Educación
Estudiants de la UPV exigixen “un salari just” per a les pràctiques en empresa

Cap al final de l’etapa universitària, els i les alumnes tenen l’oportunitat d’acostar-se al mercat laboral posant en pràctica el que han aprés i formant part de la plantilla d’empreses externes, amb el suport de la universitat. No obstant, els estudiants critiquen que estan sotmesos a condicions laborals indignes que no s’adeqüen a la seua formació ni a la seua aportació a l’empresa.

El sindicat d’estudiants FEU (Front Estudiantil Unificat) ha impulsat la Plataforma per un salari just, amb el suport de CCOO i STEPV, per tal d’exigir, mitjançant la campanya "Precari en pràctiques", un augment en la remuneració mínima que imposa la Universitat Politècnica de València (UPV) a les empreses que contracten estudiants. En concret, es tracta d’una competència del Vicerectorat d'Ocupació i Emprenedoria.

En l’actualitat, la majoria de companyies que establixen un conveni amb la universitat paguen el sou mínim, que és de 3,75€/hora. Però, a més, s’ha de tenir en compte que les pràctiques estan considerades en molts casos com una assignatura més del grau i, per tant, s’ha d’abonar el preu dels crèdits a què equivaldrien. Segons assegura Alex Martínez, responsable de la campanya “Precari en pràctiques” i de la delegació del FEU a la UPV, la quantitat acaba reduint-se a aproximadament 2,5€/hora, per això, des de la plataforma reivindiquen “que no s’hagen de pagar crèdits per les pràctiques”. A més, els alumnes han de fer-se càrrec d’un pagament a la Seguretat Social específic per a les pràctiques en empresa.

El sindicat d’estudiants ha buscat el suport de la Delegació d’Alumnes, òrgan representatiu dels estudiants, però, tal com afirma Martínez, “no coincidixen amb les línies d’actuació perquè tenen una dependència major amb la universitat” i la Delegació es limita a signar els comunicats reivindicatius dirigits al Vicerectorat.

“Ens vam reunir amb el Vicerectorat i ens van dir que les pràctiques no són un treball i que no atendran la nostra demanda”, afig Martínez. Aleshores, decidiren organitzar-se en assemblees per aconseguir més suport estudiantil, ja que es tracta d’una campanya “ambiciosa”. L’objectiu de la plataforma és aconseguir una millora abans que es revise la normativa de pràctiques en octubre de 2020.

Treball sense formació

“Vaig estar un mes fent pràctiques i el salari em donava per pagar la gasolina d’anar i tornar al treball cada dia, més les despeses de pagar els crèdits; no arribes a guanyar res”, critica Sara, exestudiant d’enginyeria química. A més, aquesta situació suposa una dificultat afegida per als alumnes que treballen per poder pagar-se els estudis, ja que han de compaginar-ho amb les pràctiques en empresa per poder cursar-les.

La plataforma també denuncia que, de vegades, la funció que realitzen els alumnes en les pràctiques en empresa no els aporta formació. "Si tens sort, acabes assignat a un lloc formatiu, però en el meu cas no va ser així", critica Alex Martínez. Aquest també va ser el cas d’una estudiant d’enginyeria, qui es va passar part de les pràctiques "grapant fulls" i "repartint als empleats pots per fer anàlisi d’orina".

Becarios, el cuento de la lechera

Ter García

2

Educación

Becarios, el cuento de la lechera

Ter García

2

400.000 estudiantes se lanzan cada año a hacer prácticas no laborales, pero solo una quinta parte recibe algo de dinero por su trabajo. El becariado es, junto a los falsos autónomos y la mano de obra sin papeles, una ‘zona gris’ del derecho del trabajo. La obligación de alta en la Seguridad Social para todas las prácticas prometida por el Gobierno de Sánchez podría arrojar algo de luz, pero aún está por ver cómo se pondrá en práctica.

El responsable de la campanya assenyala que les empreses creen llocs de treball específicament per ser ocupats per mà d’obra barata (estudiants en pràctiques), fent el mateix treball que la resta de la plantilla. "A més, les empreses que més facturen són les que pitjor paguen als estudiants en pràctiques. Per exemple, la UPV manté un conveni especial amb Ford per tal que puga pagar un sou inferior a 3,75€/hora", denuncia Martínez.

A diferència de la UPV, la Universitat de València (UV) no obliga a les empreses a pagar un sou mínim als alumnes que s’incorporen a les pràctiques, fet que comporta una major precarització. Preguntat per la possibilitat d’encetar una iniciativa semblant a la UV, Alex Martínez considera que no és viable, de moment, ja que "és més fàcil millorar un sostre de mínims" que aconseguir que se n’instaure un. "Si tenim èxit en la UPV, intentarem impulsar-ho a la UV també", conclou el responsable de la campanya.