Economía social y solidaria
El Mercat Social del País Valencià comença a caminar

Este cap de setmana s'ha celebrat la III Trobada cap al Mercat Social del País València en Almedíjar, l'Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte. 

Mercat Social PV
III Trobada cap al Mercat Social celebrada en l'alberg La Surera d'Almedíjar. El Salto País Valencià

Ja els hem vist funcionar en altres territoris de l’Estat espanyol. Catalunya, Balears, Aragó, Madrid, Euskadi o Andalusia, entre d’altres, han articulat els seus mercats socials durant els últims anys. Ara ha arribat el torn del País Valencià. Després de tres anys de treball, la III Trobada cap al Mercat Social del País Valencià celebrada en Almedíjar, en l’Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte.

L’objectiu és articular una xarxa de productores i consumidores que aposten per una economia sostenible que incorpore criteris ètics, democràtics i solidaris. Segons Patricia Dopazo, de la plataforma Sobirania Alimentària, l’economia social i solidària ja existia, però estava molt dispersa i no sempre s’identificava com a tal. La creació del Mercat Social pretén “identificar, articular i enfortir estes iniciatives”.

Salva Pérez, de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS), assenyala que la constitució del Mercat Social sempre ha estat “el primer objectiu” de l’associació. “Era necessari construir el Mercat per tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica”, assegura.

La trobada d’este cap de setmana, coordinada per REAS i el Centre d’Estudis Socials i d’Agricultura Internacional (CERAI), ha acollit en l’alberg La Surera a prop de quaranta representants d’empreses, entitats i projectes de l’economia social i solidària de tot arreu de les comarques valencianes. “La trobada serveix també per a desvirtualitzar-nos i conéixer-nos les cares. Eixim molt contentes i motivades”, indica Teresa Sempere, activista i dissenyadora gràfica de Komun.org.

“Era necessari construir el Mercat per a tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica"
Pilar Puga, ha sigut una de les persones que s’ha acostat per primera vegada a la trobada cap al Mercat Social. Tot i que s’ha especialitzat en el món de la sanitat, també ha impulsat el seu propi d’agroecologia en Aldaia, en l’Horta Oest de València. “Tenia gust per menjar el meu propi producte, així que em vaig formar i vaig fer-me un hort. Començarem com a autoconsum, però ara fem intercanvis i participem del Mercat Social”, explica Pilar.

“El Mercat Social ens dóna opció a altres materials i serveis que no tenim en l’agricultura. Per exemple roba, complements, fotografia, artesania o altres productes d’alimentació”, continua Pilar explicant les connexions que han establert amb altres projectes. La seua parella, Gerard Navarro, considera que “no seria fàcil participar de l’economia habitual. No hi ha espai per a un xicotet hort”. Tots dos coincideixen en els beneficis “d’estar en contacte amb persones que tenen un sentit social com tu i pensen que caben alternatives solidàries”.

Pedro Aparicio, de la cooperativa de treballs verticals Altur, assenyala que el “sentiment de pertinença a un moviment transformador a través de ferramentes consensuades pot ser clau perquè broten amb més força relacions de cooperació i es genere un desenvolupament més profund de l’economia social”. Per la seua banda, Teresa Sempere també creu que impulsar el Mercat Social els permetrà “arribar a iniciatives que encara no estan dins però ja treballen en una producció ètica i amb valors”.

Recollir experiències

Un dels objectius de la trobada d’Almedíjar era vertebrar les iniciatives de l’economia solidària a tot arreu del territori valencià, però a la convocatòria també han acudit participants dels mercats socials d’altres autonomies per a compartir les seues experiències. En concret, hi han participat veus de Catalunya, Andalusia i Aragó, que compten amb nivells de desenvolupament i consolidació diferents.

En el cas del Mercat Social d’Aragó, Victoria Tomás, explica que a poc a poc el projecte avança cap a l’autosostenibilitat. D’ací un parell de setmanes encetaran, junt amb Madrid, la seua pròpia moneda social anomenada Etics i que servirà com a element d’intercanvi dels béns i serveis adscrits al Mercat Social. “Volem compartir l’experiència d’un projecte amb més de 10 anys, veure com ha funcionat. No vol dir que al País Valencià siga igual, però estes experiències poden il·lustrar”, assegura.

Mercat Social PV 2
Reunió de treball per a estructurar el Mercat Social. El Salto País Valencià


“Esta articulació és la manera de potenciar l’economia social i que es convertisca en una cosa molt més gran. No va ràpid, perquè les nostres ferramentes no són les de les grans corporacions multinacionals. Però anem creant altre tipus de relacions molt més interessants. El treball en xarxa, la creació de vincles… I ficar a les persones en el centre”, insisteix Victoria.

Teresa considera que “el fet que vinguen companys de fora és molt positiu per a compartir experiències. N’és un afegit perquè veus a altra gent, identifiques reptes, problemes…”. Per la seua banda, Pedro assenyala que la confluència amb el Mercat Social de Catalunya “és molt satisfactòria, hi ha una forta connexió a l’hora de coincidir en les maneres”. De Catalunya, per exemple, s’ha acordat importar la ferramenta PamAPam, un sistema de mapatge de les entitats que respecten l’economia social a tot el territori.

Cap a una economia diferent

No és casualitat que la trobada cap al Mercat Social tinga lloc en un municipi de l'Alt Palància. Raúl Beltrán assenyala com, des de la “Xarxa de xarxes”, apliquen a les seues activitats internes criteris afins als principis i valors de l'economia solidària: “Ens intentem moure pel territori amb l’objectiu de facilitar l'accés des de les diferents comarques. També hi ha la voluntat d'eixir dels entorns urbans, tractant de contribuir a tirar arrels en espais rurals”, afirma. En este sentit, comenta que en la trobada del darrer cap de setmana escolliren un alberg, La Surera, “gestionat per una cooperativa molt implicada en el treball per nous paradigmes socials, econòmics i culturals en el medi rural”.

"És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal"
La trobada d’Almedíjar arriba després d’un primer contacte en Alfondeguilla en 2016 i un segon en Banyeres de Mariola en 2017. “Es tracta de l’acte final de tot un procés de creació. Hem arribat a consensos i hem travessat la línia d’eixida”, explica Salva Pérez, qui insisteix en la importància d’avançar cap a una economia sostenible social, econòmica i ambientalment. “En la política de hui en dia no trobem la resposta necessària per a garantir eixe equilibri. El Mercat Social és la ferramenta bàsica de transformació social, molt més directa” insisteix.

“És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal. Es plantegen des de l’oferta, i a partir d’ahí es crea una necessitat perquè la consumidora acudisca a ella. El mercat social implica fer-ho des de la demanda, des de la corresponsabilitat amb la vida i tenint en compte l’impacte que cada acció de consum tindrà en el nostre entorn”, explica Salva.

“També és tracta de transformar el simple acte econòmic de la compra en un acte polític de configuració del món, perquè el configurem totes les consumidores d'acord amb el nostre consum. D’açò que se’n diu ‘votar amb la butxaca’. El Mercat Social és un mercat d’escala humana, un mercat proper, en el qual tots i totes ens mirem a la cara amb la persona que ens compra o ens ven alguna cosa”, conclou.

Relacionadas

País Valenciano
Dos de cada tres internos en los CIE en 2018 son de Marruecos o Argelia
El Servicio Jesuita a Migrantes ha denunciado el trato discriminatorio a magrebíes durante las primeras 72 horas y la falta de intérpretes en los CIE.
País Valenciano
Los ‘riders’ de València protestan y queman mochilas por su compañero muerto en Barcelona
La plataforma “Riders X Derechos” e Intersindical Valenciana han quemado sus mochilas frente a la sede de Glovo en València en solidaridad con el ‘rider’ de 22 años muerto en Barcelona.
Bestiario
Joan Ribó, el hombre del mando invisible
1
Joan Ribó, el hombre que sacó de la alcaldía de València a Rita Barberá después de 24 años de gobierno ininterrumpido busca revalidar el cargo.
0 Comentarios

Destacadas

Hostelería
El ‘simpa’ más grande del mundo

Solo en el primer trimestre del año, los trabajadores de los servicios de restauración, salud, cuidado de personas, comercio y protección y los vendedores no han cobrado 380.800 horas extra, según los datos del INE.

Vivienda
Ocho bloques de viviendas para luchar contra la especulación

Edificios del centro de Madrid se unen para evitar las expulsiones de viviendas en alquiler que luego se destinarán a uso turístico.

Violencia policial
Ya se conoce qué agente disparó la bala de goma por la que Roger Español perdió un ojo

El agente responsable del disparo de una bala de goma que hizo perder la visión en un ojo a Roger Español durante el referéndum catalán del 1 de octubre de 2017 ha sido identificado.

Fronteras internas
Denuncian indicios de un nuevo caso de torturas en el CIE de Aluche

Un interno del centro de internamiento para extranjeros de Aluche ha denunciado que la noche del 27 de abril, mientras dormía, un policía le golpeó en la cara “con un objeto”.

Memoria histórica
La página borrada por la Universidad de Alicante y el ‘peligroso’ oficio de historiador
2

Pretenden que en la profesión de historiador actuemos con miedo y con pies de plomo, no sea que vayamos a ofender a la gente. Mal camino si elegimos ese para la libertad de investigación y de expresión.

Infancia
Pediatras recuerdan que su deber es informar ante un caso de posibles abusos

La Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria recuerda que los profesionales siguen los protocolos marcados cuando atienden casos de abuso infantil y muestran su apoyo a la pediatra Narcisa Palomino.

Últimas

República
Una nueva consulta republicana tomará el centro de Madrid el próximo 22 de junio
¿Monarquía o República? Un nuevo referéndum popular tomará el centro de Madrid el próximo sábado 22 de junio, en una jornada cuyos organizadores presentan como un acto reivindicativo hacia un proceso constituyente en el que las mayorías sociales puedan “decidirlo todo”.
Movilidad
La comunidad educativa exige al nuevo Ayuntamiento que no cierre Madrid Central

Asociaciones de madres y padres han defendido que la zona de bajas emisiones ha tenido buenos resultados y entra dentro de sus reclamos de colegios sin humos y por una ciudad más limpia y amable.

Humor
Propuesta sensata

Tercera entrega de las colaboraciones especiales de Mauro Entrialgo con El Salto.

Transexualidad
No sé si soy un hombre o una mujer
El binarismo es un concepto muy amplio que atiende a la forma que tenemos de organizar el mundo
Movilidad
¿Dejará Almeida fumar a la infancia madrileña?
2

Quien, por acción u omisión, permite que la población respire aire tóxico atenta contra la salud.

El Salto Radio
[Podcast] La Subterránea#7: Muros como abismos
En la séptima edición de la Subterránea exploramos los muros que componen nuestras sociedades. Muros de cárceles y digitales que nos separan.