Memoria histórica
‘Stuka’, l'experiment nazi que va devastar quatre pobles del Maestrat

Els habitants de quatre localitats castellonenques van descobrir, 75 anys després, que el bombardeig que va destruir les seues llars en 1938 va ser una prova d'armament nazi, una història que el documental ‘Experiment Stuka’ rescata ara.

Ares del Maestrat Experimento Stuka
Imagen de Ares del Maestrat tras los bombardeos, recogida de los archivos militares de Friburgo.

publicado
2018-11-30 07:00:00

Esta història, sense que s'acabara de tancar fins a fa només uns anys, té, com quasi totes, un final. No obstant això, explica diversos començaments. És un relat de guerra, però també d'oblit, d’horror, de por, i de fins a on pot arribar el costat més fosc de l'ésser humà

Primer començament. Corria el 21 de maig de 1938. Les tropes nacionals acabaven d'aconseguir trencar el territori republicà en dos, aïllant Catalunya del centre i sud-est peninsulars. Aquell dia tres avions van llançar sobre Albocàsser, un xicotet poble sense valor estratègic ni guarnició militar que es trobava a escassos quilòmetres del front, tres bombes de 500 quilograms. Dos dies després, caurien altres nou. Sis persones moririen en estos bombardejos, que van devastar el poble.

No va ser l'únic. “Al maig de 1938, el meu poble, Benassal, i altres tres pobles veïns van ser bombardejats per tres avions que ningú havia vist abans”. Així ho relata Óscar Vives, físic i veí de la localitat, en Experimento Stuka , el documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés que s'estrena el pròxim desembre. Vives tindrà un paper protagonista en esta història molts anys després.

Ángel Beltrán, llavors xiquet, hui nonagenari, es dirigia entorn de les 7 del matí del 25 de maig d'eixe any al camp en el qual treballava. “En aquell camí em trobe, a uns 2 quilòmetres de Benassal, tres avions que venen”, recorda en la pel·lícula. Aquell xiquet que mai havia vist caure una bomba del cel va veure descendir tres aquell dia, “semblaven negres, com si foren un home vestit de negre, caent”.

nazi maestrazgo
Una de las fotos de los archivos alemanes, donde se ve a un soldado junto a la destrucción causada por una de las bombas del Maestrazgo.

En Benassal serien nou les bombes i 13 els morts, però la llista completa ascendeix a 36 bombes i més de 40 morts entre els quatre pobles: a més d'Albocàsser i Benassal, Ares del Maestrat i Vilar de Canes, tots situats en un radi de menys de 60 quilòmetres del front. Localitats on els avions i les bombes eren desconeguts. Obdulia Mir, amb deu anys aleshores, li diria a la seua germana mentre veia els avions sobre Llaures, “mira qué pajarraco!”, pensant que era un au de gran grandària. Rosa Saligó, de la mateixa edat, pensaria en els primers instants que eren fardells de blat el que tiraven. Però ni eren ocells ni era menjar el que cauria del cel.

La pova

Segon començament. L'any 2005 l'historiador britànic Antony Beevor publicava The Battle for Spain: The Spanish Civil War 1936-39 . Va ser ell qui va trobar i va publicar la dada clau d'este relat en els arxius militars de Friburg, on es troben els diaris personals de la Legió Còndor, el contingent militar aeri que Hitler va manar per a ajudar a les tropes de Franco en la guerra civil.

En concret, l'arxiu RL-35-34 registrava que efectius de la Legió Còndor, en la història que ens ocupa tres prototip de Junkers Dj. 87A ‘Stuka’, un bombarder de precisió de la Luftwaffe —les forces armades alemanyes— que seria àmpliament utilitzat en la II Guerra Mundial, havien bombardejat objectius concrets des de l'aeròdrom tarragoní de La Sénia, a escassos quilòmetres dels quatre pobles.

Pepe Andreu: "Ens interessa com el poble comença a tractar d'esbrinar què va passar amb els bombardejos, amb eixes morts, i comença a fer-se preguntes i a respondre's a ells mateixos"

“Des del punt de vista d'Hitler i de Göring, Espanya era l'oportunitat per a provar noves tècniques i noves armes”, relata *Beevor en la cinta. El britànic arreplega en els seus treballs altres experiments d'armes realitzats a Espanya, com els bombardejos ‘en alfombra’ de Guernica i Durango, una tècnica que s'utilitzaria àmpliament en la II Guerra Mundial per a destruir ciutats, o “un prototip de napalm” llançat sobre Oviedo. “Era un tema alemany, no tenia res a veure amb Franco”, apunta, remarcant que els bombardejos del Maestrat van ser “un dels experiments més sagnants en la història militar”.

Indagant en la memòria

Tercer començament. “Esta història s'inicia amb Óscar i el grup de recuperació de la memòria de Benassal” —relata aEl Salto Pepe Andreu, un dels codirectors de Experimento Stuka— “comencen a preguntar a la gent gran per a tenir un poquet de memòria col·lectiva i arriben a l'episodi dels bombardejos, on veuen que tots els testimoniatges parlen de només tres avions i de molt poques bombes amb les quals destrueixen tot el centre del poble, una cosa molt rara, i comencen a fer-se preguntes”.

nazi junkers 1
Dos pilotos alemanes sobre un Ju87.

“Cadascun dels tres avions va tirar una bomba en el centre de cada poble, matant a més de 40 persones. Mai vam entendre per què van triar quatre pobles insignificants”. Óscar Vives, interessat de sempre en la història de la seua zona, feia anys que estava fent-se estes preguntes, igual que els integrants del Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Benassal. “Destruïen sempre el centre del poble, precisament el centre i l'església, la zona on estan les cases de la gent més rica del poble, normalment gent de dretes. És un poc estrany que venint de tropes franquistes bombardejaren precisament el centre i l'església”, apunta Vives en el documental.

Era un patró. Encara que la història, o almenys part d'ella, ja la coneixia Beevor, Vives va viatjar a Alemanya per a consultar l'arxiu RL-35-34. Allí hi ha fotos dels bombardejos, tant de minuts després com sobre el terreny, amb integrants de la Legió Còndor retratats en els cràters. "El segon grup de fotos, que mostra la grandària de la destrucció causada, clarament assenyala que han sigut realitzats explícitament per a provar els efectes de les bombes", denúncia. "Els atacs van servir per al desenvolupament del Stuka, que s'utilitzarien contra Polònia en 1939", afig Beevor.

De fet, els prototips de 'Stuka' no estaven llavors preparats per a portar les bombes de 500 kg que van llançar sobre els quatre pobles castellonencs. Per este motiu es triaren objectius tan propers a la base alemanya en sòl tarragoní.

Contra l’oblit

Quart començament. "Cal fer-se preguntes. És el que esta pel·lícula pretén, que no hi haja eixos silencis i eixos oblits", assenyala Andreu, un dels responsables del documental. La història va arribar a les seues mans i va decidir, al costat del codirector Rafa Molés i la guionista Nuria Tirat, realitzar un documental sobre ella. "Ens interessa com el poble comença a tractar d'esbrinar què va passar amb els bombardejos, amb eixes morts, i comença a fer-se preguntes i a respondre's ells mateixos".

El passat dimecres 28 de novembre el cinema del Palau de la Premsa de Madrid es va omplir per a la preestrena del film, amb la participació d'importants figures relacionades amb la memòria històrica com l'advocada Cristina Almeida, la historiadora Stefanie Schüler-Springorum, el secretari de l'Associació de la Memòria Social i Democràtica d'Espanya (AMESDE), José Manuel Pérez Carrera, i la presidenta de l'Associació d'Art i Memòria, Amparo Climent.

Experimento Stuka making off
Una imagen del rodaje de 'Experimento Stuka'. Imagen: Suica Films

La pel·lícula ha patit fins i tot atacs dels mitjans d'ultradreta, titllant-ho de "mentida revisionista" i d'"elaborar una ficció com a real". Andreu no li dóna massa importància i veu "més que una polèmica a un periodista en concret, d'un mitjà de València, que té en el cap un documental que no és el nostre i una forma de treballar impròpia d'un periodista i que s'ha dedicat a enganyar a molta gent que no ha vist el documental per a explicar mesures, enganyar i manipular a moltes persones amb un tema tan sensible com la memòria històrica".

Tornant a 1938, "aleshores el que es deia era 'que havia arribat la guerra', que són 'coses de la guerra', que és el que es diu hui quan es troba una tíbia en un camp llaurat on hi havia un camp de concentració", exposa Andreu. "eixe silenci és del que intenten escapar en este poble".

A Benassal hi havia fins a fa uns mesos un monument que recordava a Alfred Simon, un militar alemany que va morir en intentar desactivar una bomba que la seua pròpia unitat de la Legió Condor havia llançat. El memorial, que ha estat ací 75 anys, ha sigut substituït recentment per un altre que recorda a totes les víctimes dels experiments d'eixa mateixa Legió Còndor a Benassal. Com diu Pilar Vidal, del Grup de Recuperació de la Memòria de Benassal, "eixa injustícia històrica ha pogut reparar-se".

Relacionadas

Opinión
Historia contra patrañas
7

El autor propone una reforma radical del currículum en la Enseñanza Secundaria para evitar la ignorancia y la regresión social.

Memoria histórica
Valdenoceda vive otro homenaje a los represaliados por el franquismo

Como cada año cerca de la fecha del 14 de abril, la Asociación de Familias de Represaliados de Valdenoceda (Burgos) entrega los restos exhumados e identificados a los familiares de presos que entre 1939 y 1942 murieron en la cárcel de la localidad. Ya son 67 los entregados.

1 Comentario
Santiago 20:44 30/11/2018

¿Por qué os haceis eco de un documental que manipula la historia como ya ha quedado demostrado por historiadores expertos nacionales e internacionales?...De esa manera no le haceis ningún bien a la Memoria Histórica..... https://valenciaplaza.com/el-experimento-stuka-pone-en-jaque-la-politica-sobre-memoria-historica-de-compromis?fbclid=IwAR1WknKYN2zZK1gcSbQuDOjyt_3AbWZ3OtT1wNogDUT2b5qDlKxcWiFZuPE

Responder
0
0

Destacadas

Elecciones generales del 28 de abril
Elecciones y violencia machista: qué dicen y qué hacen los principales partidos
Prisión permanente, cambios en la tipificación de los delitos contra la libertad sexual, una ley que garantice autonomía a las víctimas y feminismo liberal son algunas de las propuestas.
Cambio climático
No quiero más razones para emigrar

Una vez más, los movimientos sociales son los que presionan para poder decidir acerca de su propio futuro.

Últimas

Migración
“Servicios Sociales no debería quitar los hijos a migrantes pobres”
El activista panafricanista denuncia la práctica de Servicios Sociales de retirar a niños y niñas de familias vulnerables en lugar de ofrecer alternativas.
Ecofeminismo
Limpieza, de lo personal a lo político
¿Se puede ser ecofeminista y tener la casa como los chorros del oro? La autora de este artículo se cuestiona la necesidad de limpiar a fondo la casa y sobre todo recuerda que la mayoría de los productos de limpieza son tóxicos y altamente contaminantes.
Represión
Anulada la aplicación de la Ley Mordaza contra el periodista de Hala Bedi

Tras casi dos años de proceso, el juzgado invalida la sanción contra Mikel Saénz de Buruaga y condena al Gobierno vasco a pagar los costes judiciales. La sentencia es firme y no admite recursos ordinarios.

Sanidad pública
Trabajadores y usuarios de la sanidad se movilizan este jueves contra las listas de espera
Mañana tendrán lugar la cuarta jornada estatal contra las listas de espera. Una convocatoria para denunciar las consecuencias de esta problemática.