Operaciones urbanísticas
Carlos Marcos Pita: “Cuidem Benimaclet lluitarà fins paralitzar el PAI”

Metrovacesa, possible agent urbanitzador del PAI Benimaclet, va registrar el passat 4 de desembre a l'Ajuntament de València la seua proposta. En l'acte de presentació van deixar clar que res obliga a reduir l'edificabilitat i que l'ampliació destruirà els horts comunitaris del Centre Social Okupat Anarquista L'Horta. La plataforma veïnal Cuidem Benimaclet, de marcat caràcter feminista i ecologista, es va concentrar durant l'acte de presentació de Metrovacesa per exigir l'aturada del megaprojecte. Carlos Marcos Pita, portaveu de la plataforma va atendre El Salto País Valencià, per explicar-nos per què el rebuig al PAI.

Cuidem Benimaclet plataforma
Plataforma Cuidem Benimaclet protestant a les portes de la presentació del pla definitiu de Metrovacesa per al PAI de Benimaclet. Fotografía de Claudia Marconell.
8 dic 2018 15:35

El fantasma urbanístic del Programa d'Actuació Integral (PAI) continua assetjant l'horta de Benimaclet. La proposta original de l'agent urbanitzador, que consistia en un mur de finques alineades a la Ronda Nord, sobre els pocs terrenys d'horta que queden a la zona, ha estat qüestionada àmpliament pel barri. Com a alternativa, l'Associació de Veïnes i Veïns (AVV) va realitzar un procés participatiu que va culminar en la proposta Benimaclet és Futur.

En la proposta de l’AVV es plantejava la construcció descendent de finques en els extrems, la construcció d'un gran parc central i el respecte als dos horts comunitaris. Mai va quedar reflectit en el document el requisit de reduir l'edificabilitat. No obstant això, l’AVV ha confirmat a El Salto que sempre han posat sobre la taula de negociació la reducció de l’edificabilitat.

Encara no ha acabat la lluita legal per fer-se agent urbanitzador. No obstant això, l’empresa Metrovacesa està fent feina per convéncer als petits propietaris i fer-se amb el PAI. A més, el darrer dimarts 4 de desembre, la promotora immobiliària va registrar en l’Ajuntament la seua proposta final, on explica que respecta la construcció del parc central i de l’hort urbà autogestionat per la gestora de l'AVV, però no mostra la seua disposició a reduir l'edificabilitat i, amb l'ampliació del carrer Diògenes López Mechó, destruirà els horts comunitaris del Centre Social Okupat Anarquista, un espai molt concorregut pels moviments socials valencians.

Els edificis podran ser de 30 altures, en lloc de 20 als extrems, i de 10 o 15 en la ronda. En tres anys pretenen començar obres i compten amb una inversió d’aproximadament 280 milions d’euros. Davant d'esta conjuntura, l’AVV s'ha manifestat en contra en una nota de premsa enviada a El Salto PV. Per altra banda, l'alcalde Joan Ribó s'ha alineat amb la AVV i ha demanat la revisió de l'edificabilitat.

En una altra tessitura, amb el lema Aturem el PAI, la plataforma Cuidem Benimaclet, nascuda per lluitar contra el megaprojecte, està realitzant diferents accions al barri. Consideren que el PAI no té cap justificació ecològica, social ni econòmica. Per a assolir este objectiu, entre d'altres tasques -com actes que passen per la conscienciació de la gent del barri dels perjudicis del PAI-, proposen l’eina de la desclassificació del sòl. Amb esta campanya busquen evitar la construcció de tota edificabilitat, alhora que busquen generar les dotacions socials que el mateix veïnat considere necessàries. Hem entrevistat a Carlos Marcos Pita, veí de Benimaclet i activista en la Comissió de Comunicació de Cuidem Benimaclet, qui ens ha explicat la proposta del col·lectiu.

Què és Cuidem Benimaclet i quina és la vostra postura davant el PAI?
És una plataforma que ha nascut per vetllar pel benestar del veïnat de Benimaclet, lluita per fer el barri que el veïnat vol. Per unes maneres noves i diferents de fer, al barri de Benimaclet. Naix amb una idea molt clara que és paralitzar el PAI. Que no hi haja cap edificabilitat nova al barri.

Però no només és una plataforma que parla de la no-edificabilitat, sinó que també és propositiva. És tracta un full de ruta en el qual hem d'arribar a un punt en què es generen dotacions per al barri, però que siguen les que el barri vol i de la manera que vullga.

La plataforma es fa pública a mitjans de setembre en un acte en la Junta Municipal del Districte, al qual van vindre més de 150 persones. Però és una plataforma que va nàixer a nivell organitzatiu abans de l’estiu i que és filla de campanyes que s’havien generat abans al barri, com per example MAI PAI!. La integra gent que gaudeix de Benimaclet, principalment, veïns i veïnes, i tota aquella persona a qui l’interessa el model de territori i de ciutat. No és assoles gent de Benimaclet, hi ha gent de tota València a qui l’interessa com crèixen les ciutats i participen d'alguna manera al barri.

Funciona per comissions. Com la d'Afectades, és a dir, gent que està patint un procés d'expulsió, per diferents motius, al voltant de la qüestió de l'habitatge, com la pujada de lloguers, l’oferta per a turistes o el racisme. Ecologia, s’encarrega d'analitzar com afectaria l’edificabilitat al barri. La Comissió Política fa textos i dóna contingut als discursos. Jurídica, és la que ha trobat la ferramenta clau, com és la desclassificació i és la que es va a encarregar de parlar amb els polítics. La Comissió d'Agitació és l’encarregada de traure la campanya al carrer, per a què se sàpiga al barri. En l'Ecomaclet (mercats de dissabtes) estan posant una paradeta de Cuidem. També està la Comissió de Mitjans de comunicació. I finalment, la Comissió de Nans, per a incloure als xiquets i xiquetes.

Quines són les accions que esteu desenvolupant per a cuidar Benimaclet?
L'estratègia principal va per dos vies. Una és aconseguir paralitzar el PAI Benimaclet mitjançant la desclassificació del sòl, per a què no es puga construir edificabilitat privada, però per a que sí que es puguen fer dotacions per a altres construccions. És una ferramenta viable, legal i que necessita de voluntat política. És una eina amb precedents en diverses sentències del Tribunal Suprem. La desclassificació és una proposta particular del barri perquè estem al costat de l’horta protegida i això fa que necessitem que durant esta transició es mantinga neta. I després perquè els anteriors propietaris no han patrimonitzat, és a dir, no tenen drets sobre la terra de ‘Beni’. Parlem de què es podria desclassificar.

Altra via per la qual estem anant és per la de proposar que a Benimaclet es faça un disseny de manera col·lectiva. De fer un disseny que ens faça particípes a totes, que siga realista, feminista, ecològic. Un disseny emmarcat en esta fulla de ruta d'impulsar la desclassificació per a poder paralitzar un PAI. Un PAI que és fill de un model obsolet. Demanem la paralització d'un pla obsolet i, per altra banda, estem treballant en una ferramenta propositiva: el disseny col·lectiu. Semblant a un procés participatiu, però més radical, entenent que hem d'anar a les arrels de la qüestió.

Portem més de mil registres d'entrada per deixar clar que Benimaclet i la societat de València vol altre model de ciutat

A mès, s'estan fent moltes accions. Principalment, de divulgació i formació, per a què tot el barri conega què és el PAI. Que la gent es forme en estos temes, ja que estem parlant de conceptes complicats. Formació per a què tot el món estiga empoderat i tinga la mateixa informació.

I, per altra banda, estem fent un procés important que és demostrar a l’Ajuntament que no som pocs els que ho demanem. Estem arreplegant uns registres d'entrada que farem arribar a l’Ajuntament. Portem més de mil, per tal de deixar clar que Benimaclet i la societat de València vol altre model de ciutat. Estem també participant en molts actes al barri per a donar a conèixer la plataforma. Podem dir que la divulgació està sent molt exitosa. En dos mesos ja s’ha arribat a mil registres.

Quina és la vostra opinió al voltant de la proposta de la Associació de Veïnes i Veïns de Benimaclet davant el PAI que va presentar a Metrovacesa?
La proposta de l'Associació de Veïnes, realment, és la de Benimaclet és Futur, un col·lectiu afí a l'Associació, però que assimila l'Associació. La proposta és una estratègia integral participativa que té més de 20 línies d'actuació, de les quals nosaltres podem afirmar que estem d'acord amb 18; però no estem d'acord quan parlem d'edificabilitat.

I no estem d’acord en l'edificabilitat perquè pensem que València no necessita cap edifici més per moltes raons. Per exemple, La ciutat de València perd nombre d'habitants cada any, per tant, construir més és una errada. Segons l’empresa municipal Actuaciones Urbanas Municipales (AUMSA), si es genera l'edificabilitat, el barri passaria a ser altament dens en habitatge. És a dir, Benimaclet té una densitat mitjana, però passaria a ser de densitat alta i insostenible si es fa el PAI.

Per altra banda, des de les institucions de l'Estat estan dient que, si es deixara de construir i continuarem amb el mateix ritme de compra que té la societat, tardariem 25 anys en comprar tots els habitatges que s'estan construint. És a dir, ara mateix podríem deixar de construir i encara tindriem oportunitat de comprar. A més, ecològicament és insostenible. Nosaltres necessitem estos terrenys d'antiga horta per a què l'aigua vaja per ahí quan plou, necessitem els terrenys perquè són terra fèrtil.

Si parlem només de reduir l'edificabilitat, no cabrà més gent a les dotacions que hi ha al barri

D’altra banda, nosaltres considerem que les dotacions ja estan massa carregades com per a assumir entre 1.000 i 5.000 persones més, si es construeixen els 500 habitatges. A més, creiem que no hauria d'haver cap edificabilitat més, perquè el PAI no obliga a fer dotacions. Les dotacions les fa l’Ajuntament, si l'agent urbanitzador els deixa terreny per a fer-les. En el PAI de Benimaclet, l’agent només té l’obligació de deixar terreny per a l’escola. Si parlem només de reduir l'edificabilitat, no cabrà més gent al centre de salut, a les escoles, a les dotacions que hi ha al barri.

I què passa, a mès? que les dotacions són les últimes coses que es fan en el PAI. És a dir, si es fan estes bogeries, totes les dotacions necessàries potser no les tindríem fins d'ací a deu o quinze anys. Al final, tindriem escoles o el que siga, però en tots estos anys el barri sería insostenible. S’haurien carregat el barri. Per totes estes raons pensem que el PAI no deuria de tirar cap avant, inclús si es baixa l'edificabilitat, perquè és inassumible i no és realista: un agent urbanitzador vol traure la màxima rendibilitat i no seria rendible baixar l'edificabilitat.

Relacionadas

Crisis económica
Jugar al ladrillazo. O la solución inmobiliaria a la crisis

Ante una economía en la que el turismo ha caído, y ante la necesidad de viviendas en alquiler barato, el sector inmobiliario está demandando que las administraciones levanten un nuevo ciclo especulativo para cabalgar esta oportunidad. La última pregunta queda en el tejado de los movimientos de vivienda: ¿cómo actuar ante esta lógica?

Filosofía
Urbanismo y participación ciudadana: haciéndole el juego al capital
Antes que el empoderamiento de la población más vulnerable, la concepción europea del urbanismo participativo promueve graves procesos de gentrificación.
1 Comentario
#27565 14:06 11/12/2018

Benimaclet no es Hong Kong.
Hace pocos días se dio a conocer el PAI Benimaclet propuesto por Metrovacesa. Lo que más me sorprendió mucho porque parecía una propuesta de otra época una propuesta que ya nacía obseleta. También me ha sorprendido la tibia respuesta de las fuerzas políticas e incluso la defensa de alguna de ellas también.
Para estos días que hablamos de cambio climático, movilidad eléctrica, sostenibilidad me parece que esta propuesta añade más saturación a la saturación que ya existe. 1345 viviendas podrían traducirse como mínimo 5.000 personas más en Benimaclet. En Benimaclet no existen esas necesidades de vivienda. Benimaclet no es Hong Kong.
Las zonas verdes que se plantean son el caramelo envenenado de la propuesta de Metrovacesa. Esperamos que los que decidan lo sepan ver. En Benimaclet se necesitan muchas cosas, pero no viviendas.
Está claro que para ser político no se necesita tener muchos fundamentos de economía. Cualquiera que entienda un poco de que va esto de la economía sabe que cuando desaparezcan los estímulos a la economía no habrá demanda para esas viviendas. Por favor, no construyan esa monstruosidad. Cuando volvamos a recaer de este mini boom que estamos viviendo, efecto rebote la anterior recesión veremos que todo este planteamiento de PAI era un error pero ya será demasiado tarde.
Tenemos la oportunidad de crear un Benimaclet verde que sea un ejemplo para las generaciones futuras. Hagamos un Benimaclet de futuro, no de pasado y sin PAI, por supuesto.
Ya no entro valorar que el barrio perderá su esencia, ni que es una aberración hacer esa transición hacia la huerta. Cualquiera que lo piense un poco verá que es un auténtico despropósito.
Muy bien Cuidem Benimaclet. Muy mal el partida socialista. La asociación de vecinos ha hecho su propuesta, no la de los vecinos de Benimaclet. El gran parque central favorece a unos vecinos claramente y perjudica a los que le meten edificios más altos delante. No quiero pensar mal.

Responder
0
0

Destacadas

Coronavirus
El documento que condicionó los traslados de enfermos al hospital
Una orden enviada a los ambulatorios en pleno pico de la pandemia incluye criterios para no derivar a hospitales a pacientes afectados por covid-19.
La semana política
Estado profundo
Semana marcada por el cese del jefe de comandancia de la Guardia Civil y la presión sobre Fernando Grande-Marlaska, un hombre al servicio del Estado. Escalada retórica y aumento de la violencia en el ambiente. El Gobierno aprueba el Ingreso Mínimo Vital pero a partir de junio vuelven a estar permitidos los desahucios.
Elecciones
Mertxe Aizpurua: “Cada vez es menos imposible ganar las elecciones vascas y el PNV es consciente de ello”

La diputada Mertxe Aizpurua, de EH Bildu, es una de las tres firmas que sellaron la pronta derogación laboral y saltarse el techo social del gasto municipal legislado por el ex ministro de Hacienda del PP, Cristóbal Montoro.

Tortura
Más allá de Pérez de los Cobos, la oscura sombra de la Guardia Civil

El caso de Pérez de los Cobos no es peculiar, ni una excepción en la Benemérita. En los 176 años del cuerpo, las prácticas de torturas, asesinatos y corruptelas han estado presentes.

Coronavirus
Las armas de Vietnam contra el “celoso” coronavirus

La propagación del virus en el país ha sido especialmente baja gracias a un firme sistema de zonas de cuarentena donde se traslada a cualquier persona que pudiera estar infectada.

Renta básica
No es un debate sencillo, pero el miedo y la contención no son el camino

Fueron muchas las llamadas que recibimos ayer de amigos y amigas preguntando si podrían acceder al ingreso mínimo vital. Lamentablemente, en la totalidad de ellas la respuesta fue la misma. No podéis acceder. Aunque lleves desde febrero sin curro, el año pasado tuviste un empleo de 900€ al mes y, por lo tanto, no podrás acceder.

Evasión fiscal
Francia rectifica su veto a las empresas con sedes en paraísos fiscales

Los contribuyentes, llamados una vez más a participar, tendrán que financiar las ayudas públicas a las empresas afectadas por la crisis de covid-19. Pero, ¿beneficiarán estas ayudas concedidas en forma de préstamos garantizados, aplazamiento de las cotizaciones o ERTE a las grandes empresas con filiales en paraísos fiscales y que no tributan en Francia? ¿A las que, a pesar de todo, siguen pagando dividendos a sus accionistas?

América Latina
Argentina: el milagro de la vida en las periferias urbanas

La autoorgonización y la ayuda mutua en las villas miserias argentinas florece sobre un importante tejido social de décadas de experiencia. Una nueva entrega de “Movimientos en la pandemia” por parte del periodista y analista Raúl Zibechi.

Últimas

Opinión
Voluntad de no mirar: justicia para Verónica

Verónica se suicidó hace un año por culpa del acoso que sufrió al circular por la empresa en la que curraba un vídeo sexual grabado hacía años. Lo difundió su expareja y lo compartieron sus “compañeros”.

Tribuna
Las multinacionales no sienten cariño, Mercedes tampoco

Desde EQUO Berdeak llevamos varios años reclamando la transición ecológica de la industria vasca del automóvil. Nos va mucho en ello: miles de empleos, el 60% de nuestras exportaciones, el 28% del PIB… Por eso resulta incomprensible que el Gobierno vasco siga mirando hacia otro lado.