Arriba als tribunals el cas d’assetjament a les animadores de Bacora al Festivern

Les membres del grup d’animació estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context.

Bacora Festivern
Actuació de les animadores i del grup Bacora al Festivern 2017-2018. Foto d'Adolf Boluda (Festivern) El Salto País Valencià

publicado
2018-03-16 12:18:00

Encara certes actituds sexistes estan normalitzades i són acceptades per una part important de la societat, sobretot en contextos d'oci nocturn com concerts, festivals o discoteques, on es produeixen situacions incòmodes (com a mínim) que moltes dones ens qüestionem si denunciar, pública o judicialment, perquè no tenim garanties de que això puga arribar a tenir repercussió o que ens compense personalment.

Dues xiques han denunciat via judicial l'assetjament que van patir al Festivern per part d'un xic que va estar capturant imatges seues mentre es canviaven per a dur a terme la seua actuació en l'escenari del festival, durant el concert del grup Bacora. Casualment, el judici estava previst celebrar-se el 8 de març, dia de la dona; però, finalment, minuts abans de que començara les dues parts van arribar a un acord extrajudicial.

el testimoni de les Afectades

El passat 30 de desembre era la segona vegada que L.R.I. i A.V.C. es pujaven a l'escenari del ja tradicional Festivern, que se celebra cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna. La seua actuació s'emmarca dins del concert de Bacora, un grup valencià que utilitza les seues lletres i posada en escena per a parodiar estereotips americans i fer crítica política. L.R.I. i A.V.C., junt amb altres dues xiques i dos xics, formen part del ‘cos de ball’ que ix a l’escenari en un moment donat del concert i les seues actuacions “consisteixen en anar vestides d’animadores, com les de les pel·lícules típiques americanes d’institut (sempre amb la paròdia i la broma), interactuar amb els membres del grup i animar al públic”, explica una de les membres del grup d’animació.

Segons consta a la denúncia, minuts abans de l'actuació de Bacora, a les 02:30h. del dia 30 de desembre de 2017, les animadores es trobaven en la zona del “backstage de l'escenari juntament amb integrants d'altres grups, possiblement algun amic i personal del staff del festival”. Mentre es preparaven per a l'actuació, una de les persones que estava en eixe mateix lloc (i a qui la resta no semblava conèixer) començà a tindre un comportament “estrany” i “constantment estava rondant al voltant de la denunciant i de la seua amiga”.

Punt Fucsia al Festivern 2017/2018. Foto d'Adolf Boluda

L'individu va començar a demanar-los que ballaren per a ell i que es feren fotos amb ell, però davant la negativa de les xiques “va començar a gravar amb el seu telèfon mòbil mentre es canviaven de roba i arreglaven per a eixir a l'escenari”. Les animadores li varen demanar a l'agressor que esborrara els vídeos del mòbil, però es va oposar i va negar que haguera gravat res, per la qual cosa van decidir acudir al Punt Fucsia en acabar el concert per a explicar la situació d'assetjament que havien patit al backstage.

“De seguida van agafar el lideratge de la situació, vingueren amb nosaltres a identificar l’home, li van obligar a esborrar les fotos explicant-li per què ho havia de fer, sempre amb educació i demostrant que estaven formades en aquests temes” explica una de les afectades sobre l'acció que va dur a terme el personal del Punt Fucsia, i explica que en tot moment les persones encarregades van estar al seu costat, les van recolzar moralment en les decisions que van prendre, els van donar el seu telèfon per si tornaven a tenir algun problema i el dia 8 van estar amb elles al jutjat de Sueca per a declarar com a testimonis al judici que hi havia previst.

L’intervenció del Punt Fucsia en el conflicte, no obstant, no va resoldre l'assumpte, ja que l'individu es va mantenir en la seua negativa de no esborrar les captures del seu mòbil, per la qual cosa es va requerir a una patrulla de la Policia Local de la localitat. Finalment, l'agressor va ser identificat i expulsat del festival i les xiques van decidir anar, acompanyades de les companyes del Punt Fucsia, a denunciar els fets a les dependències de la Guàrdia Civil.

Després de la seua experiència, les quatre joves reconeixen que iniciatives com el Punt Fucsia són “necessàries i efectives” i donen les gràcies pel suport, tant a les encarregades d'atendre els casos d'agressions sexistes, com als integrants de Bacora que, segons expliquen, les varen recolzar des d'abans d'acudir a demanar ajuda a les xiques del braçalet morat. La decisió de denunciar l'agressió la varen prendre perquè afirmen que es van sentir molestes i incòmodes, però també perquè no volen permetre actituds masclistes “ni en els festivals ni en cap lloc”. “Personalment, cap de les quatre pensàvem arribar a un judici, per a nosaltres va ser una forma especial de passar el 8 de març i lluitar així pels nostres drets i els de les demés”, afirmen.

El que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme

Les animadores estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context. “Després de portar avant aquest procés el que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme”, explica L.R.I. i afegeix que esperen que els homes també tinguen coneixement i recorden que les dones no som cap objecte, sinó persones. 

El 8 de març, abans de la celebració del judici, ambdues parts van acabar arribant a un acord que consistia en que l'acusat havia d'acceptar les condicions que les denunciants li exigien i, com a contrapartida, elles retirarien l'acusació. “Vam decidir parlar amb l’agressor i comentar-li tot el que pensàvem d’aquella situació i de com ens havia fet sentir. D’aquesta manera no vàrem tindre necessitat d’entrar al judici i vàrem poder mantenir una conversa més informal”.

Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó

Les condicions varen ser que reconeguera els fets i que havia tingut un comportament desagradable, que demanara disculpes a les xiques, al grup Bacora i al Punt Fucsia, i que es comprometera a no tornar a tenir eixe tipus d'actituds masclistes. “Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó”, diu L.R.I, qui reconeix que ara estan satisfetes perquè l’acusat va admetre la seua culpa. No obstant això, les xiques creuen que denunciar l'actitud masclista que va tenir lloc en el festival ha valgut la pena i recomanen que si altres persones es veuen en una situació similar a la seua, aconseguisquen proves.

No és la primera vegada que es donen casos d'agressions sexistes en un festival de música “alternativa” com el Festivern. El famós festival de les comarques centrals, que s'organitza cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna, celebrava els dies 29, 30 i 31 del desembre passat la seua edició número tretze afrontant les crítiques que va rebre en l'edició anterior per la descontrolada organització dels Punts Fucsia i evidenciant, en aquesta última, la volta de rosca de l'organització del festival en matèria de perspectiva de gènere. Com es va explicar a un article fet per companyes de la Directa a principis d'enguany, l'experiència del 2016-2017 va servir per a millorar el festival en aquest terreny i la coordinació del Punt Fucsia d'aquesta última edició va resultar bastant més efectiva.



0 Comentarios

Destacadas

Trabajo sexual
Conxa Borrell, del sindicato OTRAS: “No somos ilegales”
El sindicato OTRAS se ha defendido de las acusaciones vertidas en las últimas semanas por sus supuestos vínculos con la patronal: “Si fuese cierto que somos delincuentes, no estaríamos aquí”.
Barcelona
¿Sigue siendo Barcelona una ciudad muerta?
La transformación de Barcelona en un resort de lujo para asistentes a los grandes eventos que se celebran allí ha alterado profundamente el paisaje de la ciudad y la relación con quienes viven en ella.
Brecha salarial
Hombres banqueros: más y mejor pagados

Las retribuciones máximas del Banco Santander multiplican por 600 el salario mínimo. Los hombres ganan un 23,31% más que las mujeres.

Líbano
Refugiadas en la cancha

Chatila es el campo de refugiados palestinos más importante del Líbano. Allí, un equipo de baloncesto juvenil femenino lucha contra el machismo y el racismo hacia los palestinos que existe en la sociedad libanesa.

Últimas

Ciencia ficción
“Es posible escribir ciencia ficción sin usar préstamos del inglés”

AnsibleFest, el primer festival de ciencia ficción feminista a nivel estatal, arranca hoy en Bilbao, y una de sus organizadoras, la crítica cultural, editora y traductora Arrate Hidalgo evalúa el panorama de un género con buena salud, aunque recalca que “también ha habido muchas iniciativas en el pasado”.

Música
Talk Talk, en el árbol de la sabiduría

En el díptico esencial de los británicos Talk Talk se escucha pop de corazón sacro, confundido entre tics jazz, aura góspel y la abnegada motivación por encontrarse con la espiritualidad de Alice Coltrane y el Miles Davis azul.

Economía social y solidaria
VI Feria del Mercado Social: mucho más que un fin de semana
En esta feria, además de ser consumidoras conscientes, vamos a demostrar que también estamos orgullosas de contribuir a la construcción de otra economía más justa y más ecológica. Hagamos que todo el año sea Feria.
Caza
La caza volverá este curso a las escuelas extremeñas

Por tercer año consecutivo, el programa de Promoción y ayuda al deporte escolar (PROADES) de la Consejería de Educación de la Junta de Extremadura volverá a incluir la caza entre sus actividades deportivas a promocionar en los colegios de la Comunidad.

Cine
Más muescas en la estirpe de los Kennedy
‘El escándalo Ted Kennedy’ (2017) sigue el camino de ‘Jackie’ (2016) indagando en lo más parecido a una familia real que ha existido por EE.UU.