Huit activistes a judici pel boikot al sionista Matisyahu durant el Rototom'15

Les activistes, que s'enfronten a 4 anys de presó, s'han acollit al seu dret a no declarar davant la querella que les acusa d'incitació a l'odi i coaccions per una campanya per xarxes que es va dur a terme en l'estiu de 2015, a partir de la qual es pretenia evitar l'actuació del cantant prosionista Matisyahu en el festival Rototom. Segons la defensa de les encausades, la querella que planteja l'acusació forma part d'una estratègia d'instrumentalització de la justícia per a silenciar les crítiques ‘pacífiques’ a la política d'apartheid de l'estat d'Israel.

Ciutat de la justícia Valencia
Intermediacions de la Ciutat de la Justícia de València durant les declaracions de les activistes propalestines (14/01/2019). El Salto País Valencià

publicado
2019-01-14 11:50:00

Aquest dilluns 14 de gener, les declaracions de les 8 activistes que van promoure la defensa dels drets humans en Palestina, en el marc del festival Rototom en 2015, han conclós amb l'acolliment de les encausades al seu dret a no declarar. Hui estaven citades a la Ciutat de Justícia de València amb motiu d'una querella que les acusa d'incitació a l'odi i coaccions, i per la qual podrien enfrontar-se a 4 anys de presó. El Comité Legal contra l'Antisemitisme i la Discriminació és qui es persona com a querellant, i es tracta d'una associació presidida pel lletrat Abel Isaac de Bedoya Piquer, qui, com ja va publicar en 2017 el diari Directa, destaca pel seu treball militant en defensa de la comunitat jueva i el sionisme.

L’acusació es basa en una campanya per xarxes socials, que es va dur a terme en el context del festival Rototom Sunplash que se celebra en Benicàssim (Castelló), mitjançant la qual es pretenia expressar el rebuig a l’actuació del cantant estatunidenc prosionista Matisyahu, pel suport que el raper ha manifestat cap als crims de guerra perpetrats per l’exèrcit d’Israel i la seua negació de l’existència del poble palestí. Les protestes anaven en la direcció de "demanar coherència al festival, que en principi és un festival de la pau i que defensa els drets humans, per a què no assistira un cantant sionista", segons declarava Irene, una de les encausades, en un vídeo al Levante-EMV, publicat fa uns díes.

Per ara, el procediment judicial es troba en fase d’instrucció i, abans que les encausades, ja van declarar, tant qui en el moment dels fets era director del Rototom, com el mànager de Matisyahu. Des de la defensa afirmen, en declaracions a El Salto, que la querella que planteja l’acusació forma part d’una estratègia d’instrumentalització de la justícia per a silenciar les crítiques "pacífiques" i "totalment comprensibles en una democràcia" cap a la política d'apartheid de l’estat d’Israel. "L’acusació està interpretant el delicte d’odi d’una manera exageradament àmplia per a què qualsevol crítica siga considerada com un delicte, i ho està fent de manera intencionada", explica Andreu Moreno, del despatx d’advocats BrotSanBert i membre de l’equip jurídic que porta la defensa legal de les persones encausades.

De moment, el suport que estan rebent les activistes va en augment. La campanya Defensem els Drets Humans, que promou l’absolució de les persones encausades, ja compta amb més de 2.000 adhesions de persones, més de 300 suports d’organitzacions -com l'Ambaixada de Palestina en Espanya-, i més d’un centenar de grups musicals. L’afluència d’unes 200 persones a l’acte per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina, que va organitzar la plataforma el passat dissabte 12 de gener, va ser una mostra més d’eixe suport.

Acte a València campanya Defensem els Drets Humans en Palestina
Acte de suport a les encausades per solidaritzar-se amb Palestina, organitzat el dissabte 12 de gener al Palau de l'Exposició de València. Gabriel Rodríguez
La xarxa Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) del País Valencià és una de les organitzacions que va impulsar esta campanya per tal de demanar-li al Rototom que no contractara a Matisyahu i cancel·lara la seua actuació. En un primer moment, el festival va cedir a les demandes dels col·lectius propalestins i va demanar-li al cantant que "es pronunciara clarament contra la guerra i sobre el dret del poble palestí a tenir el seu propi Estat", segons publicaven els periòdics d’aleshores. Davant la negació de l’artista, el Rototom va decidir cancel·lar el seu concert; però quatre dies més tard va rectificar la seua decisió, donades les pressions -a les quals també va donar relleu la premsa- d’entitats com la Federación de Comunidades Judías de España (FCJE), que acusaven el festival d’antisemitisme.

Segons publicava Vicent Almela en l'article de la Directa, els grups de pressió prosionistes destinen milions de dòlars a campanyes per a desprestigiar als activistes propalestins, relacionant les seues accions amb inclinacions antisemites, i el moviment BDS els suposa la seua principal amenaça, almenys en Regne Unit.

Tanmateix, el BDS és una xarxa contra l’apartheid israelià que també continua sumant suports, com per exemple el de l’Ajuntament de València, el darrer mes de maig. El Consistori va aprovar la moció presentada per València en Comú, per adherir-se a la campanya Espais Lliures d'Apartheid Israelià (ELAI) promoguda pel BDS-País Valencià. El diari Jornada va explicar en el seu dia que, tot i les pressions que van rebre per part d’una entitat que assenyala les accions del BDS com a "antisemites i inclús incitadores a l'odi i a la discriminació contra ciutadans jueus i israelians", es va acabar aprovant la moció.

La realitat palestina

L’apartheid israelià té el seu origen en 1917, a partir de la Declaració de Balfour, mitjançant la qual els governs britànic i irlandés van manifestar formalment el seu suport a l’establiment d’una "llar nacional" per al poble jueu, en la regió de Palestina. Encara que des d’aleshores el poble palestí va començar a patir la contínua violació dels Drets Humans, fou el 1948 quan es va executar la partició de la regió, que va implicar la denominada Nakba [terme àrab (النكبة, an-Nakba) que significa "catàstrofe" o "desastre"], que suposà l’èxode massiu del poble palestí.

No obstant això, aquest no es va quedar com un fet aïllat: Des d’eixe moment, més de cinc milions de persones han hagut d’abandonar forçadament terres palestines, segons dades de l’Agència de Nacions Unides per als refugiats de Palestina en Orient Mitjà (UNRWA), la qual cosa posiciona als palestins com el grup de població que més temps porta patint la condició de refugiats i com la població refugiada més gran del món -tanmateix, cal tenir en compte que estes dades no contemplen l'exili poblacional anterior al 1948-.

Però l’èxode massiu és només una conseqüència de totes les altres vulneracions dels Drets Humans que han patit i pateixen els palestins, front l’actitud passiva dels estats occidentals. Durant tots estos anys, l’assassinat de milions de persones, la destrucció d’escoles i hospitals, la contínua presència de l’exèrcit israelià al carrer, la persecució d’activistes propalestins i l’establiment d’un sistema de control basat en checkpoints són algunes de les arbitrarietats dutes a terme per part dels successius governs israelians contra la població palestina.

Només en este últim any (2018) les Nacions Unides estableixen un total de 298 persones palestines assassinades per les forces israelites, en concret, als territoris de Cisjordània, Jerusalem est i la Franja de Gaza, i el nombre de menors morts ascendeix a 57 als territoris ocupats. A estes xifres, publicades i traduïdes al castellà pel web Palestinalibre.org i tretes de la Palestine: 2018 in Review , se li sumen algunes més, com la destrucció de 459 habitatges i estructures palestines en Cisjordània i Jerusalem oriental, els 472 palestins desplaçats per la destrucció o confiscació de la seua llar per part d’Israel, incloses 216 criatures, o els 265 atacs violents duts a terme per colons jueus contra palestins en Cisjordània i Jerusalem est. Esta última xifra implica, segons el registrat per l'ONU, un augment del 69% del nombre d'atacs violents contra el poble palestí en comparació amb les dades de 2017.

Relacionadas

Represión
Ocho activistas a juicio por el boicot a Matisyahu

Las activistas, que se enfrentan a cuatro años de prisión, se han acogido a su derecho a no declarar ante la querella que las acusa de incitación al odio y coacciones por una campaña por redes que se llevó a cabo en el verano de 2015, a partir de la cual se pretendía evitar la actuación del cantante prosionista Matisyahu en el festival Rototom. Según la defensa de las encausadas, la querella que plantea la acusación forma parte de una estrategia de instrumentalización de la justicia para silenciar las críticas ‘pacíficas’ a la política de apartheid del Estado de Israel.

Activismo
“Estamos siendo castigados por tocar un tema sagrado como el fútbol”

Los activistas Fali Doblas y Leticia González se enfrentan a una pena de dos años de prisión por defender Arraijanal, la última playa virgen de Málaga.

Referéndum del 1 de octubre
Piden fianzas por más de 100.000 euros y 5 años de prisión para los detenidos del 1-O en Madrid

Los seis jóvenes, detenidos un mes después de la manifestación celebrada en la Puerta del Sol en apoyo al derecho a decidir del pueblo catalán, se enfrentan a cinco años y medio de prisión.

0 Comentarios

Destacadas

Comunidad de Madrid
Iglesias anuncia que Podemos disputará las autonómicas a la marca de Errejón

El secretario general de Podemos envía una carta en la que muestra su tristeza por el anuncio de Errejón y Carmena y anuncia que saldrán “a ganar” las elecciones autonómicas.

Unión Europea
El ascenso de la ultraderecha y la nueva Europa

Los partidos de extrema derecha han cambiado paulatinamente de discurso. Ya no abogan abiertamente por la salida de la Unión Europea sino que han recuperado la vieja idea fascista de “reconquistar” el continente.

Vivienda
Victoria contra los gigantes inmobiliarios en Berlín

Tras semanas de movilización por parte de los vecinos del barrio, el Senado de la Región de Berlín decidió iniciar un procedimiento para comprar estas viviendas y no permitir que un fondo buitre las acapare.

Empresas autonómicas de capital riesgo
CRM destinó 1,5 millones de euros a una empresa cuando un primo de Esperanza Aguirre entró en su accionariado

La empresa de capital riesgo madrileña Capital Riesgo Madrid perdió 1,3 de los 1,5 millones de euros que invirtió en la empresa textil Suprasport coincidiendo con la entrada de Esperanza Aguirre en el Gobierno de la Comunidad de Madrid.

Industria
Reconversión industrial del automóvil, pero con mejores condiciones laborales

CGT denuncia la utilización por parte de la patronal de la transición hacia el coche eléctrico para una “reestructuración salvaje” de las plantillas, y plantea aprovechar la oportunidad para mejorar las condiciones laborales en las plantas. 

Últimas

Laboral
Konecta despidió a 92 personas discapacitadas con la aprobación de la Agenda Tributaria
La Justicia madrileña da la razón al sindicato CGT y considera nulo el despido de 92 trabajadores con discapacidad de la multinacional del call center Kontacta. El sindicato señala la responsabilidad de la Agencia Tributaria, cliente de la empresa, a la que acusa de “cómplice” de los despidos. 
Refugiados
¿A qué huele un refugiado?
1

Los pabellones que todavía se mantienen en pie en el campo de concentración franquista de Montijo son un monumento (no reconocido) a la memoria de las víctimas de la represión fascista. Estos días, el bloqueo en el puerto de Barcelona del barco de Open Arms devuelve al presente la indignidad del trato degradante a los refugiados.  

México
El perdón del Gobierno de Mexico a la periodista Lydia Cacho llega con 14 años de retraso

El Gobierno de México pide perdón a la periodista Lydia Cacho por la persecución, detención y tortura que sufrió en 2005 tras la publicación de su libro Los demonios del Edén, una investigación sobre las mafias de la trata y la explotación infantil en el sur del país.

Pueblos recuperados
La Audiencia Provincial confirma la sentencia a los pobladores de Fraguas

Los seis jóvenes condenados afirman que no pagarán la demolición del pueblo, por lo que la pena de cárcel podría ampliarse a los dos años y tres meses.