‘Stuka’, l'experiment nazi que va devastar quatre pobles del Maestrat

Esta història, sense que s'acabara de tancar fins a fa només uns anys, té, com quasi totes, un final. No obstant això, explica diversos començaments. És un relat de guerra, però també d'oblit, d’horror, de por, i de fins a on pot arribar el costat més fosc de l'ésser humà

Primer començament. Corria el 21 de maig de 1938. Les tropes nacionals acabaven d'aconseguir trencar el territori republicà en dos, aïllant Catalunya del centre i sud-est peninsulars. Aquell dia tres avions van llançar sobre Albocàsser, un xicotet poble sense valor estratègic ni guarnició militar que es trobava a escassos quilòmetres del front, tres bombes de 500 quilograms. Dos dies després, caurien altres nou. Sis persones moririen en estos bombardejos, que van devastar el poble.

No va ser l'únic. “Al maig de 1938, el meu poble, Benassal, i altres tres pobles veïns van ser bombardejats per tres avions que ningú havia vist abans”. Així ho relata Óscar Vives, físic i veí de la localitat, en Experimento Stuka , el documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés que s'estrena el pròxim desembre. Vives tindrà un paper protagonista en esta història molts anys després.

Ángel Beltrán, llavors xiquet, hui nonagenari, es dirigia entorn de les 7 del matí del 25 de maig d'eixe any al camp en el qual treballava. “En aquell camí em trobe, a uns 2 quilòmetres de Benassal, tres avions que venen”, recorda en la pel·lícula. Aquell xiquet que mai havia vist caure una bomba del cel va veure descendir tres aquell dia, “semblaven negres, com si foren un home vestit de negre, caent”.

En Benassal serien nou les bombes i 13 els morts, però la llista completa ascendeix a 36 bombes i més de 40 morts entre els quatre pobles: a més d'Albocàsser i Benassal, Ares del Maestrat i Vilar de Canes, tots situats en un radi de menys de 60 quilòmetres del front. Localitats on els avions i les bombes eren desconeguts. Obdulia Mir, amb deu anys aleshores, li diria a la seua germana mentre veia els avions sobre Llaures, “mira qué pajarraco!”, pensant que era un au de gran grandària. Rosa Saligó, de la mateixa edat, pensaria en els primers instants que eren fardells de blat el que tiraven. Però ni eren ocells ni era menjar el que cauria del cel.

La pova

Segon començament. L'any 2005 l'historiador britànic Antony Beevor publicava The Battle for Spain: The Spanish Civil War 1936-39 . Va ser ell qui va trobar i va publicar la dada clau d'este relat en els arxius militars de Friburg, on es troben els diaris personals de la Legió Còndor, el contingent militar aeri que Hitler va manar per a ajudar a les tropes de Franco en la guerra civil.

En concret, l'arxiu RL-35-34 registrava que efectius de la Legió Còndor, en la història que ens ocupa tres prototip de Junkers Dj. 87A ‘Stuka’, un bombarder de precisió de la Luftwaffe —les forces armades alemanyes— que seria àmpliament utilitzat en la II Guerra Mundial, havien bombardejat objectius concrets des de l'aeròdrom tarragoní de La Sénia, a escassos quilòmetres dels quatre pobles.

Pepe Andreu: "Ens interessa com el poble comença a tractar d'esbrinar què va passar amb els bombardejos, amb eixes morts, i comença a fer-se preguntes i a respondre's a ells mateixos"

“Des del punt de vista d'Hitler i de Göring, Espanya era l'oportunitat per a provar noves tècniques i noves armes”, relata *Beevor en la cinta. El britànic arreplega en els seus treballs altres experiments d'armes realitzats a Espanya, com els bombardejos ‘en alfombra’ de Guernica i Durango, una tècnica que s'utilitzaria àmpliament en la II Guerra Mundial per a destruir ciutats, o “un prototip de napalm” llançat sobre Oviedo. “Era un tema alemany, no tenia res a veure amb Franco”, apunta, remarcant que els bombardejos del Maestrat van ser “un dels experiments més sagnants en la història militar”.

Indagant en la memòria

Tercer començament. “Esta història s'inicia amb Óscar i el grup de recuperació de la memòria de Benassal” —relata aEl Salto Pepe Andreu, un dels codirectors de Experimento Stuka— “comencen a preguntar a la gent gran per a tenir un poquet de memòria col·lectiva i arriben a l'episodi dels bombardejos, on veuen que tots els testimoniatges parlen de només tres avions i de molt poques bombes amb les quals destrueixen tot el centre del poble, una cosa molt rara, i comencen a fer-se preguntes”.

“Cadascun dels tres avions va tirar una bomba en el centre de cada poble, matant a més de 40 persones. Mai vam entendre per què van triar quatre pobles insignificants”. Óscar Vives, interessat de sempre en la història de la seua zona, feia anys que estava fent-se estes preguntes, igual que els integrants del Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Benassal. “Destruïen sempre el centre del poble, precisament el centre i l'església, la zona on estan les cases de la gent més rica del poble, normalment gent de dretes. És un poc estrany que venint de tropes franquistes bombardejaren precisament el centre i l'església”, apunta Vives en el documental.

Era un patró. Encara que la història, o almenys part d'ella, ja la coneixia Beevor, Vives va viatjar a Alemanya per a consultar l'arxiu RL-35-34. Allí hi ha fotos dels bombardejos, tant de minuts després com sobre el terreny, amb integrants de la Legió Còndor retratats en els cràters. "El segon grup de fotos, que mostra la grandària de la destrucció causada, clarament assenyala que han sigut realitzats explícitament per a provar els efectes de les bombes", denúncia. "Els atacs van servir per al desenvolupament del Stuka, que s'utilitzarien contra Polònia en 1939", afig Beevor.

De fet, els prototips de 'Stuka' no estaven llavors preparats per a portar les bombes de 500 kg que van llançar sobre els quatre pobles castellonencs. Per este motiu es triaren objectius tan propers a la base alemanya en sòl tarragoní.

Contra l’oblit

Quart començament. "Cal fer-se preguntes. És el que esta pel·lícula pretén, que no hi haja eixos silencis i eixos oblits", assenyala Andreu, un dels responsables del documental. La història va arribar a les seues mans i va decidir, al costat del codirector Rafa Molés i la guionista Nuria Tirat, realitzar un documental sobre ella. "Ens interessa com el poble comença a tractar d'esbrinar què va passar amb els bombardejos, amb eixes morts, i comença a fer-se preguntes i a respondre's ells mateixos".

El passat dimecres 28 de novembre el cinema del Palau de la Premsa de Madrid es va omplir per a la preestrena del film, amb la participació d'importants figures relacionades amb la memòria històrica com l'advocada Cristina Almeida, la historiadora Stefanie Schüler-Springorum, el secretari de l'Associació de la Memòria Social i Democràtica d'Espanya (AMESDE), José Manuel Pérez Carrera, i la presidenta de l'Associació d'Art i Memòria, Amparo Climent.

La pel·lícula ha patit fins i tot atacs dels mitjans d'ultradreta, titllant-ho de "mentida revisionista" i d'"elaborar una ficció com a real". Andreu no li dóna massa importància i veu "més que una polèmica a un periodista en concret, d'un mitjà de València, que té en el cap un documental que no és el nostre i una forma de treballar impròpia d'un periodista i que s'ha dedicat a enganyar a molta gent que no ha vist el documental per a explicar mesures, enganyar i manipular a moltes persones amb un tema tan sensible com la memòria històrica".

Tornant a 1938, "aleshores el que es deia era 'que havia arribat la guerra', que són 'coses de la guerra', que és el que es diu hui quan es troba una tíbia en un camp llaurat on hi havia un camp de concentració", exposa Andreu. "eixe silenci és del que intenten escapar en este poble".

A Benassal hi havia fins a fa uns mesos un monument que recordava a Alfred Simon, un militar alemany que va morir en intentar desactivar una bomba que la seua pròpia unitat de la Legió Condor havia llançat. El memorial, que ha estat ací 75 anys, ha sigut substituït recentment per un altre que recorda a totes les víctimes dels experiments d'eixa mateixa Legió Còndor a Benassal. Com diu Pilar Vidal, del Grup de Recuperació de la Memòria de Benassal, "eixa injustícia històrica ha pogut reparar-se".