Podran ratllar tots els murals, però no detindran la solidaritat

Des de les vuit del matí, la pintura blanca sobre la paret començava a encarnar les albors d'una nova transformació, en la forma i el missatge, del que es pot arribar a expressar sobre el ciment. Eixe mur del Cap i casal, situat on es creuen el Passeig de la Petxina i la Gran Via Ferran el Catòlic, que durant tants anys ha servit de llenç a manifestacions artístiques urbanes, però també d'altaveu a reivindicacions socials -especialment, a la sonada lluita de la plataforma Salvem el Botànic-; diumenge passat, es convertia en un punt de trobada també per a la solidaritat. La jornada, organitzada pel col·lectiu i companyia de teatre polític A Tiro Hecho, tractava de postular-se com una resposta simbòlica a la censura, a la qual s'han vist exposats dos dels murals de l'artista i dissenyador Elías Taño -durant l'últim mes i mig-, però també per a reivindicar, justament, el missatge que els múltiples censors han tractat d'emmordassar: la llibertat dels i les joves condemnats pel cas Altsasu.

Tanmateix la bona voluntat de les prop de setanta persones que es van aproximar a l'esdeveniment, per a participar en el mural solidari que, fonamentalment, apel·lava a la fraternitat dels pobles enfront de les injustícies dels grans poders; no va ser suficient per als qui tenen la necessitat d'evidenciar el despotisme del seu esperit. Ahir pel matí, a plena llum del dia, les parts del dibuix que exigien verbalment, tant la llibertat dels presos polítics, com la dels joves d'Altsasu (també, presos polítics), van ser ratllades per un individu de metre vuitanta, el rostre del qual romania ocult amb un casc de moto, segons mostra el vídeo publicat en el compte de Facebook de El Palleter, des del qual qualifiquen l'acció com a "primera resposta ciutadana al vergonyós mural etarra autoritzat per Joan Ribó".

Malgrat l'obstinació d'alguns per provocar l'alarma social, assenyalant com a amenaça els anhels de llibertat i les mostres de suport dels qui s'uneixen per a empunyar els pinzells, la jornada va ser aprofitada i disfrutada per les persones assistents. Les mares i pares de dues de les persones afectades pel cas succeït en Altsasu, en la tardor de 2016, van baixar el cap de setmana passat a aquesta part de l'Ebre per a compartir, durant l'esdeveniment del diumenge, els sentiments i el forçat aprenentatge que els ha ocasionat la situació que estan vivint des de la nit d'aquell 15 d'octubre.

La Audiencia Nacional condena a penas de 2 a 13 años a los ocho jóvenes de Altsasu

Ter García

25

Altsasu

La Audiencia Nacional condena a penas de 2 a 13 años a los ocho jóvenes de Altsasu

Ter García

25

Durísimas penas a los acusados en el caso Altsasu. El Tribunal les absuelve de un delito de terrorismo pero emplea el máximo tipo penal para los ocho acusados.

La recent sentència -que encara no és ferma- de l'Audiència Nacional condemna als vuit joves a penes que sumen 79 anys de presó per delictes de lesions, desordres públics i amenaces, per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils, durant les festes del municipi navarrés. Encara que el Tribunal va absoldre als joves del delicte de terrorisme, als tres que des de novembre de 2016 estan en presó preventiva, se'ls ha estat aplicant, fins a la sentència del juny passat, el règim FIES 3. Les mares ens expliquen que les curtes trucades a casa estaven intervingudes, igual que les visites; al que s'ajuntaven les poques possibilitats d'escriure i la no disponibilitat d'accés a internet o de participar en cursos, activitats i tallers dins de presó. A aquesta situació en concret, podrien tornar els joves si s'admetera el recurs presentat pel fiscal, que demana que se'ls siga aplicant el delicte de terrorisme en la seua condemna.

Ara, de les vuit persones acusades, set estan en la presó, també en preventiva, i poden passar fins a sis anys de pròrroga -l'aplicació de la qual s'ha avançat alguns mesos- fins que es ratifique una sentència absolutòria. "Si l'últim recurs els absol, qui els retorna a eixos xavals de 21, 22 i 23, eixos sis anys de vida? Açò no té retorn, ni a les seues famílies, ni a ningú", lamentava Edurne Goikoetxea, mare d'una de les acusades, que qualifica el succeït el dia un de juny com "pseudojudici". "La presidenta del Tribunal ha sigut condecorada per la guàrdia civil i és dona d'un alt càrrec de la guàrdia civil; els guàrdies civils que eren perits, després han sigut els testimonis... Sabíem que el judici anava a jugar en contra nostra i tampoc ens van admetre totes les proves ni a tots els testimonis", explicava.

Las familias de los jóvenes de Altsasu afirman que la sentencia es una "venganza"

Ter García Iván Pastor

10

Altsasu

Las familias de los jóvenes de Altsasu afirman que la sentencia es una "venganza"

Ter García ,  Iván Pastor

10

Las familias de los jóvenes de Altsasu condenados por la Audiencia Nacional afirman que no van a admitir "esta barbaridad" y llaman a una manifestación el 16 de junio en Iruñea.

Més o menys cap a les deu del matí començava a arribar la gent a la boca del metre de la parada Túria. Allí és on tindria lloc l'esdeveniment solidari que convidava a participar en l'elaboració d'una expressió artística col·lectiva a l'aire lliure. Un mural, que acabaria ocupant diversos metres de longitud i que doblegaria la cantonada de dues grans avingudes, dotant de color a l'escala de grises i tons apagats que predomina en els carrers amples de les ciutats. La jornada, no obstant això, va començar abans per a Elías Taño, que des de primera hora va començar a clarejar la paret, per a què al llarg del dia fóra acolorida per la multitud d'assistents que van acudir a secundar la causa.

Són caps de turc. Les marionetes d'un joc a nivell d'estat que ens ve molt gran

Sobre el migdia, els jardins de l'antic llit del Túria, confrontants a la zona on es dibuixava i pintava el mural, van ser l'escenari triat per a atendre les reflexions que van compartir les dues mares. Van comentar com havia sigut la primera reacció per part de les autoritats espanyoles quasi immediatament després que es nomenara la paraula 'terrorisme' respecte al cas, i explicaven que van entendre la vasta presència policial que va ocupar el municipi com una operació en la qual es buscava "implicar a part de la joventut del poble, donar-li un escarment a la resta i posar-se en els paràmetres d'abans, amb els beneficis que això els podria seguir generant [a l'Estat]".

"Són caps de turc. Les marionetes d'un joc a nivell d'estat que ens ve molt gran", qualifica Edurne, que entén que als acusats se'ls està utilitzant com a ostatges. "És lluitar contra un enemic que saps que, mentre ell no òbriga la mà, no tens gens que fer", afegia, i explicava que els pares i mares de les i els joves temen que s'estiga cercant una provocació per a suscitar un clima de tensió i violència. "Queda molt clar els qui volen estar en eixa situació i els qui volem viure tranquil·lament, i no ens deixen", afirmava.

La difícil situació que estan vivint les famílies de les joves navarreses preses no impedeix, malgrat tot, que mares i pares trenquen murs mentals per a l'optimisme. Els suports d'ajuntaments per tot l'estat, del govern de Navarra i del seu parlament, però també del de Guipúscoa i Àlaba, entre d'altres; a més dels de centenars de persones juristes, parlamentàries, senadores, europarlamentàries, d'alcaldies, etc., els fan dur més fàcilment les circumstàncies.

Estem coneixent la solidaritat més digna que es podria conéixer de la societat

Igone Goikoetxea, mare de Jokin, que està des del principi del cas a la presó, ens explicava que a Navarra els organismes socials i els sindicats també les han recolzat, i que cada vegada més mitjans internacionals s'estan fent ressò de l'assumpte. "Ens sentim molt volguts on anem. Ens ha costat, perquè ha sigut un treball de molt de temps i de cada dia, però estem contentes.", admetia. "Estem coneixent a una gent estupenda, que t'obri la seua casa sense conéixer-te i que es pega un treball de dies per ajudar-te... Estem coneixent la solidaritat més digna que es podria conéixer de la societat", afegia Edurne en aquest sentit.

Música popular basca i valenciana van amenitzar durant llarga estona l'acte, i van ser interpretades cançons tradicionals d'ambdues cultures. La colla Estrela Roja, del barri de Benimaclet, va posar a punt les seues dolçaines i tabalets, i els seus integrants van tocar melodies que anaven des del 'Bella Ciao', fins a la 'Muixeranga'. Per la seua banda, els integrants del conegut grup de punk, Boikot, van cantar i van tocar la cançó 'Aurrera Altsasu' ('Avant Atlsasu'), símbol del rebuig a la condemna que recau sobre les preses navareses, i el cantautor Pau Alabajos va interpretar 'La Flama', d'Obrint Pas; encara que més tard també es va animar a entonar algunes de les seues pròpies cançons que, sense haver-ho premeditat, van contribuir a enriquir de major varietat musical la jornada.

No va faltar tampoc el menjar popular, en el qual van participar algunes de les persones assistents amb plats preparats en les seues pròpies cases; ni l'intercanvi de paraules i parers entre els qui allí es trobaven. Es va generar un ambient de convivència, que allunyava momentàniament a la gent de la crua realitat que l'havia portat a passar el dia a les vores de l'emblemàtic Jardí de les Hespèrides. Un quadern, en el qual va signar i va escriure qui allí va voler, va ser la síntesi del que va significar la jornada, però també un regal i una injecció de força més per a qui, des de la presó, segueix patint les escletxes d'un franquisme, que aprofita la seua impunitat per a intentar ressorgir a colp d'spray.