Valencià
La consulta escolar pel valencià finalitza entre incidents i falta de transparència

Ja s’han fet públics els resultats de la ja anomenada “consulta Rovira”, o almenys, alguns d’aquests. La votació sobre la llengua base a l’ensenyament, que obligava les famílies a triar entre el valencià i el castellà, va finalitzar el dimarts 4 de març a les 14 hores enmig d’una forta polèmica i oposició per part de la comunitat educativa, que ha evidenciat la resistència cultural davant la por per la desaparició no sols de la seua llengua sinó també de la seua identitat.

La Conselleria d’Educació va posar en marxa aquesta consulta telemàtica el 25 de febrer perquè les famílies decidiren la llengua vehicular dels seus fills per al curs vinent. No obstant això, el procediment s'ha vist marcat per nombroses incidències que han dificultat la participació i crítiques sobre la seua transparència i execució.

Encara que no s’han fet públiques les dades sobre quantes famílies han triat cadascuna de les opcions, sí que s’han divulgat les dades de participació amb un 58,61% de famílies implicades en la consulta

Encara que no s’han fet públiques les dades sobre quantes famílies han triat cadascuna de les opcions, sí que s’han divulgat les dades de participació amb un 58,61% de famílies implicades en la consulta, segons la Conselleria. Mentre que el conseller d’educació, José Antonio Rovira, qualifica de manera positiva aquest resultat, aquesta xifra ha sigut rebuda amb escepticisme per col·lectius com ara Famílies pel Valencià i la Plataforma per la Llengua, que consideren que el percentatge real de participació “ha sigut molt menor”, ja que moltes famílies han emés diversos vots al tindre més d'un fill o filla.

“Aquestes dades demostren que la consulta era innecessària i que no hi havia una demanda de les famílies en aquest tema”, insisteixen des del col·lectiu. A més, consideren que l'única raó per la qual s’ha assolit aquest percentatge de participació ve donada per la mobilització de sectors en defensa del valencià que s'ha desenvolupat arreu de les comarques aquests últims mesos. Finalment, Famílies pel Valencià i la Plataforma per la Llengua denuncien que no s’hagen fet públics des del primer moment els resultats per llengües, un fet que consideren una greu falta de transparència.

A més, per resoldre una de les majors incerteses derivades de la consulta, la Conselleria ha destacat que “pràcticament el 100 % de les famílies entraran en la llengua elegida”, una afirmació que no ha calmat les preocupacions sobre possibles incoherències entre el resultat i l'assignació de les llengües. Per acabar, s’ha detallat també la informació sobre la participació per comarques, que evidencia una major implicació a les zones valencianoparlants en aquest plebiscit.

Finalment, el dijous 6 la Conselleria ha col·locat els llistats de vots —amb el NIA com a única dada visible— en cada llengua als centres escolars, encara que les famílies hauran d’esperar uns dies per saber si el seu fill o filla ha entrat en la llengua escollida. Una vegada coneguts els percentatges de cada nivell a cada centre, els equips directius organitzaran els grups seguint les indicacions de la Conselleria. Tant el professorat com la Conselleria han advertit, però, que les situacions poden ser molt variades i caldrà estudiar cada cas per aplicar les solucions més adequades.

Incidències des de l’inici

La consulta ha estat marcada per nombrosos problemes que han dificultat la participació de moltes famílies, tal com denuncien les diverses plataformes en defensa pel valencià. Centenars de famílies han acudit a la plataforma per incidències de diferent tipus des que es va obrir el període de votació per poder participar en la consulta sobre la llengua base.

Rosa Oltra, portaveu de Famílies pel Valencià, posa l’accent en algunes de les principals queixes que han rebut per part de les famílies afectades. Un dels principals problemes ha estat l’existència d’errors en el barem de puntuació. Moltes famílies que van marcar l’opció equivocada a l’hora d’introduir correctament la seua zona de residència o el nombre de germans no han pogut rectificar-ho, mentre que la jurisprudència estableix que en tràmits telemàtics s’ha de permetre la modificació en cas d’errades.

En un procés que hauria de garantir la igualtat d’accés per a totes les famílies, independentment de la seva nacionalitat o situació administrativa s'han detectat problemes amb el reconeixement del Número d’Identitat d’Estranger (NIE) en la plataforma

D’altra banda, en un procés que hauria de garantir la igualtat d’accés per a totes les famílies, independentment de la seua nacionalitat o situació administrativa, s'han detectat problemes amb el reconeixement del Número d’Identitat d’Estranger (NIE) a la plataforma. Tot i tindre totes les dades correctes no acceptava la informació introduïda, cosa que impedia que moltes famílies estrangeres pogueren participar en la consulta. A més, davant la manca d’un procediment específic per a poder exercir el vot, les famílies amb fills d'acollida o en procés d'adopció han denunciat problemes per registrar-se al sistema, derivats d’impediments tècnics i burocràtics que els han deixat fora del procés de votació.

Així mateix, s’han registrat problemes en l'accés a la votació mitjançant dispositius mòbils. Si es votava des d’un telèfon mòbil, l’opció de “valencià” no era visible tret que es girara la pantalla en mode horitzontal. Un error tècnic que no sols dificulta la tria del valencià sinó que també incompleix els requisits d’accessibilitat de les aplicacions i llocs web del sector públic.

Un cas especialment problemàtic ha sigut el de les famílies desplaçades per la dana. Les afectades van sol·licitar que el seu vot es computara al seu centre d’origen i no al centre on es troben temporalment, però la seua petició no ha sigut atesa

Un cas especialment problemàtic ha sigut el de les famílies desplaçades per la dana. Les afectades van sol·licitar que el seu vot es computara al seu centre d’origen i no al centre on es troben temporalment, però la seua petició no ha sigut atesa. Una situació que ha generat incertesa sobre com es configuraran els grups lingüístics a aquests centres quan els alumnes tornen a la seua ubicació original.

Aquests problemes han portat la Plataforma per la Llengua a demanar la nul·litat de la consulta i a Famílies pel Valencià a interposar més de 100 reclamacions a la Direcció General d'Ordenació.

Vagues i censures

Més enllà dels problemes tècnics i organitzatius, la consulta ha estat envoltada de denúncies de censura a actes en defensa del valencià. Segons denuncien des de les associacions en defensa pel valencià, a alguns centres educatius s’ha prohibit la col·locació de pancartes en favor de la llengua i s'ha ordenat la retirada de cartells de les associacions de famílies.

Un dels casos més polèmics ha sigut la suspensió d’una jornada pel valencià organitzada per l'IES Clot del Moro a Sagunt, a petició de la Conselleria d'Educació. A més, diversos instituts han denunciat pressions per retirar materials en favor del valencià, un fet que Famílies pel Valencià ha qualificat d'atac a la llibertat d'expressió en l'educació.

Les crítiques a la consulta lingüística no només han vingut de les famílies i les associacions en defensa del valencià, sinó també del sector estudiantil

Les crítiques a la consulta lingüística no només han vingut de les famílies i les associacions en defensa del valencià, sinó també del sector estudiantil. Davant la percepció que aquesta consulta respon més a interessos polítics que a una necessitat real del sistema educatiu, diferents col·lectius estudiantils han decidit alçar la veu.

El Sindicat d'Estudiants i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van convocar una vaga estudiantil per al 4 de març per denunciar la consulta i defensar l'ensenyament en valencià. No obstant això, la vaga va ser cancel·lada a causa de les fortes pluges que van afectar diverses localitats aquell dia.

Famílies pel Valencià ha anunciat que continuarà exigint a la Conselleria que publique els resultats complets per llengües i ha posat a disposició de les famílies afectades assessorament legal per presentar reclamacions

Tot i això, des de SEPC han insistit en la necessitat de continuar organitzant-se i han cridat a la mobilització per evitar retallades en l’ensenyament en valencià. Així mateix, Famílies pel Valencià ha anunciat que continuarà exigint a la Conselleria que publique els resultats complets per llengües i ha posat a disposició de les famílies afectades assessorament legal per a presentar reclamacions.

La consulta sobre la llengua base ha estat marcada per la polèmica, amb nombroses incidències, falta de transparència i un alt nivell de controvèrsia social i educativa. Mentre que la Conselleria defensa la participació com a un èxit, col·lectius en defensa del valencià consideren que la consulta ha sigut un fracàs i una eina per a retallar la presència de la llengua en l’ensenyament. El futur de l’educació lingüística al País Valencià encara està per definir, però el que és clar és que la consulta marca un nou fite en la llarga història d’una llengua que ha hagut de lluitar per la seua presència en l’espai públic, en els mitjans, i fins i tot a les aules.