País Valenciano
Guillem Agulló, tres dècades de dignitat i antifeixisme

En la Setmana Santa de 1993, el jove antifeixista Guillem Agulló era assassinat a Montanejos, acoltellat per diversos neonazis. Aquest 11 d’abril va ser un punt d’inflexió per a la joventut antifeixista i independentista del moment, després va vindre el judici, l’assassinat de Davide, el desallotjament del Kasal Popular, el cas Panzer, etc. Anys d’impunitat on governava la dreta més rància i la premsa ovacionava els feixistes.

Han passat tres dècades i semblava que la impunitat dels feixistes ja havia acabat i no eixia gratis assassinar a ganivetades, que es podia parlar  i reivindicar la llengua i cultura pròpies del País Valencià, que el feminisme i l’antifeixisme eren valors democràtics i que les institucions podien donar reconeixement a les associacions i persones que treballaven pels drets humans.Però en poc de temps s’ha pogut veure com n’és de fàcil tornar a aquells dies.

Vox i el PP han eliminat els premis Guillem Agulló, que atorgaven les Corts Valencianes i donaven reconeixement a entitats i persones que lluiten contra els delictes d’odi, i van intentar eliminar el passeig en un parc que porta el seu nom. Mentrestant, a Castelló, una torba de feixistes ataca un kasal de joves i, a les Corts, Vox i el PP intenten tramitar una indigna “llei de concòrdia”. Per totes aquestes agressions institucionals i coincidint amb l’aniversari del terrible assassinat, ens citem a Burjassot (l’Horta Nord) amb el pare de Guillem per analitzar l’ocorregut durant aquests mesos.

Això ha sigut un amunt i avall, amb canvis constants en tot just tres setmanes. Com heu viscut Carmen i tu tot aquest guirigall?
Ens vam assabentar per la premsa que llevarien el premi, encara que ens ho esperàvem. No crec que a Vox foren capaços de donar premis que reconeguen l’activisme contra la intolerància o pel feminisme. Jo estava preocupat per si li donaven el premi a un torero i, per tant, em vaig dir: “Bé, que lleven els premis”, encara que no tenien per què llevar-los i haurien d’haver continuat la pauta de premiar els valors de Guillem i l’esquerra en general. Però, com que Vox tenia obsessió amb llevar els premis, va posar en una cruïlla el PP i el PP en va votar a favor. I quan diem que pràcticament ens alegrem, és quan ve Pere Aragonés i ens diu que el posen a Catalunya. Llavors aquests es preocupen i s’espanten un poc i Carlos Mazón se’n va a Catalunya a fer una OPA hostil als empresaris perquè vinguen ací, perquè diu que l’OPA hostil l’ha feta Pere Aragonés amb el tema de Guillem. Li dona una importància al tema de Guillem que nosaltres ens quedem espantats. I després està el tema del carrer, que està a un raconet dels Jardins de Vivers, que Vox insisteix a llevar també i el PP diu que no, que això ja no ho consentirà, i afirma que, si es presenta la moció a votació, el PP votarà a favor que es quede perquè argumenten que ells no estan per la confrontació. Però no ho fa, ha de ser el Partit Socialista el que provoque la votació i, en presentar la moció perquè es quede o es lleve el carrer, és quan el PP vota a favor que es quede i Vox es queda a soles i el carrer es queda. Però els premis se’n van.

Nosaltres diem que benvinguda siga la instrumentalització, perquè al cap i a la fi es parla d’aquestes coses, perquè hi ha un dèficit democràtic i un dèficit de llibertats en aquest país que provoquen la confrontació quan parles de Guillem

Creus que s’ha instrumentalitzat la figura de Guillem per part dels polítics?
Nosaltres diem que benvinguda siga la instrumentalització, perquè al cap i a la fi es parla d’aquestes coses, perquè hi ha un dèficit democràtic i un dèficit de llibertats en aquest país que provoquen la confrontació quan parles de Guillem o del que representa Guillem, perquè com Guillem hi ha moltíssima gent. Hem aconseguit entre tots que Guillem represente això: llibertats, sobirania, independència, llibertats públiques, llibertat de tota mena.

I també una cosa intergeneracional…
Clar, Guillem era molt jovenet quan el van assassinar. El que passa és que en aquella època es tractava d’un moviment incipient, encara que preparat. Ells eren fills d’aquella generació que vam ser i continuem sent, antifeixistes i antifranquistes. I li va tocar a ell. Li podia haver tocat a un altre, però és que Guillem era un xicot valent, ell donava la cara i posava el cos, em consta que era així. Encara que a nosaltres ens feia patir, però ell deia que això o ho feia així o no ho feia.

I en tot aquest embolic polític, algú es va posar en contacte amb vosaltres?
Pere Aragonés. Ell em va telefonar i em va preguntar si estaríem d’acord amb la seua proposta.

Però de València ningú?
No.

Les institucions van estar obligades a fer alguna cosa perquè l’interés per Guillem ja desbordava en els moviments populars. Guillem era conegut perquè la gent parlava d’ell

Llevar el premi sense comunicar-ho si més no és una manera d’afegir sofriment a la vostra família 31 anys després?
Home, clar, però a nosaltres no ens ha afectat. Guillem ja era conegut sense que les institucions li hagueren donat la categoria que li van donar. Les institucions van estar obligades a fer alguna cosa perquè l’interés per Guillem ja desbordava en els moviments populars. Guillem era conegut perquè la gent parlava d’ell i hi havia tertúlies i es feien debats. I nosaltres anàvem i veníem, sense cansar-nos d’explicar qui era Guillem.

I sobretot després de la pel·lícula, el llibre de Núria Cadenes, etc.
Doncs, això és ara, això és recent. Però qui més s’ha treballat el tema ha sigut Obrint Pas. I Fermin Muguruza, que va ser el primer que va vindre a València a fer un concert a favor de Guillem.

I què sents amb tots aquests homenatges? He comptabilitzat uns vint carrers que se li han dedicat a la seua memòria al País Valencià i a Catalunya…
Molts més! El primer li’l van dedicar fa anys a Sallent, el poble d’Anna Gabriel. I, des de llavors, no han parat. Al principi qui sol·licitava un carrer era l’esquerra independentista o els comunistes. Més avant, d’alguna manera, Esquerra Republicana. I, ara, aquests últims anys, Compromís, que era l’antiga Unitat del Poble Valencià. El primer premi ens el va donar el Bloc Nacionalista Valencià. I ara també hi comença el PSOE.

El premi era pels drets humans i els quatre o cinc que es van donar van ser a persones representatives dels drets humans, defensores de les llibertats i la democràcia

Creus que Guillem és un símbol de consens i una línia roja que no s’ha de travessar enfront del feixisme?
Clar. Encara que els premis no estan concebuts exclusivament contra el feixisme, són contra la intolerància. Enric Morera ja es va encarregar que no fora exclusivament relacionat amb la condició independentista de Guillem, que ho era. El premi era pels drets humans i els quatre o cinc que es van donar van ser a persones representatives dels drets humans, defensores de les llibertats i la democràcia.

Amb el temps es va diluint la càrrega política de Guillem i es va convertint en un símbol d’una altra cosa?
Jo crec que sí. Nosaltres li vam donar tota la càrrega política necessària per a donar-lo a conéixer i hui Guillem ja és un referent de les llibertats i dels drets humans abans que res. En la seua època això no estava reconegut, perquè Guillem era un skin roig (redskin) i anava amb aquesta estètica, i això espantava la gent. Però en aquest cas l’hàbit no fa el monjo. Guillem era una bona persona.

Al mateix temps que Vox elimina el premi Guillem Agulló, té lloc una terrible agressió feixista contra el casal de La Cosa Nostra en plenes festes de la Magdalena. Segons alguns testimoniatges, amb total impunitat a més per part de la policia local, que els deixa fer. Tu creus que això és casualitat?
No és casualitat. Perquè, a més, conec la gent del casal, he anat allí a parlar de Guillem diverses vegades i aquesta gent és molt radical, molt bonica, molt combativa i antifeixista. Hi ha molt de llibertari i molt de comunista i estan en el punt de mira. La societat castellonenca és molt conservadora i tindre un centre així els ha d’espantar. Jo tinc una hipòtesi. I és que, quan ací pacten el PP i Vox i guanyen totes les institucions majoritàriament al País Valencià, es considera que tenen carta blanca per a actuar violentament contra allò que no els agrada. Això va ser un acte de violència afegida a la seua condició de vencedors a les institucions. I va tardar tant la policia a descobrir l’agressió que, si no és perquè d’alguna manera comencem a dir els uns i els altres que això va ser una bestialitat i que hi havia gent a la UCI, pot ser que ho hagueren deixat passar desapercebut i no s’haguera detingut a ningú. És més, per la informació que jo tinc, la policia municipal va acudir quan ja havia passat tot i l’única cosa que va fer va ser protegir els agressors perquè se n’anaren tranquil·lament. I va haver de ser la Policia Nacional, a través de la Fiscalia de Delictes d’Odi o del delegat del Govern, qui diu que això cal solucionar-ho ja, que se’ns amuntega la faena i és quan comencen a investigar i a detindre la gent.

Alguna cosa faria quan el van matar, no era cap sant, era un roig, era un independentista… Això deien d’ell alguns mitjans

En el tema de la Cosa Nostra i de la Magdalena, de nou va haver-hi alguns mitjans de comunicació assenyalant les víctimes i no els perpetradors. I això em va recordar un poc el paper del periòdic Las Provincias amb el tema de Guillem. Com fas tu aquesta lectura del paper dels mitjans de comunicació llavors i ara?
Els mitjans obeeixen l’statu quo i els periodistes obeeixen l’amo del periòdic. Si hi ha una línia editorial que diu que cal maltractar la gent diferent i tot allò que suposa algun canvi interessant de l’statu quo, doncs endavant. Hi ha cinquanta mil arguments per a justificar aquesta manera d’actuar de l’extrema dreta. I poden, fins i tot, a més de justificar-ho, defensar-ho. A Guillem li va passar el mateix. Alguna cosa faria quan el van matar, no era cap sant, era un roig, era un independentista… Això deien d’ell alguns mitjans. De fet, aquest de Vox diu textualment que a Guillem cal llevar-lo dels premis i de la plaça perquè era un independentista, un catalanista independentista. I, per aquest motiu, María Consuelo Reyna ja justificava des del diari Las Provincias que era just haver-lo matat, deixant-ho caure així, suaument. I condicionava l’opinió pública a pensar que ací un independentista i un catalanista no té cabuda. I té totes les possibilitats i tots els números perquè el maten, que per a això tenim les hosts feixistes, per a anar-los darrere.

Al judici als assassins de Guillem, va haver-hi molta impunitat, va ser un mal judici. I després a Pedro Cuevas se li va tornar a imputar en un segon judici pel cas Panzer, del qual també va eixir absolt. Creus que hui dia, amb fiscals de delicte d’odi i amb tot el que sabem, aquest judici haguera sigut d’una altra manera?
Sí, n’estic convençut. De fet, aquell judici i l’experiència de Guillem van provocar la creació de la Fiscalia de Delictes d’Odi. I el Moviment contra la Intolerància també va posar en l’ull de l’huracà els delictes comesos per l’extrema dreta. A partir d’ací, es van formular lleis contra els delictes d’odi. Lleis que a Europa estaven normalitzades i ací encara no. No sé la raó, no sé si és perquè hi hauria tanta gent que ficar a la presó que no tindrien prou carcellers per a poder-los suportar.

L’acusació particular va aconseguir algunes condemnes efectives per als feixistes per les agressions del 9 d’Octubre. Es va veure en aquest cas la importància de denunciar per a acabar amb la impunitat. En canvi, alguns sectors de l’esquerra plantegen no posar denúncies davant les agressions feixistes perquè no creuen en el sistema ni que s’aconseguisca res a través de les vies legals. Què opines sobre això?
Encara que no cregues en la justícia, que pots considerar burgesa, cal denunciar. Perquè, si no ho fas, no existeixes. Cal situar la teua concepció de la vida enfront de la dels altres. Ells no et consideren un adversari ideològic, sinó un enemic a abatre i això cal denunciar-ho. I posar negre sobre blanc per a poder visualitzar qui diu la veritat i qui diu la mentida, qui té dret i qui no el té. Encara que hi haja jutges fatxes, que n’hi ha, perquè tenen ideologia i en un moment donat aquest judici se’t pot girar en contra teu, com a mi em va passar. Jo aquell judici del meu fill no el vaig considerar un judici just. I el que vaig fer va ser denunciar aquell tribunal, que estava ja condicionat a considerar que allò va ser una baralla entre joves i no un assassinat polític. Bé, perquè nosaltres amb el temps ens vam adonar que el judici el vam guanyar nosaltres, perquè amb nosaltres estava la gent, malgrat que a aquell judici era el millor dels advocats de la societat valenciana defensant uns assassins. I vam poder comprovar que el que estaven defensant era el règim. Estaven defensant el règim que no podia ser alterat per un assassinat. I així va quedar. Doncs una baralla entre joves sense caràcter polític. Malgrat aquesta sentència desfavorable, estic convençut que la sentència pública, que no la legal, l’hem guanyada nosaltres.

Amb els judicis del 9 d’octubre, hem tornat a veure una altra vegada la vinculació entre ultres futbol, el regionalisme valencià i l’extrema dreta.
Ací tenim una dreta franquista, que va assimilar que al País Valencià calia invertir per a confondre’l de tal manera que confondre valencianisme amb feixisme i amb franquisme no suposara cap diferència. Per tant, la bandera del valencianisme blaver, per dir-ho d’alguna manera, la defensa del franquisme i la defensa del nazisme és tot el mateix. Sobretot, el que hi ha és un sentiment anticatalà. El que no volen és que aquesta relació de germanor entre València i Catalunya siga més natural. Ells aposten per una estratègia de divisió basada en l’anticatalanisme i en defensar el valencianisme com a una cosa suprema.

Tot això semblava que era una cosa superada, de l’època de la transició, però està tornant amb els pactes de govern del PP i Vox. Sembla que s’està intentant lliurar una altra vegada aquesta batalla cultural.
Sí, sí, doncs no res, nosaltres estem acostumats a renàixer de les cendres. Tornarem i continuarem tot i que passen 100 anys més. Ací el problema el crea sempre l’esquerra perquè, quan arriba al poder, es confon amb la dreta en les seues polítiques. I per a d’això tant d’esforç? Nosaltres vam denunciar que l’alcalde Ribó no volia posar-li un carrer i li va posar un racó amagat a un parc. Però no passa res, a Catalunya està ple de carrers i places.

Com a pares esteu contínuament reivindicant la memòria de Guillem, és més cansat que poder passar pàgina o és a l’inrevés i tindre aquest record constant digne és reparador?
Carmen està un poc cremada d’això i l’afecta física i psicològicament. Per a mi és com un combat de lluita i de guerra. El meu compromís és fins als últims dies, encara que tinc uns altres motius per a continuar vivint i lluitant, com ara les meues dues filles i els meus nets. Però això de Guillem és part del meu compromís personal fins al final, perquè la mort de Guillem suposa reivindicar la mort dels altres, els quals plorem i continuen a les cunetes. I jo sempre vincule la mort de Guillem amb aquesta injustícia dels assassinats del franquisme. I, mentre no hi haja una justícia i una reparació i les ferides es tanquen definitivament, estaran obertes per a tots, per a totes les víctimes del feixisme, de l’extrema dreta i del nazisme. I, si visquera una altra vida, continuaria lluitant pel mateix. Perquè és el meu compromís personal i també el compromís de milers de ciutadans lliures que aspiren a societats més justes.