Vox
Vox, mitjans i antifeixistes

L’ascens de la ultradreta a tota Europa és inqüestionable i s’explica per diferents factors, però potser caldria preguntar-se si un d’ells no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació.

Vox Vistalegre Mitin
Foto: Vox

publicado
2018-11-20 07:00:00

A l’escenari, una pantalla projecta imatges d’activistes feministes, de migrants travessant la frontera, de membres d’ETA encaputxats, de seguidors de l’Estat Islàmic, de banderes comunistes i republicanes. A continuació, fos a blanc i unes lletres enormes amb els colors de la bandera d’Espanya: les sigles de Vox apareixen com la solució als problemes que pateix el país. El líder del partit, Santiago Abascal, puja a la tarima i l’auditori de Vistalegre s’enfonsa.

L’endemà, estes imatges es repeteixen sense descans en tots els informatius. Els 10.000 assistents al míting converteixen al partit en la notícia del dia i les televisions es barallen per entrevistar al seu líder. Abascal aprofita l’ocasió per a llançar proclames feixistes sense que ningú qüestione el seu missatge. Mentrestant en les xarxes el panorama no és molt diferent. La propaganda de Vox és sotmesa a una crítica molt més profunda, però l’elevada assistència al míting és interpretada de forma unànime com un apogeu sense precedents de l’extrema dreta. Vox, un partit que fins llavors havia sigut enormement marginal, es converteix de sobte en el protagonista del debat polític.

Dos dies més tard, la manifestació del 9 d’octubre transforma els carrers de València en l’escenari d’una marxa antifeixista històrica amb més de 15.000 assistents. No obstant això, la manifestació amb prou faenes té repercussió en els mitjans. Les imatges de la marxa no obrin els informatius i cap dels assistents és convidat als programes de debat polític. En les xarxes aconsegueix més presència, però molt inferior a la del míting de Vox i amb una anàlisi molt diferent. Ningú no hi parla d’un apogeu històric de l’antifeixisme ni considera que el moviment estiga experimentant un creixement important. No n’hi ha debats sobre les possibles repercussions electorals, ni sobre el pes que pot tenir el moviment en les decisions polítiques dels pròxims mesos. Tant els assistents al míting de Vox com els manifestants antifeixistes han acudit a una convocatòria puntual, però els primers són vistos com els protagonistes d’una força política emergent i els segons són ignorats i menyspreats.

L’ascens de la ultradreta a tota Europa és inqüestionable i s’explica per diferents factors, però potser caldria preguntar-se si un d’ells no té a veure amb l’atenció que reben des dels mitjans de comunicació i la forma en què es tracta aqueixa informació, que els proporciona una presència i un pes social molt major del qual en realitat tenen, per molt que aquest haja crescut en els últims anys. El tractament acrític i descontextualitzat valida la seua presència i la normalitza dins de l’escenari polític, convertint-la en una opció més. Mentrestant els moviments i els partits antifeixistes difícilment reben atenció, ni tan sols quan aconsegueixen fites històriques com la manifestació a València o la pujada dels Verds en les últimes eleccions de Baviera.

Açò no significa que calga banalitzar la informació sobre la ultradreta o deixar d’informar sobre ella, però sí que aquesta informació no pot convertir-se en un altaveu de les seues proclames. El tractament de les notícies ha de ser posat en context i partir d’un enfocament crític que expose les característiques antidemocràtiques del seu pensament. No són una opció electoral o ideològica més, i no han de ser presentats com a tals. D’altra banda, seria desitjable que es fera valdre als qui fan front a aquest moviment i estan actuant com a fre, ja que l’ascens de la ultradreta solament es frenarà amb un moviment antifeixista prou sòlid, ampli i divers.

Relacionadas

Elecciones generales del 28 de abril
¿Qué programa político le conviene más a tu bolsillo?

Lee esta guía básica elaborada con contenido literal extraído de los programas electorales de los partidos políticos que concurren a las elecciones generales del próximo 28 de abril. Y después vota (aunque solo sea por tu cartera).

Historia
Ha vuelto la Antiespaña. Vox y su violencia discursiva
4

El hecho de que posicionemos a Vox como una fuerza de extrema derecha recae, en gran parte, por el extremismo de su discurso y por la violencia dialéctica existente en su argumentario.

Violencia policial
La joven con la mandíbula rota en la protesta contra Vox denunciará a la Ertzaintza por lesiones graves

La mujer herida se encontraba en la concentración pacífica y a cara descubierta en el momento del impacto. Los agentes de la Brigada Móvil de la Ertzaintza dispararon las lanzaderas de 45 milímetros desde aproximadamente un metro por encima de los manifestantes.

0 Comentarios

Destacadas

Cambio climático
Estas son las diez empresas que más contribuyen al cambio climático en España

Endesa, la empresa más contaminante del país, expulsa a la atmósfera el 23% de las emisiones industriales y el 9% de las totales, según el informe Big Polluters in Spain 2019, del Observatorio de Sostenibilidad. Las diez compañías más sucias lanzan el 62% de las emisiones fijas y el 25% de las de todo el país.

Elecciones generales del 28 de abril
El medio ambiente, la asignatura pendiente en la campaña

Expertos y ecologistas denuncian el escaso protagonismo que el cuidado del planeta está teniendo en los mensajes electorales. Analizamos las propuestas de los principales partidos en materia medioambiental.

Economía
¿De quién es la economía colaborativa?

Uber espera salir a bolsa en los próximos días. Según datos de la prensa de Estados Unidos, el coloso espera conseguir una valoración bursátil en torno a los 80.000 millones de euros. Las cifras de su valor en el mercado son astronómicas. ¿En manos de quién están las empresas de la mal llamada economía colaborativa?

Historia
Estados Unidos a través de los ojos de los nazis

Los nazis más radicales fueron los que defendieron con más fuerza las leyes estadounidenses. Cuando encontraron defectos en el ejemplo estadounidense, fue porque creyeron que era demasiado riguroso.

Últimas

Burkina Faso
“François Compaoré debe comparecer ante los tribunales burkineses”
Entrevista con Boureima Ouedraogo, periodista de investigación y director del periódico Le Reporter, sobre la prensa en Burkina Faso y el caso Norbert Zongo.