Carlos Marcos Pita: “Cuidem Benimaclet lluitarà fins paralitzar el PAI”

Metrovacesa, possible agent urbanitzador del PAI Benimaclet va registrar el passat 4 de desembre a l'Ajuntament de València la seua proposta. En l'acte de presentació van deixar clar que res obliga a reduir l'edificabilitat i que l'ampliació destruirà els horts comunitaris del Centre Social Okupat Anarquista L'Horta. La plataforma veïnal Cuidem Benimaclet, de marcat caràcter feminista i ecologista, es va concentrar durant l'acte de presentació de Metrovacesa per exigir l'aturada del megaprojecte. Carlos Marcos Pita, portaveu de la plataforma va atendre El Salto País Valencià, per explicar-nos per què el rebuig al PAI.

Cuidem Benimaclet plataforma
Plataforma Cuidem Benimaclet protestant a les portes de la presentació del pla definitiu de Metrovacesa per al PAI de Benimaclet. Fotografía de Claudia Marconell.

publicado
2018-12-08 15:35:00

El fantasma urbanístic del Programa d'Actuació Integral (PAI) continua assetjant l'horta de Benimaclet. La proposta original de l'agent urbanitzador, que consistia en un mur de finques alineades a la Ronda Nord, sobre els pocs terrenys d'horta que queden a la zona, ha estat qüestionada àmpliament pel barri. Com a alternativa, l'Associació de Veïnes i Veïns (AVV) va realitzar un procés participatiu que va culminar en la proposta Benimaclet és Futur .

En la proposta de l’AVV es plantejava la construcció descendent de finques en els extrems, la construcció d'un gran parc central i el respecte als dos horts comunitaris. Mai va quedar reflectit en el document el requisit de reduir l'edificabilitat. No obstant això, l’AVV ha confirmat a El Salto que sempre han posat sobre la taula de negociació la reducció de l’edificabilitat.

Encara no ha acabat la lluita legal per fer-se agent urbanitzador. No obstant això, l’empresa Metrovacesa està fent feina per convéncer als petits propietaris i fer-se amb el PAI. A més, el darrer dimarts 4 de desembre, la promotora immobiliària va registrar en l’Ajuntament la seua proposta final, on explica que respecta la construcció del parc central i de l’hort urbà autogestionat per la gestora de l'AVV, però no mostra la seua disposició a reduir l'edificabilitat i, amb l'ampliació del carrer Diògenes López Mechó, destruirà els horts comunitaris del Centre Social Okupat Anarquista, un espai molt concorregut pels moviments socials valencians.

Els edificis podran ser de 30 altures, en lloc de 20 als extrems, i de 10 o 15 en la ronda. En tres anys pretenen començar obres i compten amb una inversió d’aproximadament 280 milions d’euros. Davant d'esta conjuntura, l’AVV s'ha manifestat en contra en una nota de premsa enviada a El Salto PV. Per altra banda, l'alcalde Joan Ribó s'ha alineat amb la AVV i ha demanat la revisió de l'edificabilitat.

En una altra tessitura, amb el lema Aturem el PAI, la plataforma Cuidem Benimaclet, nascuda per lluitar contra el megaprojecte, està realitzant diferents accions al barri. Consideren que el PAI no té cap justificació ecològica, social ni econòmica. Per a assolir este objectiu, entre d'altres tasques -com actes que passen per la conscienciació de la gent del barri dels perjudicis del PAI-, proposen l’eina de la desclassificació del sòl. Amb esta campanya busquen evitar la construcció de tota edificabilitat, alhora que busquen generar les dotacions socials que el mateix veïnat considere necessàries. Hem entrevistat a Carlos Marcos Pita, veí de Benimaclet i activista en la Comissió de Comunicació de Cuidem Benimaclet, qui ens ha explicat la proposta del col·lectiu.

Què és Cuidem Benimaclet i quina és la vostra postura davant el PAI?
És una plataforma que ha nascut per vetllar pel benestar del veïnat de Benimaclet, lluita per fer el barri que el veïnat vol. Per unes maneres noves i diferents de fer, al barri de Benimaclet. Naix amb una idea molt clara que és paralitzar el PAI. Que no hi haja cap edificabilitat nova al barri.

Però no només és una plataforma que parla de la no-edificabilitat, sinó que també és propositiva. És tracta un full de ruta en el qual hem d'arribar a un punt en què es generen dotacions per al barri, però que siguen les que el barri vol i de la manera que vullga.

La plataforma es fa pública a mitjans de setembre en un acte en la Junta Municipal del Districte, al qual van vindre més de 150 persones. Però és una plataforma que va nàixer a nivell organitzatiu abans de l’estiu i que és filla de campanyes que s’havien generat abans al barri, com per example MAI PAI!. La integra gent que gaudeix de Benimaclet, principalment, veïns i veïnes, i tota aquella persona a qui l’interessa el model de territori i de ciutat. No és assoles gent de Benimaclet, hi ha gent de tota València a qui l’interessa com crèixen les ciutats i participen d'alguna manera al barri.

Funciona per comissions. Com la d'Afectades, és a dir, gent que està patint un procés d'expulsió, per diferents motius, al voltant de la qüestió de l'habitatge, com la pujada de lloguers, l’oferta per a turistes o el racisme. Ecologia, s’encarrega d'analitzar com afectaria l’edificabilitat al barri. La Comissió Política fa textos i dóna contingut als discursos. Jurídica, és la que ha trobat la ferramenta clau, com és la desclassificació i és la que es va a encarregar de parlar amb els polítics. La Comissió d'Agitació és l’encarregada de traure la campanya al carrer, per a què se sàpiga al barri. En l'Ecomaclet (mercats de dissabtes) estan posant una paradeta de Cuidem. També està la Comissió de Mitjans de comunicació. I finalment, la Comissió de Nans, per a incloure als xiquets i xiquetes.

Quines són les accions que esteu desenvolupant per a cuidar Benimaclet?
L'estratègia principal va per dos vies. Una és aconseguir paralitzar el PAI Benimaclet mitjançant la desclassificació del sòl, per a què no es puga construir edificabilitat privada, però per a que sí que es puguen fer dotacions per a altres construccions. És una ferramenta viable, legal i que necessita de voluntat política. És una eina amb precedents en diverses sentències del Tribunal Suprem. La desclassificació és una proposta particular del barri perquè estem al costat de l’horta protegida i això fa que necessitem que durant esta transició es mantinga neta. I després perquè els anteriors propietaris no han patrimonitzat, és a dir, no tenen drets sobre la terra de ‘Beni’. Parlem de què es podria desclassificar.

Altra via per la qual estem anant és per la de proposar que a Benimaclet es faça un disseny de manera col·lectiva. De fer un disseny que ens faça particípes a totes, que siga realista, feminista, ecològic. Un disseny emmarcat en esta fulla de ruta d'impulsar la desclassificació per a poder paralitzar un PAI. Un PAI que és fill de un model obsolet. Demanem la paralització d'un pla obsolet i, per altra banda, estem treballant en una ferramenta propositiva: el disseny col·lectiu. Semblant a un procés participatiu, però més radical, entenent que hem d'anar a les arrels de la qüestió.

Portem més de mil registres d'entrada per deixar clar que Benimaclet i la societat de València vol altre model de ciutat

A mès, s'estan fent moltes accions. Principalment, de divulgació i formació, per a què tot el barri conega què és el PAI. Que la gent es forme en estos temes, ja que estem parlant de conceptes complicats. Formació per a què tot el món estiga empoderat i tinga la mateixa informació.

I, per altra banda, estem fent un procés important que és demostrar a l’Ajuntament que no som pocs els que ho demanem. Estem arreplegant uns registres d'entrada que farem arribar a l’Ajuntament. Portem més de mil, per tal de deixar clar que Benimaclet i la societat de València vol altre model de ciutat. Estem també participant en molts actes al barri per a donar a conèixer la plataforma. Podem dir que la divulgació està sent molt exitosa. En dos mesos ja s’ha arribat a mil registres.

Quina és la vostra opinió al voltant de la proposta de la Associació de Veïnes i Veïns de Benimaclet davant el PAI que va presentar a Metrovacesa?
La proposta de l'Associació de Veïnes, realment, és la de Benimaclet és Futur, un col·lectiu afí a l'Associació, però que assimila l'Associació. La proposta és una estratègia integral participativa que té més de 20 línies d'actuació, de les quals nosaltres podem afirmar que estem d'acord amb 18; però no estem d'acord quan parlem d'edificabilitat.

I no estem d’acord en l'edificabilitat perquè pensem que València no necessita cap edifici més per moltes raons. Per exemple, La ciutat de València perd nombre d'habitants cada any, per tant, construir més és una errada. Segons l’empresa municipal Actuaciones Urbanas Municipales (AUMSA), si es genera l'edificabilitat, el barri passaria a ser altament dens en habitatge. És a dir, Benimaclet té una densitat mitjana, però passaria a ser de densitat alta i insostenible si es fa el PAI.

Per altra banda, des de les institucions de l'Estat estan dient que, si es deixara de construir i continuarem amb el mateix ritme de compra que té la societat, tardariem 25 anys en comprar tots els habitatges que s'estan construint. És a dir, ara mateix podríem deixar de construir i encara tindriem oportunitat de comprar. A més, ecològicament és insostenible. Nosaltres necessitem estos terrenys d'antiga horta per a què l'aigua vaja per ahí quan plou, necessitem els terrenys perquè són terra fèrtil.

Si parlem només de reduir l'edificabilitat, no cabrà més gent a les dotacions que hi ha al barri

D’altra banda, nosaltres considerem que les dotacions ja estan massa carregades com per a assumir entre 1.000 i 5.000 persones més, si es construeixen els 500 habitatges. A més, creiem que no hauria d'haver cap edificabilitat més, perquè el PAI no obliga a fer dotacions. Les dotacions les fa l’Ajuntament, si l'agent urbanitzador els deixa terreny per a fer-les. En el PAI de Benimaclet, l’agent només té l’obligació de deixar terreny per a l’escola. Si parlem només de reduir l'edificabilitat, no cabrà més gent al centre de salut, a les escoles, a les dotacions que hi ha al barri.

I què passa, a mès? que les dotacions són les últimes coses que es fan en el PAI. És a dir, si es fan estes bogeries, totes les dotacions necessàries potser no les tindríem fins d'ací a deu o quinze anys. Al final, tindriem escoles o el que siga, però en tots estos anys el barri sería insostenible. S’haurien carregat el barri. Per totes estes raons pensem que el PAI no deuria de tirar cap avant, inclús si es baixa l'edificabilitat, perquè és inassumible i no és realista: un agent urbanitzador vol traure la màxima rendibilitat i no seria rendible baixar l'edificabilitat.

0 Comentarios

Destacadas

Crímenes del franquismo
El Caso Cipriano Martos: la verdad de un hombre bueno

Cipriano Martos habría cumplido hoy 76 años. Murió cuando no había llegado a los 30 en el Cuartel de Reus, donde estuvo retenido durante 21 días. La versión oficial dijo que él mismo ingirió el contenido de un cóctel Molotov. Es uno de los crímenes del franquismo sobre los que la Ley de Amnistía desplegó un velo de impunidad.

Deportes
Ángel Cappa: “El fútbol sigue perteneciendo a la clase obrera”

El entrenador argentino Ángel Cappa analiza el contexto político que rodea al partido más importante y extraño del fútbol argentino de clubes en las últimas décadas. Un River Plate-Boca Juniors que se juega esta tarde en Madrid.

Vox
Enfadados con todo: Vox y la masculinidad
18

¿Qué pasa con los hombres para que encuentren en la derecha radical un nicho de confianza? ¿Qué dice o hace la ultraderecha para conectar con un votante masculino?

Últimas

Arte
Arte contra la nueva autoridad democrática

Difícil de encasillar, la propuesta artística de Democracia combina la acción directa, el lenguaje publicitario y herramientas de variadas disciplinas para poner en solfa el poder y las relaciones de dominación.

Minería
Crónica de una ecologista en la junta de una multinacional minera
Una activista contra la megaminería se introduce en la junta de accionistas de Atalaya Mining y se ven obligados a escuchar sus reivindicaciones.