Economía social y solidaria
El Mercat Social del País Valencià comença a caminar

Este cap de setmana s'ha celebrat la III Trobada cap al Mercat Social del País València en Almedíjar, l'Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte. 

Mercat Social PV
III Trobada cap al Mercat Social celebrada en l'alberg La Surera d'Almedíjar. El Salto País Valencià

Ja els hem vist funcionar en altres territoris de l’Estat espanyol. Catalunya, Balears, Aragó, Madrid, Euskadi o Andalusia, entre d’altres, han articulat els seus mercats socials durant els últims anys. Ara ha arribat el torn del País Valencià. Després de tres anys de treball, la III Trobada cap al Mercat Social del País Valencià celebrada en Almedíjar, en l’Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte.

L’objectiu és articular una xarxa de productores i consumidores que aposten per una economia sostenible que incorpore criteris ètics, democràtics i solidaris. Segons Patricia Dopazo, de la plataforma Sobirania Alimentària, l’economia social i solidària ja existia, però estava molt dispersa i no sempre s’identificava com a tal. La creació del Mercat Social pretén “identificar, articular i enfortir estes iniciatives”.

Salva Pérez, de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS), assenyala que la constitució del Mercat Social sempre ha estat “el primer objectiu” de l’associació. “Era necessari construir el Mercat per tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica”, assegura.

La trobada d’este cap de setmana, coordinada per REAS i el Centre d’Estudis Socials i d’Agricultura Internacional (CERAI), ha acollit en l’alberg La Surera a prop de quaranta representants d’empreses, entitats i projectes de l’economia social i solidària de tot arreu de les comarques valencianes. “La trobada serveix també per a desvirtualitzar-nos i conéixer-nos les cares. Eixim molt contentes i motivades”, indica Teresa Sempere, activista i dissenyadora gràfica de Komun.org.

“Era necessari construir el Mercat per a tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica"
Pilar Puga, ha sigut una de les persones que s’ha acostat per primera vegada a la trobada cap al Mercat Social. Tot i que s’ha especialitzat en el món de la sanitat, també ha impulsat el seu propi d’agroecologia en Aldaia, en l’Horta Oest de València. “Tenia gust per menjar el meu propi producte, així que em vaig formar i vaig fer-me un hort. Començarem com a autoconsum, però ara fem intercanvis i participem del Mercat Social”, explica Pilar.

“El Mercat Social ens dóna opció a altres materials i serveis que no tenim en l’agricultura. Per exemple roba, complements, fotografia, artesania o altres productes d’alimentació”, continua Pilar explicant les connexions que han establert amb altres projectes. La seua parella, Gerard Navarro, considera que “no seria fàcil participar de l’economia habitual. No hi ha espai per a un xicotet hort”. Tots dos coincideixen en els beneficis “d’estar en contacte amb persones que tenen un sentit social com tu i pensen que caben alternatives solidàries”.

Pedro Aparicio, de la cooperativa de treballs verticals Altur, assenyala que el “sentiment de pertinença a un moviment transformador a través de ferramentes consensuades pot ser clau perquè broten amb més força relacions de cooperació i es genere un desenvolupament més profund de l’economia social”. Per la seua banda, Teresa Sempere també creu que impulsar el Mercat Social els permetrà “arribar a iniciatives que encara no estan dins però ja treballen en una producció ètica i amb valors”.

Recollir experiències

Un dels objectius de la trobada d’Almedíjar era vertebrar les iniciatives de l’economia solidària a tot arreu del territori valencià, però a la convocatòria també han acudit participants dels mercats socials d’altres autonomies per a compartir les seues experiències. En concret, hi han participat veus de Catalunya, Andalusia i Aragó, que compten amb nivells de desenvolupament i consolidació diferents.

En el cas del Mercat Social d’Aragó, Victoria Tomás, explica que a poc a poc el projecte avança cap a l’autosostenibilitat. D’ací un parell de setmanes encetaran, junt amb Madrid, la seua pròpia moneda social anomenada Etics i que servirà com a element d’intercanvi dels béns i serveis adscrits al Mercat Social. “Volem compartir l’experiència d’un projecte amb més de 10 anys, veure com ha funcionat. No vol dir que al País Valencià siga igual, però estes experiències poden il·lustrar”, assegura.
Mercat Social PV 2
Reunió de treball per a estructurar el Mercat Social. El Salto País Valencià


“Esta articulació és la manera de potenciar l’economia social i que es convertisca en una cosa molt més gran. No va ràpid, perquè les nostres ferramentes no són les de les grans corporacions multinacionals. Però anem creant altre tipus de relacions molt més interessants. El treball en xarxa, la creació de vincles… I ficar a les persones en el centre”, insisteix Victoria.

Teresa considera que “el fet que vinguen companys de fora és molt positiu per a compartir experiències. N’és un afegit perquè veus a altra gent, identifiques reptes, problemes…”. Per la seua banda, Pedro assenyala que la confluència amb el Mercat Social de Catalunya “és molt satisfactòria, hi ha una forta connexió a l’hora de coincidir en les maneres”. De Catalunya, per exemple, s’ha acordat importar la ferramenta PamAPam, un sistema de mapatge de les entitats que respecten l’economia social a tot el territori.

Cap a una economia diferent

No és casualitat que la trobada cap al Mercat Social tinga lloc en un municipi de l'Alt Palància. Raúl Beltrán assenyala com, des de la “Xarxa de xarxes”, apliquen a les seues activitats internes criteris afins als principis i valors de l'economia solidària: “Ens intentem moure pel territori amb l’objectiu de facilitar l'accés des de les diferents comarques. També hi ha la voluntat d'eixir dels entorns urbans, tractant de contribuir a tirar arrels en espais rurals”, afirma. En este sentit, comenta que en la trobada del darrer cap de setmana escolliren un alberg, La Surera, “gestionat per una cooperativa molt implicada en el treball per nous paradigmes socials, econòmics i culturals en el medi rural”.
"És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal"
La trobada d’Almedíjar arriba després d’un primer contacte en Alfondeguilla en 2016 i un segon en Banyeres de Mariola en 2017. “Es tracta de l’acte final de tot un procés de creació. Hem arribat a consensos i hem travessat la línia d’eixida”, explica Salva Pérez, qui insisteix en la importància d’avançar cap a una economia sostenible social, econòmica i ambientalment. “En la política de hui en dia no trobem la resposta necessària per a garantir eixe equilibri. El Mercat Social és la ferramenta bàsica de transformació social, molt més directa” insisteix.

“És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal. Es plantegen des de l’oferta, i a partir d’ahí es crea una necessitat perquè la consumidora acudisca a ella. El mercat social implica fer-ho des de la demanda, des de la corresponsabilitat amb la vida i tenint en compte l’impacte que cada acció de consum tindrà en el nostre entorn”, explica Salva.

“També és tracta de transformar el simple acte econòmic de la compra en un acte polític de configuració del món, perquè el configurem totes les consumidores d'acord amb el nostre consum. D’açò que se’n diu ‘votar amb la butxaca’. El Mercat Social és un mercat d’escala humana, un mercat proper, en el qual tots i totes ens mirem a la cara amb la persona que ens compra o ens ven alguna cosa”, conclou.

Relacionadas

Memoria histórica
Reflexiones en primera persona: ¿para qué sirve la memoria?

Soledad era una trabajadora de una fábrica de conservas que no tuvo la opción de elegir una vida sin política, como tantas otras a las que no nos llegan los rescates del sistema.

Huelga
CNT denuncia el despido de más de treinta huelguistas de Productos Florida

El sindicato ha comunicado que la empresa ha despedido a más de treinta personas empleadas que secundaban la huelga desde finales de febrero, por la que exigían acabar con la práctica de falsos autónomos y habilitar contratos dignos en la planta cárnica.

País Valenciano
Colectivos por la sanidad pública piden a la Generalitat que acabe con las concesiones del modelo Alzira

Ximo Puig planteó recientemente en una entrevista que la reversión del modelo de privatización del hospital de Torrevieja es una cuestión “a analizar” y reconoció que las conversaciones se han “paralizado” por la pandemia. Colectivos en defensa de la sanidad responden a las declaraciones del President exigiendo la supresión de las concesiones y reclamando que se cumpla el pacto electoral. 

0 Comentarios

Destacadas

Especulación urbanística
La salida de la crisis vuelve a cimentarse en el ladrillo

Las patronales del turismo, del negocio inmobiliario y de la construcción consiguen que ocho comunidades autónomas aprueben medidas sin apenas debate público que dan facilidades a la especulación urbanística y limitan la protección del medio ambiente, del patrimonio y de la salud pública.

Francia
El sueño del teletrabajo convertido en pesadilla en Francia
Volumen de trabajo explosivo, sin horarios, sin interrupciones entre la vida profesional y la privada, presiones adicionales, falta de descanso, insomnio, deterioro de los vínculos sociales... Los sindicatos piden la aplicación de acuerdos interprofesionales en el teletrabajo.
Precariedad laboral
Trabajo se compromete con los riders con una ley que reconocerá su dependencia laboral con las plataformas digitales

Miembros de colectivo Riders X Derechos mantuvieron en la tarde del lunes una reunión con la ministra de Trabajo. Yolanda Díaz les anunció que su equipo está desarrollando un proyecto de ley que “garantizará la relación de dependencia con las plataformas y clarificará su relación con el Estatuto de los Trabajadores”.

Temporeros
Los jornaleros no son bienvenidos en los hoteles de Lleida

Aunque el futbolista Keita Baldé se ofreció a pagar por adelantado el alojamiento de 200 trabajadores que duermen en la calle, los establecimientos están presentando excusas para no facilitar sus habitaciones.

Precariedad laboral
Los riders se reúnen con la ministra de Trabajo para exigir que se aplique la ley laboral

Riders X Derechos acudirán a la cita acompañados de representantes de la Unión de Autónomos UATAE y de Taxi Project. “Con la presencia de estos compañeros queremos mostrar la fuerza y unidad de la clase trabajadora”, resume Felipe Corredor.

Memoria histórica
Reflexiones en primera persona: ¿para qué sirve la memoria?

Soledad era una trabajadora de una fábrica de conservas que no tuvo la opción de elegir una vida sin política, como tantas otras a las que no nos llegan los rescates del sistema.

Migración
Las personas solicitantes de asilo no podrán optar al ingreso mínimo vital

Al contrario de lo que se había anunciado previamente, los solicitantes de asilo quedan excluidos del ingreso mínimo vital. Se suman a las 600.000 personas migrantes en situación administrativa irregular que han quedado fuera de esta medida.


Coronavirus
Torrejón testea a su población en contra de las recomendaciones sanitarias

La localidad madrileña analiza la seroprevalencia de su población pese a que la OMS sigue sin recomendar los análisis masivos. Podemos Torrejón denuncia opacidad en la toma de la decisión y alerta de que puede ser contraproducente.


Crisis climática
El covid-19 y el descenso de las emisiones de CO2

Las medidas del covid-19 nos han situado momentáneamente en niveles de emisión del 2006, muy lejos aún de cero emisiones netas.

Últimas

Comunidad de Madrid
Los municipios más pobres son los más afectados por el recorte de 14.000 plazas escolares aprobado por Ayuso

Los recortes en educación de la Comunidad de Madrid afectarán especialmente a las ciudades de renta más baja y los distritos con más carencias de la capital. En total se perderán más de 14.000 plazas en todo el ciclo desde infantil a bachillerato.

Menores tutelados
Ni familia ni apoyo social, el futuro de los menores migrantes en Andalucía

Con el verano a las puertas y el mar aún en calma, Andalucía prevé un incremento en la llegada de personas migrantes. Pese a ello, la Junta recorta 142 plazas destinadas a la acogida de menores migrantes sin referentes familiares desde el 1 de junio.


Crisis económica
Estados Unidos: coronacapitalismo y su inminente colapso

La riqueza privada siempre ha prevalecido sobre la salud pública en el manual de instrucciones capitalista. Aun así la enormidad de la crisis y el potencial explosivo de transformación que ésta encierra están cambiando las reglas y puntos de vista sobre el bien común.

Argentina
Mendoza lucha por su agua aún en medio de la pandemia

En esta provincia del oeste argentino la sequía ha reavivado la conciencia social sobre la importancia de proteger el agua. El covid-19 ha reabierto el debate de los últimos meses.


Opinión
Cuidados sí, guerra no

El uso de terminología militar por parte de diferentes mandatarios ha sido ampliamente debatido. Lo que no ha sido tan debatido es cómo este lenguaje refuerza el imaginario patriarcal.