Gentrificación
La zona zero de la gentrificació a València

La gentrificació que pateixen barris del centre de la ciutat com Russafa i Ciutat Vella suposa una violència econòmica que amenaça i expulsa el veïnat de tota la vida i el substitueix per noves classes socials.

Vecinos Russafa

En el camí fins a arribar a la botiga de teles de Pilar, en ple carrer de Sueca, comptem sis tendes de lloguer de bicicletes per a turistes. Es un barri que passa per un dur procés de gentrificació i turistificació. Des dels anys 2000 fins a l’actualitat, el veïnat de Russafa s’està veient substituït per uns nous habitants, sempre d’una classe social més alta. És una de les conseqüències d’haver-se convertit en el barri de moda de València.

La botiga de Pilar és gairebé un vestigi de temps passats. En arribar a la porta es pot veure que se situa, literalment, entre una botiga de lloguer de bicicletes i una immobiliària. En la vorera de davant hi ha dos edificis en obres, ella explica que fa no res vivien allí veïns de tota la vida, però que un fons d’inversió ha comprat les seues cases per construir apartaments vacacionals. També recorda la botiga d’ultramarins de la cantonada, on solien fiar-li, convertida fa uns anys en una altra botiga més de lloguer de bicis amb destinació turística.

Dins de la botiga, Pilar explica la seua experiència com a afectada en el cas de Buenos Aires 31, l’any 2017. Este edifici situat en un tradicional carrer de Russafa el va comprar un gran fons d’inversió, que en qüestió d’un mes va expulsar els veïns del barri on s’havien criat. “El problema ja no és ni tan sols que t’expulsen de la teua casa, t’expulsen del barri, literalment. Perquè ixes d’ací i no vas a trobar un lloguer al mateix preu, el trobes pel doble”, lamenta Pilar. Ella portava vivint 15 anys en este edifici quan li va arribar el burofax que certificava la seua no renovació de contracte.

“Portar 15 anys vivint a un pis no em garanteix res?”, assenyala Pilar, veïna de Russafa

Altres casos, com el de Juan, són encara més sagnants. Ell va rebre una indemnització per veure’s expulsat —ja que no havia finalitzat el seu contracte— del pis on va nàixer la seua mare. Ara Pilar viu a Sapadors, a l’Avinguda del Dr. Waksman, i és la veïna que més a prop s’ha pogut quedar, ja que la resta d’inquilins de Buenos Aires 31 han estat expulsats del barri a causa de l’augment desproporcionat dels preus del lloguer i les molèsties causades per un barri pràcticament envaït pels turistes.

“La gentrificació és el procés d’expulsió dels veïns d’un barri per una massa de persones d’una altra classe social més alta”, explica Octavi Ruiz, membre de l’associació Entrebarris, que aglutina totes les lluites territorials i d’habitatge de la ciutat. A uns minuts caminant, a Ciutat Vella, el veïnat organitza concentracions i cassolades per protestar contra el Pla Especial de Protecció (PEP) que l’Ajuntament ha projectat per al seu barri. El consideren insuficient per detenir el procés de turistificació que viu el nucli antic de València i, sobretot, la zona de Ciutat Vella, al capdavant en el nombre d’apartaments turístics de la ciutat. Formular el problema és fàcil, “l’augment desproporcionat de la quantitat de turistes suposa un greu perjudici per a la qualitat de vida dels veïns”, denuncia Lluís Mira, portaveu de l’associació Veïnat en Perill d’Extinció de Ciutat Vella. La solució sembla ser molt més complexa.

manca de dades

Segons dades extretes de plataformes com Data Hippo o València No Està en Venda, a la ciutat de València hi ha actualment al voltant d’11.138 apartaments turístics. Només a Ciutat Vella i l’Eixample —on se situa Russafa— es troba el 30% de tots estos habitatges. Ambdós barris se situen al capdavant —juntament amb Poblats Marítims— en el nombre d’apartaments turístics anunciats en plataformes com Airbnb, Homeaw, Houset o Region, entre d’altres. Tot i això, estes dades no són oficials i estan tretes dels registres dels propis webs immobiliaris. Segons Rafael Rubio, coordinador general de l’Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge de l’Ajuntament de València, “encara no existeixen dades reals sobre els apartaments turístics en barris com Russafa o Ciutat Vella, però sabem que el nombre d’apartaments turístics registrats i legals no concorda amb el nombre d’apartaments efectius”. El mateix Rubio assenyala que al voltant del 41% dels apartaments que sí que figuren en estes plataformes podrien trobar-se en situació irregular. Atribueix aquesta falta de dades reals a la recent aplicació, al setembre de 2018, de la Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat de la Generalitat Valenciana, que obliga a dur a terme un informe a les plataformes abans de registrar un immoble com a habitatge turístic.

Malgrat la falta de dades oficials, la realitat és que la gentrificació a València està seguint el mateix camí que el de ciutats com Madrid o Barcelona. Segons les dades de les plataformes immobiliàries, a Ciutat Vella, un de cada deu habitatges del barri està publicitat en Airbnb, i a Russafa, el percentatge està entre el 7% i el 10%. Esta situació, que s’està començant a estendre per més barris de la ciutat, ha provocat una pujada del preu mitjà del lloguer. Segons dades extretes del portal immobiliari Fotocasa, el preu mitjà per arrendar un habitatge ha pujat un 45% des de l’any 2014, i un 10% tan sols l’any passat. En 2017 van tenir lloc 1.096 desnonaments a tota València, dels quals un 75% van ser derivats de l’impagament del lloguer. Encara que no existeixen dades oficials, aquestes expulsions de gran part del veïnat són invisibles i s’estan donant encara amb major força als barris del centre que s’estan veient buidats de residents, Ciutat Vella i Russafa.

russafa es mor d’èxit

La manera més habitual d’expulsió a Russafa és l’augment del preu del lloguer. “O això o que directament el propietari no et renove perquè ha decidit vendre l’habitatge a un fons d’inversió”, lamenta Octavi, portaveu de l’associació Russafa Veïnal. Les dades parlen per elles mateixes: l’Eixample s’ha convertit en un dels barris més cars de tot l’Estat pel que fa al preu per metre quadrat. El cas del barri de Russafa destaca per ser víctima de dos processos a l’una, el de gentrificació i el de turistificació, tots dos derivats del creixement immobiliari. Per a la portaveu de la Plataforma per Russafa, Inma Bauset, el barri ha passat per quatre etapes fins a arribar a la situació actual: abandó, estigmatització, regeneració i mercantilització.

En el principi dels 2000, Russafa va viure una ona d’immigració que va poblar el barri. Tot i que els veïns es van veure abandonats per l’Ajuntament en un districte cada vegada més conflictiu, van tornar a veure com es teixien relacions socials entre la comunitat. Però després de la crisi, el barri va començar a revaloritzar-se i els residents van començar a ser expulsats, fins a arribar a la situació actual. “El procés de gentrificació ha estat rapidíssim, al carrer de Sueca hi ha un altre edifici per a turistes en construcció, a Dénia i a Cadis, dos més… La gent s’ha trobat en esta situació sense saber molt bé què fer més que plantejar-se on estan els drets dels inquilins. Portar 15 anys vivint a un pis no em garanteix res?”, assenyala Pilar, que adverteix que el barri de Russafa està canviant a marxes forçades.

“El Consistori ha vist el problema tard”, diu octavi ruiz, d’entrebarris

Malgrat això, des de l’associació Russafa Veïnal denuncien que l’Ajuntament de València no ha declarat el barri de Russafa com una Zona Turísticament Saturada, sense tenir en compte les contínues peticions dels veïns. En aquesta línia, el Consistori tampoc no ha dissenyat un pla d’acció al barri com sí que ha fet a altres districtes com Ciutat Vella o el Cabanyal. “Nosaltres veiem que en els últims anys no ha estat una prioritat per al govern del canvi reparar aquest problema, Russafa s’ha posat en venda i no s’han donat els mecanismes per parar-lo. És un gran problema”, denuncia Octavi.

Tant el Consistori com les associacions de veïns estan d’acord en la necessitat d’una regulació dels lloguers per als barris més afectats de València. La principal eina posada sobre la taula són els índexs de referència, mecanismes per calcular el preu màxim de lloguer que s’ha d’establir a cada barri. “No pot ser que l’habitatge estiga dins del mercat a preus abusius; mitjançant mecanismes que s’han dut a terme a altres llocs podem rebaixar ací el cost dels lloguers. Pensem que si no es fa això a València tindrem un problema encara major”, assenyala el portaveu de Russafa Veïnal. Per a Rubio la mesura no és tan senzilla d’aplicar, sinó que calen uns mecanismes de compliment perquè la llei es duga a terme: “Estem d’acord en què fa falta un decret de lloguer que establisca els índexs de referència, però, a més d’això, és fonamental que tinga un caràcter coercitiu per vigilar que els arrendadors no es boten la llei”. D’altra banda, el coordinador general de l’Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge estableix una altra part del debat pel que fa als preus. “Cal pensar que la capacitat de generar ingressos de la gent ha baixat durant la crisi i hui en dia hi ha més problemes per adquirir habitatge perquè el nivell de sous no dona perquè la gent s’independitze”. La prioritat del Consistori, segons Rubio, és assegurar que els barris del centre continuen sent habitables, malgrat l’escassesa d’habitatges residencials, i enmig d’una situació difícil de legislar.

El problema de les terrasses i l’hostaleria, que està profundament lligat a la turistificació del barri, és una altra llosa per al veïnat. “Russafa ja fa temps que s’està morint d’èxit, és el que té ser el barri de moda de València”, declara Octavi, de l’associació Entrebarris, per il·lustrar un problema, el de la regulació de les terrasses, que afecta el dia a dia dels residents del barri. “A Russafa hi ha carrers que s’han convertit en una enorme taula, al carrer de Dénia, per exemple, malgrat que és un carrer de vianants, hi ha trams en els quals quasi no tens metre i mig per passar caminant”, lamenta Inma Bauset. En aquest tema, els veïns es posicionen a favor d’una regulació i un control més estrictes sobre l’hostaleria, un sector que ja fa temps que domina el barri. Des de Russafa Veïnal denuncien el que ells anomenen “la privatització de l’espai públic”. L’ocupació de les terrasses a un carrer de vianants, que limita seriosament l’espai per a la circulació de persones, s’ha convertit en una cosa habitual al barri.
La unió d’eixos dos processos ha donat com a resultat, segons denuncien els veïns, la creació d’un barri “per a turistes”, on els residents han passat a un segon pla, per donar major espai al negoci turístic. “En realitat al barri el que més m’ha influït és el canvi de la gent. Només queda una veïna que jo conega a aquest carrer, perquè molta gent ha estat expulsada o simplement s’han anat cansats de tenir un apartament turístic al pis de dalt o del soroll de les terrasses cada nit”, assenyala Pilar. “Açò no és turismofòbia, simplement pensem que si vas a convertir el barri en apartaments turístics, oferint a més al turista una experiència de barri, al final no hi va a quedar gens de barri. No hi va a quedar res”.

CIUTAT VELLA, DE CARTÓ PEDRA

El barri de Ciutat Vella, situat en el nucli antic de la ciutat, és el districte amb més habitatges en lloguer turístic de tota València, amb 2.569. El problema del nucli antic de la ciutat, al contrari que a Russafa, és la turistificació dels seus carrers, amb la màxima expressió al barri de Sant Francesc, un districte “totalment ‘tercialitzat’”, en paraules de Rubio. Per als veïns, aquest procés va començar fa una dècada, sobretot amb el creixement de la bombolla immobiliària anterior a la crisi, però no va ser fins fa poc quan van començar a notar un creixement molt més ràpid del turisme. Segons Lluís Mira, portaveu de la plataforma Veïnat en Perill d’Extinció, els efectes sobre el veïnat han sigut diversos: “Ens hem adonat que el turisme ha augmentat moltíssim aquests últims anys i això ha minat la qualitat de vida dels residents, sobretot perquè han tancat els negocis de proximitat, el que nosaltres anomenem ‘tendes de tota la vida’, i sobretot els preus han pujat moltíssim, ací una cervesa et pot costar tres euros i mig fàcilment”. Per descomptat, Ciutat Vella és un dels districtes de València on més han augmentat els lloguers.

Quedar-se a viure a Ciutat Vella és actualment una missió pràcticament impossible per diversos factors. Per a Lluís Mira, les causes de l’expulsió del veïnat són diverses. “Hi ha molta gent expulsada per la pujada dels lloguers, que és un efecte directe del turisme, però jo no diria que és la causa fonamental de les expulsions. Coneixem molts casos de gent que, quan té el segon fill, canvia de barri i se’n va a un altre amb més parcs, col·legis, instal·lacions esportives… És com una mena d’autoexpulsió”. Encara que des del Consistori asseguren que s’està treballant per fomentar els habitatges residencials al barri, la percepció dels veïns és una altra. “L’arribada massiva de turistes al barri ha afectat molt les relacions socials entre els veïns de tota la vida. Si la gent en la qual confie per cuidar de la meua filla en una urgència desapareix, se’ns hi va a quedar un barri molt bonic, però de cartó pedra, sense gent vivint dins”, lamenta Paula, una veïna del barri.

Actualment els veïns d’este districte estan en ple procés d’al·legacions per a l’aprovació del PEP de Ciutat Vella, que té com a objectiu paralitzar la concessió de llicències turístiques i fomentar la ‘residencialitat’ al barri. Per a Lluís Mira, este pla “promou la turistificació i és una desprotecció absoluta per al veïnat”. Sota la plataforma, els veïns del barri porten poc més d’un any organitzant cassolades i protestes contra un pla que han acabat per anomenar col·loquialment “Timo PEP”. El Pla, projectat per al proper any, estableix una gran quantitat d’habitatges com a excepcions, i obri una porta falsa a les immobiliàries perquè puguen dedicar-les al lloguer turístic. En concret, més de 50 edificis singulars, que el Consistori no considera viables per al seu ús residencial, i 70 llicències que van quedar en tràmit durant l’elaboració del PEP. “Un exemple de la hipocresia de les institucions és dir que Ciutat Vella està protegida i declarar ‘hotelitzable’ un terç de la seua superfície”, denuncia Lluis Mira. D’altra banda, des del Consistori s’hi van a prendre mesures per fomentar la ‘residencialitat’, com ara que els habitatges dedicats al lloguer amb finalitats turístiques no puguen ser emprats més de 60 dies. Mesures que el veïnat considera insuficients.

UN NOU MODEL DE CIUTAT

L’efecte del turisme i la gentrificació no és un problema present només als barris del centre de la ciutat. Districtes com Benimaclet, els Orriols, la Saidïa, el Cabanyal, la Fonteta o el Castellar-l’Oliveral estan començant a presentar expulsions de veïns a causa de l’augment dels preus del lloguer, segons la plataforma València no està en venda, que recull les lluites de tots els districtes de la ciutat. Des del Consistori assenyalen la dificultat de regular un sector amb poc temps d’existència. Segons Rafa Rubio, “el que s’està intentant és establir pautes per a l’economia col·laborativa, que és un mercat relativament nou, per tant, costarà anys fins que es regule i es normalitze”. Des de les plataformes veïnals es mostra una visió similar del problema. Per a Octavi Ruiz, portaveu d’Entrebarris, “el Consistori ha vist el problema tard; quan ha volgut adonar-se, este ja se’ls havia menjat, no hi ha la concepció que València tinga un problema similar al de les grans ciutats com Madrid i Barcelona, però sense dubte anem camí d’això, i fins a última hora no s’han adonat que la situació és preocupant”.

Les plataformes veïnals, reunides en València no està en venda, coincideixen que ni el territori ni l’habitatge han de ser una mercaderia en benefici d’uns pocs i en perjudici de la majoria, sinó que han de ser un dret de les persones i un bé comú a gestionar. Regular els efectes del turisme és un repte que afecta tot el model de ciutat i que s’ha de dur a terme mitjançant la voluntat política de limitar l’entrada de grans fons d’inversió als habitatges. Des d’Entrebarris destaquen la necessitat de reve rtir una situació molt avançada a alguns barris. “Que una persona que ha viscut tota la seua vida a Russafa haja hagut de marxar a una altra zona perquè no pot pagar el lloguer és un drama social que no pots revertir. Però sí que pots revertir com és el barri i com el construeixes, perquè al final ja no és una qüestió de Russafa, és una qüestió de València ciutat. Quan decidim quin model de ciutat volem i si este model va encarat a les necessitats de les persones que viuen en ella, tot canviarà”. 

Movimiento vecinal
València no quiere ponerse en venta
Alrededor de 5.000 personas de más de 140 colectivos de toda la ciudad de València se manifestaron ayer en defensa de un nuevo modelo de ciudad.

Relacionadas

Filosofía
Urbanismo y participación ciudadana: haciéndole el juego al capital
Antes que el empoderamiento de la población más vulnerable, la concepción europea del urbanismo participativo promueve graves procesos de gentrificación.
Andalucía
Málaga, conflicto urbano y desigualdad

Por aclararnos, quizá el término que más se ajusta a lo que está pasando en Málaga, concretamente en su casco histórico, no sea el de gentrificación sino el de turistificación; no se trata de que una comunidad pobre o marginada sea sustituida por otra más rica e integrada –como ocurre con la gentrificación-, sino que es reemplazada por turistas que pasan sólo un par de días en la zona y se van. La gentrificación sustituye poblaciones, mientras que la turistificación directamente las elimina. Cualquiera que quiera comprobar esto que digo, solo tiene que darse un paseo un domingo por la mañana por el centro histórico malagueño, y contemplar ese ir y venir de trollies con su soniquete o el trasiego de gente entrando y saliendo de edificios en lo que antes vivía gente y que hoy son ocupados por turistas.

0 Comentarios

Destacadas

Elecciones 10N
Las patronales presionan para que haya gran coalición entre PSOE y PP

Las principales asociaciones de empresarios urgen a la formación de un Gobierno “estable y moderado” tras los resultados del 10 de noviembre. Ni PSOE ni PP parecen dispuestos a dar pasos hacia esa gran coalición, de momento.

Catalunya
El “tema catalán” desde Cataluña: más allá del 10N

Las elecciones del domingo se vivieron con indiferencia en Catalunya, a pesar de que el independentismo salió reforzado del 10-N.

Últimas

Medios de comunicación
Segundo ataque a Pikara Magazine y a Irantzu Varela

Por segunda vez en dos semanas, el local que comparten el medio de comunicación y Faktoria Lila ha amanecido con mensajes firmados por las juventudes de un partido falangista. 

Bolivia
La quema de banderas indígenas radicaliza el conflicto en Bolivia

El discurso racista y la quema de whipalas, la bandera de los pueblos originarios bolivianos, eleva la tensión y los enfrentamientos tras la dimisión del Gobierno de Evo Morales. 

Bolivia
Bolivia y el golpe de estado neoliberal

La derecha latinoamericana ansía acabar con la totalidad de proyectos de cambio progresista que durante las últimas décadas dominaron la geopolítica continental.

Rojava
El pueblo kurdo se enfrenta a su destino en Siria

El apoyo al pueblo kurdo por parte de la sociedad civil internacional no ha impedido a Turquía seguir avanzando en su proyecto de destrucción en Rojava. Ante una amenaza que puede venir de todas partes y en cualquier momento, las autoridades kurdas insisten en que no están preparadas para renunciar tan fácilmente a una autonomía ganada con tanto sacrificio.

Elecciones 10N
Tiempo de lamentos

Franco salió ya del Valle de los Caídos, pero no podemos permitir que sus herederos vuelvan a decir que este país es como a ellos les da la gana.