Vox
Vox, mitjans i antifeixistes

L’ascens de la ultradreta a tota Europa és inqüestionable i s’explica per diferents factors, però potser caldria preguntar-se si un d’ells no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació.

Vox Vistalegre Mitin
Foto: Vox

publicado
2018-11-20 07:00

A l’escenari, una pantalla projecta imatges d’activistes feministes, de migrants travessant la frontera, de membres d’ETA encaputxats, de seguidors de l’Estat Islàmic, de banderes comunistes i republicanes. A continuació, fos a blanc i unes lletres enormes amb els colors de la bandera d’Espanya: les sigles de Vox apareixen com la solució als problemes que pateix el país. El líder del partit, Santiago Abascal, puja a la tarima i l’auditori de Vistalegre s’enfonsa.

L’endemà, estes imatges es repeteixen sense descans en tots els informatius. Els 10.000 assistents al míting converteixen al partit en la notícia del dia i les televisions es barallen per entrevistar al seu líder. Abascal aprofita l’ocasió per a llançar proclames feixistes sense que ningú qüestione el seu missatge. Mentrestant en les xarxes el panorama no és molt diferent. La propaganda de Vox és sotmesa a una crítica molt més profunda, però l’elevada assistència al míting és interpretada de forma unànime com un apogeu sense precedents de l’extrema dreta. Vox, un partit que fins llavors havia sigut enormement marginal, es converteix de sobte en el protagonista del debat polític.

Dos dies més tard, la manifestació del 9 d’octubre transforma els carrers de València en l’escenari d’una marxa antifeixista històrica amb més de 15.000 assistents. No obstant això, la manifestació amb prou faenes té repercussió en els mitjans. Les imatges de la marxa no obrin els informatius i cap dels assistents és convidat als programes de debat polític. En les xarxes aconsegueix més presència, però molt inferior a la del míting de Vox i amb una anàlisi molt diferent. Ningú no hi parla d’un apogeu històric de l’antifeixisme ni considera que el moviment estiga experimentant un creixement important. No n’hi ha debats sobre les possibles repercussions electorals, ni sobre el pes que pot tenir el moviment en les decisions polítiques dels pròxims mesos. Tant els assistents al míting de Vox com els manifestants antifeixistes han acudit a una convocatòria puntual, però els primers són vistos com els protagonistes d’una força política emergent i els segons són ignorats i menyspreats.

L’ascens de la ultradreta a tota Europa és inqüestionable i s’explica per diferents factors, però potser caldria preguntar-se si un d’ells no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació, que els proporciona una presència i un pes social molt major del qual en realitat tenen, per molt que aquest haja crescut en els últims anys. El tractament acrític i descontextualitzat valida la seua presència i la normalitza dins de l’escenari polític, convertint-la en una opció més. Mentrestant els moviments i els partits antifeixistes difícilment reben atenció, ni tan sols quan aconsegueixen fites històriques com la manifestació a València o la pujada dels Verds en les últimes eleccions de Baviera.

Açò no significa que calga banalitzar la informació sobre la ultradreta o deixar d’informar sobre ella, però sí que aquesta informació no pot convertir-se en un altaveu de les seues proclames. El tractament de les notícies ha de ser posat en context i partir d’un enfocament crític que expose les característiques antidemocràtiques del seu pensament. No són una opció electoral o ideològica més, i no han de ser presentats com a tals. D’altra banda, seria desitjable que es fera valdre als qui fan front a aquest moviment i estan actuant com a fre, ja que l’ascens de la ultradreta solament es frenarà amb un moviment antifeixista prou sòlid, ampli i divers.

Relacionadas

Educación
“La reconquista” de la educación ultraconservadora sube Despeñaperros

La resistencia de las derechas a que la educación sexual y de género tenga cabida en las escuelas e institutos se reaviva con los pactos de las tres derechas en Andalucía, Murcia y Madrid, y el llamado “pin parental”.

Vox
¿Hacia dónde vamos?
Los peores crímenes de la historia se nutren de la incitación al odio hacia el diferente y la creación del enemigo imaginario. Algunos partidos, como VOX en Extremadura, recurren a estas técnicas con el fin de obtener respaldo popular.
Vox
El Congreso todavía no ha exigido a Espinosa de los Monteros su declaración de bienes

El resto de nuevos parlamentarios hicieron pública su declaración de bienes y rentas en mayo, pero tres meses después, Espinosa de los Monteros aún no ha presentado la suya.

0 Comentarios

Destacadas

Economía
Impuestos a la carne y al plástico: los impuestos Pigouvianos

Debido a la crisis climática, muchos países ya se plantean poner impuestos a la carne o a los plásticos. Estos impuestos, cuyo coste recae directamente en el consumidor, se llaman impuestos Pigouvianos.

Aporofobia
Aporofobia: el doble filo para esconder el racismo

El rechazo a las personas migrantes rescatadas en el mar tiene un componente aporófobo desde nuestra mentalidad capitalista porque se considera que estas personas no van a poder aportar algo útil a la sociedad, pero este rechazo no deja de ser también racista, xenófobo, islamófobo y machista.

Contigo empezó todo
Las dos Marías en la locura franquista

Dos hermanas de Compostela retaron al franquismo con color y alegría. Las llamaron “locas”, pero la locura estaba a su alrededor.

Tenemos que hablar
Hacer el agosto

A veces parece que agosto es un mes de saldo y esquina, de periódicos delgados sin noticias, de columnistas escribiendo sobre sus vacaciones en Benidorm. Es como si el mundo se parara.

Últimas

Sexualidad
La homosexualidad como "conducta de riesgo"
Una experiencia personal sobre los prejuicios en las consultas médicas acerca de la sexualidad y las relaciones homosexuales.
Chernóbil
Turismo de desastres: visita guiada al infierno

Desde que HBO estrenó la serie sobre el desastre en la central nuclear ucraniana, las visitas de turistas a esta zona se han multiplicado. 

Sexualidad
Polifonías de amor y deseo

El paisaje de los afectos se puebla de teorías y prácticas que impugnan los parámetros normativos del amor. De fondo, el capitalismo y el deseo innovan en su eterno romance. En la tensión entre la libre elección, los cuidados y el compromiso se configuran las relaciones amorosas del futuro. 


Guerra civil
Federico García Lorca, rojo y maricón
En un ejercicio de revisionismo histórico consciente, algunos especialistas lorquianos se empeñan en desligar la implicación política y la orientación sexual del poeta, de las causas de su asesinato