Economía social y solidaria
El Mercat Social del País Valencià comença a caminar

Este cap de setmana s'ha celebrat la III Trobada cap al Mercat Social del País València en Almedíjar, l'Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte. 

Mercat Social PV
III Trobada cap al Mercat Social celebrada en l'alberg La Surera d'Almedíjar. El Salto País Valencià

Ja els hem vist funcionar en altres territoris de l’Estat espanyol. Catalunya, Balears, Aragó, Madrid, Euskadi o Andalusia, entre d’altres, han articulat els seus mercats socials durant els últims anys. Ara ha arribat el torn del País Valencià. Després de tres anys de treball, la III Trobada cap al Mercat Social del País Valencià celebrada en Almedíjar, en l’Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte.

L’objectiu és articular una xarxa de productores i consumidores que aposten per una economia sostenible que incorpore criteris ètics, democràtics i solidaris. Segons Patricia Dopazo, de la plataforma Sobirania Alimentària, l’economia social i solidària ja existia, però estava molt dispersa i no sempre s’identificava com a tal. La creació del Mercat Social pretén “identificar, articular i enfortir estes iniciatives”.

Salva Pérez, de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS), assenyala que la constitució del Mercat Social sempre ha estat “el primer objectiu” de l’associació. “Era necessari construir el Mercat per tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica”, assegura.

La trobada d’este cap de setmana, coordinada per REAS i el Centre d’Estudis Socials i d’Agricultura Internacional (CERAI), ha acollit en l’alberg La Surera a prop de quaranta representants d’empreses, entitats i projectes de l’economia social i solidària de tot arreu de les comarques valencianes. “La trobada serveix també per a desvirtualitzar-nos i conéixer-nos les cares. Eixim molt contentes i motivades”, indica Teresa Sempere, activista i dissenyadora gràfica de Komun.org.

“Era necessari construir el Mercat per a tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica"
Pilar Puga, ha sigut una de les persones que s’ha acostat per primera vegada a la trobada cap al Mercat Social. Tot i que s’ha especialitzat en el món de la sanitat, també ha impulsat el seu propi d’agroecologia en Aldaia, en l’Horta Oest de València. “Tenia gust per menjar el meu propi producte, així que em vaig formar i vaig fer-me un hort. Començarem com a autoconsum, però ara fem intercanvis i participem del Mercat Social”, explica Pilar.

“El Mercat Social ens dóna opció a altres materials i serveis que no tenim en l’agricultura. Per exemple roba, complements, fotografia, artesania o altres productes d’alimentació”, continua Pilar explicant les connexions que han establert amb altres projectes. La seua parella, Gerard Navarro, considera que “no seria fàcil participar de l’economia habitual. No hi ha espai per a un xicotet hort”. Tots dos coincideixen en els beneficis “d’estar en contacte amb persones que tenen un sentit social com tu i pensen que caben alternatives solidàries”.

Pedro Aparicio, de la cooperativa de treballs verticals Altur, assenyala que el “sentiment de pertinença a un moviment transformador a través de ferramentes consensuades pot ser clau perquè broten amb més força relacions de cooperació i es genere un desenvolupament més profund de l’economia social”. Per la seua banda, Teresa Sempere també creu que impulsar el Mercat Social els permetrà “arribar a iniciatives que encara no estan dins però ja treballen en una producció ètica i amb valors”.

Recollir experiències

Un dels objectius de la trobada d’Almedíjar era vertebrar les iniciatives de l’economia solidària a tot arreu del territori valencià, però a la convocatòria també han acudit participants dels mercats socials d’altres autonomies per a compartir les seues experiències. En concret, hi han participat veus de Catalunya, Andalusia i Aragó, que compten amb nivells de desenvolupament i consolidació diferents.

En el cas del Mercat Social d’Aragó, Victoria Tomás, explica que a poc a poc el projecte avança cap a l’autosostenibilitat. D’ací un parell de setmanes encetaran, junt amb Madrid, la seua pròpia moneda social anomenada Etics i que servirà com a element d’intercanvi dels béns i serveis adscrits al Mercat Social. “Volem compartir l’experiència d’un projecte amb més de 10 anys, veure com ha funcionat. No vol dir que al País Valencià siga igual, però estes experiències poden il·lustrar”, assegura.

Mercat Social PV 2
Reunió de treball per a estructurar el Mercat Social. El Salto País Valencià


“Esta articulació és la manera de potenciar l’economia social i que es convertisca en una cosa molt més gran. No va ràpid, perquè les nostres ferramentes no són les de les grans corporacions multinacionals. Però anem creant altre tipus de relacions molt més interessants. El treball en xarxa, la creació de vincles… I ficar a les persones en el centre”, insisteix Victoria.

Teresa considera que “el fet que vinguen companys de fora és molt positiu per a compartir experiències. N’és un afegit perquè veus a altra gent, identifiques reptes, problemes…”. Per la seua banda, Pedro assenyala que la confluència amb el Mercat Social de Catalunya “és molt satisfactòria, hi ha una forta connexió a l’hora de coincidir en les maneres”. De Catalunya, per exemple, s’ha acordat importar la ferramenta PamAPam, un sistema de mapatge de les entitats que respecten l’economia social a tot el territori.

Cap a una economia diferent

No és casualitat que la trobada cap al Mercat Social tinga lloc en un municipi de l'Alt Palància. Raúl Beltrán assenyala com, des de la “Xarxa de xarxes”, apliquen a les seues activitats internes criteris afins als principis i valors de l'economia solidària: “Ens intentem moure pel territori amb l’objectiu de facilitar l'accés des de les diferents comarques. També hi ha la voluntat d'eixir dels entorns urbans, tractant de contribuir a tirar arrels en espais rurals”, afirma. En este sentit, comenta que en la trobada del darrer cap de setmana escolliren un alberg, La Surera, “gestionat per una cooperativa molt implicada en el treball per nous paradigmes socials, econòmics i culturals en el medi rural”.

"És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal"
La trobada d’Almedíjar arriba després d’un primer contacte en Alfondeguilla en 2016 i un segon en Banyeres de Mariola en 2017. “Es tracta de l’acte final de tot un procés de creació. Hem arribat a consensos i hem travessat la línia d’eixida”, explica Salva Pérez, qui insisteix en la importància d’avançar cap a una economia sostenible social, econòmica i ambientalment. “En la política de hui en dia no trobem la resposta necessària per a garantir eixe equilibri. El Mercat Social és la ferramenta bàsica de transformació social, molt més directa” insisteix.

“És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal. Es plantegen des de l’oferta, i a partir d’ahí es crea una necessitat perquè la consumidora acudisca a ella. El mercat social implica fer-ho des de la demanda, des de la corresponsabilitat amb la vida i tenint en compte l’impacte que cada acció de consum tindrà en el nostre entorn”, explica Salva.

“També és tracta de transformar el simple acte econòmic de la compra en un acte polític de configuració del món, perquè el configurem totes les consumidores d'acord amb el nostre consum. D’açò que se’n diu ‘votar amb la butxaca’. El Mercat Social és un mercat d’escala humana, un mercat proper, en el qual tots i totes ens mirem a la cara amb la persona que ens compra o ens ven alguna cosa”, conclou.

Relacionadas

Especulación urbanística
Lluís Fontelles: “¿Qué nos queda por hacer?, ¿ponernos delante de las máquinas?”

El propietario del forn de Barraca, patrimonio cultural de l'Horta Nord que será destruido con la ampliación de la V-21, cuenta los últimos movimientos de expropiación y se pregunta qué más queda por hacer para intentar salvar la huerta.

Vivienda
Las familias de un bloque del Cabanyal, en lucha contra el fondo de inversión Cerberus

El Espacio Vecinal del Cabanyal ha anunciado una campaña de movilización en septiembre para conseguir una alternativa habitacional para las cuatro familias del bloque de pisos ubicado en la calle Vicente Brull de la ciudad de Valencia, el cual fue embargado en el año 2015 por el BBVA y ahora es propiedad de Divarian, una de las sociedades del fondo buitre Cerberus que ha detenido las negociaciones con las inquilinas.

0 Comentarios

Destacadas

Economía
Impuestos a la carne y al plástico: los impuestos Pigouvianos

Debido a la crisis climática, muchos países ya se plantean poner impuestos a la carne o a los plásticos. Estos impuestos, cuyo coste recae directamente en el consumidor, se llaman impuestos Pigouvianos.

Aporofobia
Aporofobia: el doble filo para esconder el racismo

El rechazo a las personas migrantes rescatadas en el mar tiene un componente aporófobo desde nuestra mentalidad capitalista porque se considera que estas personas no van a poder aportar algo útil a la sociedad, pero este rechazo no deja de ser también racista, xenófobo, islamófobo y machista.

Contigo empezó todo
Las dos Marías en la locura franquista

Dos hermanas de Compostela retaron al franquismo con color y alegría. Las llamaron “locas”, pero la locura estaba a su alrededor.

Tenemos que hablar
Hacer el agosto

A veces parece que agosto es un mes de saldo y esquina, de periódicos delgados sin noticias, de columnistas escribiendo sobre sus vacaciones en Benidorm. Es como si el mundo se parara.

Últimas

Sexualidad
La homosexualidad como "conducta de riesgo"
Una experiencia personal sobre los prejuicios en las consultas médicas acerca de la sexualidad y las relaciones homosexuales.
Chernóbil
Turismo de desastres: visita guiada al infierno

Desde que HBO estrenó la serie sobre el desastre en la central nuclear ucraniana, las visitas de turistas a esta zona se han multiplicado. 

Sexualidad
Polifonías de amor y deseo

El paisaje de los afectos se puebla de teorías y prácticas que impugnan los parámetros normativos del amor. De fondo, el capitalismo y el deseo innovan en su eterno romance. En la tensión entre la libre elección, los cuidados y el compromiso se configuran las relaciones amorosas del futuro. 


Guerra civil
Federico García Lorca, rojo y maricón
En un ejercicio de revisionismo histórico consciente, algunos especialistas lorquianos se empeñan en desligar la implicación política y la orientación sexual del poeta, de las causas de su asesinato