Agresiones sexuales
Arriba als tribunals el cas d’assetjament a les animadores de Bacora al Festivern

Les membres del grup d’animació estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context.

Bacora Festivern
Actuació de les animadores i del grup Bacora al Festivern 2017-2018. Foto d'Adolf Boluda (Festivern) El Salto País Valencià

publicado
2018-03-16 12:18:00

Encara certes actituds sexistes estan normalitzades i són acceptades per una part important de la societat, sobretot en contextos d'oci nocturn com concerts, festivals o discoteques, on es produeixen situacions incòmodes (com a mínim) que moltes dones ens qüestionem si denunciar, pública o judicialment, perquè no tenim garanties de que això puga arribar a tenir repercussió o que ens compense personalment.

Dues xiques han denunciat via judicial l'assetjament que van patir al Festivern per part d'un xic que va estar capturant imatges seues mentre es canviaven per a dur a terme la seua actuació en l'escenari del festival, durant el concert del grup Bacora. Casualment, el judici estava previst celebrar-se el 8 de març, dia de la dona; però, finalment, minuts abans de que començara les dues parts van arribar a un acord extrajudicial.

el testimoni de les Afectades

El passat 30 de desembre era la segona vegada que L.R.I. i A.V.C. es pujaven a l'escenari del ja tradicional Festivern, que se celebra cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna. La seua actuació s'emmarca dins del concert de Bacora, un grup valencià que utilitza les seues lletres i posada en escena per a parodiar estereotips americans i fer crítica política. L.R.I. i A.V.C., junt amb altres dues xiques i dos xics, formen part del ‘cos de ball’ que ix a l’escenari en un moment donat del concert i les seues actuacions “consisteixen en anar vestides d’animadores, com les de les pel·lícules típiques americanes d’institut (sempre amb la paròdia i la broma), interactuar amb els membres del grup i animar al públic”, explica una de les membres del grup d’animació.

Segons consta a la denúncia, minuts abans de l'actuació de Bacora, a les 02:30h. del dia 30 de desembre de 2017, les animadores es trobaven en la zona del “backstage de l'escenari juntament amb integrants d'altres grups, possiblement algun amic i personal del staff del festival”. Mentre es preparaven per a l'actuació, una de les persones que estava en eixe mateix lloc (i a qui la resta no semblava conèixer) començà a tindre un comportament “estrany” i “constantment estava rondant al voltant de la denunciant i de la seua amiga”.

Punt Fucsia al Festivern 2017/2018. Foto d'Adolf Boluda

L'individu va començar a demanar-los que ballaren per a ell i que es feren fotos amb ell, però davant la negativa de les xiques “va començar a gravar amb el seu telèfon mòbil mentre es canviaven de roba i arreglaven per a eixir a l'escenari”. Les animadores li varen demanar a l'agressor que esborrara els vídeos del mòbil, però es va oposar i va negar que haguera gravat res, per la qual cosa van decidir acudir al Punt Fucsia en acabar el concert per a explicar la situació d'assetjament que havien patit al backstage.

“De seguida van agafar el lideratge de la situació, vingueren amb nosaltres a identificar l’home, li van obligar a esborrar les fotos explicant-li per què ho havia de fer, sempre amb educació i demostrant que estaven formades en aquests temes” explica una de les afectades sobre l'acció que va dur a terme el personal del Punt Fucsia, i explica que en tot moment les persones encarregades van estar al seu costat, les van recolzar moralment en les decisions que van prendre, els van donar el seu telèfon per si tornaven a tenir algun problema i el dia 8 van estar amb elles al jutjat de Sueca per a declarar com a testimonis al judici que hi havia previst.

L’intervenció del Punt Fucsia en el conflicte, no obstant, no va resoldre l'assumpte, ja que l'individu es va mantenir en la seua negativa de no esborrar les captures del seu mòbil, per la qual cosa es va requerir a una patrulla de la Policia Local de la localitat. Finalment, l'agressor va ser identificat i expulsat del festival i les xiques van decidir anar, acompanyades de les companyes del Punt Fucsia, a denunciar els fets a les dependències de la Guàrdia Civil.

Després de la seua experiència, les quatre joves reconeixen que iniciatives com el Punt Fucsia són “necessàries i efectives” i donen les gràcies pel suport, tant a les encarregades d'atendre els casos d'agressions sexistes, com als integrants de Bacora que, segons expliquen, les varen recolzar des d'abans d'acudir a demanar ajuda a les xiques del braçalet morat. La decisió de denunciar l'agressió la varen prendre perquè afirmen que es van sentir molestes i incòmodes, però també perquè no volen permetre actituds masclistes “ni en els festivals ni en cap lloc”. “Personalment, cap de les quatre pensàvem arribar a un judici, per a nosaltres va ser una forma especial de passar el 8 de març i lluitar així pels nostres drets i els de les demés”, afirmen.

El que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme

Les animadores estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context. “Després de portar avant aquest procés el que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme”, explica L.R.I. i afegeix que esperen que els homes també tinguen coneixement i recorden que les dones no som cap objecte, sinó persones. 

El 8 de març, abans de la celebració del judici, ambdues parts van acabar arribant a un acord que consistia en que l'acusat havia d'acceptar les condicions que les denunciants li exigien i, com a contrapartida, elles retirarien l'acusació. “Vam decidir parlar amb l’agressor i comentar-li tot el que pensàvem d’aquella situació i de com ens havia fet sentir. D’aquesta manera no vàrem tindre necessitat d’entrar al judici i vàrem poder mantenir una conversa més informal”.

Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó

Les condicions varen ser que reconeguera els fets i que havia tingut un comportament desagradable, que demanara disculpes a les xiques, al grup Bacora i al Punt Fucsia, i que es comprometera a no tornar a tenir eixe tipus d'actituds masclistes. “Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó”, diu L.R.I, qui reconeix que ara estan satisfetes perquè l’acusat va admetre la seua culpa. No obstant això, les xiques creuen que denunciar l'actitud masclista que va tenir lloc en el festival ha valgut la pena i recomanen que si altres persones es veuen en una situació similar a la seua, aconseguisquen proves.

No és la primera vegada que es donen casos d'agressions sexistes en un festival de música “alternativa” com el Festivern. El famós festival de les comarques centrals, que s'organitza cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna, celebrava els dies 29, 30 i 31 del desembre passat la seua edició número tretze afrontant les crítiques que va rebre en l'edició anterior per la descontrolada organització dels Punts Fucsia i evidenciant, en aquesta última, la volta de rosca de l'organització del festival en matèria de perspectiva de gènere. Com es va explicar a un article fet per companyes de la Directa a principis d'enguany, l'experiència del 2016-2017 va servir per a millorar el festival en aquest terreny i la coordinació del Punt Fucsia d'aquesta última edició va resultar bastant més efectiva.



Relacionadas

Agresiones sexuales
Cuando el agresor es compañero de militancia

En los últimos años ha pasado a menudo en los movimientos sociales: una mujer denuncia una agresión machista de un compañero. Pese a que los colectivos son cercanos al feminismo, no suele ser fácil gestionar estas denuncias y trabajarlas en el grupo.

Series
“En España a los curas acusados de pederastia se les mueve de colegio o de país”
Entrevistamos a una de las investigadoras de Examen de Conciencia, una minuciosa investigación sobre los abusos sexuales en congregaciones religiosas.
Violencia machista
#Cuéntalo, memoria colectiva de la violencia machista

Un texto de Virginia P. Alonso y un tuit de Cristina Fallarás prendieron la mecha de #cuéntalo, etiqueta que generó cerca de 3 millones de tuits en dos semanas. En ellos se contaron 50.000 historias personales, entre ellas 5.000 asesinatos, 7.000 violaciones y 14.000 agresiones sexuales. El trabajo de archiveros y periodistas ha convertido las cifras en datos para recuperar la memoria colectiva.

0 Comentarios

Destacadas

Infancia
Ana María Bayo: “Servicios Sociales te dice que denuncies; lo que venga detrás ya te lo comes sola”
La tercera de las mujeres a las que se ha intentado relacionar con una presunta “trama” para secuestrar niños a través de la asociación Infancia Libre no ha sido acusada por sustracción de menores. Tampoco se ocultó con su hija ni pasó por la consulta de la pediatra de Granada.
Partidos políticos
A la portuguesa o a la turca
3

La táctica del presidente en funciones está definida ya. Su plan puede funcionar a corto plazo, pero eliminar la política de su programa de Gobierno acarrea importantes riesgos.

Libertad de expresión
Gritar “fuera fascistas de nuestros barrios” a miembros de Vox no es delito

Un juzgado de Madrid absuelve a 13 vecinos de Puente de Vallecas acusados de coacciones por echar de su barrio a miembros de Vox al grito de “fascistas”. La sentencia señala que la protesta vecinal fue legítima y una respuesta al ideario del partido de extrema derecha.

Alemania
Alemania: plan financiero de recortes

Berlín ha debatido hoy sobre los presupuestos de 2020 y el plan financiero hasta 2023, que incluye un frenazo en las inversiones que supondrá un hachazo en época de una publicitada bonanza laboral.

Refugiados
La nueva estrategia de rescate en el mar del Gobierno de Pedro Sánchez provoca más muertes en el Mediterráneo

Desde APDHA e Irídia advierten que la limitación de la actuación de Salvamento Marítimo ordenada en enero por el Gobierno de Pedro Sánchez fue la causante de la muerte, el pasado 18 de junio, de 22 personas en el Mar de Alborán.

Fiscalidad
Los países en los que se paga por ver la televisión

Este impuesto, un fijo mensual en algunos lugares y en función del número de aparatos en otros, sirve para financiar los medios de comunicación públicos de algunos países de Europa.

Últimas

Sanidad
Cuando una imagen vale más que 100.000 palabras

A la geriatría no la humillan los trabajadores, no señores míos, la humillan los grupos empresariales que sin tener ni idea de servicios sociales juntan en su cartera de negocios gasolineras, cadenas de supermercados, activos inmobiliarios y ahora la nueva moda, centros geriátricos.

Fronteras
“Si no hubiésemos estado ahogándonos en la frontera, hubiesen venido a salvarnos”

El colectivo Caminando Fronteras publica su informe Vida en la Necrofrontera, una denuncia contra las políticas fronterizas que recupera la memoria de más de un millar de personas muertas o desaparecidas en su intento de llegar al Estado español por la Frontera Sur.

Antiespecismo
La historia de River
2
River es un cerdo rescatado por personas voluntarias del Santuario El Hogar. Su cuerpo está marcado por una vida de explotación. Esta es su historia.
Extrema derecha
Abascal, aliado del Likud israelí y a su vez del presidenciable pinochetista, hijo de un oficial de Hitler

Santiago Abascal niega una y otra vez que él y su partido sean de ultraderecha. Defiende posiciones de ultraderecha día tras día, sus aliados internacionales son de ultraderecha, pero teme que un reconocimiento explícito de su ideología alerte a electores ingenuos y haga repensar ciertos apoyos.

Polución
Madrid Central: nuevo récord de aire limpio en los 22 primeros días de junio

Con los datos de junio, Madrid Central habría conseguido por tercer mes consecutivo reducir los niveles de dióxido de nitrógeno a mínimos históricos.

Polución
45 millones de personas respiraron aire contaminado en España en 2018

El informe La calidad del aire en el Estado español 2018 señala que, pese a que la inestabilidad atmosférica alivió la polución, el 97% de la población y el 92% del territorio estuvieron expuestos a niveles superiores a los recomendados por la OMS.