Memoria histórica
‘Stuka’, l'experiment nazi que va devastar quatre pobles del Maestrat

Els habitants de quatre localitats castellonenques van descobrir, 75 anys després, que el bombardeig que va destruir les seues llars en 1938 va ser una prova d'armament nazi, una història que el documental ‘Experiment Stuka’ rescata ara.

Ares del Maestrat Experimento Stuka
Imagen de Ares del Maestrat tras los bombardeos, recogida de los archivos militares de Friburgo.

Coordinador de Clima y Medio Ambiente en El Salto. @pablorcebo.bsky.social, pablo.rivas@elsaltodiario.com

30 nov 2018 07:00

Esta història, sense que s'acabara de tancar fins a fa només uns anys, té, com quasi totes, un final. No obstant això, explica diversos començaments. És un relat de guerra, però també d'oblit, d’horror, de por, i de fins a on pot arribar el costat més fosc de l'ésser humà

Primer començament. Corria el 21 de maig de 1938. Les tropes nacionals acabaven d'aconseguir trencar el territori republicà en dos, aïllant Catalunya del centre i sud-est peninsulars. Aquell dia tres avions van llançar sobre Albocàsser, un xicotet poble sense valor estratègic ni guarnició militar que es trobava a escassos quilòmetres del front, tres bombes de 500 quilograms. Dos dies després, caurien altres nou. Sis persones moririen en estos bombardejos, que van devastar el poble.

No va ser l'únic. “Al maig de 1938, el meu poble, Benassal, i altres tres pobles veïns van ser bombardejats per tres avions que ningú havia vist abans”. Així ho relata Óscar Vives, físic i veí de la localitat, en Experimento Stuka, el documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés que s'estrena el pròxim desembre. Vives tindrà un paper protagonista en esta història molts anys després.

Ángel Beltrán, llavors xiquet, hui nonagenari, es dirigia entorn de les 7 del matí del 25 de maig d'eixe any al camp en el qual treballava. “En aquell camí em trobe, a uns 2 quilòmetres de Benassal, tres avions que venen”, recorda en la pel·lícula. Aquell xiquet que mai havia vist caure una bomba del cel va veure descendir tres aquell dia, “semblaven negres, com si foren un home vestit de negre, caent”.

nazi maestrazgo
Una de las fotos de los archivos alemanes, donde se ve a un soldado junto a la destrucción causada por una de las bombas del Maestrazgo.

En Benassal serien nou les bombes i 13 els morts, però la llista completa ascendeix a 36 bombes i més de 40 morts entre els quatre pobles: a més d'Albocàsser i Benassal, Ares del Maestrat i Vilar de Canes, tots situats en un radi de menys de 60 quilòmetres del front. Localitats on els avions i les bombes eren desconeguts. Obdulia Mir, amb deu anys aleshores, li diria a la seua germana mentre veia els avions sobre Llaures, “mira qué pajarraco!”, pensant que era un au de gran grandària. Rosa Saligó, de la mateixa edat, pensaria en els primers instants que eren fardells de blat el que tiraven. Però ni eren ocells ni era menjar el que cauria del cel.

La pova

Segon començament. L'any 2005 l'historiador britànic Antony Beevor publicava The Battle for Spain: The Spanish Civil War 1936-39. Va ser ell qui va trobar i va publicar la dada clau d'este relat en els arxius militars de Friburg, on es troben els diaris personals de la Legió Còndor, el contingent militar aeri que Hitler va manar per a ajudar a les tropes de Franco en la guerra civil.

En concret, l'arxiu RL-35-34 registrava que efectius de la Legió Còndor, en la història que ens ocupa tres prototip de Junkers Dj. 87A ‘Stuka’, un bombarder de precisió de la Luftwaffe —les forces armades alemanyes— que seria àmpliament utilitzat en la II Guerra Mundial, havien bombardejat objectius concrets des de l'aeròdrom tarragoní de La Sénia, a escassos quilòmetres dels quatre pobles.

Pepe Andreu: "Ens interessa com el poble comença a tractar d'esbrinar què va passar amb els bombardejos, amb eixes morts, i comença a fer-se preguntes i a respondre's a ells mateixos"

“Des del punt de vista d'Hitler i de Göring, Espanya era l'oportunitat per a provar noves tècniques i noves armes”, relata *Beevor en la cinta. El britànic arreplega en els seus treballs altres experiments d'armes realitzats a Espanya, com els bombardejos ‘en alfombra’ de Guernica i Durango, una tècnica que s'utilitzaria àmpliament en la II Guerra Mundial per a destruir ciutats, o “un prototip de napalm” llançat sobre Oviedo. “Era un tema alemany, no tenia res a veure amb Franco”, apunta, remarcant que els bombardejos del Maestrat van ser “un dels experiments més sagnants en la història militar”.

Indagant en la memòria

Tercer començament. “Esta història s'inicia amb Óscar i el grup de recuperació de la memòria de Benassal” —relata aEl Salto Pepe Andreu, un dels codirectors de Experimento Stuka— “comencen a preguntar a la gent gran per a tenir un poquet de memòria col·lectiva i arriben a l'episodi dels bombardejos, on veuen que tots els testimoniatges parlen de només tres avions i de molt poques bombes amb les quals destrueixen tot el centre del poble, una cosa molt rara, i comencen a fer-se preguntes”.

nazi junkers 1
Dos pilotos alemanes sobre un Ju87.

“Cadascun dels tres avions va tirar una bomba en el centre de cada poble, matant a més de 40 persones. Mai vam entendre per què van triar quatre pobles insignificants”. Óscar Vives, interessat de sempre en la història de la seua zona, feia anys que estava fent-se estes preguntes, igual que els integrants del Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Benassal. “Destruïen sempre el centre del poble, precisament el centre i l'església, la zona on estan les cases de la gent més rica del poble, normalment gent de dretes. És un poc estrany que venint de tropes franquistes bombardejaren precisament el centre i l'església”, apunta Vives en el documental.

Era un patró. Encara que la història, o almenys part d'ella, ja la coneixia Beevor, Vives va viatjar a Alemanya per a consultar l'arxiu RL-35-34. Allí hi ha fotos dels bombardejos, tant de minuts després com sobre el terreny, amb integrants de la Legió Còndor retratats en els cràters. "El segon grup de fotos, que mostra la grandària de la destrucció causada, clarament assenyala que han sigut realitzats explícitament per a provar els efectes de les bombes", denúncia. "Els atacs van servir per al desenvolupament del Stuka, que s'utilitzarien contra Polònia en 1939", afig Beevor.

De fet, els prototips de 'Stuka' no estaven llavors preparats per a portar les bombes de 500 kg que van llançar sobre els quatre pobles castellonencs. Per este motiu es triaren objectius tan propers a la base alemanya en sòl tarragoní.

Contra l’oblit

Quart començament. "Cal fer-se preguntes. És el que esta pel·lícula pretén, que no hi haja eixos silencis i eixos oblits", assenyala Andreu, un dels responsables del documental. La història va arribar a les seues mans i va decidir, al costat del codirector Rafa Molés i la guionista Nuria Tirat, realitzar un documental sobre ella. "Ens interessa com el poble comença a tractar d'esbrinar què va passar amb els bombardejos, amb eixes morts, i comença a fer-se preguntes i a respondre's ells mateixos".

El passat dimecres 28 de novembre el cinema del Palau de la Premsa de Madrid es va omplir per a la preestrena del film, amb la participació d'importants figures relacionades amb la memòria històrica com l'advocada Cristina Almeida, la historiadora Stefanie Schüler-Springorum, el secretari de l'Associació de la Memòria Social i Democràtica d'Espanya (AMESDE), José Manuel Pérez Carrera, i la presidenta de l'Associació d'Art i Memòria, Amparo Climent.

Experimento Stuka making off
Una imagen del rodaje de 'Experimento Stuka'. Imagen: Suica Films

La pel·lícula ha patit fins i tot atacs dels mitjans d'ultradreta, titllant-ho de "mentida revisionista" i d'"elaborar una ficció com a real". Andreu no li dóna massa importància i veu "més que una polèmica a un periodista en concret, d'un mitjà de València, que té en el cap un documental que no és el nostre i una forma de treballar impròpia d'un periodista i que s'ha dedicat a enganyar a molta gent que no ha vist el documental per a explicar mesures, enganyar i manipular a moltes persones amb un tema tan sensible com la memòria històrica".

Tornant a 1938, "aleshores el que es deia era 'que havia arribat la guerra', que són 'coses de la guerra', que és el que es diu hui quan es troba una tíbia en un camp llaurat on hi havia un camp de concentració", exposa Andreu. "eixe silenci és del que intenten escapar en este poble".

A Benassal hi havia fins a fa uns mesos un monument que recordava a Alfred Simon, un militar alemany que va morir en intentar desactivar una bomba que la seua pròpia unitat de la Legió Condor havia llançat. El memorial, que ha estat ací 75 anys, ha sigut substituït recentment per un altre que recorda a totes les víctimes dels experiments d'eixa mateixa Legió Còndor a Benassal. Com diu Pilar Vidal, del Grup de Recuperació de la Memòria de Benassal, "eixa injustícia històrica ha pogut reparar-se".

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Memoria histórica
Andalucía Excavar la historia que no cesa, el trabajo invisible de las exhumaciones de fosas del franquismo
Bajo la tierra, donde el franquismo quiso borrar nombres y duelos, jóvenes arqueólogos y antropólogos desentierran no solo restos, sino la memoria viva de un país.
Memoria histórica
Memoria histórica Buenos y sabios: el paso por Extremadura de Odón y Sadí de Buen
Memoria de Odón de Buen —científico, librepensador y republicano— y de su hijo Sadí —asesinado por el fascismo— y de su lucha para la erradicación del paludismo.
Memoria histórica
No olvidamos El gran golpe
Entre la multitud de expropiaciones realizadas por los grupos libertarios en Francia, una destaca por encima de las demás. El robo a la corona belga.
Santiago
30/11/2018 19:44

¿Por qué os haceis eco de un documental que manipula la historia como ya ha quedado demostrado por historiadores expertos nacionales e internacionales?...De esa manera no le haceis ningún bien a la Memoria Histórica..... https://valenciaplaza.com/el-experimento-stuka-pone-en-jaque-la-politica-sobre-memoria-historica-de-compromis?fbclid=IwAR1WknKYN2zZK1gcSbQuDOjyt_3AbWZ3OtT1wNogDUT2b5qDlKxcWiFZuPE

0
0
Laboral
Laboral Jornadas de 50 horas semanales haciendo tareas de categoría superior: así se trabaja en hostelería
Es uno de los sectores con más sanciones e intervenciones de la Inspección de Trabajo, con más de 12000 trabajadores extranjeros aflorados en las intervenciones y que cuenta con el 21% de las sanciones emitidas por este organismo.
Genocidio
Genocidio Israel asesina a diez niños que esperaban suplementos nutricionales en un hospital
La Unión Europea sigue evitando la imposición de sanciones al régimen de Tel Aviv. Estados Unidos anuncia sanciones contra la relatora de la ONU que ha denunciado el lucro de las empresas colaboradoras de Israel.
Fronteras
Fronteras europeas Un año más, la Caravana Abriendo Fronteras denuncia las políticas antimigratorias de Europa
Desde Baiona y Girona saldrán los grupos que recorrerán puntos críticos de fronteras europeas como Irún, Calais, Dunkerque y Toulouse donde se encontrarán con otros colectivos para movilizar la solidaridad con las personas migrantes.
Migración
Migraciones Entre la incertidumbre y la esperanza
El aumento de las muertes en el último año está relacionado con las condiciones cada vez más peligrosas con que se encuentran las personas para llegar a Reino Unido.
Opinión
Opinión Del malismo al imbecilismo
Los patanes en traje con poder que infestan nuestro ecosistema como moscas plastas, son el reflejo de un régimen que busca la imbecilidad masiva.

Últimas

Salud laboral
Salud laboral Ser migrante y cosechar a más de 40 grados: el impacto del calor en un invernadero de Almería
La mitad de los trabajadores de la agricultura encuestados en Almería, Huelva y Lleida admitió haber experimentado al menos tres síntomas relacionados con enfermedades por calor durante las temporadas de verano.
Tribuna
Tribuna Discurso y poder del extractivismo o cómo se legitima el saqueo en nombre del “desarrollo”
Los discursos institucionales, mediáticos o corporativos configuran las formas en las que se perciben los megaproyectos. Estos se presentan como proyectos de nación o como una oportunidad para el desarrollo, el empleo y la transición verde.
Kenia
Kenia 31 muertos por violencia policial en Kenia en las últimas manifestaciones contra la nueva Ley de Finanzas
La sociedad civil keniana retoma las protestas tras tumbar un proyecto similar hace un año. El país se enfrenta a una crisis fiscal causada por el aumento de pagos de la deuda externa.
Falsos autónomos
Falsos autónomos El juez del caso Glovo carga contra el Estatuto de los Trabajadores y la libre competencia
El texto en el que el magistrado libra a la empresa de reparto de la demanda que le interpuso Just Eat es un ataque a las sentencias del Tribunal Supremo y a la Ley Rider, pero también a la seguridad jurídica que la derecha dice defender.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición Sánchez sale del Congreso escaldado pero vivo tras su comparecencia por el Caso Koldo
El Gobierno anuncia un nuevo Plan Estatal contra la corrupción. Sánchez recuerda en sede parlamentaria las corruptelas pasadas de las administraciones de Felipe González, José María Aznar y Mariano Rajoy.
Más noticias
Dependencia
Dependencia Denuncian “olvidos” y errores en los datos de Dependencia
Desde la asociación de directoras y gerentes de Servicios Sociales apuntan a que no se tratan de “listas de espera” si no de “listas de incumplimiento de la Ley”.
Granada
Personas sin hogar Denuncian en Fiscalía al Ayuntamiento de Granada por la falta de refugios climáticos para personas sin hogar
‘La Calle Mata’ denuncia al Ayuntamiento ante Fiscalía por las graves consecuencias para la vida de las personas sin hogar sin posibilidad de refugiarse de las temperaturas extremas del verano

Recomendadas

Genocidio
Genocidio La segunda consultora más importante del mundo es señalada por su papel en el despiece de Gaza
Boston Consulting Group está considerada una de las “big three” del sector. Ahora, una serie de informaciones señalan cómo ha estado detrás de la fundación antiUnrwa encargada de la distribución de ayuda y de los planes de expansión en la costa.
Unión Europea
Unión Europea La sociedad del miedo al declive
La angustia ante el futuro acompaña a las sociedades europeas desde hace tiempo y precede a la Unión Europea. Se manifiesta con mayor claridad en los períodos de declive económico y las turbulencias políticas y sociales que los acompañan.