Derecho a la ciudad
València no vol vendre's al turisme

D’uns anys ençà, València s’ha convertit en una de les ciutats que més ve experimentant l’augment del turisme. El balanç de 2017, que la regidoria de turisme va fer públic el passat febrer, situava a la capital del Túria amb xifres rècords, tant en nombre de visitants, com en pernoctacions, i el percentatge de creixement del sector arribava al 3,8%. No poc relacionat amb aquesta pujada, s’està experimentant també un augment del preu dels lloguers a la majoria dels barris de la ciutat, i l’especulació en el sector de l’habitatge és una realitat de la qual està alertant la xarxa de col·lectius EntreBarris des de fa més d’un any.

Ara, EntreBarris, junt amb València Acull i Per L’Horta, calfa motors per al proper dissabte 12 de maig, el dia que es durà a terme la jornada 'València no està en venda'. L’iniciativa tracta de reclamar «el dret a la ciutat», però també «una ciutat verda i sostenible», «on totes les persones [...], tinguem els mateixos drets» i «on s’acaben les expulsions del veïnat i es pose fre al procés turistificador». Al manifest d'aquesta s’hi han adherit, de moment, 81 col·lectius de la ciutat i s'emmarca dins de la campanya ‘Ciutats del sud d’Europa front a la turistificació’, que ha sigut llançada en altres ciutats de l’estat espanyol i del continent.

Des de El Salto País Valencià, hem parlat amb EntreBarris per a concretar en què consistirà la jornada i per a què ens expliquen com veuen des de la xarxa la situació que pateix València en l’actualitat en el relatiu a la turistificació.

Des de la xarxa EntreBarris heu impulsat per al dissabte 12 de maig la jornada 'València no està en venda'. Com us heu plantejat el desenvolupament d’aquest esdeveniment, que paral·lelament es realitzarà en altres ciutats?

El 12 de maig serà una jornada organitzada per part d’aquest col·lectiu, però també per part d’altres dos: Per L’Horta i València Acull. El tema de la turistificació el tracta la nostra plataforma, EntreBarris, però el lema de l’esdeveniment -‘València no està en venda’- engloba també les reivindicacions representades pels altres dos col·lectius i és un poc el paraigües d’on partim.

‘Ciutats del sud d’Europa front a la turistificació’ és una campanya que s’ha traduït en una jornada que es fa a nivell estatal i, per tant, en moltes altres ciutats de l’estat espanyol s’estaran fent actes. Un dels objectius és, precisament, dur a terme una mínima coordinació entre diverses ciutats per fer front als impactes del turisme i es pretén materialitzar en esdeveniments d’aquest tipus.

A València, des de les 12 del matí ens trobarem al pont de les flors. Hi haurà teatre, dinar, monòlegs, actuacions musicals, tallers i jocs, i és per a tots els públics. Ens agradaria remarcar que també farem un col·loqui entre col·lectius, perquè ens sembla important donar a entendre que l’acció no s’acaba el 12 de maig, sinó que volem crear una xarxa de forces entre totes les agrupacions a les quals ens preocupa la vida en la ciutat per treballar conjuntament. N’hi haurà també fira d’entitats dels col·lectius que vulguen apuntar-se i acabarem amb una cercavila a les set de la vesprada.

Quins conflictes específics (o característics de València) derivats de la turistificació es donen actualment a la ciutat?

Des d’EntreBarris observem que, entre els conflictes que es donen a València derivats d’aquesta problemàtica, el més dur és l’expulsió del veïnat, bé per pujades del lloguer, perquè els barris es posen de moda per als turistes, o bé perquè directament fons d’inversió compren finques senceres per a destinar-les a habitatges d’ús turístic, i aleshores la gent se n’ha d’anar. Després també es donen altres problemes més relacionats amb la convivència: sorolls al carrer i a edificis; ocupació i invasió de l’espai públic en forma de terrasses, o obstaculització del carril bici, per la massificació que hi ha en alguns punts de la ciutat, són algunes coses que afecten la quotidianitat de qui viu ací.

Ara mateixa la dinàmica que s’està vivint a la ciutat de València és d’un turisme de tots els dies i tots els mesos de l’any i, encara que és cert que està centrada només en alguns barris, aquesta dinàmica s’està generalitzant cada vegada més a, gairebé, tota la ciutat o, almenys, a una gran majoria dels barris de València.

Hi ha diversitat de problemàtiques als diferents barris de la ciutat? Quins són en l’actualitat els barris o districtes més afectats pel negoci turístic?

Els tres barris més afectats pel negoci turístic són Ciutat Vella, el Cabanyal i Russafa, on més o menys estem veient els mateixos processos. És de veres que Ciutat Vella es troba en un punt més avançat, però a Russafa i al Cabanyal també ho estem vivint i, potser en aquests barris, a més, eixe procés de turistificació se suma a un procés de gentrificació que, per exemple, a Russafa és escandalós des de fa molt de temps i al Cabanyal està començant a ser-ho. De fet, fa uns dies va eixir un estudi que ha fet una web nomenada Datahippo amb el nombre de pisos turístics que hi ha en tota la ciutat. En aquest, Ciutat Vella i el Cabanyal eixien com els barris més afectats. Açò és una cosa que ja se sabia, però ara hi ha dades que ho demostren. Des d’aquest punt, són els col·lectius que formem part d’EntreBarris (que, al mateix temps, formen part d’eixos barris nomenats) els que estem impulsant ara una campanya que es diu ‘Vivenda per al veïnat’, des d’on treballem eixa temàtica directament.

Al manifest fundacional de la xarxa SET denuncieu alguns conflictes ‘genèrics’ derivats de la turistificació que s’estan produint als nuclis urbans que la pateixen. A València quins barris no típicament turistificats pateixen les conseqüències del negoci turístic?

Doncs, per exemple, podríem parlar de zones com Saïdia, que es tracta d’un barri, inclús, empobrit, de pas, que es troba fora dels punts més cèntrics com el casc antic o el riu, apartat a la perifèria…, i on ara mateixa s’està vivint un procés d’auge de tot el relacionat amb el sector turístic i les estances temporals. Està passant una cosa pareguda a la del Cabanyal o Benimaclet (encara que guardant les distàncies, perquè no són les mateixes xifres de pisos turístics i d’estudiants les que hi ha a aquestes zones que les n’hi ha a Saidïa), però s’està convertint en un dels nous barris que comença a saturar-se a nivell d’habitatge per la turistificació i la gentrificació. Benimaclet, Ciutat Vella, Russafa i el Cabanyal continuen explotant-se al màxim, i Saïdia està entrant en la competició, perquè està ben enllaçat amb el centre, amb les universitats i amb la mar a través del tramvia, i perquè és un barri on el sòl encara és prou barat i alguns fons d’inversió estan comprant edificis sencers per construir o posar en marxa pisos turístics o lloguers molt més alts que els que hi havia.

Per altra banda, en el manifest que hem fet des de diferents ciutats del sud d’Europa també parlem d’altres trets característics d’aquesta dinàmica de la turistificació, com per exemple l’encariment i/o la transformació dels barris, del mercat i dels negocis locals. Açò ja està passant també a Saïdia, ja que algunes tendes típiques del barri estan sent desplaçades a altres zones o estan desapareixent per motius molt semblants als que està experimentant l’habitatge: pujades del lloguer dels locals, encariments dels impostos dels edificis, etc.

De totes maneres, hi ha més barris que comencen a entrar en aquest procés. Es poden trobar ‘cartellets’ de ‘compro piso’, on les interessades sempre semblen ser dones, en la majoria dels barris de València, des de Malilla a Monteolivet. Són barris que estan al voltant dels altres que ja estan saturats i on s’estan penjant cartells escrits a mà que anuncien que una persona particular busca un pis per a comprar en la zona. Després, si et fixes, et dónes compte de què, realment, eixa “persona” busca pis per tots els barris, canviant de nom però amb el mateix número de telèfon, perquè en realitat el que hi ha darrere és una immobiliària. Hem comprovat, per exemple, que una de les immobiliàries que hi ha darrere dels cartells és Molmar, encara que, de totes maneres, igual hi ha més immobiliàries que fan el mateix i no ho sabem.

Les ciutats estan plantejades dins d’un model neoliberal on el turisme és al centre de les polítiques urbanes

Ací, quins són els col·lectius socials que més pateixen els efectes de la turistificació i de les seues conseqüències?

Doncs, per exemple, companyes que treballen la temàtica de l’urbanisme feminista amb dades afirmen que els col·lectius més afectats normalment són les dones, persones amb diversitat funcional, gent migrada… Per què? Perquè al final les ciutats estan plantejades dins d’un model neoliberal on el turisme és al centre de les polítiques urbanes i responen als interessos de persones amb mobilitat, treball, que es mouen amb cotxe, etc. Per tant, si la mesura de tot açò és l’home blanc, heterosexual, de classe mitja o amb cert poder adquisitiu; els altres col·lectius queden exclosos d’aquest model i són afectats directament per les seues conseqüències.

En aquest sentit, per a nosaltres és un punt clau que en la jornada del 12 de maig participe també València Acull, ja que és una representació de les persones migrants que es veuen exposades a aquesta problemàtica.

Quin procés segueixen les expulsions del veïnat motivades per la compra d’edificis i habitatges per part del fons d’inversió, com ara l’últim cas a l’edifici del carrer Vicent Brull o el que va passar fa uns mesos al carrer Fra Pere Vives -al barri de Saïdia-?

En EntreBarris tenim un grup de treball que es diu ‘Comissió d’afectades’, on obrim cada primer dilluns de mes un punt de trobada (obert) a nivell de ciutat, des d’on estem treballant aquesta temàtica. Per tant, no només ens centrem en el tema de mobilització ciutadana, sinó també en la protecció i acompanyament de persones afectades (encara que, en el fons, som totes). En aquest grup de treball estem assenyalant algunes característiques o trets compartits que es donen cada vegada que es ven un edifici sencer, com els casos que has nomenat o altres com el del carrer Buenos Aires, que va succeir l’any passat a Russafa. Tots aquests casos comparteixen que tots els pisos del bloc estaven llogats i tot l’edifici pertanyia a un mateix propietari. Aleshores s’interessa per la finca un fons d’inversió, compra l’edifici legalment, s’envien cartes a cadascun dels inquilins que, en un termini legal, han d’abandonar el pis perquè cessa el contracte de lloguer, i ho han de fer perquè sa llar passa a ser propietat del fons d’inversió.

S'inicia un procés de gentrificació dins de l’edifici i de cada casa

Com dius, ara mateix hi ha dos casos oberts, al Cabanyal i a Saïdia, on darrere està el grup Vértice. Al carrer Buenos Aires van començar a sorgir problemes de mobilitat i demés i van començar a anar ‘interessats’ en instal·lar un ascensor, venent-li als inquilins que era per tal de millorar la finca. Aleshores, van començar unes obres molt importants en l’edifici per instal·lar un ascensor que no existia. En Saïdia, per altra banda, unes veïnes ens van explicar que en l’edifici del carrer Fra Pere Vives no aplegaren a dur a terme les obres, però van anar també persones del fons d’inversió a intentar convéncer al veïnat a favor dels seus interessos. En aquest cas, l’ascensor de la finca no parava de trencar-se cada dos per tres i suposava un problema perquè hi vivia gent gran que té dificultats per pujar i baixar les escales. En definitiva, començaren a precaritzar les vides de les persones inquilines en aquests edificis, també amb talls d’aigua i amb la no-reparació de destrosses dels pisos dels inquilins (on són les persones propietàries les qui estan obligades a fer-ho). És a dir, s'inicia com un procés de gentrificació dins de l’edifici i de cada casa, fins que, un dia, arriben aquestes cartes que déiem i te'n has d'anar. Davant la situació, qui marxa primer és una part del veïnat que sol comptar amb el poder adquisitiu suficient i que no es planteja la situació com una expulsió. Així doncs, queden les famílies més desprotegides, de les quals parlàvem abans: perfils vulnerables, com poden ser les persones migrades, persones majors, famílies amb nanos o sense treball o amb poc poder adquisitiu…

Finalment, remarcar que una de les coses que més es parla en la comissió d’afectats és del fet de ‘tindre memòria’. És a dir, saber la història dels llocs, dels barris, dels pisos… És important saber perquè un pis està buit i prendre consciència, per a què, així, la gent que deixa un pis sàpiga que pot oferir-lo a algú que no vulga especular amb ell.

Com vegeu les actuacions dutes a terme per part del govern de la Generalitat i de l’Ajuntament de València en el relacionat amb la regulació del turisme i dels habitatges i lloguers, com la Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat (actualment, en tràmit) o la Llei de Funció social de l’habitatge (que, posteriorment, va ser suspesa pel Tribunal Constitucional)?

Pensem que tot això ha tingut una evolució. En un principi, quan vam començar a parlar sobre la turistificació, farà més o menys un any en la ciutat de València, la primera reacció dels grups municipals va ser negar-ho. Deien que açò no és Venècia, ni tampoc Barcelona, i que ací no existia cap problema. Però amb el temps, creguem que s’han adonat de què això no és realment així i han canviat el seu discurs. Tanmateix, des del nostre punt de vista les coses que s’estan començant a fer arriben tard i no sempre bé.

S’ha fet molt de rebombori, quan en realitat el que s’està tramitant és que es complisca una llei dels 80’

Per exemple, l’esmena de la llei de turisme que s’ha debatut aquesta setmana -dimarts- proposa que es faça un informe de compatibilitat entre la Generalitat i la normativa municipal, que és el PGOU. La Generalitat és qui dóna els permisos d’ús turístic, és a dir, legalitza els habitatges destinats a aquest fi; però fins ara ho feia sense tindre en compte la normativa, que prohibeix que hi haja apartaments turístics més enllà de la primera planta. L’aplicació d’aquesta és una de les propostes que portem EntreBarris en la campanya de ‘Vivenda per al veïnat’, però el problema és que eixe PGOU és de l’any 1988 i haver-ho aplicat ara, quan portem tres anys de govern, suposa arribar tard. A més, des del nostre punt de vista, eixe PGOU està antiquat i el que s’ha de fer és apostar per un nou, per una reforma que prohibisca directament els habitatges d’ús turístic en blocs residencials, com han fet en Palma, per exemple. Aquest PGOU prohibeix els habitatges d’ús turístic a partir de la primera planta, però això no garanteix la no-expulsió de les veïnes, i damunt no està clara la retroactivitat d’aquesta aplicació. O siga, que s’ha fet molt de rebombori de tot açò, quan en realitat el que s’està tramitant és que es complisca una llei dels anys 80’.

Per altra banda, una regulació sobre açò hauria de tindre en compte la diferència entre l’economia col·laborativa i l’especulació amagada en aparent economia col·laborativa, a través de plataformes com AirBnb. Hi ha gent que lloga habitacions moltes voltes per necessitat i hauria de fer-se una diferenciació.

Ara, en el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella (PEP), sí que s’ha anunciat una moratòria a partir de la qual ja no es permetrà canviar blocs sencers ni solars, que són d’ús residencial, a un ús terciari. El que passa és que, els que fins ara s’han aprovat, no es paralitzen i, a banda de què en algunes parts de Ciutat Vella és una moratòria parcial, en la resta de la ciutat de València no s’aplica. Per tant, pot disminuir la pressió que es pateix a Ciutat Vella, però en altres barris ja afectats, no.

Quines altres mesures (que cregueu que no s’estan contemplant) deuria dur a terme l’administració per previndre conseqüències difícils de revertir per a la població resident a València?

Nosaltres apostem per reformar la normativa per a què es prohibisquen les residències d’ús turístic en sòl residencial i apostem també perquè s’obligue a plataformes con AirBnb a anunciar els apartaments i habitatges d’ús turístic sols un màxim de trenta dies a l’any. És a dir, que cada pis turístic estiga un màxim de trenta dies a l’any exposat per a què puga ser llogat. Açò últim és perquè pensem que això ajudaria a establir el límit entre l’economia col·laborativa i l’economia especulativa. Es tracta d’una mesura que ha funcionat en ciutats com Sant Francisco o Amsterdam. Es du a terme mitjançant negociacions que es fan des de l’ajuntament amb la plataforma AirBnb i s’obliga a l’empresa a què ho complisca baix sancions econòmiques significatives. A València no sabem exactament el ritme de proliferació de pisos Airbnb, perquè no hem fet un seguiment, però hi ha molts i en l’últim estudi de la página web DataHippo s’estimen quasi unes 7.000 places de pisos en tota València.

Per altra banda, creguem que s’ha de fer algo amb l’espai públic i les zones d’oci que n’hi ha a la ciutat, com per exemple a Russafa. Les terrasses són una ocupació de l’espai públic per part d’empreses privades, que fan que moltes vegades no pugues ni passejar pel carrer, i l’espai públic perd la funció de reunió que té, trencant-se el teixit social i veïnal del barri. Ací l’Ajuntament ha dit que no vol declarar Russafa com a zona acústicament saturada encara que sí que s’estan contemplant algunes propostes. Però creguem que no és suficient, sobretot per a què no servisca d’exemple en altres barris, perquè veiem les remodelacions que s’estan duent a terme en el Cabanyal amb voreres amples i ens recorden a les voreres de Russafa.

Des d’EntreBarris exigim la pressió cap a immobiliàries i fons d’inversió que s’estan dedicant a comprar edificis sencers de veïns i veïnes que viuen de lloguer. Com déiem, es tracta de blocs que pertanyen tots a un mateix propietari i aquest ven tot l’edifici per ‘a posteriori’ anunciant-li-ho a les persones inquilines dient-les que se’ls acaben els contractes. Tot açò és legal i una de les raons no és la pujada de lloguers, sinó l’expulsió o la fi dels contractes de molts inquilins que suposen expulsions dels barris i dels habitatges.

Necessitem fer pressió des dels carrers per a què des de l’administració se’ns escolte.

Jornades com la del pròxim dissabte o altres accions que heu dut a terme durant l'últim any (com el “Soterrament de Ciutat Vella” o les "Trobades d’Hivern a Russafa”) ajuden a donar a conéixer aquesta problemàtica. Com veieu des d’EntreBarris la conscienciació social del poble valencià entorn de la turistificació i els conflictes que se’n deriven d’aquesta?

EntreBarris portem un any i uns mesos treballant i, des d’aleshores, hem anat fent accions des del principi i en general sí que hi ha hagut prou reposta per part de la gent. Per exemple, l’acció que vam fer el juny passat a Ciutat Vella va ser molt massiva i va tindre prou d’impacte a la premsa. Altres accions que s’han fet a altres barris, o les campanyes comunicatives o les jornades i xerrades, creguem que cada cop estan tenint més resposta i estan despertant prou l’interés. Hi ha molta preocupació per part del veïnat perquè també és un tema del qual s’està parlant per tot arreu, no només pel que està passant a València, sinó també a altres ciutats com Madrid, Palma, Barcelona o altres d’Europa. Ací a nivell estimatiu sí que pensem que cada cop hi ha més gent que se suma, més gent que denuncia casos d’expulsions i de pujades de lloguer, del tema de les terrasses i l’espai públic… A les accions que hem fet la gent s’apropa amb moltes ganes de parlar del tema i preocupada. La resposta social és molt bona i en la plataforma estem molt contentes perquè sabem que això és molt important, que eixa resposta i eixa pressió social al carrer és necessària per a aconseguir canvis. Necessitem fer pressió des dels carrers per a què des de l’administració se’ns escolte.

És important fer un treball amb la gent per tal de sensibilitzar-la i que siga conscient de que, si té un pis i el vol llogar a algú, que aquest no siga una font d'especulació. Que li ho llogue a un veí, perquè aixina fa teixit, fa barri i no està matant a la seua pròpia ciutat.

Així doncs, veiem certa millora. Abans no teníem consciència de ser veïns o veïnes expulsades dels nostres barris. A nosaltres ens pujava el lloguer quan s'acabava el contracte i no ho qüestionàvem o no preníem la consciència. Ara molta gent està começant a prendre consciència de què aquests moviments són expulsions. Això és positiu i creguem que també és conseqüència del teixit i la lluita social que s'ha anat construint a València durant molts anys.