Falsos autónomos
Vaga indefinida a Sueca després de la inspecció que declara Servicarne falsa cooperativa

El règim general permet a les treballadores del sector càrnic constituir una secció sindical de CNT en l'empresa SADA PA València SA de Sueca i convoquen una vaga indefinida per a exigir ser reconegudes per l'empresa, arran de la resolució de la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social, en la qual es confirma que Servicarne és una falsa cooperativa i que les seues treballadores han d'estar contractades per la companyia principal en la qual presten els seus serveis.

huelga Sada servicarne 2
Treballadores de l'empresa càrnica SADA (Sueca) convoquen vaga indefinida per a reivindicar la llibertat sindical. El Salto País Valencià

publicado
2018-07-20 10:30:00

Des que Inspecció s'ha pronunciat entorn del que la plantilla de Servicarne ha estat denunciant des de fa cinc anys, en companyies com la situada a Sueca, SADA PA València SA, les sòcies treballadores de la cooperativa han sigut donades d'alta en el règim general de la Seguretat Social. Açò els ha permés constituir una secció sindical dins de l'empresa en la qual desenvolupen la seua activitat -en aquest cas SADA PA València SA-, triar a una delegada sindical i sol·licitar una reunió a la direcció de la companyia. Davant la negativa de la direcció a reunir-se amb les treballadores i no reconèixer, ni la secció sindical, ni que estan donades d'alta en el règim general, han decidit exercir un altre dels drets que els atorga, precisament, el règim general: el dret a vaga.

Les sòcies-treballadores de la falsa cooperativa vénen denunciant des de 2013 la seua indefensió davant els abusos laborals, la falta d'informació i les represàlies del gegant càrnic Servicarne. UVE. S.A., situada a Rafelbunyol, és la primera empresa del País Valencià contractant de Servicarne que ha rebut una acta de liquidació d'Inspecció de Treball. En aquesta, s'assenyala que la utilització dels serveis prestats per la cooperativa s'ha dut a terme per a evitar de forma fraudulenta la contractació directa del personal treballador.

huelga Sada servicarne 6
Secció sindical de CNT de l'empresa SADA durant la vaga indefinida, a Sueca (València). El Salto País Valencià

En total, Inspecció li exigeix a UVE. S.A. un import de més de mig milió d'euros a la Seguretat Social per les quotes de tots els seus treballadors. No obstant això i malgrat que Servicarne porta més de quinze anys proporcionant personal a la planta de Rafelbunyol, UVE. S.A. va adquirir el centre de treball fa menys d'un any -a l'agost/setembre de 2017- a la mercantil SADA P.A. VALÈNCIA S.A. Per tant, l'acta de liquidació que s'ha fet pública a través dels mitjans només fa referència a les irregularitats relacionades amb el personal treballador de la cooperativa des de l'adquisició de la planta i les seues instal·lacions per UVE. S.A. i no la totalitat del temps que Servicarne porta prestant servei en eixe centre de treball.

De les possibles responsabilitats que s'esperen de SADA, no obstant això, només es comptabilitzaran les de fins quatre anys arrere, des que ha eixit l'acta d'inspecció, per la qual cosa l'import total de la liquidació que se li exigisca a aquesta empresa serà relatiu solament als últims tres anys que li va pertànyer la planta.

I és que, segons expliquen des de CNT València, el conflicte de Servicarne amb les seues sòcies porta prou temps actiu. El sindicat comença a mobilitzar-se durant la primavera de 2013, quan un dels treballadors va demandar per Cessió Il·legal i falsos autònoms a la cooperativa càrnica, en un centre d'Àlaba (Vitòria). A pesar que la reclamació en forma de demanda no va ser estimada, perquè es va al·legar a la legalitat del funcionament de la cooperativa per una sentència anterior del Tribunal Suprem; a partir d'eixe moment i, sobretot des de 2015, arran de les protestes en l'empresa Productes Florida d'Almassora (Castelló), van augmentar les mobilitzacions. Des del sindicat es va començar a repartir informació entre la plantilla sobre les ombres de la cooperativa que afectaven -i afecten, segons l'acta de liquidació de Treball- directament al seu personal soci-treballador, i es van encadenar a poc a poc manifestacions i protestes en diferents punts de l'estat espanyol.

Vitòria i Saragossa, on desenvolupen la seua labor les empreses Arpisa i Uvesa, respectivament, són de moment els altres municipis on opera personal de la cooperativa que han rebut actes de liquidació. En total, com ha donat a conèixer aquesta setmana El País, unes 50 empreses repartides en 20 províncies diferents poden veure's afectades per les resolucions d'Inspecció, la qual cosa també influirà sobre les més de 5000 persones que treballen per a la cooperativa i que el passat mes de març es va decretar que mantenen una relació laboral il·legal en qualitat de falses autònomes.

huelga Sada servicarne 3
Treballadores de l'empresa càrnica SADA (Sueca) convoquen vaga indefinida per a reivindicar la llibertat sindical. El Salto País Valencià

Anys de conflicte contra el model ‘Servicarne’

El qüestionament de la legalitat de Servicarne va començar a desenvolupar-se per les incoherències que susciten els ‘contractes’ de les seues sòcies-treballadores i el desajustament d’allò que en ells s'accepta -que s'acolliran a tot el que diguen els estatuts- amb el que implica que es tracte d'una empresa cooperativa. La teoria és que anualment se celebra una assemblea general en la qual s'aprova al Consell Rector, que és qui després duu a terme la gestió de les contractes. Però com ratifica la recent acta d'Inspecció de Treball d’UVE. S.A., en el relacionat amb la presa de decisions en Servicarne, “només assisteix a l'assemblea anual de la Cooperativa el cap d'equip” i “els socis treballadors no reben personalment la convocatòria de la mateixa”. I s'afig, que a més que els treballadors diuen no haver conegut en cap moment tals convocatòries, “mai es reuneixen tampoc en el centre per a triar o nomenar representant o delegat per a la seua assistència o per a discutir sobre l'ordre del dia de l'assemblea anual”.

Així ens ho corrobora, Santano, de la Coordinadora Estatal de CNT en Servicarne i extreballador de la cooperativa, que ens explica que acudir a les assemblees no és gens fàcil per a les sòcies treballadores: “Hi ha centres en els quals alguns dies durant l'assemblea es treballa, per la qual cosa no es facilita l'accés a l'assemblea de cap manera”. I matisa que quan des del sindicat han intentat organitzar-se per a anar, “ells [els càrrecs de Servicarne] han intentat clavar por”.

Servicarne i cada empresa concreten unilateralment quines seran les condicions de les treballadores

I és que l'elecció del Consell Rector afecta directament al personal societari de Servicarne. Una vegada les futures treballadores signen la sol·licitud d'inscripció i passen a ser sòcies de la cooperativa, el Consell Rector és qui estableix una relació contractual específica amb cadascuna de les empreses càrniques a les quals proporciona personal. Juntament amb la respectiva empresa, Servicarne concreta unilateralment quines seran les condicions de les treballadores que li subministra; però no existeix cap contracte o procediment a través del qual les treballadores puguen confirmar o acceptar aquestes condicions. Ni tan sols en la sol·licitud de preinscripció, com ens mostren des del sindicat, s'adverteix que puga haver-hi diferenciació en les condicions contractuals de les sòcies-treballadores segons siga la destinació i l'empresa en la qual vaja a desenvolupar la seua labor.

La falta d'informació i de transparència ha portat a les sòcies treballadores a assenyalar-li a la mateixa Servicarne, verbalment, per escrit i, fins i tot, a través de burofax, les incongruències que fan que no s'estiguen complint els seus propis estatuts i les reclamacions que fan com a sòcies de la cooperativa. Pel que fa a la CNT, ha dut a terme nombroses peticions formals escrites al Consell Rector i a l'Assemblea General de socis/es, i signades per personal de diversos centres de treball en els quals opera Servicarne.

El Salto PV ha tingut accés a una reclamació sindical per escrit, del passat mes de març (2018) de la Federació Local de València de CNT al Consell Rector, en la qual s'exposen diverses peticions signades per personal dels centres de treball de Rafelbunyol (Uvesa), Almassora (Productos Florida), i Torrent (Campofrío). Segons aquest conjunt de peticions, les persones afiliades al sindicat que treballen en Servicarne han exigit saber en què consisteix cadascun dels contractes que la cooperativa ha signat amb les diverses empreses, ja que estan subjectes a les seues condicions i manifesten que han rebut sancions per “anar-se abans” o “no fer tot el seu treball”, quan, en realitat, no saben ni quin és el seu treball, ni el seu horari, segons explicaven en la petició.

huelga Sada servicarne 1
Treballadores de l'empresa càrnica SADA (Sueca) convoquen vaga indefinida per a reivindicar la llibertat sindical. El Salto País Valencià

Represàlies al personal mobilitzat

L'absència de resposta per part de Servicarne a tot tipus de demandes, tanmateix no ha impedit que el gegant emprenga represàlies contra les treballadores que s'han estat mobilitzant. A la fi del 2015, en la planta avícola de Productos Florida d'Almassora (Castelló), el repartiment d'informació sobre la desventajosa situació de les sòcies treballadores, que va dur a terme CNT, es va cobrar la plaça de tres persones, a les quals Servicarne va deixar d'assignar-los un lloc de treball. Santano, que aleshores encara era soci de la cooperativa, va ser una de les tres afectades per aquesta repressió. “En principi, Servicarne no et tira, sinó que no t'assigna un lloc de treball. Per tant, durant sis mesos, tu seguies sent soci, no treballaves ni guanyaves un duro, però seguies pagant l'autònom i la quota social [50 euros mensuals]”, explica.

A la fi de 2016 van condemnar a Servicarne per repressió sindical contra els treballadors

El suport sindical va facilitar que, malgrat no estar treballant, les tres persones perjudicades aguantaren durant mig any la situació de no tenir un salari, i van mantenir les seues quotes de sòcia. Finalment, Servicarne les va acomiadar, i el que havia començat com a reclams i demandes al Consell Rector, va acabar convertint-se en accions legals contra la cooperativa. Així, a la fi de 2016, van guanyar sentència: van condemnar a Servicarne per repressió sindical contra els treballadors. En negar-se a fer efectiva la reincorporació de les tres persones, la cooperativa va acabar havent d'abonar-los una indemnització per acomiadament, equivalent a 30 anys treballats en qualsevol de les empreses de la cooperativa càrnica.

Les amenaces, pel que sembla, també han format part dels condicionants als quals s'han vist exposades les sòcies treballadores de Servicarne. Una treballadora del centre Productos Florida d'Almassora, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, ens comenta que en els últims mesos han sigut recurrents els advertiments, per part de les encarregades, que al·ludien al fet que, si denunciaven, les anaven a tirar. “Quasi sempre vénen amb amenaces diguent-nos que ens acabaran tirant, que el sindicat per a l'única cosa que està és per a fer-nos perdre el treball i que per culpa d'ells perdem línies [de producció]… No diuen en concret a quina línia es refereixen, però ara estan dient que hi ha una en la qual estem ‘tardant molt a arribar a treballar’ o ‘que no estem aplegant a la producció que vol Florida’ i que [eixa empresa] pot carregar contra nosaltres per danys i perjudicis per no complir eixe objectiu”, explica la treballadora.

huelga Sada servicarne 7
Treballadores de l'empresa càrnica SADA (Sueca) i de la secció sindical de CNT. El Salto País Valencià

Però les pressions, sovint es veuen fonamentades per la mateixa estructura i el mateix model estatutari de Servicarne. En la sol·licitud d'inscripció, que les sòcies treballadores signen quan passen a formar part de la cooperativa, s'apunta que les persones signatàries es comprometen “a complir, sense dilació, les ordres emanades per la Junta Rectora [...], així com l'assignació de llocs de treball, podent ser destinat a qualsevol dels centres de treball dins de la xarxa de serveis de la cooperativa, encara que estiga fora de la meua -/la- residència habitual”.

Quan vaig arribar a Almassora vaig veure com els feien baixar, fitxar després de deu o onze hores treballant, i després fer-los fer dues o tres hores gratis

En aquest sentit, des de CNT expliquen que el Consell Rector es basa en la legalitat que comporta l'acceptació dels estatuts per a aplicar la seua capacitat d'acció a modus de correctiu. “Amb la llibertat que tenen de sancionar, traslladar a gent i de tot, poden fer barbaritats. Jo quan vaig arribar a Almassora vaig veure com els feien baixar, fitxar (després de 10 o 11 hores treballant) i després fer-los fer dues o tres hores gratis”, conta Santano, i explica que hi ha a gent a la qual “simplement per molestar-la, la canvien d'un dia per a un altre, per exemple, de vesprades a nits o a l'inrevés; però per a res tenen en compte la seua situació personal”.

I és que, segons ens comenta l'extreballador, al sindicat li han arribat casos de gent que té problemes perquè té criatures o persones majors al seu càrrec i els han canviat de lloc o d’horari sense que li ho consultaren. “Eixe tipus de coses les saben. Saben si tens casa o família i et poden manar al mes següent a Orense. La gent ho deixa passar perquè no sap com pot defensar-se d'això i no té informació”, explica.

La falta d'informació, segons l'acta d'Inspecció de Treball, també afecta al coneixement de les sòcies treballadores sobre a quant es cobra l'hora treballada. “Les percepcions mensuals es documenten mitjançant un rebut ‘d‘havers a compte de la tornada cooperativa’, en el qual només figura un concepte ‘TREBALLS MES’, sense desglossament de l'activitat realitzada”, apunta l'acta citada anteriorment, que arreplega també testimoniatges de sòcies que al·leguen no saber realment com els paguen. “T'ho expliquen d'una manera que no t'assabentes i mai són capaces d'ensenyar-te els fitxers per a dir-te quin és el desplegament del teu sou hora per hora”, conta en aquest sentit la treballadora anònima.

Així i tot, Santano ens explica que eixes condicions entren dins de les quals pacta Servicarne i cada empresa, i entén que el greu “ja no és que no paguen les hores extres, sinó que ni tan sols sabem si l'empresa que els contracta li paga realment a Servicarne un plus i després Servicarne no li'l paga als treballadors”. “El cas és que els treballadors no veuen reflectit l'esforç extra en diners i ho veuen en un brut que està cobrat en general, però no en concepte d’‘açò és per açò i açò és per altra cosa’, afig.

huelga Sada servicarne 5
Secció sindical de CNT de l'empresa SADA durant la vaga indefinida, a Sueca (València). El Salto País Valencià

Relacionadas

Glovo
Pujan no es el primero, hemos muerto 14 riders en un año
3

La necesidad económica y la precariedad laboral son las causas de los accidentes laborales de los repartidores, pero también las herramientas de las empresas de plataforma para controlar a sus empleados.

Laboral
[Mapa] 15F: los autónomos se movilizan por sus derechos

La plataforma AUPA convoca mañana a los y las autónomas a manifestarse en más de 30 ciudades para reclamar mejoras en sus derechos laborales y la proporcionalidad de las cotizaciones

Uber
VTC y taxis, historia de una batalla

La huelga de los taxistas, que terminó el pasado miércoles en Barcelona, ha dejado un sector del taxi dividido y ha vuelto a poner en el centro del debate el papel de las nuevas empresas como Uber y Cabify.

0 Comentarios

Destacadas

Economía
¿Montamos una cooperativa de plataforma?

La Pájara Mensajería, Coopcycle, Som Mobilitat y Fairbnb son algunos de los proyectos cooperativos que han nacido para ofrecer una alternativa social a las economías de plataforma. Sus objetivos: crear un trabajo con condiciones dignas, estructuras de decisión horizontales y tejer redes.

Guinea Ecuatorial
“Vivir en Guinea Ecuatorial es revivir el franquismo, pero con clima tropical”

Con el largometraje Guinea, el documental prohibido, un equipo de cineastas ecuatoguineanos y españoles busca arrojar algo de luz sobre la historia de Guinea Ecuatorial a cincuenta años de su independencia como colonia española.

Extrema derecha
Detienen a un ultraderechista por el asesinato de un político alemán

El ADN de Stephan E. apareció en el escenario del crimen cuando se encontró el cadáver del político de CDU Walter Lübcke, que fue asesinado de un tiro en la cabeza el 2 de junio

Sanidad
La Consejería de Sanidad de Madrid, denunciada por prevaricación y fraude

El colectivo Audita Sanidad ha presentado ante la Fiscalía contra la Corrupción una denuncia contra la Consejería de Sanidad de la Comunidad de Madrid por los supuestos delitos de prevaricación, malversación de caudales públicos, tráfico de influencias y fraude por "fuertes evidencias" de fraccionamiento en la firma de contratos menores con diversas empresas.

Municipalismo
La frontera del padrón

Las dificultades para empadronarse restringen el acceso a derechos básicos y servicios públicos.

Últimas

Humor
El sainete sin fin

Segunda entrega de las colaboraciones especiales de Mauro Entrialgo con El Salto.

Memoria histórica
La matanza de Valderas la Roja o la Moscú de España en el verano de 1936

Cerca de un centenar de vecinos (puede que más), apenas armados, perecieron víctimas de las tropas franquistas que ocuparon el pueblo, procedentes de Benavente.

Elecciones del 26 de mayo
¿Qué ha pasado en Jerez de los Caballeros?

Jerez de los Caballeros ha aparecido en los últimos días en los medios de todo el país por un pacto difícil de entender entre PP, Ciudadanos y Unidas Podemos para hacer alcalde al líder de la formación morada en la localidad. Nos acercamos a la capital de la Sierra Suroeste para arrojar algo de luz sobre el asunto.

Historia
Julio 2019: eclipse total en Getaria
2

El turismo depredador precisa de un discurso histórico hueco e insustancial. Solo nos queda oponer algún tipo de resistencia con inteligencia, recuperando y articulando espacios para el encuentro, la cultura crítica y la organización social frente a las políticas especulativas del establishment.

Alimentación
Carne de cañón
La campaña “Carne de Cañón” pretende abrir un debate sobre los impactos ambientales y sociales del gran desarrollo de la industria cárnica.