Memoria histórica
Les fosses de la vergonya

A Paterna, familiars i associacions treballen sense descans des de fa anys buscant els seus morts. Al cementeri hi ha 2.238 persones afusellades de les desenes de milers que hi ha arreu de l’Estat.

ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna.
ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez

"Açò és un laberint”, així és com definix la memòria oral el conjunt de fosses comunes que guarden un total de 2.238 persones afusellades, repartides en seixanta fosses, en el sòl del cementeri de Paterna. En els últims anys s’està fent en este lloc un immens treball de recuperació de la memòria històrica, gràcies a la labor de familiars de les afusellades.

Ara es treballa en la fossa número 22. Ací, el gran treball de recuperació comença en 1965, quan s’amenaça a buidar-la si no se’n paguen els drets. Josefa García, mare de l’afusellat més jove d’esta saca (el mestre Salvador Mollà García), impulsa la compra de la fossa, esperant amb paciència a la resta de famílies que s’anaven interessant per aportar diners.

Hui lluiten unides des de la Associació per la memòria històrica de Carlet, presidida per Amelia Hernández, que busca el seu iaio, Manuel Hernández Saez. Actualment hi ha aproximadament quinze famílies en esta fossa: persones de Iàtova, Xàtiva, Bunyol, Sagunt, l’Alqueria de la Comtessa, Elx, Alberic, Carlet, Benifaió, Gandia i un pilot rellevant de la Mesquita a Orense.

Abans d'arribar als 14 cossos que s'hi han trobat, han aparegut esquelets de xiquets que podrien ser més antics que la fossa

Es va obrir el 3 de març després d’un any de diligències. Calculen que acabaran d’exhumar-la cap a abril, si tot va bé, i després encara poden estendre’s un any més les anàlisis d’ADN, segons Miguel Mezquida, de l’associació sense ànim de lucre ArqueoAntro, que s’ocupa dels treballs arqueològics.

Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna.
Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez
De moment s’hi han trobat 14 cossos. Abans d’arribar a ells, s’han trobat esquelets de xiquets que no se sap molt bé d’on són i que podrien ser més antics que la fossa. Sol passar ja que s’ha regirat tot amb el temps. El llibre cementerial va desaparéixer en els anys vuitanta. S’està treballant amb una subvenció de la Diputació de València, única subvenció en este projecte.

Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida

En este moment la fossa està judicialitzada, la qual cosa significa que l’Institut de Medicina Legal (IML) s’ha d’encarregar ara d’assumir les restes arqueològiques i les mostres genètiques. Després d’un atur en els treballs esperant l’arqueòleg forense, es reprenen en obtenir-ne resposta. Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida.

Familiares de la fosa 22 del cementerio de Paterna durante los trabajos de exhumación.
Los familiares recuerdan sus historias entre cartas de la época. Gabriel Rodríguez
Vicente Telesforo Burguera Femenía busca el seu iaio Telesforo, per a enterrar-ho al costat de la seua iaia Vitòria. Eren d’un poble de prop de Gandia, Palmera, i l’error d’aquell home va ser arribar després de molts anys a l’estranger i fer un comentari sobre el Govern. Un altre octogenari del Port de Sagunt explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze.

La dona que l’acompanya ens explica que la repressió per allí va ser molt dura, perquè estaven les fàbriques, es feien bales. Una altra dona més jove busca el seu iaio i s’estremix, sense esperar-ho, davant la nova etapa d’esta enorme i trista tasca. Venanci busca el seu tio, la seua inquietud rau en el fet que no va tindre descendència directa i l’ADN amb el qual identificar-lo es va perdent. Mentre espera, es dedica a documentar en el seu blog personal tot el que succeïx en la fossa 22.

Un altre octogenari explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze

Eduardo Ortuño col·labora amb ArqueoAntro i també és familiar afectat, ja que busca el seu iaio. Després de seguir les fosses que s’havien obert a Paterna, va aconseguir una subvenció en 2017 per a obrir aquella en la qual se suposa que està el seu iaio. La memòria oral, la seua mare i la seua tia ja ancianes, li deien que estava en la 91-92. Pistes administratives el situaven en la 81-82.

La decisió era d’Eduardo, que va triar fiar-se de l’administració i va obrir la 81 i 82 a l’abril: eren buides. Després de tres metres d’excavació, fent l’últim metre a soles, hi va desistir. Va tardar tres dies a explicar-li-ho a sa mare, que no es va sorprendre, ja que ella sabia bé que estava en la 91-92. Afortunadament es van poder obrir estes dues fosses en el mes d’agost i actualment es esperanen els resultats de l’ADN.

A la província de Castelló s'han recuperat 47 cossos, una xifra molt baixa si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més de les 80 sense catalogar

Per la seua banda, a la província de Castelló s’han realitzat 17 actuacions en les quals s’han recuperat 47 cossos. Una xifra molt baixa, si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més d’haver-ne 80 més sense catalogar. Les persones expertes coincidixen en el fet que açò només és la punta de l’iceberg. Així mateix, no es descarta arribar a trobar un total de 300 fosses en la província, sobretot, per la zona de la Serra d’Espadà, que va ser una de les àrees de combat més importants.

Relacionadas

Memoria histórica
Carabanchel pide a Marlaska recuperar la memoria de la cárcel convertida en CIE
Una plataforma ciudadana de Carabanchel solicita a Interior la apertura de un centro de memoria para recuperar la historia de la cárcel del barrio madrileño construida por presos franquistas, que estaba siendo usada como CIE.
Teatro
Cuando en el teatro se representaba la huelga

La huelga fue protagonista, principal o secundaria, en numerosas obras de teatro escritas y representadas en España en la bisagra entre los siglos XIX y XX. El hispanista Gérard Brey ha analizado en profundidad lo que denomina “teatro de la huelga”, un subgénero hoy olvidado y desaparecido de la escena actual.

Memoria histórica
¡¡¡Irreductibles!!!

Hoy seguimos las historias de hombres y mujeres que combatieron en la guerra civil, posteriormente contra los nazis en Francia y volvieron a cruzar la muga para participar en la guerrilla antifranquista.

0 Comentarios

Destacadas

Universidad
El alumnado universitario becado demuestra mejores resultados académicos

El anuncio de la eliminación del criterio académico para las becas universitarias ha generado rechazo entre los defensores de la “cultura del esfuerzo”, pero la actualización de cifras del sistema universitario demuestra lo que los expertos ya advertían: los estudiantes becados son los que más rinden, y las ayudas han de buscar paliar la desigualdad social en el acceso a la educación superior. 

Extrema derecha
A los monstruos no mirar

La mejor manera de contraatacar es construyendo alternativa, porque ya hemos visto que, haciéndoles caso, aunque sea con buenas intenciones, el monstruo sólo crece y se enfurece.

Humor
Las terrazas en ‘Madrid’, por Mauro Entrialgo

Nueva entrega del cuaderno de bitácora de una pandemia que Mauro Entrialgo está realizando para El Salto.

Memoria histórica
Carabanchel pide a Marlaska recuperar la memoria de la cárcel convertida en CIE
Una plataforma ciudadana de Carabanchel solicita a Interior la apertura de un centro de memoria para recuperar la historia de la cárcel del barrio madrileño construida por presos franquistas, que estaba siendo usada como CIE.
Coronavirus
La autogestión de los cuidados en un Chile en resistencia

Numerosas iniciativas en Valparaíso permiten crear estructuras de salud paralelas a las oficiales, ante el olvido de los más vulnerables por parte del Estado

Política
Mi libertad y solo mi libertad

Cuando el individualismo esencialista se estructura y se recrudece en las sociedades, al final, en la apelación de libertades y derechos, estos se reducen a los propios pasando por alto, y en ocasiones por encima, de los derechos del resto.

Últimas

Migración
Migrar o invertir la propia vida como peaje

A los detractores de la inmigración todo indica que les mueve un egoísmo desbordante fruto de un privilegio inmerecido. La mera casualidad de haber nacido en un lugar concreto les otorga un derecho de movilidad ilimitado que, a su vez, les habilita a desembarcar en los países de aquellos que quieren ver sólo como atracción exótica.


Coronavirus
¿Una buena oportunidad?

Cuando finalice la epidemia, nuestros gobiernos seguirán con su dinámica habitual, la de gestionar el funcionamiento de la máquina-mundo capitalista e intentar atenuar diariamente sus daños colaterales.

Laboral
El sindicato gallego CUT se querella contra Marlaska por la prohibición de la manifestación del primero de mayo

Considera que existe una discriminación ideológica, ya que las manifestaciones de la ultraderecha han podido llevarse a cabo durante el estado de alarma, mientras su propuesta fue prohibida.

Migración
Las administraciones dejan en desamparo a un grupo de migrantes argelinos

Las 16 personas argelinas que tras llegar a la costa de Motril, y pasar por el Centro de atención temporal de extranjeros, fueron abandonados ante la subdelegación del gobierno y después retenidas en instalaciones no aptas están siendo ya derivadas con el apoyo de APDHA.