El país que era llavor i ara intenta brollar

Diània no és un territori, és una gent caiguda en l'oblit. Però també és un esmorzar sota una carrasca al costat d'un matoll de timonet florit. És una conversa amb un pastor de cabres a prop del recingle del Cavall, una migdiada a la cala Llebeig fa vint anys, comprar verdura al mercat ambulant de Planes de la Baronia, batre ametlles amb la subtil remor de fons del Frainós.

La Vall de Gallinera, una de les zones més encisadores del territori diànic
La Vall de Gallinera, una de les zones més encisadores del territori diànic Javier Pérez Company

Geògraf i professor de secundària


publicado
2018-07-28 09:00:00

Diània es mou en un altre temps i atresora secrets que es desconeixen més enllà de les seues muntanyes i valls. Però cada vegada menys. Des que l'etnobotànic Joan Pellicer (Bellreguard, 1947) recuperara i difonguera les bondats dels sabers ancestrals que Diània amagava, moltes persones han volgut i continuen volent conservar-los.

La divinitat protagonista del mite que va donar nom al lloc era caçadora, forta, protectora d'animals i natura. I ací residix l'essència d'esta terra. La vila romana de Dénia va prendre el nom de la deessa, i amb ella, la proa de tot un vaixell que mira cap a la mediterrània. Les civilitzacions hi van transcórrer i hi van deixar a través dels rius, marjals, penyes i coves l'empremta de les seues cultures. O potser és a l'inrevés, i les roques i els arbres influencien els pobles que des de temps immemorials habiten ací.

"Uns altres es van obstinar a trencar amb límits ficticis el que avui dia es coneix per territori diànic
Mapa de les Comarques Centrals que administrativament abasta el territori de Diània
Mapa de les Comarques Centrals que administrativament abasta el territori de Diània, menys la Canal de Navarrés que pertany al territori Serrànic Wikimedia Commons

Allò que ara algunes persones denominen Comarques centrals, unes altres ho anomenaren Tugur tudmir o Iqlim al-Yabal, i unes altres encara es van obstinar a trencar amb límits ficticis el que hui dia es coneix per territori diànic (Oriol de Bolos, Olot, 1924). Més enllà del bosc, Joan Pellicer va saber-ne vore els arbres i, molt més enllà, ens va explicar una veritat que ens expectava latent. Un món rural que guarda de la mateixa manera poesia, suor i afany. Un espai que solament es pot conéixer caminant. Parlant amb qui l’habita. Diània no admet visitants de pas. Només qui veritablement la viu, la coneix.

Joan Pellicer, l'etnobotànic valencià per excel·lència, parla al vídeo de la flora de la Diània des de la Vall de Gallinera, al terme de Benirrama, durant la seua secció "Les nostres plantes" al programa "Medi Ambient" de Punt 2

I la població autòctona sap els problemes que patix. Plagues com la Xylella fastidiosa que amenaça amb arrasar cultius d'ametlers i oliveres. O el despoblament. L'envelliment. La manca de serveis i d'inversions. L’atur. I davant d’açò, qüestionables solucions per part d'agents externs que enfaden i tenen en contra la població oriünda. Tala indiscriminada dels arbres afectats per la plaga. Esdeveniments esporàdics per atraure un turisme desentés. Pegats.

Agricultura
Xylella: la última plaga del liberalismo llega a Alicante

Tras devastar los cultivos de olivos y almendros en Italia y sur de Francia, esta bacteria ha llegado a Illes Balears y a la Península Ibérica a través del País Valencià.

Han passat anys, han passat moltes coses, com recitava el cantant, i encara no ho comprenen. Les administracions no entenen la idiosincràsia del món rural i inclús castiguen a qui intenta repoblar qualsevol indret abandonat. Tal volta una condemna encara pitjor que una plaga.

Guadalajara
Condenados los repobladores de Fraguas a un año y nueve meses de cárcel y 16.380 euros de multa
El Juzgado número 1 de Guadalajara ha condenado a los actuales habitantes del pueblo por delitos contra la ordenación del territorio y por usurpación. Si no pagan los 16.380 euros de multa entrarán en prisión.

La natura ensenya

Només cal contemplar la natura diànica per comprendre l'essència de supervivència d'esta terra. Orquídies abelleres, roures, panicals... Les primeres, per exemple, ens ensenyen que hi ha éssers que es necessiten de manera recíproca per a subsistir. Es diu mutualisme i és un tipus d'interacció en què participen organismes d'espècies diferents i en la qual cada ésser obté un benefici propi. Les orquídies abelleres només poden ser pol·linitzades per un tipus d'insecte. Depenen d'ells per a la supervivència, i cap altre insecte en el món pot fer perdurar la vida d’eixes flors. Només hi ha un ésser en tot el planeta per salvar-les, i no obstant això, cada any, a la primavera, quan hom puja a la Mariola, les pot trobar per tot arreu.

Orquídia abellera
Orquídia abellera Javier Pérez Company

D'esta mateixa manera, Diània, la seua natura, necessita les persones per a sobreviure. Dels roures valencians o gal·lers hem comprés, mirant-ne les fulles grogues a la tardor, el concepte de marcescència. Viu i mort alhora. Els cau el fullatge però l'arbre no deixa de tindre fulles mai. Les fulles daurades es mantenen fins a la primavera, quan renaixen altres noves. Els gal·lers superen el cicle de la vida que a la resta ens atrapa sempre. Mai tanquen el cercle. Sobreviuen a la mort sense deixar de morir. I com els panicals després de l'eixutor de l'estiu, Diània tornarà a florir. És el que ens va mostrar Pellicer, i ja hi ha algun senyal.

Quercus marcescent
Quercus marcescent Javier Pérez Company

La reivindicació del territori

Actualment hi ha un ressorgiment i el nom de Diània s'escolta més que mai. Projectes audiovisuals (Diània TV), musicals (Festival Diània), publicacions (Diània, terra nostra de Just I. Sellés), etc. Però també iniciatives com el sistema sostenible de recollida de fem d’Orba, el de recuperació d'una llana valenciana, el projecte Esquellana a la valleta d'Agres, el mercat de la Foradà a Gallinera, fires d'intercanvi de llavors a Turballos, producció agroecològica d'oli d'oliva de la varietat Blanqueta a Beniarrés per al projecte Diània, etc.

"Qualsevol solució que demanda aquesta terra està íntimament relacionada amb la interacció de la natura amb les persones, la cooperació i l'autogestió

Tots aquestos projectes sostenibles, i més senyora i més , no deixen d'harmonitzar els habitants amb l’entorn. Qualsevol solució que demana esta terra està íntimament relacionada amb la interacció de la natura amb les persones, la cooperació i l'autogestió.

La Diània que ens habita

Diània encara no ha mort. És un territori amb una biodiversitat extraordinària, superior en qualitat i nombre a països nòrdics o centreeuropeus. La reivindicació d'un paisatge sense igual ha de recuperar l'essència de la dea, protectora de la natura, així doncs és qui es dedica a l’agricultura, al pasturatge o altres anònimes pobladores i pobladors, qui pot mantindre la flama i lluitar contra l’envelliment progressiu, contra la mort dels records i tradicions que a poc a poc, malgrat l'esforç, cauen en l'oblit. D'açò res no té sentit si no hi ha gent que habite i treballe eixes terres. Res no té sentit si no es promou la repoblació i el desenvolupament d'escoles, comerços, centres de salut i d’altres mesures d'actuació que ja ha arreplegat per exemple la FVMP al web sumatpernorestar.com. També junt amb projectes d'educació ambiental i protecció de fauna i vegetació.

Diània continua reclamant el seu dret a construir una llar on s’hi puga romandre, pertànyer. Viure.

"I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània
Joan Pellicer (1947-2007)

Relacionadas

Memoria histórica
Lety, un campo de concentración en República Checa para entender nuestra época

El olvidado campo de Lety en lo que fue el protectorado de Bohemia y Moravia (hoy República Checa) fue el escenario del exterminio de más del 90% de la población gitana de lo que posteriormente fue Checoslovaquia.

Contigo empezó todo
Sublevación de Jaca: la primavera republicana empezó en diciembre

A las ocho de la mañana de un día de diciembre, tres horas después del comienzo de la sublevación, Jaca ya es la primera localidad española donde ondea la tricolor.

Historia
Vicent Galiana: "La diversitat ha estat el fet constitutiu dels Tupamaros"

Vicent Galiana i Cano (Callosa d’en Sarrià, 1992), historiador per la Universitat de València,  ha publicat Tupamaros: Del Fusell al Parlament (1966-2016) amb la editorial Tigre de Paper. Un llibre que ofereix, en una perspectiva, una història d’un moviment polític molt particular en la seua evolució: des d’una grup armat clandestí, passant per la presó i l’exili, a un partit polític integrat en el joc electoral que llançarà un dels seus principals referents, Jose Mujica, a la presidència del País.

1 Comentario
#21125 11:23 28/7/2018

Visca la Diània cooperativista!

Responder
6
0

Destacadas

Fiscalidad
Las tasas Tobin y Google, insuficientes e infladas

El Consejo de Ministros aprueba hoy el anteproyecto de ley del impuesto a las transacciones financieras y el impuesto a las grandes empresas de servicios digitales, pero las cifras y su alcance no convencen a organizaciones sociales ni a los técnicos de Hacienda.

Unión Europea
El ascenso de la ultraderecha y la nueva Europa

Los partidos de extrema derecha han cambiado paulatinamente de discurso. Ya no abogan abiertamente por la salida de la Unión Europea sino que han recuperado la vieja idea fascista de “reconquistar” el continente.

Sanidad
Atención Primaria en Madrid: “Hemos estado viendo hasta 70 pacientes al día”

La comunidad de Madrid estrena un plan piloto que reduce el horario de consultas hasta las 18:30 horas, mientras los profesionales piden medidas estructurales y un incremento en la inversión en medicina familiar que acabe con las consultas abarrotadas.

Vivienda
Victoria contra los gigantes inmobiliarios en Berlín

Tras semanas de movilización por parte de los vecinos del barrio, el Senado de la Región de Berlín decidió iniciar un procedimiento para comprar estas viviendas y no permitir que un fondo buitre las acapare.

Últimas

Comunidad de Madrid
Iglesias anuncia que Podemos disputará las autonómicas a la marca de Errejón

El secretario general de Podemos envía una carta en la que muestra su tristeza por el anuncio de Errejón y Carmena y anuncia que saldrán “a ganar” las elecciones autonómicas.

Tren
Milana Bonita propone una ITV social para los trenes extremeños

La plataforma presenta una propuesta de Ley en la Asamblea de Extremadura para que los extremeños puedan decidir sobre su propio tren.

Medio ambiente
Luz verde al embalse de Barrón en contra del criterio ecologista

El Ministerio de Transición Ecológica emite una declaración de impacto ambiental favorable al proyecto, un plan cuya utilidad vecinos y ecologistas ponen en entredicho y que afectaría a una zona de gran valor ecológico.

Arte
El arte es un mecanismo de cambio
1
Enfrentarnos a una situación injusta desde la cultura puede (y debe) ser necesario para construir poder popular en el hoy.