Les fosses de la vergonya

A Paterna, familiars i associacions treballen sense descans des de fa anys buscant els seus morts. Al cementeri hi ha 2.238 persones afusellades de les desenes de milers que hi ha arreu de l’Estat.

ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna.
ArqueoAntro trabaja en la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez

"Açò és un laberint”, així és com definix la memòria oral el conjunt de fosses comunes que guarden un total de 2.238 persones afusellades, repartides en seixanta fosses, en el sòl del cementeri de Paterna. En els últims anys s’està fent en este lloc un immens treball de recuperació de la memòria històrica, gràcies a la labor de familiars de les afusellades.

Ara es treballa en la fossa número 22. Ací, el gran treball de recuperació comença en 1965, quan s’amenaça a buidar-la si no se’n paguen els drets. Josefa García, mare de l’afusellat més jove d’esta saca (el mestre Salvador Mollà García), impulsa la compra de la fossa, esperant amb paciència a la resta de famílies que s’anaven interessant per aportar diners.

Hui lluiten unides des de la Associació per la memòria històrica de Carlet, presidida per Amelia Hernández, que busca el seu iaio, Manuel Hernández Saez. Actualment hi ha aproximadament quinze famílies en esta fossa: persones de Iàtova, Xàtiva, Bunyol, Sagunt, l’Alqueria de la Comtessa, Elx, Alberic, Carlet, Benifaió, Gandia i un pilot rellevant de la Mesquita a Orense.

Abans d'arribar als 14 cossos que s'hi han trobat, han aparegut esquelets de xiquets que podrien ser més antics que la fossa

Es va obrir el 3 de març després d’un any de diligències. Calculen que acabaran d’exhumar-la cap a abril, si tot va bé, i després encara poden estendre’s un any més les anàlisis d’ADN, segons Miguel Mezquida, de l’associació sense ànim de lucre ArqueoAntro, que s’ocupa dels treballs arqueològics.

Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna.
Trabajos de exhumación de la fosa 22 del cementerio de Paterna. Gabriel Rodríguez
De moment s’hi han trobat 14 cossos. Abans d’arribar a ells, s’han trobat esquelets de xiquets que no se sap molt bé d’on són i que podrien ser més antics que la fossa. Sol passar ja que s’ha regirat tot amb el temps. El llibre cementerial va desaparéixer en els anys vuitanta. S’està treballant amb una subvenció de la Diputació de València, única subvenció en este projecte.

Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida

En este moment la fossa està judicialitzada, la qual cosa significa que l’Institut de Medicina Legal (IML) s’ha d’encarregar ara d’assumir les restes arqueològiques i les mostres genètiques. Després d’un atur en els treballs esperant l’arqueòleg forense, es reprenen en obtenir-ne resposta. Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida.

Familiares de la fosa 22 del cementerio de Paterna durante los trabajos de exhumación.
Los familiares recuerdan sus historias entre cartas de la época. Gabriel Rodríguez
Vicente Telesforo Burguera Femenía busca el seu iaio Telesforo, per a enterrar-ho al costat de la seua iaia Vitòria. Eren d’un poble de prop de Gandia, Palmera, i l’error d’aquell home va ser arribar després de molts anys a l’estranger i fer un comentari sobre el Govern. Un altre octogenari del Port de Sagunt explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze.

La dona que l’acompanya ens explica que la repressió per allí va ser molt dura, perquè estaven les fàbriques, es feien bales. Una altra dona més jove busca el seu iaio i s’estremix, sense esperar-ho, davant la nova etapa d’esta enorme i trista tasca. Venanci busca el seu tio, la seua inquietud rau en el fet que no va tindre descendència directa i l’ADN amb el qual identificar-lo es va perdent. Mentre espera, es dedica a documentar en el seu blog personal tot el que succeïx en la fossa 22.

Un altre octogenari explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze

Eduardo Ortuño col·labora amb ArqueoAntro i també és familiar afectat, ja que busca el seu iaio. Després de seguir les fosses que s’havien obert a Paterna, va aconseguir una subvenció en 2017 per a obrir aquella en la qual se suposa que està el seu iaio. La memòria oral, la seua mare i la seua tia ja ancianes, li deien que estava en la 91-92. Pistes administratives el situaven en la 81-82.

La decisió era d’Eduardo, que va triar fiar-se de l’administració i va obrir la 81 i 82 a l’abril: eren buides. Després de tres metres d’excavació, fent l’últim metre a soles, hi va desistir. Va tardar tres dies a explicar-li-ho a sa mare, que no es va sorprendre, ja que ella sabia bé que estava en la 91-92. Afortunadament es van poder obrir estes dues fosses en el mes d’agost i actualment es esperanen els resultats de l’ADN.

A la província de Castelló s'han recuperat 47 cossos, una xifra molt baixa si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més de les 80 sense catalogar

Per la seua banda, a la província de Castelló s’han realitzat 17 actuacions en les quals s’han recuperat 47 cossos. Una xifra molt baixa, si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més d’haver-ne 80 més sense catalogar. Les persones expertes coincidixen en el fet que açò només és la punta de l’iceberg. Així mateix, no es descarta arribar a trobar un total de 300 fosses en la província, sobretot, per la zona de la Serra d’Espadà, que va ser una de les àrees de combat més importants.

0 Comentarios

Destacadas

Alimentación
Del sándwich de atún a la porrusalda: cómo cambiar la alimentación de escuelas y hospitales

Las compras públicas de alimentos y la contratación de empresas para comedores determinan la economía de ciudades y comunidades autónomas. Una iniciativa madrileña recoge firmas para que esas compras introduzcan criterios sociales y ecológicos, como ya se están haciendo en experiencias pioneras en Valencia y las Islas Canarias.

Unión Europea
Sabine Lösing: “Hay que transformar la producción armamentística en producción de bienes que beneficien a las sociedades”

Hablamos con Sabine Lösing, la europarlamentaria alemana que ha borrado a España de la lista de países con buenas prácticas en cuanto a la venta de armas a terceros países, después de la decisión del Ejecutivo de Pedro Sánchez de continuar los negocios con la dictadura Saudí a pesar de la catástrofe humanitaria que está provocando en Yemen con armas españolas.

Brexit
La UE y la “soberanía”

Si algo queremos es debilitar la soberanía. Contra Trump y sus apologetas, contra Juncker, no puede haber poder que no sea desafiado, ninguna decisión que no pueda ser sometida a revisión democrática.

Justicia
Una pena de agresión sexual es rebajada porque la víctima hizo teatro en el colegio
La Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians ha empezado una campaña contra esta sentencia por considerarla humillante tanto para la víctima como para las profesionales de la interpretación.
Cine
“Quiero que me enterréis enderezada”

A las mujeres que se les ha enseñado a relacionarse consigo mismas a través de las miradas de los demás, la retirada de esta mirada equivale a una muerte, a entrar en un limbo, y es en ese limbo donde se aparca a las mujeres de mayor edad.

Últimas

Extremadura
Las ayudas sociales y el mercado de trabajo (según la patronal extremeña)
2

Recientemente, representantes muy destacados de organizaciones empresariales han realizado declaraciones públicas relativas a valoraciones sobre las ayudas sociales y sobre la influencia de estas en el interés de los trabajadores y trabajadoras por ocupar puestos de trabajo. Sus propuestas expresan una vez más la insolidaridad de estos sectores sociales acomodados con las capas de la población más empobrecidas.