Plurilingüismo
Què parla l'escola? La batalla pel model lingüístic en l'educació valenciana

L'aprovació del Decret llei 3/2017 a l'inici d'aquest curs escolar ha permés que la Generalitat Valenciana solucione el contratemps judicial que va suposar el Decret 9/2017 del model lingüístic, almenys per al període lectiu 2017/2018. Aquesta via alternativa ha agafat desprevinguts els sindicats, les associacions de pares i mares i les forces polítiques de l'oposició, que desconeixien en què consistia el plan B de la Conselleria d'Educació.

Una característica dels decrets llei és que l'Executiu els aprova de forma unilateral per resoldre un problema urgent. És un recurs extraordinari que també va ser utilitzat pel govern balear en 2013, quan estava presidit pel popular Ramón Bauzà, per tirar endavant el seu model lingüístic, que havia sigut suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia Balear. El Partit Popular va perdre les eleccions d'eixa comunitat autònoma el 2015, raó per la qual el nou govern va tornar al model anterior al del PP i treballa en un nou decret lingüístic.

En el cas del País Valencià la història dels decrets és recent però igualment convulsa. Durant el govern del socialista Joan Lerma es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (Luev) en 1983, per normalitzar l'ús del valencià, però no es va redactar una normativa específica que concretara la seua implementació en l'àmbit educatiu. Es van plantejar tres programes lingüístics que es van aplicar durant quasi 30 anys, fins que el govern del popular Francisco Camps va promulgar el decret plurilingüe en 2012, una normativa que va rebre el rebuig de sindicats, famílies i docents.  Al llarg dels anys de diferents governs del Partit Popular, l'ús i el coneixement del valencià entre l'alumnat va disminuir deu punts, d'acord amb les enquestes realitzades entre 2005 i 2015 per la mateixa Conselleria, un fet qualificat de "fracàs" per Marian Campello, diputada de Compromís i presidenta de la Comissió d'Educació en les Corts. Davant els deficients resultats de la política lingüística del PP, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va anunciar que en setembre de 2016 s'elaboraria un decret lingüístic per al qual es buscaria consens. "No volem ni imposar ni obligar", va dir aleshores.

La batalla judicial

El Decret 9/2017 es va promulgar en febrer amb el recolzament dels partits de l'Acord del Botànic i "de manera dialogada amb les entitats que formen part de la comunitat educativa", inclosa la "mesa de pares i el Consell Escolar Valencià", segons fonts del gabinet del conseller Marzà. Aquesta és una opinió que comparteix la diputada Marian Campello, que afegeix que aquesta ha sigut la normativa "amb major participació de la història educativa valenciana". Les converses van incloure, a més, experts lingüístics de les tres principals universitats valencianes i els sindicats majoritaris de l'ensenyament: STEPV, CCOO i UGT.

La normativa de Marzà va substituir les línies lingüístiques en castellà i valencià de l'anterior decret per "un únic programa de sis nivells que van des del bàsic-un fins a l'avançat-dos", en paraules del propi conseller. Els nivells avançats tenen una major càrrega lectiva en valencià i en anglés, mentre que en els nivells bàsics té més pes el castellà i hi ha menys hores d'anglés que en els nivells intermedi i avançat.

La normativa de Marzà va substituir les línies lingüístiques en castellà i valencià de l'anterior decret per "un únic programa de sis nivells que van des del bàsic-un fins a l'avançat-dos", en paraules del propi conseller.

Un altre aspecte innovador d'aquesta legislació és que certifica el nivell lingüístic de l'alumnat en finalitzar les etapes de primària, secundària i batxillerat, però de manera desigual. En els nivells avançats, la certificació d'anglés seria superior a la dels nivells intermedi i bàsic. Per això la Diputació d'Alacant, presidida per César Sánchez, diputat del Partit Popular, va recórrer la normativa davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat València (TSJCV).

El passat 23 de maig el TSJCV va donar la raó a la Diputació d'Alacant i va decidir suspendre de forma cautelar el Decret 9/2013, en ple procés de matrícula. La sentència va ser recorreguda pel STEPV, al qual està afiliat el conseller Marzà, tot argumentant que les certificacions no s'emetran fins al curs 2023/2024. El TSJCV va desestimar el recurs el passat 21 de juny, per tant la suspensió cautelar del decret es manté.

Un segon front jurídic contra el decret del plurilingüisme va ser obert per la Central Sindical Independientes y de Funcionarios de la Comunidad Valenciana (CSI-F), de perfil conservador, al TSJCV, mitjançant l'argument que hi ha una "vulneració del dret fonamental a la igualtat de les persones" d'acord amb l'Article 27.8 de la Constitució. El TSJCV va decidir anul·lar i deixar sense efecte la Disposició addicional 5a referida a la certificació de llengües de l'alumnat el passat 27 de juliol.

Pares i mares

Per a la diputada Marian Campello els atacs al Decret 9/2017 i la seua judicialització formen part d'un "pla de la dreta en contra del valencià", en referència al fet que han sigut el Partit Popular i els sindicats de perfil conservador com el CSI-F les organitzacions que han presentat, amb èxit, recursos en contra de la normativa lingüística. Però des d'organitzacions progressistes també s'emeten opinions en contra.

Txomin Angós, portaveu de la FAPA Enric Valor de la província d'Alacant, també es posiciona en contra de la certificació i apunta que "a la llengua valenciana cal acaronar-la i persuadir la societat de la seua importància, però el que sobra és la prepotència: açò és un decret i es fa així perquè ho dic jo. Així anem malament", en referència a la manca de diàleg que hi ha hagut, des del seu punt de vista, per part de la Conselleria per aprovar el decret. Angós afirma que les FAPA Enric Valor de Castelló i València, a diferència de la que ell representa, "defenen en la seua totalitat aquesta normativa".

Txomin Angós, portaveu de la FAPA Enric Valor d'Alacant, apunta que "a la llengua valenciana cal acaronar-la i persuadir la societat de la seua importància, però el que sobra és la prepotència: açò és un decret i es fa així perquè ho dic jo. Així anem malament"

L'experiència de la votació per a l'elecció de la jornada lectiva -continua o partida- en cada centre és la que pren com a exemple Txomin Angós per explicar que "s'ha de tindre en compte l'opinió de les famílies per decidir sobre temes importants per a la vida dels nostres fills i filles". Aquest plantejament està avalat pels resultats de la investigació Inclu-ed, a partir de la qual els científics socials van concloure que els models educatius d'èxit en Europa es caracteritzen per incloure la veu i el vot de les famílies quan es prenen decisions sobre temes transcendents en els centres educatius.

Pep Coll, membre del secretariat nacional del STEPV, en canvi, diu que el tipus de jornada afecta a la conciliació de la vida familiar, però el decret lingüístic "és diferent perquè és un tema pedagògic i la decisió l'ha presa el Consell Escolar, el màxim òrgan dels centres i on estan representades les famílies".

Per la seua part, Ramón López Cabrera, president de COVAPA, diu que aquest tema "requeria consens, més exposició i més diàleg. En una carta li van suggerir al President de la Generalitat, Ximo Puig, que la normativa educativa s'aprovara amb el recolzament de dos terços de les Corts, com a Finlàndia".

L'experiència del País Basc

Txomin Angós és basc i va viure a través de la seua filla major la implementació del Decret 138/1983 que "va establir l'existència de tres models lingüístics en les aules: el model A (ensenyament bàsicament en castellà amb l'eusquera com assignatura), el model B (amb una gran diversitat segons el grau de càrrega lectiva en eusquera i castellà) i el model D (ensenyament en eusquera amb el castellà com assignatura)", d'acord amb el Plan de Mejora Educativa publicat pel Departament d'Educació del País Basc.  Angós és president de l'AMPA del CEIP "Los Dolses" d'Orihuela Costa en la comarca del Baix Segura, una zona on el valencià sempre ha sigut anecdòtic, reflexiona: "nosaltres creiem que l'idioma és una part important de la cultura i és el que serveix per a dur endavant un poble, però això no es pot imposar, fa falta molta mà esquerra, fa falta seduir i sobretot fan falta recursos per dur-ho a terme".
I afegeix: "nosaltres no podem participar en una carrera de Fòrmula 1 si ací en la Vega Baja anem amb sabatilles", tot referint-se a la poca formació lingüística en valencià d'alguns i algunes docents de la zona; "encara que tinguen un certificat que els capacite per impartir-la, perquè la meua filla xicoteta va a sisé i no té les competències mínimes per comunicar-se i jo sóc el primer interessat perquè aprenga la llengua".

El relat del portaveu de la FAPA contrasta amb els resultats en la comunitat autònoma d'on prové. Segons el Govern Basc, més del 77% de l'alumnat de nova matriculació va ser escolaritzat en el model D, on hi ha major presència d'eusquera; i els projectes plurilingües "són elaborats per cada centre amb la participació de tota la comunitat educativa, incloses les famílies", que també decideixen la incidència horària d'altres llengües com l'anglés o el francés. En 1983, quan es va promulgar el decret, només el 5% del professorat estava format per impartir classes d'eusquera, 35 anys després el 95% del professorat de l'escola pública basca està capacitat per formar el seu alumnat en eusquera, segons les dades del servei d'estadística del Departament d'Educació Basc.

A banda del cas basc, hi ha exemples concrets de l'èxit acadèmic en contextos bilingües, multilingües i plurilingües, en els quals una de les llengües és minoritària, com la província de Quebec a Canadà o Finlàndia

En la literatura científica existeixen proves concloents pel que fa als beneficis dels entorns plurilingües per al desenvolupament cognitiu i el procés de socialització dels xiquets i xiquetes. Immaculada Cerdà, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, explica que aprendre més d'una llengua té "implicacions ètiques, perquè ofereix més facilitat d'assumir la pluralitat i la diversitat de les nostres societats, així com aprendre que hi ha moltes maneres de comunicar i nomenar el món que ens envolta".

A banda del cas basc, hi ha exemples concrets de l'èxit acadèmic en contextos bilingües, multilingües i plurilingües, en els quals una de les llengües és minoritària, com la província de Quebec a Canadà o Finlàndia. En aquestos casos, les polítiques educatives han pres com a referència les investigacions de Jim Cummings, professor de la Universitat d'Ontàrio, els estudis del qual mostren que "des de la llengua familiar" –i també des d'una segona llengua- "es desenvolupen habilitats generals sobre l'ús del llenguatge que poden ser transferides a altres llengües" que s'utilitzen en espais com l'escola. La clau, d'acord amb psicopedagogs com Ignasi Vila, catedràtic de la Universitat de Girona, està en "crear espais de socialització lingüística" on l'alumnat s'expose suficientment a la llengua que no està garantida pel seu entorn familiar i/o social.

En cinc anys, al País Valencià han sigut promulgats dos decrets i un decret llei sobre política lingüística educativa. Un procés caracteritzat per la visió partidista i la judicialització de les diferents normatives. El consens pareix ser l'assignatura pendent per assentar les bases d'un model lingüístic sòlid, que es mantinga en el temps i en el què tota la comunitat educativa puga participar activament.