Agresiones sexuales
Arriba als tribunals el cas d’assetjament a les animadores de Bacora al Festivern

Les membres del grup d’animació estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context.

Bacora Festivern
Actuació de les animadores i del grup Bacora al Festivern 2017-2018. Foto d'Adolf Boluda (Festivern) El Salto País Valencià
16 mar 2018 12:18

Encara certes actituds sexistes estan normalitzades i són acceptades per una part important de la societat, sobretot en contextos d'oci nocturn com concerts, festivals o discoteques, on es produeixen situacions incòmodes (com a mínim) que moltes dones ens qüestionem si denunciar, pública o judicialment, perquè no tenim garanties de que això puga arribar a tenir repercussió o que ens compense personalment.

Dues xiques han denunciat via judicial l'assetjament que van patir al Festivern per part d'un xic que va estar capturant imatges seues mentre es canviaven per a dur a terme la seua actuació en l'escenari del festival, durant el concert del grup Bacora. Casualment, el judici estava previst celebrar-se el 8 de març, dia de la dona; però, finalment, minuts abans de que començara les dues parts van arribar a un acord extrajudicial.

el testimoni de les Afectades

El passat 30 de desembre era la segona vegada que L.R.I. i A.V.C. es pujaven a l'escenari del ja tradicional Festivern, que se celebra cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna. La seua actuació s'emmarca dins del concert de Bacora, un grup valencià que utilitza les seues lletres i posada en escena per a parodiar estereotips americans i fer crítica política. L.R.I. i A.V.C., junt amb altres dues xiques i dos xics, formen part del ‘cos de ball’ que ix a l’escenari en un moment donat del concert i les seues actuacions “consisteixen en anar vestides d’animadores, com les de les pel·lícules típiques americanes d’institut (sempre amb la paròdia i la broma), interactuar amb els membres del grup i animar al públic”, explica una de les membres del grup d’animació.

Segons consta a la denúncia, minuts abans de l'actuació de Bacora, a les 02:30h. del dia 30 de desembre de 2017, les animadores es trobaven en la zona del “backstage de l'escenari juntament amb integrants d'altres grups, possiblement algun amic i personal del staff del festival”. Mentre es preparaven per a l'actuació, una de les persones que estava en eixe mateix lloc (i a qui la resta no semblava conèixer) començà a tindre un comportament “estrany” i “constantment estava rondant al voltant de la denunciant i de la seua amiga”.

Punt Fucsia al Festivern 2017/2018. Foto d'Adolf Boluda

L'individu va començar a demanar-los que ballaren per a ell i que es feren fotos amb ell, però davant la negativa de les xiques “va començar a gravar amb el seu telèfon mòbil mentre es canviaven de roba i arreglaven per a eixir a l'escenari”. Les animadores li varen demanar a l'agressor que esborrara els vídeos del mòbil, però es va oposar i va negar que haguera gravat res, per la qual cosa van decidir acudir al Punt Fucsia en acabar el concert per a explicar la situació d'assetjament que havien patit al backstage.

“De seguida van agafar el lideratge de la situació, vingueren amb nosaltres a identificar l’home, li van obligar a esborrar les fotos explicant-li per què ho havia de fer, sempre amb educació i demostrant que estaven formades en aquests temes” explica una de les afectades sobre l'acció que va dur a terme el personal del Punt Fucsia, i explica que en tot moment les persones encarregades van estar al seu costat, les van recolzar moralment en les decisions que van prendre, els van donar el seu telèfon per si tornaven a tenir algun problema i el dia 8 van estar amb elles al jutjat de Sueca per a declarar com a testimonis al judici que hi havia previst.

L’intervenció del Punt Fucsia en el conflicte, no obstant, no va resoldre l'assumpte, ja que l'individu es va mantenir en la seua negativa de no esborrar les captures del seu mòbil, per la qual cosa es va requerir a una patrulla de la Policia Local de la localitat. Finalment, l'agressor va ser identificat i expulsat del festival i les xiques van decidir anar, acompanyades de les companyes del Punt Fucsia, a denunciar els fets a les dependències de la Guàrdia Civil.

Després de la seua experiència, les quatre joves reconeixen que iniciatives com el Punt Fucsia són “necessàries i efectives” i donen les gràcies pel suport, tant a les encarregades d'atendre els casos d'agressions sexistes, com als integrants de Bacora que, segons expliquen, les varen recolzar des d'abans d'acudir a demanar ajuda a les xiques del braçalet morat. La decisió de denunciar l'agressió la varen prendre perquè afirmen que es van sentir molestes i incòmodes, però també perquè no volen permetre actituds masclistes “ni en els festivals ni en cap lloc”. “Personalment, cap de les quatre pensàvem arribar a un judici, per a nosaltres va ser una forma especial de passar el 8 de març i lluitar així pels nostres drets i els de les demés”, afirmen.

El que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme

Les animadores estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context. “Després de portar avant aquest procés el que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme”, explica L.R.I. i afegeix que esperen que els homes també tinguen coneixement i recorden que les dones no som cap objecte, sinó persones. 

El 8 de març, abans de la celebració del judici, ambdues parts van acabar arribant a un acord que consistia en que l'acusat havia d'acceptar les condicions que les denunciants li exigien i, com a contrapartida, elles retirarien l'acusació. “Vam decidir parlar amb l’agressor i comentar-li tot el que pensàvem d’aquella situació i de com ens havia fet sentir. D’aquesta manera no vàrem tindre necessitat d’entrar al judici i vàrem poder mantenir una conversa més informal”.

Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó

Les condicions varen ser que reconeguera els fets i que havia tingut un comportament desagradable, que demanara disculpes a les xiques, al grup Bacora i al Punt Fucsia, i que es comprometera a no tornar a tenir eixe tipus d'actituds masclistes. “Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó”, diu L.R.I, qui reconeix que ara estan satisfetes perquè l’acusat va admetre la seua culpa. No obstant això, les xiques creuen que denunciar l'actitud masclista que va tenir lloc en el festival ha valgut la pena i recomanen que si altres persones es veuen en una situació similar a la seua, aconseguisquen proves.

No és la primera vegada que es donen casos d'agressions sexistes en un festival de música “alternativa” com el Festivern. El famós festival de les comarques centrals, que s'organitza cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna, celebrava els dies 29, 30 i 31 del desembre passat la seua edició número tretze afrontant les crítiques que va rebre en l'edició anterior per la descontrolada organització dels Punts Fucsia i evidenciant, en aquesta última, la volta de rosca de l'organització del festival en matèria de perspectiva de gènere. Com es va explicar a un article fet per companyes de la Directa a principis d'enguany, l'experiència del 2016-2017 va servir per a millorar el festival en aquest terreny i la coordinació del Punt Fucsia d'aquesta última edició va resultar bastant més efectiva.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Violencia machista
Violencia machista La Audiencia Nacional prima el derecho a la información al olvido que reclamaba el asesino de Nagore Laffage
“El mundo tiene que saber que fue por un no”, resalta Asun Casasola, madre de Nagore Laffage. El psiquiatra José Diego Yllanes Vizcay la mató de una paliza en los Sanfermines de 2008 tras intentar violarla.
Justicia
Agresión sexual La Audiencia de Barcelona acuerda la libertad de Dani Alves a cambio de una fianza del 1,82% de su patrimonio
La fianza es de un millón de euros. La decisión no ha sido unánime, uno de los tres magistrados prefería mantener al condenado en prisión, hasta que se resuelvan los recursos de su caso.
Abusos a la infancia
Rompiendo el tabú Violencia sexual contra la infancia dentro de casa: hablan las víctimas
Uno de cada cinco niños y niñas sufren agresiones sexuales en la infancia. El 40% de los agresores pertenecen al entorno familiar. Blanca, Nerea y Paloma ponen voz a las cifras.
Derechos Humanos
Libertades y derechos Amnistía Internacional acusa al Estado de no investigar casos graves de violación de los derechos humanos
El informe anual de esta organización de derechos humanos denuncia “la persistente falta de rendición de cuentas por las violaciones de derechos humanos cometidas por el Estado español”.
Palestina
Palestina La Flotilla hacia Gaza anuncia un retraso de la salida de los barcos de ayuda
La organización refiere presiones internacionales para que no se lleve a cabo una misión que pretende entregar 5.500 toneladas de alimentos y productos de primera necesidad a la población atrapada en el territorio palestino.
El Salto Twitch
El Salto TV Los caseros se comen tu sueldo
En el programa en directo de Economía Cabreada del 23 de abril analizamos el mercado del alquiler y las legislaciones de vivienda con Javier Gil del Grupo de Estudios Críticos Urbanos (GECU) y Martín Cúneo de El Salto.
Portugal
Juicio a 11 activistas climáticos La revolución portuguesa está vieja, ¿verdad hijo?
En vísperas del cincuentenario de la Revolución de los Claveles, 11 activistas de Climáximo estarán en los tribunales por haberse levantado para detener la guerra contra la sociedad que es la crisis climática.

Últimas

Galicia
Ley del litoral El Constitucional avala la ley gallega con la que la Xunta se atribuye las competencias en la costa
El tribunal ha rechazado por unanimidad el recurso del Gobierno español contra 69 preceptos del texto, pero anula el que permite que los sistemas de vertido de aguas residuales puedan ocupar el dominio público marítimo-terrestre.
El Salto n.74
Revista 74 Cuando los algoritmos te explotan: no te pierdas el número de primavera de la revista de El Salto
De cómo los algoritmos y la IA gestionan el trabajo de cientos de millones de personas con ritmos y condiciones del siglo XIX, y de mucho más, hablamos en nuestro número de primavera. Ya disponible para socias y en los puntos de venta habituales.
Melilla
Fronteras Denuncian expulsiones sin respaldo legal en el CETI de Melilla
La organización Solidary Wheels cuestiona las expulsiones recurrentes de solicitantes de asilo del Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes en la ciudad autónoma.
El Salto Radio
El Salto Radio Abrir las cancelas
Sandra Algaba y Ana Pinto, compañeras del sindicato Jornaleras en lucha, presentan el libro “Abramos las cancelas”
Sanidad pública
Sanidad a la madrileña Muere un hombre tras esperar 20 minutos a la ambulancia en un municipio de Madrid sin urgencias medicalizadas
La familia del fallecido habría contactado con el 112 después de que manifestara un dolor en el pecho y la ambulancia tardó 20 minutos en acudir. En este municipio llevan cuatro años sin urgencias medicalizadas.

Recomendadas

Derechos reproductivos
Luciana Peker y Cristina Fallarás “El aborto se ha apartado del relato feminista porque genera consenso”
Las periodistas Cristina Fallarás y Luciana Peker forman parte del grupo motor de una campaña europea que quiere blindar el derecho al aborto mediante una iniciativa ciudadana que necesita un millón de firmas para llegar a ser debatida.
Música
Música Aprendiendo filosofía con el punk patatero de La Polla Records
Los cáusticos esputos lanzados por Evaristo en las canciones de La Polla Records contenían materia adecuada para hablar de filosofía política en el instituto. Así lo entiende el profesor Tomás García Azkonobieta, autor de ‘La filosofía es La Polla’.
Pensamiento
Kristen Ghodsee “Necesitamos soluciones que podamos llevar a cabo sin la ayuda del Estado”
Esta escritora y etnógrafa estadounidense explora experiencias utópicas del pasado y del presente en su último libro ‘Utopías cotidianas’ (Capitán Swing, 2024).