València
El Govern de Mazón llança una votació per arraconar el valencià a les escoles

El 4 de febrer es commemorava el naixement d’Ovidi Montllor, qui ja advertia: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”. El cantautor alcoià, conscient del paper de l'escola en la preservació de la identitat lingüística, va retre homenatge a la seua mestra d’infància amb la cançó Homenatge a Teresa, un reconeixement a qui, amb esforç i estima, transmet la llengua de generació en generació.

Una setmana després del seu aniversari, la Conselleria d’Educació publicava les dates oficials de la consulta per a decidir la llengua vehicular —valencià o castellà— per al curs 2025-2026. Una mesura que ha generat un intens debat social, polític i educatiu, amb postures enfrontades sobre el futur del valencià a l'escola i, en conseqüència, a la societat valenciana. Amb un rebuig massiu, la comunitat lingüística, el personal docent, les famílies i els sindicats alerten que la consulta “arracona” el valencià i debilita la immersió lingüística, mentre que la Conselleria sosté que es tracta d’una mesura de llibertat i elecció per a les famílies.

Emmarcada en la llei Rovira, la consulta permetrà decidir, mitjançant votació, si es manté el valencià —una llengua històricament minoritzada— com a llengua vehicular o es redueix al mínim exigit legalment. Les famílies votaran entre el 25 de febrer i el 4 de març i els resultats afectaran l'alumnat des del segon cicle d'Infantil fins als tres primers cursos de l'ESO, tant en centres públics com en concertats. Una mesura anunciada a Les Corts que va provocar una forta resposta social: més de 20 consells escolars municipals, sindicats i entitats lingüístiques s'han posicionat en contra i han convocat manifestacions per al pròxim 22 de febrer. El procés, paralitzat inicialment per la dana, es va reprendre amb la publicació de l’ordre definitiu al desembre i, malgrat les 4.400 al·legacions, les dates oficials de la consulta publicades al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) es van fer públiques el passat 10 de febrer.

Una llengua vulnerable

La Conselleria defensa la consulta com a un exercici de llibertat educativa, que atorga a les famílies la capacitat de decidir sobre la llengua d'ensenyament dels seus fills. En canvi, un recent informe de la Universitat de València (UV) analitza la nova normativa i destaca l'ús equívoc del concepte de llibertat educativa. Tal com l’estudi matisa, la presentació de la llibertat com a un “valor suprem” és una fal·làcia que emmascara una discriminació estructural del valencià. Segons expliquen des de les associacions en defensa de la llengua, “la llei Rovira posa en lliure competència dues llengües que, de partida, tenen unes condicions sociolingüístiques molt desiguals: el pes demogràfic, el prestigi social o la presència pública”.

La nova llei, tal com els estudis i les entitats lingüístiques alerten, desprotegeix l'ús instrumental del valencià i l’aboca a una minorització més greu. La reducció de la presència de la llengua es contraposa amb l’eficàcia de la immersió lingüística com a ferramenta, demostrada en territoris amb llengües minoritzades, com ara Catalunya o el País Basc. Reduir-hi la presència elevada de la pròpia llengua, segons exposen, podria generar un sistema escolar desequilibrat i complex, que no garantiria una competència oral i escrita efectiva en ambdues llengües oficials.

Entitats com ara Escoles Valencianes alerten que a les comarques amb predomini del castellà la nova normativa “fa impossible que molts alumnes assolisquen una competència bàsica en valencià”

La consulta no sols impacta les zones tradicionalment valencianoparlants. L’aplicació d’aquesta mesura revela asimetria entre les àrees de predomini històric del valencià i les de predomini del castellà. Entitats com ara Escoles Valencianes alerten que a les comarques amb predomini del castellà la nova normativa “fa impossible que molts alumnes assolisquen una competència bàsica en valencià”, la qual cosa podria aprofundir la desconnexió lingüística entre territoris i dificultar la cohesió social.

Davant d’aquests arguments, l'informe insisteix en la necessitat de mantindre una presència significativa del valencià a les aules per garantir la competència plurilingüe i preservar el patrimoni lingüístic del País Valencià. Per la seua banda, Escola Valenciana manifesta de forma clara la seua opinió respecte a la llei: “Entrem, novament, en un procés de contraplanificació lingüística, previsiblement el més greu que s'ha conegut en democràcia”.

Segons l'estudi L’educació plurilingüe al País Valencià, de Gerard Fullana, existeix el risc que, per qüestions de ràtio, alguns alumnes acaben en grups lingüístics que no havien triat

Més enllà de les implicacions sociolingüístiques, també preocupa la gestió tècnica de la consulta. La votació serà telemàtica, amb punts habilitats als centres per a les famílies sense recursos digitals. A més, els centres afectats per la dana podran desplaçar-se a unes altres escoles per votar, i, en cas de desacord entre progenitors, caldrà una resolució judicial.

Tot i això, hi ha dubtes sobre l’aplicació pràctica. Segons l'estudi L’educació plurilingüe al País Valencià, de Gerard Fullana, existeix el risc que, per qüestions de ràtio, alguns alumnes acaben en grups lingüístics que no havien triat. “Si sobra alumnat d’una llengua base determinada i hi ha places en un grup d’altra llengua, seran adscrits al grup de la llengua que no han sol·licitat”, explica Rosa Oltra, portaveu de Famílies pel Valencià.

La confidencialitat dels resultats també genera inquietud entre la comunitat educativa. “La publicació pot provocar conflictes entre les famílies. Ens han passat una pilota que no ens correspon”, lamenta Oltra, qui alerta que “pot ser que hi haja persones que trien des de la por i unes altres des de l’odi”.

Hi ha llibertat sense informació?

Malgrat que la mesura es refugie baix l’argument que aquesta és un exercici de llibertat, Famílies pel Valencià continua preguntant-se si és possible triar lliurement sense comptar amb tota la informació necessària sobre les conseqüències: “Com podem triar lliurement sense saber què implica cada opció?”, es pregunta la seua portaveu. L’organització ha impulsat més de 200 actes informatius arreu del territori per visibilitzar la seua preocupació: la possible marginació del valencià com a llengua vehicular. Famílies pel Valencià ha qualificat la consulta de “trampa” i considera que el seu objectiu és arraconar el valencià en l'educació.

L'associació considera que la Conselleria està menyspreant les famílies al no oferir informació clara sobre la consulta i el seu possible impacte en el sistema educatiu. Des de la recent organització en defensa de la llengua, argumenten que les famílies necessiten conéixer amb antelació els projectes lingüístics de cada centre per a poder prendre decisions informades, en especial, a l’hora de triar el centre on cursaran els seus fills i filles el pròxim any escolar.

Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) CEIP Lluís Vives, Gabriel Císcar, la Carrasca i Gregori Mayans han denunciat que la Conselleria d’Educació els ha obligat a retirar pancartes que animaven les famílies a triar el valencià

D’altra banda, STEPV ha denunciat les coaccions de determinats inspectors i inspectores als centres educatius per evitar campanyes de promoció del valencià, la realització d’actes sobre la consulta o, fins i tot, la celebració de consells escolars per a abordar la consulta. Marc Candela Ruiz, Coordinador d'Acció Sindical de STEPV, ho exemplifica amb un dels casos més evidents, ocorregut als centres educatius públics d’Oliva. Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) CEIP Lluís Vives, Gabriel Císcar, la Carrasca i Gregori Mayans han denunciat que la Conselleria d’Educació els ha obligat a retirar pancartes que animaven les famílies a triar el valencià en la consulta arran de la denúncia d’Escuela de Todos, entitat que promou el castellà com a única llengua vehicular. El Sindicat ha expressat el seu rebuig cap a qualsevol coacció contra la llibertat d’expressió o la promoció del valencià, avalada per l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

La llei Rovira, un retrocés per als drets lingüístics

Més enllà d’aquesta mesura, són molts els drets lingüístics que el llançament de l’anomenada llei Rovira ha vulnerat. La nova normativa introdueix canvis substancials que, segons els estudis i les entitats lingüístiques, debiliten la posició del valencià en l'àmbit educatiu i institucional. Accions que des d’Escola Valenciana han qualificat com a una “contraplanificació lingüística”.

En primer lloc, s'ha suprimit el Consell Social de les Llengües així com l'Oficina de Drets Lingüístics, eliminant un espai de participació ciutadana i d'assessorament en polítiques lingüístiques. A més, s'ha eliminat la Llei 4/2018, que regulava el plurilingüisme en l'educació, i s'han retirat els articles del Decret 61/2017, que fomentaven l'ús del valencià en l'Administració. La derogació de l'exigència del C1 de valencià per als inspectors educatius i l'eliminació de l'Ordre 90/2013, que catalogava llocs amb requisit lingüístic, completen aquest conjunt de mesures que, segons denuncien les organitzacions afectades, posen en risc la protecció i promoció del valencià.

Un crit col·lectiu pel “sí al valencià”

La implantació de la llei Rovira ha provocat una resposta contundent d'entitats educatives i lingüístiques. Accions d’Escola Valenciana, amb la col·laboració d’unes altres entitats, ha llançat la campanya “Tria Valencià” per tal de mobilitzar la comunitat educativa en la votació. “La tria de la llengua vehicular condicionarà el futur dels nostres fills i filles i, per tant, és molt important que reflexionem sobre el que estem triant i sobre els beneficis que té estudiar en valencià, un model d’èxit ple d’oportunitats de futur”, opinen des de Famílies pel Valencià.

És per això que la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat concentracions massives el dissabte 22 de febrer a les tres capitals de província per a dir “sí al Valencià”. Paral·lelament, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Famílies pel Valencià i un grup de famílies de Russafa han presentat un recurs al TSJCV per suspendre cautelarment la consulta, mentre la Llei 1/2024 està pendent d'una resolució constitucional. “La protecció i promoció del valencià en l’àmbit educatiu són essencials per a garantir l’equitat lingüística i la cohesió social. Qualsevol decisió que afecte aquest àmbit ha de ser presa amb rigor, respecte al marc legal vigent i als estudis científics adients”, han declarat les portaveus de les entitats denunciants.

La polèmica sobre la llengua vehicular a les escoles valencianes transcendeix la mera tria lingüística. Més enllà d’una elecció lingüística, la consulta pareix utilitzar el valencià —una llengua que lluita per mantindre’s viva— per a amagar un enfrontament entre models educatius i valors culturals. Darrere d’una llengua hi ha cultura, història, poble, cohesió social i identitat. En nom de totes les Tereses i de tots els Ovidis, la comunitat educativa en defensa pel valencià demana que es tinga en compte l’impacte d’aquest resultat en l’educació, la societat i el futur del valencià com a patrimoni col·lectiu.