument de gestió urbanística que s’encarrega de legalitzar, materialitzar i executar una determinada ordenació urbana prevista de forma més general dins del PGOU de València, aprovat el 1988 per l'Ajuntament i la Generalitat, que determina com s’expandirà la nova ciutat, quin tipus d’edificis es podran construir, quins serveis públics, etc.

A tot PAI intervé un agent urbanitzador, els propietaris dels terrenys i l’Ajuntament. L’agent urbanitzador sol tractar-se d’un ens privat que busca la transformació d’un sòl i posa la inversió. Normalment, consisteix en un triangle compost per la constructora que edifica, la promotora que gestiona allò edificat i el banc o bancs que financen l’operació.

El PAI de Benimaclet contemplava 1.345 habitatges en una superfície edificable de 161.456 m²
El PAI de Benimaclet contemplava 1.345 vivendes en una superfície edificable de 161.456 m² El Salto País Valencià

La cronologia del PAI a la zona est de Benimaclet, consultable al web de cuidembenimaclet.org, arranca el 1992, amb l'aprovació d'un conveni entre l'Ajuntament i tres empreses (Urbem, Edival i Covasa) per a determinar les condicions d'urbanització del sector S.U.P. T-4, i arriba al seu remat durant el 2018, amb l’aparició de la constructora Metrovacesa -present als Papers del PSPV i controlada pels bancs Santander i BBVA-, que té la pretensió d’urbanitzar a curt termini.

Però les conseqüències negatives, com l’especulació i la destrucció del territori sense cap límit, explica Cuidem, arribaren a partir de l’any 1994, quan la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) s'aprova. Segons diuen des de la plataforma, “amb l’excusa de professionalitzar la construcció urbanística, es van afavorir els privilegis dels agents urbanitzadors” i el PAI de Benimaclet acaba augmentant tant l’edificabilitat, de 65 a 75 vivendes per hectàrea, com el nombre d’altures, de 8 a 12 plantes. La projecció longitudinal arran de la ronda nord de les 1.400 vivendes va ser qualificada per les veïnes com «una muralla» que tallaria la connexió amb l’horta.

Al llarg d’estos 30 anys les irregularitats per part de l’agent urbanitzador URBEM culminen amb la cancel·lació del PAI el 2014. El govern del canvi des de 2015 a 2017, per a legitimar el PAI de Benimaclet, llança un primer concurs finançat per la Caixa Popular amb una nova ordenació del barri més amable, gràcies a les conclusions del procés de participació ciutadana “Benimaclet és futur”, però que, segons Cuidem Benimaclet, l’alternativa “està ja encorsetada” per les limitacions d’un PGOU caduc pel que fa a estàndards de dotacions, espais verds i altures determinades.

Finalment, la plataforma va voler assenyalar a les entitats partícips de tot el procés urbanístic (Urbem, Metrovacesa, SAREB, Santander, BBVA, CaixaBank, Repsol, Caixa Popular, Banc Sabadell i Solvia) i demanen que “l’Ajuntament es desmarque d’este corrosiu grup, perquè la història és nostra, i la fan els barris.”

0 Comentarios

Destacadas

Racismo
El antirracismo político y las alianzas contra el fascismo

Los colectivos racializados interpelan a la sociedad y el Estado, a la izquierda y al feminismo, sobre racismo y colonialidad. 

Historia
Juan Gutiérrez, el mediador por la paz que se hizo amigo de un espía del Cesid

Roberto Flórez, un agente del Centro Superior de Información de la Defensa, entró en contacto con el mediador por la paz Juan Gutiérrez para conocer las entretelas del conflicto vasco. Forjaron una amistad. Mudar la piel, el documental de Cristóbal Fernández y Ana Schulz, indaga en esa relación.

Atenas
45 años después, la llama de la Politécnica sigue viva

Como cada 17 de noviembre, Grecia ha vivido este sábado una jornada de movilizaciones en recuerdo y reivindicación de la revuelta de la Universidad Politécnica de Atenas en 1973, hecho que aceleró la caída de la dictadura militar un año después.

Fronteras
Con el Baobab de Roma se abre una nueva temporada de desalojos

Policía étnica. Furgones blindados y excavadoras en el campamento donde dormían 130 migrantes, ahora abandonados a su suerte en las calles de Roma. Salvini: “Hay que acabar con las zonas francas”.

Música
Música de librería: melodías anónimas en busca de sustento y esparcimiento

La música de librería, una biblioteca sonora al servicio de la industria audiovisual mayoritariamente, en la que se pueden rastrear el genio, la aventura o el simple goce de unos autores y ejecutantes sepultados por el tiempo.