Energías renovables
Rafael Esteve: “Si no és renovable, el futur no serà”

Som Energia socialitza cinc plantes fotovoltaiques situades en el polígon industrial de Paterna a través del projecte Recupera el Sol. Sent copropietàries de les plantes, les veïnes del municipi impedeixen que estes fonts d'energia renovable acaben en mans de fons voltor o del banc. Amb esta, ja van huit les plantes fotovoltaiques que han sigut socialitzades al País Valencià per la Coordinadora Territorial de la cooperativa que, junt amb les de Paterna, des de 2015 ha recuperat les plantes d'Utiel, Alcàsser i Albalat de la Ribera.

Planta Solar Paterna
Planta solar instal·lada sobre el sostre d'una nau industrial en el polígon Tàctica de Paterna (València). Fotografia de Som Energia. El Salto País Valencià
29 abr 2019 08:28

Les successives retallades a les primes de les renovables del govern de Zapatero i del Partit Popular, juntament amb el fantasma del denominat 'Impost al Sol', van frenar el desenvolupament de la indústria, deixant a l'Estat espanyol a la cua d'Europa en producció d'energia neta. L'abandó de plantes solars va ser una de les conseqüències d'estes retallades.

Este panorama, no obstant això, ha propiciat en els últims anys el plantejament d'iniciatives empresarials i ciutadanes basades en models que posen en mans de la ciutadania l'energia fotovoltaica. Com la que s'ha llançat a Paterna (Horta Oest) des dels Grups Locals de la cooperativa Som Energia, que té l'objectiu de proveir energia neta a la xarxa elèctrica mitjançant el rescat de les plantes fotovoltaiques abandonades en el polígon Tàctica del municipi.

Aprofitar les característiques mediambientals del territori del País Valencià i potenciar el treball de qualitat en el sector de l'energia renovable són metes que es plantegen com a necessàries per a suplir l'endarreriment en la indústria provocat per les anteriors retallades. Rafael Esteve, del Grup Local de Som Energia de València i de la comissió de comunicació del projecte Recupera el Sol, ens explica l'experiència de com s'està generant energia fotovoltaica mitjançant la instal·lació de plantes solars en els sostres dels polígons industrials.

Els veïns i veïnes de Paterna tenen part de la propietat d'una planta d'energia solar, com ha sigut el procés per a aconseguir-lo?
Doncs corria l'any 2015 quan l'empresa social ecooo -una empresa social sense ànim de lucre, situada en Madrid i que fa més de vint anys que comparteix plantes solars amb la ciutadania- ens va proposar un acord mitjançant el qual volien impulsar una primera planta fotovoltaica, que hi havia en una nau industrial en Utiel. Aquesta planta estava en risc d'acabar en mans de la banca, perquè ja no era igual de rendible que abans, després del retall en les renovables, i ens va proposar que la posarem en mans de la ciutadania a través del projecte Recupera el Sol.

Recupera el sol consisteix en fer, a través de participacions, aportacions a partir de cent euros, per a què la gent siga copropietària de plantes fotovoltaiques. Açò impedeix que aquestes plantes acaben en mans de fons voltor o de la banca. L'objectiu és aconseguir dos avantatges. Per una banda, la planta es descentralitza i passa de ser d'un sòl propietari a ser de moltes persones, i per altra, parlem d'una rendibilitat de sobre el cinc per cent anual, que va a la butxaca de la gent, durant els 25 anys que s'estima que té de vida la planta.

La planta d'Utiel va ser un èxit perquè, en molt poc de temps, vam aconseguir la quantitat de 139.000 euros -que era el que costava- per a poder comprar-la. Ecooo s'encarregava de fer una auditoria per comprovar que era viable, que la planta anava a ser rendible i que es podia comprar amb total tranquil·litat. Pel que fa a la coordinadora territorial de Som Energia València, per la feina de difusió, rebem sobre un déu per cent dels ingressos de la planta. Aquesta planta la vam recuperar entre un total de 127 persones, el 2015.

Un any després, el 2016, ens vam tornar a plantejar una nova planta, en aquest cas a Alcàsser. Es tractava d'una planta prou important, perquè ja estàvem parlant d'uns 275.000 euros. Anava a proveir moltíssima energia neta a la xarxa i com no volíem que desapareguera, si el propietari no estava interessat en mantenir-la, preferíem que la venguera o la desmuntara, inclús. Vam tornar a fer una important tasca de difusió des dels grups locals de la Coordinadora Territorial de Som Energia i una presentació a Alcàsser i, finalment, aquesta planta es va recuperar. Gràcies al fet que 75 persones, no només del País Valencià, sinó també de la resta de l'Estat, van col·laborar invertint part dels seus estalvis en la seua recuperació. Vam aconseguir fer el mateix a Albalat de la Ribera i el 2018 hi va haver un paró, perquè no hi havien plantes fotovoltaiques disponibles per a posar-les en mans de la ciutadania.

Estem posant en mans de la ciutadania l'energia fotovoltaica i estem fent que siga energia distribuïda

L'últim que hem fet ha sigut, en aquest 2019, tornar a posar-nos en contacte amb ecooo per a impulsar la socialització de plantes menudes, al polígon industrial Tàctica de Paterna. Són quatre plantes menudes sobre la nau industrial d'una empresa d'aquest polígon, que costaven vora 60.000 euros i es van recuperar en un temps rècord. En aproximadament dues setmanes, vam arreplegar vora 175.000 euros.

Amb açò estem posant en mans de la ciutadania l'energia fotovoltaica i estem fent que siga energia distribuïda. Des de Som Energia apostem per un canvi de model energètic, no només un canvi de tecnologia. Volem que l'energia renovable i neta (l'energia fotovoltaica, l'eòlica, la biomassa, etc.) estiga en mans de la gent i que no seguisca controlada per les mateixes empreses de l'oligopoli, que ara mateixa estan fent ús de les diferents formes de generació.

Quins són els motius de l'abandó de les plantes solars?
El tema de què les plantes fotovoltaiques estaven en risc de caure en mans de fons voltor o de la banca va succeir perquè el govern del PSOE (govern de Zapatero) va fer una retallada a les primes de les renovables, després que aquestes s'hagueren aprovat al Butlletí Oficial de l'Estat. Després, el Partit Popular, amb l'exministre Soria, va augmentar encara més aquesta retallada.
Tota aquesta gent que havia invertit en energia fotovoltaica amb la garantia de l'Estat, havia anat al banc i demanat un préstec per invertir. El problema va ser que després ja no coincidia el que havien invertit amb les quotes del préstec que havien de pagar, perquè la retribució de la planta havia decrescut i ja no tenia la mateixa rendibilitat.

És per això que, moltes d'aquestes plantes, que des de Recupera el Sol hem promogut que es rescataren i es posaren en mans de la gent, corrien el risc de caure en mans del banc. Eren famílies que havien avalat, inclús, en molts casos, amb la seua vivenda particular, la inversió, i com que tenien por de no poder pagar aquest préstec, es van posar en contacte amb ecooo. A través d'una auditoria aquestes famílies podien vendre la seua planta fotovoltaica i així ja no tenir cap dependència amb la banca. En aquest sentit, ecooo, el que fa després de l'auditoria, és posar la planta en mans de la gent a partir de les participacions de cent euros.

El principal motiu (de l'abandó de les plantes) van ser les successives retallades

Per tant, el principal motiu van ser les successives retallades. Hem de recordar que una aprovació al BOE donava una garantia altíssima a tots aquests inversors i inversores que van anar al banc. Amb això en la mà van demanar préstecs de 3.000 euros, perquè suposadament l'Estat anava a comprar-los l'energia que anaven a produir. És una estafa, feta des d'un govern que primerament va donar una rendibilitat per a aquesta venda d'energia i després la va retallar per a què arribara més tard l'altre govern i la tornara a retallar. Açò és una cosa molt greu i, de fet, el govern espanyol té pendents moltes sancions internacionals de grups d'inversors que, amb aquesta garantia del BOE, també van invertir en energia fotovoltaica ací a Espanya. Va ser un escàndol i vam passar de ser pioners en energies renovables a ser la vergonya d'Europa i del món.

Com es pot participar?
Participar en aquesta planta de Paterna és molt senzill. Tan sols cal buscar a Google "Recupera el Sol València" i, en el primer enllaç que aparega el blog de Som Energia, entrem i tenim tota la informació de totes les plantes que fins ara s'han recuperat. També hi estan els detalls de l'última planta, la de Paterna, que és la vuitena. En aquesta es pot invertir, a partir de cent euros, i pots obtenir informació sobre la simulació de quina rendibilitat tindries de la teua inversió durant els 25 anys. També hi ha informació de la planta a nivell tècnic, a nivell de tones de CO₂ que s'eviten amb aquesta i, també informació sobre el percentatge de la producció i els ingressos que aniran a parar a la Coordinadora Territorial de Som Energia València, per tota la feina de difusió que ha fet, des de l'any 2015.

Per ara, quantes persones participen a Paterna?
Doncs són quatre plantes xicotetes socialitzades, més una cinquena que estem socialitzant ara mateixa, i són aproximadament cent persones les que ha participat ja amb diferents aportacions. Però és una oportunitat que encara està oberta perquè estem recuperant encara eixa cinquena planta.

En el País Valencià més de 400 persones han participat en el projecte Recupera el Sol

Quanta gent ha participat en Recupera el Sol en total?
A escala estatal, que és on es desenvolupa el projecte Recupera el sol, més de 800 persones han participat en unes tretze plantes fotovoltaiques que s'han socialitzat. En el País Valencià, en concret, més de 400 persones han participat, des del 2015 fins a l'actualitat, en la socialització de les plantes d'Utiel, Alcàsser, Albalat de la Ribera i les cinc plantes que portem recuperades a Paterna.

Creieu que la participació augmentarà amb el temps?
Pensem que sí. Per una banda, perquè ja no és la primera planta, portem huit plantes fotovoltaiques socialitzades i n'hi ha una confiança i un suport molt important en aquests projectes. Per altra banda i amb el nou Decret que es va aprovar el passat 5 d'abril, també pensem que hi haurà un moviment molt important de gent que fins ara no havia participat en les diferents modalitats d'energia fotovoltaica i ara donarà el pas a instal·lar les seues primeres plaques solars a casa seua.

També és una oportunitat molt bona i que ens agrada, el fet que la gent, a banda d'invertir en aquestes plantes que nosaltres hem socialitzat, també siga protagonista en la producció d'energia fotovoltaica als seus propis domicilis.

Poden participar totes les veïnes?, què implicacions tindria?
Efectivament. No només de Paterna, sinó de qualsevol part de l'Estat. Evidentment és molt més interessant si la gent de Paterna participa, ja que part d'aquesta energia que és produïda en la planta del Polígon Industrial Tàctica arriba a gran part de les seues cases i, per tant, és una forma d'invertir diners sabent a què estan destinats i quina energia s'està produint gràcies a aquesta inversió, però, realment, qualsevol persona -inclús qui no siga sòcia de Som Energia- pot participar des de la mateixa quantitat. És una inversió que és a llarg termini i, per tant, el que fem és recomanar invertir una quantitat de diners que no necessitarem a curt termini. Perquè encara que es recuperaren eixos diners, són inversions a 25 anys mínim, que és l'estimació de vida útil que tenen aquestes plantes.

És una inversió ètica, mediambiental, social, la tenim a la nostra terra i dóna feina a molta gent que treballa en el sector

Així doncs, podem invertir a partir de cent euros, però també hi ha un màxim d'inversió de 5.000. Aquests màxims els fiquem per a què participe tota la gent que siga possible, perquè el que volem és impulsar la col·lectivització de la planta solar fotovoltaica. Evidentment, quan hi ha una planta fotovoltaica molt gran, com les d'Alcàsser o la d'Albalat de la Ribera (de 275.000 euros), si no s'arriba a completar la inversió íntegra de la planta, o bé eliminem el màxim, o bé l'incrementem per a què inversors més potents puguen invertir. Però la idea és socialitzar la planta i, per a nosaltres, té el mateix valor la persona que posa cent euros que la que posa 5.000. Per tant, si participen cent persones, millor que cinquanta, i és per això que posem aquestes condicions.

Això sí, com en qualsevol inversió econòmica, com més inverteixes, més retribució tindràs al final de l'any. I parlem d'aproximadament un cinc per cent de rendibilitat, que és una rendibilitat prou bona comparada amb el que dóna habitualment la banca. Però, sobretot, és important per l'impacte positiu que té. És un impacte social i mediambiental que crec que és molt important destacar, perquè al final quan fiquem els nostres diners en un banc no sabem a on van a parar i en què es s'invertirà amb ells, si en la venda d'armes o en energies brutes... El que volem donar a entendre és que es tracta d'una inversió ètica, mediambiental, social i, sobretot, que és una inversió que tenim a la nostra terra i que dóna feina a molta gent que treballa en el sector de l'energia renovable.

Cada casa, cada teulat, cada nau industrial, en els pròxims anys, pot convertir-se en una minicentral productora d'energia

Suposa un canvi del model energètic? Per què és interessant?
Clar, no només amb respecte de l’energia sinó també respecte de les mans en les quals està aquesta energia. És evident que el que volem promoure des de Som Energia és una transició cap a un model energètic, no només renovable, sinó també descentralitzat. Pensem que cada casa, cada teulat, cada nau industrial, en els pròxims anys, pot convertir-se en una minicentral productora d'energia. Això és un missatge molt potent que hem de donar a conéixer i, tant les empreses com la societat, hem de ser conscients que tenim una gran oportunitat davant. El canvi climàtic és una obvietat i gran part de les nostres accions i l'ús fem nosaltres de l'energia repercutirà en com siguen de severes les conseqüències d'aquest.

Com apuntaves, recentment hi ha hagut un canvi de normativa que regula l'autoconsum, què opineu Som Energia al respecte?
Doncs hem celebrat amb molta alegria l'aprovació d'aquest Real Decret per moltes raons, l’autoconsum és una oportunitat que fins ara havia estat desincentivada pels governs, sobretot del PP, amb el mal anomenat 'impost al sol', que encara que finalment no es va posa en marxa, va provocar que moltíssima gent no invertira en renovables i no produïra la seua pròpia energia, per por del fet que li arribara una multa a casa. Ara tot açò ha canviat, és a dir, amb el nou RD es facilita la instal·lació d'energia fotovoltaica a la llar. Fins ara, les comunitats de veïns i veïnes no podien compartir l'energia que produïen les seues plantes solars, i ara això serà possible.

A més, els excedents que produeixen aquestes plaques solars, abans anaven a parar a la xarxa sense cap tipus de retribució, a diferència d'altres països on tenen menys sol que Espanya -com ara, Àustria o Anglaterra, o altres veïns com Portugal, que té el balanç net i ací no el teniem-, i ara seran compensats a la factura. Açò és el que es nomena facturació neta, que tots els quilovats produïts per aquestes plaques solars, la comercialitzadora que en tinguem, ens els compensarà.
Per tant, podem produir tanta energia en la nostra llar com aquella energia que gastem. Normalment, produirem més energia quan no estem a casa pel dia, i consumirem més per la nit, quan ja no hi ha producció fotovoltaica. Però és molt interessant aquesta nova regulació perquè permetrà que tota la gent que s'instal.le plaques solars puga compensar aquests excedents i, sobretot, tenir-los retribuïts, que fins ara no era possible.

Quins trets característics del territori del País Valencià poden ser aprofitats per a fomentar l'ús de les renovables?
A nivell mediambiental, ací al País Valencià hi ha un potencial molt fort quant a producció d'energia renovable i fotovoltaica, perquè tenim 300 dies de sol a l'any i hem d'aprofitar-los, encara que també tenim potencial per a invertir en energia eòlica. Som un territori molt industrialitzat i tenim l'oportunitat de reduir la despesa energètica de les nostres empreses i les nostres fàbriques, on l'energia té un gran pes, mitjançant instal·lacions en els sostres dels polígons industrials.

També seria interessant aprofitar els sostres de totes les vivendes, no només les aïllades i els xalets; sinó també els dels apartaments en la platja o els de comunitats de veïns i veïnes. De fet, ara poden beneficiar-se del Real Decret que els permet compartir l'energia que produeixen i, econòmicament parlant, el fet que la gent aposte per aquesta energia neta, descentralitzada i empoderant, és una oportunitat per tota la feina que pot impulsar.

Com més instal·lacions fotovoltaiques tingam al País Valencià millor, perquè repercutirà en el sector que treballa l'energia fotovoltaica. N'hi ha un potencial enorme quant a producció d'energia renovable (concretament, fotovoltaica). En els instituts es promou la formació en energies renovables amb la FP Dual, i hi ha molts tècnics que havien deixat de treballar en les renovables, per culpa de les retallades, i que podrien tornar a recuperar la seua feina en aquest sector, si es potencia. Pensem que tenim molt de coneixement en l'energia fotovoltaica i que podem crear feina de qualitat en la nostra terra.

Tot el que siga estalvi energètic, eficiència energètica, construcció bioclimàtica, etc., són sectors que en els pròxims anys donaran moltíssima feina i, ací, no podem quedar-se enrere i hem d'aprofitar l'oportunitat que se'ns posa davant. Pensem que cal apostar per les renovables i, evidentment, en mans de la gent.

(Amb Recupera el Sol) qualsevol pot participar i ser copartícip dels beneficis d'una planta fotovoltaica.

Què suposa per a Paterna tindre una planta de producció d'energia fotovoltaica en propietat dels seus veïns i veïnes? Des de Som Energia quines altres instal·lacions heu realitzat?
El fet que estiguem socialitzant una planta fotovoltaica a Paterna és una bona notícia, no només per als veïns i veïnes de Paterna, que són els principals consumidors d'aquesta energia; sinó per a tota la gent que ha volgut invertir en la planta. Volem que aquestes plantes fotovoltaiques passen a estar en mans de la gent. Per tant, la gent és protagonista d'un projecte que consisteix a recuperar el sol, en el que qualsevol pot participar i ser copartícip dels beneficis d'una planta fotovoltaica.

A banda, des de Som Energia, estem promovent la instal·lació d'altres projectes d'energia renovable, no només fotovoltaica, sinó també de molins eòlics, a través de Generation Kilowatt Hour (Generation KWH). Aquest és un projecte que va començar amb la instal·lació d'un parc a Alcolea del Río (Sevilla), on més de mil persones van participar per generar energia amb la qual poder abastir a més de mil famílies, evitant l'emissió de moltíssimes tones de CO₂ a l'atmosfera.

Aquest projecte s'està replicant a altres regions de l'estat espanyol, com Almeria, Lleida, etc., i és una forma diferent d'invertir en energia renovable; en compte de tenir una rendibilitat econòmica, obtens directament una rendibilitat energètica. Això vol dir que tota aquella persona que inverteix part dels seus estalvis en aquest projecte, tindrà, sempre que siga sòcia de Som Energia, un descompte a la factura del quilovat per hora. És una forma d'invertir en renovables sense obtenir una retribució econòmica.

Què penseu fer amb els beneficis que us done la planta?
Totes aquestes plantes que hem recuperat a través de Recupera el Sol donen un tant per cent dels seus beneficis a la Coordinadora Territorial de Som Energia València. En aquests ingressos el que fem és comprar material per als diferents locals que tenim, com puguen ser projectors; monitors d'energia, per a què les nostres sòcies puguen mesurar la quantitat d'energia que gasten a casa i així reduir el consum energètic; material de difusió, per a les diferents fires i esdeveniments on participem, etc. També col·laborem econòmicament amb altres moviments i col·lectius que treballen per un nou model energètic (València Ecològica, REAS, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, etc.) i hem signat un conveni amb la cooperativa de mobilitat elèctrica compartida Alterna.coop per a què els desplaçaments que fem a les trobades i fires siguen amb un vehicle elèctric que no emeta CO₂ i que siga coherent amb el model energètic que nosaltres defensem.

L'energia més neta és aquella que no es gasta

Arribats a un punt, podria proveir-se tot el País Valencià mitjançant energies renovables?
Aquesta qüestió és prou recurrent. Evidentment, a dia de hui no, perquè el primer que hem de fer és reduir el nostre consum energètic. Des de Som Energia el que defensem és, en aquest sentit, el decreixement, és a dir, que la gent utilitze cada vegada menys energia, perquè l'energia més neta és aquella que no es gasta.

Per descomptat, creiem que en un futur serà possible abastir tot el territori amb renovables, perquè ja hi han experiències similars en altres països i, inclús dins d'Espanya. En l'Illa del Hierro, per exemple, són capaços de proveir-se al cent per cent mitjançant energies renovables; però som conscients que hui dia, encara queda molt de treball a fer. Sobretot, en l'àmbit de l'eficiència energètica, del consum energètic en les nostres llars i en el relatiu a la conscienciació ciutadana en l'àmbit energètic i la pobresa energètica. Si no és renovable, el futur no serà, perquè el canvi climàtic és una qüestió evident. El que podem fer, a través de les nostres accions a nivell energètic, és utilitzar una energia que siga renovable, neta i només la necessària.

El cas de Paterna podria imitar-se en altres municipis?
Sí, de fet, ja s'ha replicat a menor escala, en concret, a la ciutat de València. L'any 2016, el grup local de València, vam impulsar la instal·lació de la primera pèrgola fotovoltaica al jardí de Morvedre, al districte de la Saïdia. Va ser una acció que vam fer a través dels pressupostos participatius que es llancen des de l'Ajuntament, on el nostre va ser un dels projectes més votats, en aquest cas, principalment, pel veïnat de la Saïdia.

Estem parlant d'una pèrgola fotovoltaica que, per una banda, dóna ombra a un jardí on la vegetació era més bé escassa i els mesos d'estiu es feia prou difícil gaudir d'aquest parc, pel tema de la radiació solar. Per altra, el que volíem transmetre era que, amb aquesta pèrgola, es pot produir l'energia necessària per a abastir el consum energètic d'aquest jardí. Per exemple, la il·luminació, el reg...

Estem molt contentes amb aquesta pèrgola fotovoltaica i convidem a tota la ciutadania que vulga a apropar-se a la celebració d'aquest èxit el dissabte 25 de maig, que coincideix amb l'Assemblea General de Som Energia i donarem a conéixer quins són els avantatges de l'energia solar.

L'any 2017 vam voler continuar en aquesta línia de generació d'energia renovable a la ciutat de València i també vam impulsar el que anomenem 'València Solar'. Aquest nou projecte, que va ser el quart més votat als pressupostos participatius d'eixe any, consisteix en la instal·lació de cinc pèrgoles fotovoltaiques arreu de tota la ciutat, en concret, al Mercat de Rojas Clemente, al Mercat del Cabanyal, a la Platja de la Malvarrosa, al Mercat de Castilla, en la zona Tres Forques, i al barri de la Llum. Aquestes pèrgoles, a banda de donar ombra, també abastiran d'energia renovable a alguns edificis municipals, com els mercats ja nomenats i d'altres com el Centre Social del barri de la Llum. Tots van a veure reduïda la seua despesa energètica gràcies a aquestes instal·lacions, que produiran energia renovable els 365 dies de l'any. Fins i tot, cadascuna d'aquestes pèrgoles fotovoltaiques serà capaç d'alimentar fins a cinc punts de càrrega dels vehicles elèctrics, la qual cosa permetrà tancar el cercle de producció d'energia renovable i mobilitat sostenible.

Quin és el paper dels municipis per a què iniciatives com esta es continuen duent a terme?
Doncs, per exemple, la iniciativa de les pèrgoles és totalment reproduïble en tots els pobles i ciutats del País Valencià. Llavors, pensem és que els municipis tenen un paper molt important en el que anomenem la 'transició energètica'. Les ciutats com València, Alacant i Castelló, són grans consumidores d'energia, pel que fa, sobretot, al tema de la il·luminació i, encara que estem contentes que, per exemple, a la ciutat de València s'haja reduït molt la despesa energètica amb la inversió en noves tecnologies i la reducció de la contaminació lumínica, queda molt de treball per fer sobretot, en la mitigació de la contaminació i la reducció del tràfic a les ciutats.

No hem d'oblidar que cada dia a la ciutat de València arriben més de 200.000 vehicles que contaminen i que, naturalment, afecten la nostra qualitat de l'aire. Està comprovat que hi ha molta població, sobretot, les persones més vulnerables, com els menuts i la gent major que es veu afectada per la contaminació. Cal fomentar el transport públic, els vehicles elèctrics compartits, etc. per a què la gent puga gaudir d'una ciutat més neta, més sostenible i més a l'avantguarda d'Europa.

Els governs, tant en l'àmbit estatal com municipal, tenen un paper molt important per a dur a terme aquest tipus de mesures

La voluntat política és decisiva?
La voluntat política és importantíssima. De fet, pensem que els governs, tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit municipal, tenen un paper molt important per a dur a terme aquest tipus de mesures. Hi ha molts projectes i moltes inversions als nostres pobles i a les nostres ciutats que, depenent de la voluntat política, es poden dur a terme o no. Per exemple, molts pobles i ciutats estan apostant per projectes com el nomenat “50/50”, dut a terme en la ciutat de València o en pobles com Albalat dels Sorells, on es treballa també posant en el centre a la comunitat educativa. Ací els més menuts es transformen en auditors energètics.

És molt important que des de l'educació i des de la comunitat educativa es conciencie en l'ús de l'energia i en la importància del canvi climàtic, perquè la gent més menuda ara, és qui demà haurà d'enfrontar-se a un món on les condicions de vida siguen millor o pitjors, segons el que nosaltres fem. A la vista està aquest nou moviment, Fridays for Future, que ha sigut promogut per aquesta xiqueta de Suècia. Si no parlem d'un futur on la contaminació es reduïsca i on la mitigació del canvi climàtic es prenga 'en serio' i siga real, realment, no hi haurà futur.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Portugal
Juicio a 11 activistas climáticos La revolución portuguesa está vieja, ¿verdad hijo?
En vísperas del cincuentenario de la Revolución de los Claveles, 11 activistas de Climáximo estarán en los tribunales por haberse levantado para detener la guerra contra la sociedad que es la crisis climática.
Ecología
Ecotopías Planeta Madre
Relato finalista del I Certamen de relatos ecotópicos de Ecologistas en Acción
Teatro
Teatro Social Quiero colapsar a tu lado
Entrevistamos a Laura Presa y Sandra Arpa, actrices, que componen, junto con Fernando Gallego, la compañía La Rueda, una de las pioneras y más estables agrupaciones de teatro social.
Lawfare
Justicia a la derecha Pedro Sánchez no está solo: estos son los precedentes a su caso de ‘lawfare’
El presidente del Gobierno aseguraba en su carta que el suyo era un caso de lawfare “sin precedentes”. Lo cierto es que esta estrategia de judicializar la vida política se ha enraizado durante los últimos años.
Lawfare
Guerra judicial Las izquierdas brindan el apoyo unánime a Sánchez que él les negó durante la era del ‘lawfare’
Todos los partidos con representación en el Parlamento y ubicados a la izquierda del PSOE, también los soberanismos, han mostrado sus posiciones públicas en solidaridad con el acoso mediático y judicial contra el presidente del Gobierno.
Política
Lawfare ¿Qué decisiones puede tomar Pedro Sánchez tras amagar con dimitir?
Tras el anuncio del presidente, se abren varias posibilidades que no se resolverán hasta el lunes: ¿Una moción de confianza? ¿La convocatoria de elecciones? ¿Un cambio de marco? ¿Dimitir y dar el salto a la presidencia del Consejo Europeo?
Opinión
Opinión Cuando la mierda nos come
El panorama mediático se ha convertido en una amalgama de espacios a cada cual más insano. Basura fabricada por gabinetes ultras, aceptada por jueces afines y amplificada por pseudomedios de propaganda regados con dinero público. Hay que pararlo.
Medios de comunicación
Opinión ¿Y qué esperabas, Pedro?
Los gobiernos de derechas llevan años alimentando con dinero público a sus medios afines que esparcen bulos y manipulan sin que el Gobierno haya hecho nada para evitarlo.
Sanidad pública
Ribera Salud Hospital del Vinalopó: el último rehén de la privatización del PP valenciano
La vuelta del PP al gobierno valenciano ha supuesto un balón de oxígeno para la principal beneficiaria de la privatización sanitaria, que mantendrá la concesión de Elx-Crevillent a pesar del malestar social.

Últimas

El Salto n.74
Revista 74 Cuando los algoritmos te explotan: no te pierdas el número de primavera de la revista de El Salto
De cómo los algoritmos y la IA gestionan el trabajo de cientos de millones de personas con ritmos y condiciones del siglo XIX, y de mucho más, hablamos en nuestro número de primavera. Ya disponible para socias y en los puntos de venta habituales.
Eventos
Evento Un Salto al periodismo del futuro: súmate a nuestro primer evento para estudiantes y jóvenes profesionales
El viernes 10 de mayo, El Salto organiza una jornada de periodismo joven para profundizar en temas clave, nuevos lenguajes y formatos, desde un enfoque eminentemente práctico.
Antifascismo
Antifascismo en Roma 25 de Abril, día de ‘La Liberazione’
El movimiento antifascista celebra el fin de la ocupación nazi con una demostración de poder en las calles de Roma.
Más noticias
Portugal
Portugal Cuando los campesinos portugueses tomaron la tierra… y la contrarrevolución se la despojó a tiros
Tras el 25 de abril de 1974 una ola de ocupaciones agrícolas impulsó en Portugal una profunda reforma agraria que los gobiernos socialistas y conservadores tardarían más de una década en desmontar.
El Salto Twitch
El Salto Twitch La Catana 2x06, comunicación política y campaña
Nos preguntamos cómo la carta de Pedro Sánchez atraviesa un momento político y electoral que se estira desde las generales, pasando por elecciones gallegas y vascas, para cristalizar en unas catalanas y europeas que van a marcar nuestro imaginario.
Derechos Humanos
Libertades y derechos Amnistía Internacional acusa al Estado de no investigar casos graves de violación de los derechos humanos
El informe anual de esta organización de derechos humanos denuncia “la persistente falta de rendición de cuentas por las violaciones de derechos humanos cometidas por el Estado español”.
Portugal
Memoria histórica 50 años del 25 de abril: la reforma agraria
Cuando se cumple medio siglo de la Revolución de los Claveles este catedrático y corresponsal de prensa en Portugal entre 1974 y 1975 relata una de las caras menos conocidas de este proceso histórico: la reforma agraria.
Medio ambiente
Minas en Andalucía La sinrazón de los vertidos mineros al Guadalquivir
Se cumplen 26 años del vertido minero desde la Mina de Aznalcollar al Río Guadiamar en abril de 1998. Ahora, los nuevos proyectos de vertidos mineros desde las minas Cobre-Las Cruces y Aznalcóllar-Los Frailes vuelven a poner en peligro la zona al no haber tenido en cuenta las características del lugar.

Recomendadas

Derechos reproductivos
Luciana Peker y Cristina Fallarás “El aborto se ha apartado del relato feminista porque genera consenso”
Las periodistas Cristina Fallarás y Luciana Peker forman parte del grupo motor de una campaña europea que quiere blindar el derecho al aborto mediante una iniciativa ciudadana que necesita un millón de firmas para llegar a ser debatida.
Música
Música Aprendiendo filosofía con el punk patatero de La Polla Records
Los cáusticos esputos lanzados por Evaristo en las canciones de La Polla Records contenían materia adecuada para hablar de filosofía política en el instituto. Así lo entiende el profesor Tomás García Azkonobieta, autor de ‘La filosofía es La Polla’.
Pensamiento
Kristen Ghodsee “Necesitamos soluciones que podamos llevar a cabo sin la ayuda del Estado”
Esta escritora y etnógrafa estadounidense explora experiencias utópicas del pasado y del presente en su último libro ‘Utopías cotidianas’ (Capitán Swing, 2024).