Extrema derecha
La Comarca Científica: “L'extrema dreta valenciana beu de l'anticatalanisme”

El documental Viatge a l'extrema dreta utilitza les ciències socials per a esmicolar l'auge d'estes postures polítiques al País Valencià. Alexis Lara, director, i Idoia Arreaza, analista política, n’aprofundeixen en esta entrevista.

Comarca Cientifica 2
Alexis Lara i Idoia Arreaza a la Universitat Miguel Hernández d'Elx Carlos Serrano

publicado
2019-03-30 07:00

La Comarca Científica és un projecte audiovisual nascut en 2017 que analitza territoris valencians des de les ciències socials, amb una perspectiva plural de la realitat social i abastant matèries com la història, la ciència, la política, la sociologia o la geografia. Dirigit pel sociòleg Alexis Lara, un dels últims productes de La Comarca Científica, Viatge a l'extrema dreta, aprofundeix en este espectre polític al País Valencià. Després de la projecció del documental a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, aprofitem la presència d'Alexis Lara i de l'analista política Idoia Arreaza per a conéixer més sobre la recerca.

Quina relació existeix entre l'extrema dreta valenciana i el blaverisme?
Idoia Arreaza: El blaverisme beu de l'anticatalanisme i, fins i tot, es complementen. En territori valencià el discurs de l'extrema dreta, igual que succeeix a Catalunya, es construeix a través de l'anticatalanisme. Es pot observar en la figura de dirigents de formacions com Vox i en les reclames que fan. Al cap i a la fi, l'extrema dreta s'ha vist als carrers de València amb l'única intenció de disminuir el valencià a les aules o argumentant idees com que l'única cosa que potencia l'esquerra en les Falles són tradicions “catalanistes”. Tant en tradició com en cultura tracten de rascar este anticatalanisme.

Alexis Lara: Cal tindre en compte que el blaverisme com a experiment naix durant la Transició, però existeix una certa connexió amb l'últim clevill franquista. A partir d'ací s'intenta construir una identitat regionalista conservadora que no interpreta el valencianisme com una identitat pròpia, sinó com una identitat inclosa dins de l'espanyola. El blaverisme el que intenta és conjurar una identitat que està directament basada en el nacionalisme espanyol.

9 d'octubre
Quan ens volien furtar la paella
Entre els finals del 70 i els principis del 80, la ciutat de València va viure un episodi de confrontació pels simbols culturals i un clima de violència ultra als carrers.
Com ha influït el procés català en formacions com Vox?
IA: Formacions com la de Santiago Abascal ja porten en el seu ideari la supressió de les autonomies, i este discurs es compra en un moment en el qual la societat es vertebra a favor o en contra del referèndum a Catalunya i pugna per les banderes de tots dos sectors.

No és antiespanyol pretendre eliminar les autonomies en un país multicultural com és el cas d'Espanya?
IA: Considere que sí, però hem de tindre en compte que, a Espanya, són moltes les formes d'entendre el fet de ser espanyol. Crec que des d'una formació política s'ha d'acceptar eixa diversitat del sentir espanyol i eliminant les autonomies estàs eliminant part d'eixa identitat.

AL: És que eliminar les autonomies per definició ja no és només antiespanyol, sinó també anticonstitucionalista. 

"Per definició, pretendre eliminar les autonomies ja no és només antiespanyol, sinó també anticonstitucionalista" 

Creieu que es poden tornar a repetir els nivells de tensió viscuts durant la denominada “Batalla de València”, en els quals es va arribar fins i tot a atemptar contra la casa de Joan Fuster?
AL: L'any 2017 visquérem moments de tensió en el 9 d’Octubre i, si existeix permissivitat policial, poden tornar a repetir-se. Per tant, tot açò pot anar a més, ja que el discurs de l'odi i de la confrontació va calant en molts sectors de la societat. Fa unes setmanes, en un locutori de València, una senyora que enaltia Francisco Franco va increpar a una clienta colombiana, dient-li que, si guanyava Vox, se n'hauria d'anar al seu país.

IA: També hem vist certs episodis de confrontació amb grups d'extrema dreta, com quan van assaltar fa uns anys la casa de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.

En este sentit, es pot veure amb el temps un augment dels delictes d'odi?
AL: Efectivament, i si alguns dirigents no moderen el seu discurs, tindrem més casos d'este tipus. Quan obris una autopista discursiva d'odi i antimulticulturalista, la gent percep que el diferent és una amenaça, ja siga a l'hora de trobar treball o per la seua pròpia seguretat.

IA: Hi ha certes opinions o creences que una persona abans no deia en saber que atemptaven contra certs col·lectius. El fet que un referent públic les diga a través dels mitjans de comunicació fa que unes altres persones se senten avalades per a fer certs comentaris o emetre certes opinions. El tema de la presó permanent revisable, per exemple, els l'estan comprant moltes persones —fins i tot d'esquerra—, a formacions d'extrema dreta.

Valencia
La impunidad de la extrema derecha se traduce en violencia el 9 d’Octubre

Entre 200 y 300 neonazis reventaron la manifestación del 9 de Octubre en Valencia ante la pasividad de los agentes de la Policía Nacional.

Llavors quina considereu que ha sigut la responsabilitat dels mitjans en l'auge de formacions d'extrema dreta?
AL: Jo pense que el principal problema ha sigut tractar temes molt polèmics des de la morbositat i en nombroses tertúlies. S'ha arribat als baixos instints de la societat i això ha propiciat que molta gent comprara estos discursos. 

IA: Es veu en temes com l'arribada de l'Aquarius a València o el judici del Procés: ja no és únicament com es tracta a Vox, sinó també com es tracten la resta de temes de rellevància des dels mitjans de comunicació. Si parem atenció, podem observar que estos temes vertebren per complet el discurs de l'extrema dreta.

Vox
Vox, mitjans i antifeixistes
Caldria preguntar-se si l'ascens de la ultradreta no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació.

AL: Estan vinculats amb el nacionalcatolicisme. L'altre dia van destapar la vinculació entre la Fundació Francisco Franco i el vicepresident de Vox. La religió influeix, el discurs antiimmigració, per exemple, es dirigeix més contra les persones magrebines que contra les persones llatines.

P. S'aproximen les eleccions autonòmiques, i en el nostre cas coincidixen amb les generals. Com creieu que afectarà en este àmbit el sorgiment d'estes formacions?
IA: Dependrà molt del que faça el votant d'esquerres. Vox tindrà un fort potencial de vots en zones en què hi ha un nivell alt de renda i en llocs en què es reunisquen una sèrie de condicions com, per exemple, la percepció del volum d'immigració a determinades zones. A açò li hem de sumar els territoris en els quals es compra el discurs contra Catalunya, perquè hi ha una part de la societat que s'ha encarregat constantment de fer un paral·lelisme entre Catalunya i València. El nombre de vots serà alt, però el d'escons depén de la participació de l'abstencionista clàssic i, sobretot, del votant d'esquerres.

Relacionadas

Política
Y a los cuarenta y cuatro años regurgitó

Todo nace de un error garrafal, de una apreciación falaz, de un profundo despropósito que ha terminado convirtiéndose en endemismo. La alarma que el despertar ultra embarga a parte de la ciudadanía tiene un punto de partida a la vez ingenuo y equívoco: considerar que este país (aquí y ahora) es de izquierdas, o al menos progresista.

Alemania
Apoyar a la izquierda para que la extrema derecha no llegue al poder

Las elecciones de Turingia sumen a CDU en una situación kafkiana: o apoya a la izquierda o rompe el cordón sanitario contra la extrema derecha.

1 Comentario
Vaquer 11:23 4/4/2019

Aquest tema em pareix molt interessant. He llegit en el Facebook de La Comarca Científica que pujaran a YouTube el documental en obert el 10 d'abril, estic desitjant veure'l!

Responder
5
0

Destacadas

Salud
Las víctimas de la talidomida en España se sienten estafadas por el Estado

Es un caso histórico inédito globalmente que se ha arrastrado desde el franquismo a los sucesivos gobiernos democráticos. Los afectados que aún viven, siguen reclamando justicia mientras muchos fallecen sin resarcimiento, con graves malformaciones, tras una existencia condenada a la dependencia y a la invisibilidad.

Pensamiento
William Davies: “La mentalidad de la guerra se ha convertido en una forma habitual de organizar la sociedad”

El autor de Estados nerviosos, William Davies, estuvo en Madrid presentando un libro que explica cómo las redes sociales se están convirtiendo en un campo de batalla de emociones y sentimientos antes que de ideas o hechos.

Juicio del 1 de Octubre
Tenemos miedo al fuego

Demasiadas veces la cultura es esa torre de marfil que tanto le gustaba a Rubén Darío: el lugar elevado desde el que miramos lo sucio sin mancharnos.

Sanidad
Nuevos horizontes para hacer reversible la multirresistencia antimicrobiana

Son muchos los puertos desde los que parten mareas de responsabilidad, pero la investigación médica pone de manifiesto que es posible el jaque a las súperbacterias.

Agricultura
Las cinco crisis del olivar

El olivar está en peligro. A la caída del precio en origen del aceite de un 44% en año y medio se le suma la imposición de un 25% de aranceles en EE UU, la llegada al mercado de los fondos de inversión, la introducción del cultivo en intensivo y superintensivo, y el uso del aceite como producto reclamo de las grandes superficies. El sector ha dicho basta.

Últimas

Chalecos amarillos
El legado imborrable de los chalecos amarillos

Un año después de la irrupción explosiva del malestar, el número de manifestantes ha decaído de forma significativa en Francia. Pero la solidaridad y la construcción de lo común persisten como herencia de las protestas.

Senegal
Encontrar ‘El Dorado’ sin salir de Senegal

La asociación Hahatay, sonrisas de Gandiol, es una entidad 100% senegalesa creada por Mamadou Dia, un senegalés que hizo el camino hasta España en cayuco y decidió retornar a su tierra para informar a sus compatriotas de lo que hay tras la dura travesía. El objetivo es fomentar migraciones conscientes y seguras, así como alternativas de futuro en su entorno.

Laboral
Los veterinarios toman las calles de Madrid para exigir ser considerados profesionales sanitarios

En torno a 2.200 personas procedentes de todos los puntos del Estado se han unido para llevar al Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad una larga lista de demandas para dignificar su profesión.

Refugiados
El Estado español incumple sus compromisos en materia de protección internacional

Una plataforma integrada por 16 organizaciones que participan en el sistema de acogida señala en un informe falencias en todas las fases de los procedimientos de protección internacional.

Sanidad
Multirresistencia en la compra y en el medio ambiente
Más vale prevenir que curar, por lo que evitar las infecciones supondría una contención de la proliferación de cepas resistentes a los antibióticos.
Sanidad
Antibióticos, armas de doble filo
Los antibióticos insuflan enormes dosis de esperanza diaria. Si bien, la paradoja se adueña de un nuevo paradigma. Su eficacia queda entre las cuerdas por la proliferación de bacterias invulnerables a sus efectos.