Arriba als tribunals el cas d’assetjament a les animadores de Bacora al Festivern

Les membres del grup d’animació estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context.

Bacora Festivern
Actuació de les animadores i del grup Bacora al Festivern 2017-2018. Foto d'Adolf Boluda (Festivern) El Salto País Valencià

publicado
2018-03-16 12:18:00

Encara certes actituds sexistes estan normalitzades i són acceptades per una part important de la societat, sobretot en contextos d'oci nocturn com concerts, festivals o discoteques, on es produeixen situacions incòmodes (com a mínim) que moltes dones ens qüestionem si denunciar, pública o judicialment, perquè no tenim garanties de que això puga arribar a tenir repercussió o que ens compense personalment.

Dues xiques han denunciat via judicial l'assetjament que van patir al Festivern per part d'un xic que va estar capturant imatges seues mentre es canviaven per a dur a terme la seua actuació en l'escenari del festival, durant el concert del grup Bacora. Casualment, el judici estava previst celebrar-se el 8 de març, dia de la dona; però, finalment, minuts abans de que començara les dues parts van arribar a un acord extrajudicial.

el testimoni de les Afectades

El passat 30 de desembre era la segona vegada que L.R.I. i A.V.C. es pujaven a l'escenari del ja tradicional Festivern, que se celebra cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna. La seua actuació s'emmarca dins del concert de Bacora, un grup valencià que utilitza les seues lletres i posada en escena per a parodiar estereotips americans i fer crítica política. L.R.I. i A.V.C., junt amb altres dues xiques i dos xics, formen part del ‘cos de ball’ que ix a l’escenari en un moment donat del concert i les seues actuacions “consisteixen en anar vestides d’animadores, com les de les pel·lícules típiques americanes d’institut (sempre amb la paròdia i la broma), interactuar amb els membres del grup i animar al públic”, explica una de les membres del grup d’animació.

Segons consta a la denúncia, minuts abans de l'actuació de Bacora, a les 02:30h. del dia 30 de desembre de 2017, les animadores es trobaven en la zona del “backstage de l'escenari juntament amb integrants d'altres grups, possiblement algun amic i personal del staff del festival”. Mentre es preparaven per a l'actuació, una de les persones que estava en eixe mateix lloc (i a qui la resta no semblava conèixer) començà a tindre un comportament “estrany” i “constantment estava rondant al voltant de la denunciant i de la seua amiga”.

Punt Fucsia al Festivern 2017/2018. Foto d'Adolf Boluda

L'individu va començar a demanar-los que ballaren per a ell i que es feren fotos amb ell, però davant la negativa de les xiques “va començar a gravar amb el seu telèfon mòbil mentre es canviaven de roba i arreglaven per a eixir a l'escenari”. Les animadores li varen demanar a l'agressor que esborrara els vídeos del mòbil, però es va oposar i va negar que haguera gravat res, per la qual cosa van decidir acudir al Punt Fucsia en acabar el concert per a explicar la situació d'assetjament que havien patit al backstage.

“De seguida van agafar el lideratge de la situació, vingueren amb nosaltres a identificar l’home, li van obligar a esborrar les fotos explicant-li per què ho havia de fer, sempre amb educació i demostrant que estaven formades en aquests temes” explica una de les afectades sobre l'acció que va dur a terme el personal del Punt Fucsia, i explica que en tot moment les persones encarregades van estar al seu costat, les van recolzar moralment en les decisions que van prendre, els van donar el seu telèfon per si tornaven a tenir algun problema i el dia 8 van estar amb elles al jutjat de Sueca per a declarar com a testimonis al judici que hi havia previst.

L’intervenció del Punt Fucsia en el conflicte, no obstant, no va resoldre l'assumpte, ja que l'individu es va mantenir en la seua negativa de no esborrar les captures del seu mòbil, per la qual cosa es va requerir a una patrulla de la Policia Local de la localitat. Finalment, l'agressor va ser identificat i expulsat del festival i les xiques van decidir anar, acompanyades de les companyes del Punt Fucsia, a denunciar els fets a les dependències de la Guàrdia Civil.

Després de la seua experiència, les quatre joves reconeixen que iniciatives com el Punt Fucsia són “necessàries i efectives” i donen les gràcies pel suport, tant a les encarregades d'atendre els casos d'agressions sexistes, com als integrants de Bacora que, segons expliquen, les varen recolzar des d'abans d'acudir a demanar ajuda a les xiques del braçalet morat. La decisió de denunciar l'agressió la varen prendre perquè afirmen que es van sentir molestes i incòmodes, però també perquè no volen permetre actituds masclistes “ni en els festivals ni en cap lloc”. “Personalment, cap de les quatre pensàvem arribar a un judici, per a nosaltres va ser una forma especial de passar el 8 de març i lluitar així pels nostres drets i els de les demés”, afirmen.

El que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme

Les animadores estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context. “Després de portar avant aquest procés el que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme”, explica L.R.I. i afegeix que esperen que els homes també tinguen coneixement i recorden que les dones no som cap objecte, sinó persones. 

El 8 de març, abans de la celebració del judici, ambdues parts van acabar arribant a un acord que consistia en que l'acusat havia d'acceptar les condicions que les denunciants li exigien i, com a contrapartida, elles retirarien l'acusació. “Vam decidir parlar amb l’agressor i comentar-li tot el que pensàvem d’aquella situació i de com ens havia fet sentir. D’aquesta manera no vàrem tindre necessitat d’entrar al judici i vàrem poder mantenir una conversa més informal”.

Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó

Les condicions varen ser que reconeguera els fets i que havia tingut un comportament desagradable, que demanara disculpes a les xiques, al grup Bacora i al Punt Fucsia, i que es comprometera a no tornar a tenir eixe tipus d'actituds masclistes. “Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó”, diu L.R.I, qui reconeix que ara estan satisfetes perquè l’acusat va admetre la seua culpa. No obstant això, les xiques creuen que denunciar l'actitud masclista que va tenir lloc en el festival ha valgut la pena i recomanen que si altres persones es veuen en una situació similar a la seua, aconseguisquen proves.

No és la primera vegada que es donen casos d'agressions sexistes en un festival de música “alternativa” com el Festivern. El famós festival de les comarques centrals, que s'organitza cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna, celebrava els dies 29, 30 i 31 del desembre passat la seua edició número tretze afrontant les crítiques que va rebre en l'edició anterior per la descontrolada organització dels Punts Fucsia i evidenciant, en aquesta última, la volta de rosca de l'organització del festival en matèria de perspectiva de gènere. Com es va explicar a un article fet per companyes de la Directa a principis d'enguany, l'experiència del 2016-2017 va servir per a millorar el festival en aquest terreny i la coordinació del Punt Fucsia d'aquesta última edició va resultar bastant més efectiva.



Relacionadas

Violencia machista
#Cuéntalo, memoria colectiva de la violencia machista

Un texto de Virginia P. Alonso y un tuit de Cristina Fallarás prendieron la mecha de #cuéntalo, etiqueta que generó cerca de 3 millones de tuits en dos semanas. En ellos se contaron 50.000 historias personales, entre ellas 5.000 asesinatos, 7.000 violaciones y 14.000 agresiones sexuales. El trabajo de archiveros y periodistas ha convertido las cifras en datos para recuperar la memoria colectiva.

Violencia sexual
La violencia sexual es “masiva” y ni siquiera existe un teléfono de atención
El informe Ya es hora de que me creas de Amnistía Internacional denuncia la falta de recursos especializados para atender a las mujeres que sufren violencia sexual
Agresiones sexuales
‘Cum laude’ en silencio
Pikara Magazine y El Salto publican una actualización del informe #AcosoEnLaUni, en el que se repite una constante: muchos abusos siguen en la sombra.
0 Comentarios

Destacadas

Biodiversidad
‘Rewilding’, el planeta reclama lo suyo

La defensa del medio ambiente se ha centrado en conservar lo que tenemos, pero cada vez hay más voces que plantean la necesidad de renaturalizar grandes áreas que han perdido su biodiversidad vegetal y animal. En España aún no se ha hecho, aunque tenemos amplias zonas potenciales.

Vivienda
David Madden: “La desigualdad es lo que define el modelo urbano actual”

El sociólogo y experto en estudios urbanos David Madden valora las iniciativas de base para defender el derecho a la vivienda y defiende una ofensiva contra la financiarización del sistema habitacional vigente.

Feminismos
Un año de movilizaciones feministas que no caben en 1.000 páginas

2018 fue un año pleno de movilizaciones feministas. Miles de mujeres salieron a la calle. Desde el 8M a las manifestaciones espontáneas contra la sentencia de La Manada, desde el apoyo a las temporeras a la respuesta contra Vox, los feminismos se revelan como fuerza de choque contra el patriarcado y el fascismo, pero también como energía que invita a pensar otros mundos posibles.

Elecciones
Finaliza el Gobierno de la moción de censura: habrá elecciones generales el 28 de abril

El Gobierno opta por el adelanto electoral, con la convocatoria de elecciones generales el 28 de abril. Las elecciones serán un mes antes de las europeas, autonómicas y locales de mayo.

Tribuna
¡A las urnas! Pedro Sánchez y el final del ciclo progre
4

La convocatoria electoral anticipa un nuevo movimiento para la restauración del régimen del 78. El autor considera que no resolverá la incapacidad del sistema representativo para solucionar los problemas de fondo provocados por la desigualdad económica, la pérdida de derechos sociales y la crisis de legitimidad.

Últimas

Literatura
Ha muerto el abogado de la interculturalidad

“Tenemos que retener de Mandela la convicción para combatir la injusticia”. Esas son solo algunas de las muchas exquisitas palabras de Antonio Lozano, pensador solidario, humanista e intelectual crítico. Un enamorado infinito de África que luchó por enterrar los estereotipos respecto al continente vecino. El mundo y su sueño de superar barreras para unir culturas lloran su pérdida.

Cine
Baila, chica, baila

Dorothy Arzner no solo fue responsable del ascenso de las carreras cinematográficas de Katharine Hepburn, Rosalind Rossel y Lucille Ball, entre otras; también consiguió ser la primera mujer en dirigir una película con sonido.

Oriente Próximo
Cinco cosas importantes que están pasando en el mundo árabe

El presidente argelino se presenta para un quinto mandato. Migrantes africanos intentan alcanzar las costas de Yemen. Arabia Saudí continua su política de sustitución de trabajadores extranjeros por nativos. Los palestinos protestan por una autopista dividida por un muro de 8 metros que Israel ha construido en Cisjordania. Los activistas del Hirak siguen pagando por su rebelión en Marruecos. Estas son algunas de las cosas que están pasando en el mundo árabe

Música
Mecano, ¿fraude o genio?

Más allá de la honestidad de sus fines, la capacidad de Mecano para trascender géneros estaba en sintonía con genios como ABBA, donde el fin último era tan subjetivo como vibrante: moldear la canción pop perfecta.

Crímenes del franquismo
El último tirón en las fosas franquistas en Andalucía

Andalucía tiene más desaparecidos que los provocados por la dictadura de Videla en Argentina y multiplica los números del régimen de Pinochet en Chile.

Memoria histórica
El niño que cantaba el “Cara al Sol” para hacer rabiar a su abuela

Nunca había comprobado tan de cerca cómo la mala leche con la que se decidía fusilar a unos jóvenes y se humillaba a sus mujeres en los años treinta mantendría viva su eficacia durante más de ocho décadas.