València
La FP valenciana arranca el curs entre concentracions i atur docent contra les retallades

L’Assemblea del Professorat Contra les Retallades en FP denuncia que el curs 2015-1016 no pot començar amb normalitat al País Valencià. El balanç de les dades recollides per aquesta plataforma a 37 centres mostra un panorama desolador: 2336 alumnes sense plaça, 110 vacants docents menys i 24 cicles eliminats. La reducció d’hores lectives i la precarització del professorat interí i especialista completen un escenari que anticipa un curs marcat pel deteriorament.

Segons detalla l’Assemblea en un comunicat, a Xàtiva es perden 130 hores lectives, equivalents a almenys set docents. A Villalonga s’elimina un cicle formatiu d’Imatge Personal malgrat l’elevada demanda i es rebutja implantar un cicle de Protecció Civil i Emergències reclamat pel mateix Ajuntament.

“Encara que el pressupost per a FP creix en termes globals, es desploma la partida destinada a salaris: si el 2024 un de cada 12 euros es dedicava a personal, el 2025 la proporció baixa a un de cada 19”, expliquen des de l’Assemblea del Professorat

A més, a alguns centres d’adults, les plantilles es redueixen fins a un 70%. Tot això mentre la Conselleria —denuncien— es resisteix a dialogar i maquilla les xifres: “quan presumeix de noves places, omet les jubilacions o les retallades del curs passat; quan anuncia més pressupost, amaga que cada vegada destina menys a salaris”. “Encara que el pressupost per a FP creix en termes globals, es desploma la partida destinada a salaris: si el 2024 un de cada 12 euros es dedicava a personal, el 2025 la proporció baixa a un de cada 19”, expliquen des de l’Assemblea del Professorat.

L’Assemblea del Professorat, juntament amb STEPV, UGT, CGT i CSO, va convocar per a aquest dilluns 8 de setembre, dia d’inici de curs, una vaga parcial que també va ser secundada pel Sindicat d’Estudiants. Ha estat un atur de dues hores, acompanyat de concentracions a València, Castelló i Alacant, per a visibilitzar l’alarma davant les retallades en places, cicles i hores docents, que, segons els propis afectats, “condicionen de manera immediata el desenvolupament del curs i reflecteixen un deteriorament cada vegada més acusat de la FP pública valenciana”.

Aquestes mobilitzacions arriben després d’un estiu de tensions. Segons l’Assemblea del Professorat, l’eliminació de l’acord de plantilles —signat el 2023 per tots els sindicats de la Mesa Sectorial— ha retallat la docència en els cicles formatius semipresencials i ha reduït l’oferta a nombrosos instituts. Tant per al professorat com per a l’alumnat, representa un dur cop a la FP pública, que venia creixent en demanda i que ara es troba amb menys places, menys cicles i un professorat sobrecarregat.

Retallades a tots els nivels educatius

Les retallades no es limiten a la Formació Professional. Segons ha denunciat el grup parlamentari Compromís: “La Conselleria d’Educació ha eliminat 1135 places de reforç docent per a aquest curs, cosa que suposa una caiguda del 67% en instituts i del 18% en col·legis. En xifres: 1025 professores i professors menys als IES i 110 menys als centres de primària. A aquest ajust, se suma la retallada de gairebé 2000 docents del curs passat després de la ruptura unilateral per part del conseller Rovira del compliment dels Acords de Plantilles de professorat”.

“Continuen bloquejades obres escolars per valor de 516 milions d’euros i s’acumulen retards en els pagaments de funcionament als centres, que en alguns casos han hagut de retallar material bàsic. Es tracta d’un atac directe a la qualitat de l’ensenyament públic”, va assegurar Gerard Fullana, portaveu d’Educació de Compromís a Les Corts.

UGT ha impugnat la reducció horària dels cicles a distància, que implica més de 3000 hores de docència menys i l’eliminació de 167 places en FP, un “retall encobert”

Paral·lelament, l’educació valenciana manté oberts altres focus de conflicte. UGT Serveis Públics – Ensenyament del País Valencià ha recorregut davant del TSJCV les instruccions d’inici de curs 25/26 de la Conselleria d’Educació, al considerar que marginen el valencià com a llengua vehicular i que contravé la legalitat vigent.

El sindicat denuncia l’eliminació del mínim legal del 25% per a les llengües oficials i la possibilitat que l’alumnat trie la llengua d’examen amb independència de la vehicular, una mesura que —segons recorda UGT— ja ha estat invalidada per tribunals superiors. Al mateix temps, UGT ha impugnat la reducció horària dels cicles a distància, que implica més de 3000 hores de docència menys i l’eliminació de 167 places en FP, un “retall encobert” que degrada encara més el sistema. L’inici de curs ha arribat marcat per l’erosió de recursos i l’acumulació de fronts oberts. Els sindicats adverteixen que aquest atur parcial va ser només el primer pas i no descarten més jornades de vaga en els pròxims mesos si la Conselleria no rectifica. Mentrestant, l’alumnat afectat inicia setembre sense la certesa de si podrà continuar el seu itinerari formatiu.

Els estudiants es sumen a la mobilització

El portaveu del Sindicat d’Estudiants del País Valencià, Sergi Dasí, va denunciar durant la jornada de protesta la precarietat de la FP pública: “Des de l’inici d’aquesta legislatura sabíem que el sector públic valencià seria afectat. Ens estem trobant amb material escàs i antiquat, instal·lacions que necessiten una reforma urgent, reducció de places i cursos directament eliminats”. Així mateix, va reafirmar el compromís de l’alumnat amb les protestes: “La nostra prioritat és l’existència d’una educació pública i de qualitat al País Valencià i, sens dubte, ens mobilitzarem juntament amb el professorat per protegir-la de les urpes d’aquestes polítiques neoliberals”.

Tal com recorda l’Assemblea del Professorat, la protesta valenciana s’afegeix al context estatal de conflictivitat: Astúries va tancar el curs passat amb vagues docents i Cantàbria prepara una ofensiva sindical al setembre i octubre. “En tots els casos, el denominador comú és la denúncia d’un deteriorament que respon a una gestió política que prioritza la privatització i l’estalvi pressupostari davant del dret universal a l’educació”. “Som conscients que no serà fàcil revertir aquestes retallades”, conclouen des de l’Assemblea del Professorat, “és necessària la unitat de tots els nivells educatius públics i també de tots els sectors de la comunitat educativa per recuperar l’educació pública, fonamental en aquests temps de crisi global”.