Les fosses de la vergonya

A Paterna, familiars i associacions treballen sense descans des de fa anys buscant els seus morts. Al cementeri hi ha 2.238 persones afusellades de les desenes de milers que hi ha arreu de l’Estat.

ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna.
ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez

"Açò és un laberint”, així és com definix la memòria oral el conjunt de fosses comunes que guarden un total de 2.238 persones afusellades, repartides en seixanta fosses, en el sòl del cementeri de Paterna. En els últims anys s’està fent en este lloc un immens treball de recuperació de la memòria històrica, gràcies a la labor de familiars de les afusellades.

Ara es treballa en la fossa número 22. Ací, el gran treball de recuperació comença en 1965, quan s’amenaça a buidar-la si no se’n paguen els drets. Josefa García, mare de l’afusellat més jove d’esta saca (el mestre Salvador Mollà García), impulsa la compra de la fossa, esperant amb paciència a la resta de famílies que s’anaven interessant per aportar diners.

Hui lluiten unides des de la Associació per la memòria històrica de Carlet, presidida per Amelia Hernández, que busca el seu iaio, Manuel Hernández Saez. Actualment hi ha aproximadament quinze famílies en esta fossa: persones de Iàtova, Xàtiva, Bunyol, Sagunt, l’Alqueria de la Comtessa, Elx, Alberic, Carlet, Benifaió, Gandia i un pilot rellevant de la Mesquita a Orense.

Abans d'arribar als 14 cossos que s'hi han trobat, han aparegut esquelets de xiquets que podrien ser més antics que la fossa

Es va obrir el 3 de març després d’un any de diligències. Calculen que acabaran d’exhumar-la cap a abril, si tot va bé, i després encara poden estendre’s un any més les anàlisis d’ADN, segons Miguel Mezquida, de l’associació sense ànim de lucre ArqueoAntro, que s’ocupa dels treballs arqueològics.

Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna.
Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez
De moment s’hi han trobat 14 cossos. Abans d’arribar a ells, s’han trobat esquelets de xiquets que no se sap molt bé d’on són i que podrien ser més antics que la fossa. Sol passar ja que s’ha regirat tot amb el temps. El llibre cementerial va desaparéixer en els anys vuitanta. S’està treballant amb una subvenció de la Diputació de València, única subvenció en este projecte.

Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida

En este moment la fossa està judicialitzada, la qual cosa significa que l’Institut de Medicina Legal (IML) s’ha d’encarregar ara d’assumir les restes arqueològiques i les mostres genètiques. Després d’un atur en els treballs esperant l’arqueòleg forense, es reprenen en obtenir-ne resposta. Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida.

Familiares de la fosa 22 del cementerio de Paterna durante los trabajos de exhumación.
Los familiares recuerdan sus historias entre cartas de la época. Gabriel Rodríguez
Vicente Telesforo Burguera Femenía busca el seu iaio Telesforo, per a enterrar-ho al costat de la seua iaia Vitòria. Eren d’un poble de prop de Gandia, Palmera, i l’error d’aquell home va ser arribar després de molts anys a l’estranger i fer un comentari sobre el Govern. Un altre octogenari del Port de Sagunt explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze.

La dona que l’acompanya ens explica que la repressió per allí va ser molt dura, perquè estaven les fàbriques, es feien bales. Una altra dona més jove busca el seu iaio i s’estremix, sense esperar-ho, davant la nova etapa d’esta enorme i trista tasca. Venanci busca el seu tio, la seua inquietud rau en el fet que no va tindre descendència directa i l’ADN amb el qual identificar-lo es va perdent. Mentre espera, es dedica a documentar en el seu blog personal tot el que succeïx en la fossa 22.

Un altre octogenari explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze

Eduardo Ortuño col·labora amb ArqueoAntro i també és familiar afectat, ja que busca el seu iaio. Després de seguir les fosses que s’havien obert a Paterna, va aconseguir una subvenció en 2017 per a obrir aquella en la qual se suposa que està el seu iaio. La memòria oral, la seua mare i la seua tia ja ancianes, li deien que estava en la 91-92. Pistes administratives el situaven en la 81-82.

La decisió era d’Eduardo, que va triar fiar-se de l’administració i va obrir la 81 i 82 a l’abril: eren buides. Després de tres metres d’excavació, fent l’últim metre a soles, hi va desistir. Va tardar tres dies a explicar-li-ho a sa mare, que no es va sorprendre, ja que ella sabia bé que estava en la 91-92. Afortunadament es van poder obrir estes dues fosses en el mes d’agost i actualment es esperanen els resultats de l’ADN.

A la província de Castelló s'han recuperat 47 cossos, una xifra molt baixa si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més de les 80 sense catalogar

Per la seua banda, a la província de Castelló s’han realitzat 17 actuacions en les quals s’han recuperat 47 cossos. Una xifra molt baixa, si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més d’haver-ne 80 més sense catalogar. Les persones expertes coincidixen en el fet que açò només és la punta de l’iceberg. Així mateix, no es descarta arribar a trobar un total de 300 fosses en la província, sobretot, per la zona de la Serra d’Espadà, que va ser una de les àrees de combat més importants.

Relacionadas

Tribuna
Hagamos memoria

Si entre los atributos del ser humano estuviera extraer conclusiones de provecho sobre su trayectoria como especie, la historia no sería la historia de nuestras guerras.

Memoria histórica
Pedro Vallina Martínez, anarquista y médico
2
El Centro Cultural Ferroviario de Sevilla, situado muy cerca de la plaza que lleva el nombre de Pedro Vallina, acoge el viernes 22 un coloquio sobre su figura.
Memoria histórica
Homenaje a los abogados de Atocha en la ciudad de Zafra

La conmemoración por el 42 aniversario de la masacre tuvo lugar el pasado dos de febrero en la librería La Industrial. Fue organizada por Antifascistas Zafra, la Fundación de Abogados de Atocha y la propia librería.

0 Comentarios

Destacadas

Economía
Guerra contra el dinero en efectivo

Dinero digital, dinero de plástico, criptodinero y otras versiones de dinero no físico parecen estar dejando a un lado las clásicas monedas y billetes. En un mundo de oligopolios bancarios y tecnológicos ¿cuáles son las ventajas y los inconvenientes de este fenómeno?

Cárceles
Encerrados sin luz ni calefacción en una prisión federal de EE UU

Las protestas en una prisión de Brooklyn exponen la impunidad, la negligencia y la deshumanización del sistema penitenciario estadounidense.

Literatura
Sergio del Molino: “El nacionalismo me parece una cosa como las mantillas de Semana Santa, de otro tiempo”

El escritor de La España Vacía recorre en su último libro las ‘esquinas dobladas’ del mapa de España, de la Llívia rodeada de territorio francés a los pueblos partidos por la Raya, pasando por enclaves como el Condado de Treviño o el Rincón de Ademuz.

Derechos Humanos
Siete detenidos por resistencia en el desahucio simultáneo de tres viviendas de Argumosa, 11

Cuatro desahucios en la mañana del 22 de febrero en Madrid. La operación de Delegación de Gobierno ha acarreado siete detenciones.

Derecho al agua
El mundo está al borde de guerras del agua generalizadas

De continuar la actual tendencia, regiones situadas alrededor de ríos primarios en Asia y el norte de África, como el Tigris y Éufrates, el Indo, el Nilo y el Ganges-Barahmaputra, sufrirán conflictos motivados por la escasez de agua.

Últimas

Arte
Unos apuntes sobre las niñas de Balthus

Quienes leemos las imágenes debemos esforzarnos en no caer en tópicos que aporten poco o nada a la lectura. Que nuestras lecturas se basen en el compromiso con la obra y la imagen y estén fuera de todo marketing o negocio.

Tribuna
Hagamos memoria

Si entre los atributos del ser humano estuviera extraer conclusiones de provecho sobre su trayectoria como especie, la historia no sería la historia de nuestras guerras.