Editorial
La memòria i l’oblit

És responsabilitat de totes recordar que hi ha oblidats, i que cal que deixen de ser-ho.

memoria notes pais valencia
El Refugi Antiaeri de Serrans, inaugurat el passat 13 d'abril, va ser un casal faller durant quasi 50 anys. Violeta Cortijo

publicado
2018-05-30 07:59

La Guerra Civil va deixar ferides profundes al nostre territori. A més, el franquisme va escampar sal i va soterrar a l’oblit tota la memòria dels vençuts. A banda de castellanitzar àmpliament el nostre país, va condemnar a l’oblit les històries i emplaçaments que pogueren referenciar als qui en estes terres li feren front.

Anys i anys d’oblit com a càstig no caben en les pàgines d'El Salto País Valencià. I si, durant dècades de democràcia, el patrimoni i els símbols d’esta resistència han estat marginats per les institucions, pareix que tampoc caben entre les prioritats actuals de l’Estat espanyol. Una vegada més, la memòria no troba lloc: el Govern del Partit Popular ha desestimat en els Pressupostos de 2018 invertir diners per a la recuperació de la Memòria Històrica. Zero euros per exhumar els milers de republicans que encara jauen al marge de les carretes i altres accions que es pressuposen de justícia social i d’autoconsciència del nostre passat.

Pareix que anys i anys d'oblit no caben entre les prioritats actuals de l'Estat: el Partit Popular ha desestimat en els Pressupostos de 2018 invertir diners per a la recuperació de la Memòria Històrica

En el rànquing de països amb més desapareguts en fosses el nostre Estat només es veu superat per Cambodja. Hi ha desenes de milers de persones que no coneixen on són els seus familiars afusellats als primers compassos de la postguerra. La situació clamaria al cel si la comparem amb la d’altres països europeus que van sofrir el feixisme —feixisme que, per cert, hui està tornant a tocar a la porta— o el nazisme, però que s’entén perfectament si tenim en compte el desenvolupament històric espanyol des de la Transició. No va haver-hi una ruptura democràtica ni es trencà amb el franquisme. I un de tants exemples són estos zero euros que el pressupost de 2018 de Rajoy prepara per a la memòria històrica.

El 1978 es va construir un nou model d’Estat amb defensors i dirigents del franquisme disfressats de demòcrates. En conseqüència, com s’ha dit sempre, la història l’escriuen els vencedors. El franquisme social i polític és bastant viu, cal rescatar els valors de llibertat, compromís i sobirania d’aquells que es van deixar la vida combatent contra els primers anys de feixisme i posterior nacionalcatolicisme encapçalat per Franco.

En el rànquing de països amb més desapareguts en fosses el nostre Estat només es veu superat per Cambodja

Una història, igual que la de milers de republicans, que resta enterrada en camins i fosses comunes per tot el País Valencià, que té molta narrativa de repressió, però també de lluita i resistència. Milers de persones han caigut en l’oblit: els afusellats, els morts (els nostres morts) de les bombes feixistes, la massacre del Mercat Central d’Alacant, on van morir més persones que al reconegut bombardeig de Gernika, tot i que no tinguérem un Picasso que ens retratara.

Molta memòria per rescatar i molts de valors dels quals cal traure pit hui, en un temps en què la repressió i la desmemòria seguixen a l’orde del dia, primer per no qüestionar l’entramat jurídic, empresarial i institucional que encara queda del franquisme, i segon, perquè no es remoguen les consciències.

Com déiem, no podem pretendre rescatar en cinc pàgines tota una història del País Valencià. Però sí que volem recordar que existix eixa història, i que és responsabilitat de totes recordar que hi ha oblidats, i que cal que deixen de ser-ho.

Relacionadas

Editorial
Política contra los zascas

El acuerdo de coalición alcanzado en enero necesita de buenas noticias para que el Gobierno de PSOE y Unidas Podemos no sucumba ante el hostigamiento que han planteado las élites.

Editorial
Júntate con tus amigas

Tras un año en el que hemos sentido tanto frío, habrá que juntarse con nuestras amigas en 2020, a ver qué se nos ocurre.

Editorial
La década que vivimos con miedo

El balance de la década y la necesidad de construir las vidas que queremos.

0 Comentarios

Destacadas

Congreso de los Diputados
El poder judicial se mete en política
Un CGPJ de mayoría conservadora y en funciones desde hace un año planta cara al nuevo Gobierno con dos movimientos polémicos.
Música
Antropoloops: 200 años de músicas mediterráneas en una hora

En el disco Mix Nostrum, Antropoloops combina más de cien fragmentos de músicas tradicionales mediterráneas para decir que el arte siempre es fruto de la mezcla, que no existe la música auténtica y que es necesario replantear el registro desde Occidente de las denominadas ‘otras’ culturas.

Alpinismo
Pablo Batalla Cueto: “El montañismo que abandona el reloj está en decadencia”

‘La virtud en la montaña. Vindicación de un alpinismo lento, ilustrado y anticapitalista’ es un ensayo de Pablo Batalla Cueto, un agitador cultural que reivindica la no agitación.

Fronteras
No hay tregua en el frente oriental

Si un viaje devastador, larguísimo, potencialmente letal es el precio a pagar para quienes quieren alcanzar Europa occidental a través de la ruta balcánica, ser los violentos guardianes de Europa es el precio que están pagando los países balcánicos para completar su entrada en la UE.

América Latina
Los Chicago Boys y el origen del neoliberalismo en Chile

La revuelta chilena, que estalló por el aumento del precio del billete de metro, ha puesto en jaque el sentido común neoliberal heredado tras décadas de aplicación ortodoxa del plan de los chicos de Chicago. 

Crisis climática
Capitalismo verde, exterminio amable

Si la COP25 fue un claro ejemplo de cómo las grandes compañías deforman la realidad e imponen su falaz relato mientras nos abocan al desastre, la Cumbre Social por el Clima y toda la panoplia de movilizaciones ecologistas que han sacudido el globo durante el pasado 2019 evidencian que la sociedad civil ha abierto los ojos.

Últimas

País Valenciano
Siete mil personas salen a la calle contra el PAI de Benimaclet
La manifestación ha logrado duplicar el número de personas en protesta contra un proyecto urbanístico que pretende construir 1.345 viviendas en el barrio.
Movimientos sociales
Gregorio Herreros: "He vivido pobre pero muy alegre"

Militante integral, sensible con las luchas feministas, ecologistas o de liberación, Gregorio Herreros ha fallecido este jueves 23 de enero. Manuel Cañada le entrevistó para El Salto Extremadura.

Vivienda
Victoria contra el “banco malo”: recuperado un bloque de la Sareb para cuatro familias

La Plataforma d'Afectades per l'Habitatge i el Capitalisme (PAHC) del Baix Montseny hace pública la ocupación del Bloc Caliu, propiedad de la Sareb, y anuncia que exigirá hogares sociales para las cuatro familias que viven en él. 

Medio ambiente
Turismo de cruceros: buenas noticias para FITUR, malas para el medio ambiente

Organizaciones ecologistas aprovechan la celebración del macroevento del turismo en Madrid —FITUR 2020— para recordar lo que esconden las buenas cifras del desarrollo de la industria de cruceros: sus impactos socioambientales. España lidera la lista de países más contaminados por este tipo de transporte. 

Asturias
Asturies se salvó luchando (y se perdió planificando)

En ausencia de un movimiento regionalista o nacionalista digno de tal nombre, el movimiento obrero se convirtió, en los años 80 y 90, en la gran herramienta colectiva en defensa de los intereses generales de la comunidad.