We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
Urbanismo
L'horta que resisteix
Hui fa un any el Forn de Barraca, tot un símbol de la resistència front a l’especulació urbanística de València, va ser enderrocat. Tot i que va suposar un colp directe al cor de l’Horta, la defensa del territori encara continua.
Després de dotze dies d’activitats culturals i ferma defensa del Forn per part d’activistes que es van organitzar de manera espontània per protegir-lo, el 27 de setembre de 2019, coincidint de manera paradoxal amb la vaga mundial pel clima, el Forn va ser enderrocat. La policia va arribar a l’Alqueria d’Alboraia i va expulsar les 11 persones que hi havia dins, causant lesions a sis d’elles, segons van denunciar les activistes poc temps després. L’enderroc del Forn de Barraca, tot i que es configurava com a símbol de l’Horta pels seus 120 anys d’història, no va suposar l’enderrocament de la lluita pel territori, però sí que il·lustra la destrucció d’aquesta a favor dels interessos econòmics.
L’horta que envolta la ciutat de València, font d’aliments i patrimoni agrícola mundial declarat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), es veu amenaçada des de fa anys per diversos projectes d’urbanisme. L’ampliació de l’autovia V-21, l’expansió del port a la zona de la Punta i el PAI (Programa d’Actuació Integral) de Benimaclet són alguns dels projectes que volen posar l’asfalt per sobre d’una terra que dona de menjar a bona part de la ciutat. Només l’ampliació de l’autovia d’entrada a València implica la destrucció d’aproximadament 62.000 m2 d’horta.
Especulación urbanística
Forn de Barraca, un símbolo de resistencia
Tras doce días defendiendo el Forn de la especulación urbanística que amenaza la huerta de Valencia, nadie podía imaginar que las fuerzas del orden actuarían el día de las protestas por el cambio climático.
Un colp a la natura i a les persones que la treballen. Malgrat això, resisteixen i defensen la terra, els seus productes i les maneres de viure en harmonia amb ella.
Aquest reportatge presenta tres maneres diferents de viure l’horta. De rerefons, els greuges a la terra, i una idea en comú: la defensa de l’horta.
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Archivado en:
País Valenciano
‧
València
‧
Valencià
‧
Especulación
‧
Especulación urbanística
‧
Medio ambiente
‧
Urbanismo
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.
Relacionadas
Literatura
Silvia Nanclares “Moratalaz nace como barrio franquista, solo que no contaban con la presión vecinal”
Con ‘Nunca voló tan alto tu televisor’ la escritora madrileña regresa a su barrio y examina lo que quedaba debajo de la cáscara de progreso que supuso la construcción del edificio de Torrespaña, aun hoy uno de los más reconocibles de la ciudad.
Cádiz
Medio ambiente El movimiento ecologista se rebela contra una macrourbanización en Tarifa, con 1.360 plazas hoteleras
El proyecto en la playa de los Lances pretende urbanizar 622.000 m² con la construcción de 730 viviendas y 1.360 plazas hoteleras.
Alicante
Alicante Denuncian a un alto cargo de Mazón y al alcalde de La Nucía por prevaricación urbanística
AE-Agró acusa a Bernabé Cano, alcalde de la Nucia y al Director General de Urbanismo autonómico de haber cometido un delito de prevaricación urbanística y otro ambiental con el PAI la Serreta.
Comentarios
Es necesario acceder para comentar
Palestina
Palestina Ataque con drones a una nueva Flotilla de la Libertad que se dirigía a Gaza
El buque, en el que viajaban a bordo una treintena de activistas internacionales, se dirigía al enclave para romper el asedio y entregar ayuda humanitaria.
Tribuna
Tribuna La Lotte en Mont-roig del Camp: ¿Todo vale en nombre de la transición verde?
La construcción de una fábrica de componentes para baterías por parte de una multinacional se quiere imponer en una zona de Tarragona ya históricamente castigada.
Tecnología
Tecnología Las multas a los gigantes de Silicon Valley dejan dudas sobre su eficacia sin alternativa clara al oligopolio
A pesar de que la ley contempla sanciones de hasta el 10% de la facturación anual global, Apple y Meta solo van a pagar el 0,1% y el 1,3% respectivamente.
Feminismos
Andrea Proenza “Debemos aproximarnos a nuevos horizontes feministas en nuestra forma de amar”
‘Cartografías del deseo amoroso’ es el título de un ensayo intimista sobre chicas que quieren ser Bravo y buscan no solo el amor, sino un buen relato.
Alimentación
Soberanía Alimentaria ¿Cómo hacer más accesible la alimentación sostenible a población en vulnerabilidad?
Existen proyectos en España que están intentado informar, sensibilizar y mostrar buenas prácticas en alimentación sostenible a personas en situación de inseguridad alimentaria, en los barrios o desde la infancia.
Últimas
Eventos
Evento Un Salto al periodismo desde el barrio: acompáñanos en un directo sobre periodismo situado
El Salto organiza un evento centrado en el potencial de los formatos sonoros para transmitir información veraz y fiable de forma cercana. Para hacer periodismo desde el barrio y barrio desde el periodismo.
La internacional Sonora
El Salto Radio Activistas antirracistas: “En República Dominicana hay un apartheid financiado por el turismo”
Entrevistamos a activistas antirracistas dominicanos y haitianos sobre las deportaciones masivas y violaciones de derechos humanos en Republica Dominicana.
There Is Alternative
There Is Alternative There Is Alternative #2: de supermercados, las cosas del comer y todo lo que no sea Juan Roig
Segundo episodio del podcast There Is Alternative de El Salto Radio sobre el lado oscuro de los supermercados, las grandes superficies y sus alternativas cooperativistas.
1 de mayo
1º de Mayo ‘Contra la guerra y el capitalismo’ en este Primero de Mayo interseccional de Madrid
Decenas de colectivos exigen en la calle acabar con el militarismo creciente, las violencias transversales y un espacio para todos los colectivos en la lucha de clase.
Andalucía
1 de mayo Miles de personas se unen al 1 de mayo alternativo en Andalucía
Las convocatorias alternativas a las manifestaciones convocadas por los grandes sindicatos, UGT y CCOO, congregan a miles de personas en seis de las ocho provincias andaluzas.
1 de mayo
1º de Mayo Euskadi se moviliza contra la 'patronal explotadora' este 1º de Mayo
Además de los temas laborales, ha habido otras reivindicaciones y recuerdos a favor del Euskera, los presos o el genocidio israelí en Palestina.
Más noticias
El Salto Radio
El Salto Radio 600 señales
Señales de Humo cumple 600 emisiones y hace memoria: propuestas, prioridades y gente que ha ayudado a mantener el sueño de una comunicación transformadora.
Laboral
1º de Mayo Inmigración y sindicatos: derechos universales o derrota colectiva
Los líderes sindicales no pueden ofrecer soluciones realistas para la situación de las personas migrantes, porque parecen asumir la vieja tesis de que la inmigración perjudica a la clase trabajadora en su conjunto.
Recomendadas
Sindicatos
Sindicalismo Traballadores e traballadoras enchen as rúas de Galiza nun Primeiro de maio antiimperialista
Sindicatos como a CIG ou a CUT decidiron levar por lemas as reivindicacións contra o rearme decretado pola UE ou a masacre de Gaza.
Cómic
Fabien Toulmé “Hablar de trabajo es menos sexy que hablar de amor o de guerra”
En su libro ‘Trabajar y vivir’, el autor francés recorre distintas realidades reflejando cómo las personas se relacionan con ese mandato ineludible de hacerse con un empleo para sostenerse económicamente.
Empresas recuperadas
Natalia Bauni “En este primer año del Gobierno de Javier Milei casi no hubo empresas recuperadas”
Natalia Bauni es coordinadora del Observatorio Social sobre Empresas Recuperadas y Autogestionadas del Instituto Gino Germani de la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Buenos Aires.
Eléctricas
Sistémica eléctrico Del lobby nuclear a la burbuja de las renovables: comienza la pugna por encontrar al culpable del apagón
Un crecimiento desmedido de las renovables guiado por intereses corporativos y una red eléctrica que no ha sido actualizada a la nueva realidad energética son algunas de las causas señaladas del apagón del 28 de abril.