Feminismos
Més de 80 feministes de València s’autoinculpen per les multes del 8M

Les feministes han acudit a la Delegació de Govern per a presentar la seua autoinculpació com a piqueteres. L’acció s’ha organitzat per a fer palés que fins al moment i després de quasi deu mesos no s’han retirat les multes a companyes que participaren en la vaga feminista del 8M. Les dotze multes interposades durant la vaga feminista per participar en piquets informatius ascendeixen a més de 6.000 euros.

Accion multas huelga feminista valencia delegacion
Les activistes feministes han realitzat una acció de protesta en la delegació del govern de València El Salto País Valencià

publicado
2018-12-19 07:30

Les feministes de València insisteixen: “seguirem en les nostres accions perquè no anem a pagar unes multes il·legals”, és el que senyala Eva, una de les portaveus. El dimarts 18 de desembre van fer una acció per tal de visibilitzar l’absència de resposta de part del delegat del Govern Juan Carlos Fulgencio. Sota la consigna:“Jo també vaig ser piquetera 8M. Si ens toquen a una, responem totes”, s’han presentat a la porta de la delegació del govern per entregar més de 80 formularis on s'assumeixen col·lectivament les responsabilitats de les dotze multes. “Ens han explicat el procediment judicial i continuem esperant una resposta perquè no s'ha complit la paraula de Fulgencio, qui es va comprometre a revisar-les”, precisa Eva.


A la fi d'abril, com a conseqüència de les accions del 8M en el barri de Benimaclet, van començar a arribar notificacions de multes administratives que sumen més de 6.000 euros, emparades en la Llei Mordassa, una llei antidemocràtica que vulnera drets fonamentals com la llibertat d'expressió i acció política. “Aquests fets concrets que es denuncien en les notificacions no són certs i s'enquadren dins de la repressió política al moviment”, asseguren.

Activistas contra multas 8 m Valencia
Les activistes feministes han realitzat una acció de protesta en la delegació del govern de València El Salto País Valencià
"El 8M va demostrar ser un moviment de desobedients però pacífiques, no violentes, i és precisament el moviment feminista qui posa les mortes, no som nosaltres les violentes

“Per ocupar els carrers en una vaga legal, multa de 601 euros; per demanar a un policia que em parle en la meua llengua, multa de 601 euros; per informar en piquets informatius en una vaga legalment convocada, 601 euros; i per queixar-nos de la violència policial aplicada als nostres cossos, multa de 601 euros”, són alguns dels exemples de les multes que han arribat. “L’objectiu de la repressió és mantindre’ns callades, aïllades, i criminalitzar-nos. Davant d’això, des del moviment feminista de València seguirem amb la dinàmica d’unitat d’acció de la jornada de lluita del 8-M”, han apuntat.


No obstant això, aquest matí no han pogut parlar amb el delegat del Govern, ja que no es trobava present i han sigut rebudes per la seua secretària. “Ens diuen que tenen les multes a la taula i s’han quedat una de les autoinculpacions”, explica Teresa Meana. Portaran la resta al registre i continuaran en les accions si la via administrativa no dòna respostes: “hem tornat i tornarem a venir, no anem a acceptar que es criminalitze a tot el moviment”. Des de l’Assemblea Feminista entenen que la repressió correspon a tot el moviment feminista i com recorda Teresa “el 8M va demostrar ser un moviment de desobedients però pacífiques, no violentes, i és precisament el moviment feminista qui posa les mortes, no som nosaltres les violentes”.

Feminismos
Les feministes protesten al Rectorat de la Universitat de València
Denuncien una campanya desmesurada de multes injustes per acoquinar-les i castigar les protestes antipatriarcals. Concretament, les activistes valencianes han rebut, de moment, 12 multes administratives que sumen més de 6.000 euros.

L'acte d'aquest dimarts 18 de desembre forma part de les accions convocades per l'Assemblea per a visibilitzar la repressió al moviment. El mes de juny, el moviment feminista ja va fer una acció, ocupant el Rectorat de la Universitat de València per a demanar explicacions a la rectora, Mavi Mestre, ja que part de les multes es van interposar quan les manifestants intentaven accedir a l'edifici per a realitzar una assemblea. La resposta de la policia va ser intervindre violentament, van tancar les portes, van impedir passar a les manifestants i les van espentar escales avall provocant situacions de perill i de tensió entre les activistes.

Relacionadas

Feminismos
No es feminismo, se llama obsesión
¿Por qué este debate? ¿Cuál es su origen y de dónde procede? Y ¿por qué ahora? En otras palabras, el framing, la (uni)direccionalidad de éste y su agenda.
Feminismos
Veinte universidades convocan actividades de debate sobre el trabajo sexual

Tras la cancelación de unas jornadas sobre Trabajo Sexual en la universidad de A Coruña el pasado septiembre, personal académico de una veintena de universidades se ha coordinado para programar a lo largo del curso diversos debates en sus respectivos centros.

0 Comentarios

Destacadas

Memoria histórica
Cuenta atrás para la salida de Franco del monumento fascista que él ideó

A las 10.30 horas del 24 de octubre deben comenzar los trabajos para el traslado de los restos del dictador Francisco Franco a un cementerio público.

Memoria histórica
De espacios de represión a lugares de memoria

De Austchwitz al Museo de la Libertad de Lisboa: cinco ejemplos para una resignificación democrática del Valle de los Caídos.

Catalunya
La sentencia, un terremoto político en Catalunya

En medio de las balas de goma, de foam, y las porras, Catalunya se encuentra con una clase política sin líderes claros, en la que los dos partidos hegemónicos (Esquerra Republicana de Catalunya y Junts per Catalunya) se apuñalan entre ellos y en la que las entidades sociales (Òmnium Cultural y Assemblea Nacional de Catalunya) se han quedado sin el carisma de Jordi Cuixart y Jordi Sànchez.

Memoria histórica
Martín Arnal: “Yo habría matado a Franco, aunque nunca maté ni a una mosca”

Tras vivir casi 40 años exiliado en Francia, Martín Arnal Mur volvió a España al morir Franco. Y se decepcionó. En su larga biografía hay espacio para la derrota, el dolor, las ilusiones perdidas y la esperanza. La llama del anarcosindicalismo, la experiencia de la colectividad agraria en su pueblo en 1936 y el paso por los campos de concentración franceses forjaron una vida que es todo un monumento a la dignidad y a la memoria.

Chile
El fantasma de la dictadura recorre Chile

Regresan los fantasmas del pasado en un país con una paradigmática dictadura militar, en la que las violaciones a los derechos humanos y la instalación neoliberal son cuestiones imposibles de olvidar.

Catalunya
La caza del octubre rojo (2017-2019)

Resulta llamativa la insistencia con la que se interroga al movimiento de masas en Catalunya respecto a sus intereses de clase y los peligros chovinistas en que podría incurrir o incurre.

Últimas

Opinión
Los anarquistas: el enemigo

Lo podemos leer en todos los medios de comunicación mainstream: los anarquistas han hecho todas las maldades sucedidas en el último mes en toda España. 

Insólita Península
Tiempo y tragedia en Granada

Nadie tiene dudas de que el cadáver de Federico García Lorca se encuentra en una zona abarrancada entre las localidades de Alfacar y Víznar, a pocos kilómetros al norte de la capital granadina. Allí fue asesinado.

Historia
Barcelona disturbios S.A.

El conflicto urbano es una seña de identidad de Barcelona. Los acontecimientos de esta semana muestran que, más allá de la sentencia del Supremo, hay motivaciones profundas por parte de sujetos políticos nuevos sin expectativas ni futuro.