Extrema derecha
La Comarca Científica: “L'extrema dreta valenciana beu de l'anticatalanisme”

La Comarca Científica és un projecte audiovisual nascut en 2017 que analitza territoris valencians des de les ciències socials, amb una perspectiva plural de la realitat social i abastant matèries com la història, la ciència, la política, la sociologia o la geografia. Dirigit pel sociòleg Alexis Lara, un dels últims productes de La Comarca Científica, Viatge a l'extrema dreta, aprofundeix en este espectre polític al País Valencià. Després de la projecció del documental a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, aprofitem la presència d'Alexis Lara i de l'analista política Idoia Arreaza per a conéixer més sobre la recerca.

Quina relació existeix entre l'extrema dreta valenciana i el blaverisme?
Idoia Arreaza: El blaverisme beu de l'anticatalanisme i, fins i tot, es complementen. En territori valencià el discurs de l'extrema dreta, igual que succeeix a Catalunya, es construeix a través de l'anticatalanisme. Es pot observar en la figura de dirigents de formacions com Vox i en les reclames que fan. Al cap i a la fi, l'extrema dreta s'ha vist als carrers de València amb l'única intenció de disminuir el valencià a les aules o argumentant idees com que l'única cosa que potencia l'esquerra en les Falles són tradicions “catalanistes”. Tant en tradició com en cultura tracten de rascar este anticatalanisme.

Alexis Lara: Cal tindre en compte que el blaverisme com a experiment naix durant la Transició, però existeix una certa connexió amb l'últim clevill franquista. A partir d'ací s'intenta construir una identitat regionalista conservadora que no interpreta el valencianisme com una identitat pròpia, sinó com una identitat inclosa dins de l'espanyola. El blaverisme el que intenta és conjurar una identitat que està directament basada en el nacionalisme espanyol.

Com ha influït el procés català en formacions com Vox?
IA: Formacions com la de Santiago Abascal ja porten en el seu ideari la supressió de les autonomies, i este discurs es compra en un moment en el qual la societat es vertebra a favor o en contra del referèndum a Catalunya i pugna per les banderes de tots dos sectors.

No és antiespanyol pretendre eliminar les autonomies en un país multicultural com és el cas d'Espanya?
IA: Considere que sí, però hem de tindre en compte que, a Espanya, són moltes les formes d'entendre el fet de ser espanyol. Crec que des d'una formació política s'ha d'acceptar eixa diversitat del sentir espanyol i eliminant les autonomies estàs eliminant part d'eixa identitat.

AL: És que eliminar les autonomies per definició ja no és només antiespanyol, sinó també anticonstitucionalista. 

"Per definició, pretendre eliminar les autonomies ja no és només antiespanyol, sinó també anticonstitucionalista" 

Creieu que es poden tornar a repetir els nivells de tensió viscuts durant la denominada “Batalla de València”, en els quals es va arribar fins i tot a atemptar contra la casa de Joan Fuster?
AL: L'any 2017 visquérem moments de tensió en el 9 d’Octubre i, si existeix permissivitat policial, poden tornar a repetir-se. Per tant, tot açò pot anar a més, ja que el discurs de l'odi i de la confrontació va calant en molts sectors de la societat. Fa unes setmanes, en un locutori de València, una senyora que enaltia Francisco Franco va increpar a una clienta colombiana, dient-li que, si guanyava Vox, se n'hauria d'anar al seu país.

IA: També hem vist certs episodis de confrontació amb grups d'extrema dreta, com quan van assaltar fa uns anys la casa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.

En este sentit, es pot veure amb el temps un augment dels delictes d'odi?
AL: Efectivament, i si alguns dirigents no moderen el seu discurs, tindrem més casos d'este tipus. Quan obris una autopista discursiva d'odi i antimulticulturalista, la gent percep que el diferent és una amenaça, ja siga a l'hora de trobar treball o per la seua pròpia seguretat.

IA: Hi ha certes opinions o creences que una persona abans no deia en saber que atemptaven contra certs col·lectius. El fet que un referent públic les diga a través dels mitjans de comunicació fa que unes altres persones se senten avalades per a fer certs comentaris o emetre certes opinions. El tema de la presó permanent revisable, per exemple, els l'estan comprant moltes persones —fins i tot d'esquerra—, a formacions d'extrema dreta.

Llavors quina considereu que ha sigut la responsabilitat dels mitjans en l'auge de formacions d'extrema dreta?
AL: Jo pense que el principal problema ha sigut tractar temes molt polèmics des de la morbositat i en nombroses tertúlies. S'ha arribat als baixos instints de la societat i això ha propiciat que molta gent comprara estos discursos. 

IA: Es veu en temes com l'arribada de l'Aquarius a València o el judici del Procés: ja no és únicament com es tracta a Vox, sinó també com es tracten la resta de temes de rellevància des dels mitjans de comunicació. Si parem atenció, podem observar que estos temes vertebren per complet el discurs de l'extrema dreta.

AL: Estan vinculats amb el nacionalcatolicisme. L'altre dia van destapar la vinculació entre la Fundació Francisco Franco i el vicepresident de Vox. La religió influeix, el discurs antiimmigració, per exemple, es dirigeix més contra les persones magrebines que contra les persones llatines.

P. S'aproximen les eleccions autonòmiques, i en el nostre cas coincidixen amb les generals. Com creieu que afectarà en este àmbit el sorgiment d'estes formacions?
IA: Dependrà molt del que faça el votant d'esquerres. Vox tindrà un fort potencial de vots en zones en què hi ha un nivell alt de renda i en llocs en què es reunisquen una sèrie de condicions com, per exemple, la percepció del volum d'immigració a determinades zones. A açò li hem de sumar els territoris en els quals es compra el discurs contra Catalunya, perquè hi ha una part de la societat que s'ha encarregat constantment de fer un paral·lelisme entre Catalunya i València. El nombre de vots serà alt, però el d'escons depén de la participació de l'abstencionista clàssic i, sobretot, del votant d'esquerres.