Tortura
Les tortures i morts sota custòdia institucional

Al País Valencià s’han donat quatre casos de tortura al llarg de 2016 sota el paraigua de les institucions, que han afectat a un total de deu persones. La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) va presentar el 21 de setembre a València l’últim informe que recull totes les agressions a l’estat espanyol, així com les morts, que s’han produït sota custòdia institucional.

informe tortura valencia 3
Presentació en València de l'informe de la Coord. per a la Prevenció i Denuncia de la Tortura Violeta Cortijo

publicado
2017-09-29 10:06

La CPDT és una plataforma integrada per organitzacions que lluiten contra la tortura i en defensa dels Drets Humans, agrupades amb l’objectiu principal de vetlar per l’aplicació i el seguiment dels mecanismes internacionals de prevenció de la tortura en l’estat espanyol. Al País Valencià l’única associació que en forma part és Obra Mercedària de València (OMV), que té vetada l’entrada a la presó de Picassent pel Ministeri d’Interior. El territori valencià té carència d’un teixit fort d’organitzacions que lluiten contra les agressions sota custòdia institucional. Aquestes es produeixen sobretot contra els col·lectius més desfavorits, com ara els migrants o les persones preses. No són pocs els exemples.

Cinc ciutadans d’origen argelí van ser deportats després que un d’ells interposara una denúncia per agressions físiques i verbals per part de la Policia Nacional que custòdia el CIE de Zapadors. Segons asseguraven en la denuncia: “entraren en les cel·les i començaren a propinar colps a sis interns d’origen magrebí amb les porres per tot el cos, mentre rebien insults”. Segons la campanya pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs NO), és una situació que es dona de forma habitual. Quan una persona denucia les tortures a què ha estat sotmesa, és ràpidament deportada.

Cinc ciutadans d’origen argelí van ser deportats després que un d’ells interposara una denúncia per agressions físiques i verbals per part de la Policia Nacional que custòdia el CIE de Zapadors

Un porter de discoteca d’origen romanés va ser agredit per la policia local i acusat d’atemptar contra l’autoritat. Dos homes russos van ser agredits per dos policies de paisà que els estaven vigilant: un va ser ingressat en l’hospital amb una perforació en el pulmó i un altre presentava lessions en un ull. En Xest, una dona va ser detinguda i agredida per la guàrdia civil, segons el part de lessions que presentà per denunciar tenia “policontusió en el membre superior per compressió, castocondriti postraumàtica, i cervicalgia postraumàtica”.

Són només alguns dels casos, ja que uns són exclosos de l’informe per petició expressa de la persona afectada, d’altres no es tenen dades suficients, i molts no es denuncien mai, especialment els que ocorren a col·lectius com les persones migrants, preses o altres amb alta vulnerabilitat social. Pel que fa a les morts, no hi ha dades de les que s’han donat al País Valencià en concret al 2016. No obstant, sí que es produeixen. És el cas de Luis Acedo.

Durant la presentació de l’informe Toñi Saenz va contar l’experiència del seu fill, pres a Picassent i mort de càncer poc després de ser posat en llibertat. Luis Acedo va morir fa un any. Temps després d’entrar en la presó començà a sentir-se cansat, però la indiferent atenció mèdica i el proveïment arbitrari de medicaments, no feren sinó empitjorar la seua salut. Estava malalt i presentava un aspecte molt desmillorat, tenia bultos notables en un costat del cos del que patia molt de dolor. Un dia es desmaià i els seus companys el portaren a l’infermeria. Va ser en eixe moment, en que ja difícilment podia curar-se, quan li feren el reconeixement pertinent i el portaren al departament d’oncologia. Finalment, va resultar un càncer de pàncrees amb metàstasi en el fetge. L’excarceraren perquè estava terminal i va morir junt a la seua família.

“No els puc perdonar, ni els vaig a perdonar mai, el tractaren com a un gos” deia Toñi Saenz. La mare d’Acedo explicava entre llàgrimes que qualsevol persona pot patir càncer, però el fet d’estar en presó- pel propi funcionament que té- va provocar-li més dolor, i va reduir a zero les seues possibilitats d’obtindre una cura a temps com a conseqüència d’un tracte degradant i de l’abandonament mèdic.

Una mitja de 235 persones a l’any moren en presó. Un 48% de les morts són per causa natural.

Oihana Barrios, ponent en la presentació de l’informe i membre de Jaiki Hadi, una organització basca que dona suport psicosocial i jurídic a les víctimes d’abusos policials, maltractaments i tortures, assegura que el que li passà Luis Acedo era només un exemple del que ocorre en les presons de l’estat espanyol. Per a ella, la presó està pensada “per a destrossar a les persones física i psicològicament”. Des del color gris dels passadissos fins a les malalties digestives causades per la mala qualitat del menjar aconsegueixen el que ella anomena una “aniquilació gradual de la persona”.

Una mitja de 235 persones a l’any moren en presó. Un 48% de les morts són per causa natural. Una dada sorprenent si tenim en compte que la taxa de mortalitat mitjana és de 47,8 anys, molt distant de la taxa mitjana fora d’ella. Altres causes prou altes de mortalitat són la sobredosi, amb un 18% -en un lloc on està prohibida la droga-, el suïcidi, un 13%, i el VIH un 8%.

Segons Carlos Hernández, coordinador de l’informe, “a l’estat li va molt bé, el centre penitenciari funciona per al que ells volen”. És per això que considera que “qualsevol canvi vindrà des dels moviments socials”. El 24 de setembre a València es va produir una concentració contra el racisme institucional i la violència policial. Va ser criticada, abans de celebrar-se, pels sindicats UGT, CSIF, STAS i CCOO, segons un comunicat, “pel foment de l’odi cap al col·lectiu policial”. El 30 de setembre es produirà una concentració en la presó d’Albocàsser i una posterior xerrada en La Cosa Nostra de Castelló.

Relacionadas

Tortura
La familia del joven fallecido en Almería se siente abandonada por la administración
Ilyas T. murió el pasado 1 de julio en el centro de menores Tierras de Oria tras serle aplicado el protocolo de contención mecánica. Su hermano Munir relata a El Salto cómo la familia, ignorada por la administración, ha tenido que seguir la investigación a través de los medios.
Tortura
Las correas cortas

No hay datos, no se informa, y no escuchamos a los afectados porque aún nos acecha en las costumbres la sombra de la psiquiatría decimonónica. No es la falta de protocolo lo que impide el control sobre la práctica de las correas de contención. Es la falta de voluntad para evitarlo, de un tomarse en serio a los pacientes. 


0 Comentarios

Destacadas

Reino Unido
El laborismo sueña con una remontada para ganar las elecciones del Reino Unido

Desde las siete de la mañana, la población de Inglaterra, Gales, Escocia e Irlanda del Norte vota a la nueva cámara de los comunes. Los laboristas, dirigidos por Jeremy Corbyn, aspiran a una victoria cimentada en la diversidad étnica y la recuperación de los valores socialistas.

Chile
El desafío de cambiar un país desde una perspectiva ecologista

Mientras Chile ostenta la presidencia de la COP25 en Madrid, una cumbre que el gobierno de este país declinó organizar en Santiago tras el estallido social más importante desde el fin de la dictadura, colectivos y activistas medioambientales trabajan por que la agenda climática se instale en el debate sobre la nueva Constitución.

Transfobia
La Federación Trans acusa al Partido Feminista de cometer delito de odio

Los mensajes tránsfobos del partido liderado por Lidia Falcón provocan que la Federación Trans reclame a Izquierda Unida su expulsión de la coalición y eleve el caso a la justicia.

Vivienda
23 meses de cárcel para Isa Serra por intentar parar el desahucio de una persona con discapacidad

La parlamentaria de Podemos está acusada de desórdenes públicos, atentado a la autoridad, lesiones y daños por intentar para, en enero de 2014, el desahucio de Antonio, un vecino de Lavapiés enfermo crónico y con incapacidad permanente.

Unión Europea
Michael Krätke: “¿Recesión? Sigue habiendo varias crisis en marcha”

El doctor en económicas Michael R. Krätke estuvo en Barcelona. En esta entrevista habla sobre la situación de crisis financiera, el auge de China y el estado actual de su proyecto de recopilar todos los escritos de Marx y Engels.

Opinión
Ante el peligro inminente de una ley trans
La aprobación inminente de una ley trans es peligrosa porque ha reactivado los discursos tránsfobos.

Últimas

Honduras
Miriam Miranda: “Honduras se convirtió en un laboratorio político después del golpe de Estado de 2009”

Entre esas las voces que avisan que el desarrollo no significa progreso para sus propias comunidades está Miriam Miranda, lidereza, protectora del medio ambiente y defensora de derechos humanos garífuna de Honduras.

Renta básica
Feministas presentan un manifiesto a favor de la renta básica universal

Las firmantes consideran urgente situar la renta básica en la agenda del movimiento feminista con el fin de potenciar herramientas que apunten a la igualdad material y aporten autonomía a todas las mujeres.

Crisis climática
Algo huele mal en la Cumbre del clima
Estos días se celebra en Madrid la Cop25. A nosotros siempre nos da por desconfiar de aquello a lo que da cancha el telediario y Coca Cola.
Francia
Mumia Abu Jamal, Angela Davis y muchos más piden justicia para Adama Traoré

En solidaridad con la Campaña Internacional que se puso en marcha el 3 de diciembre en apoyo a Assa Traoré y su familia, numerosos militantes afroamericanos conocidos por su compromiso por la justicia social y la lucha antirracista han querido enviar su apoyo desde el otro lado del charco a la tenaz batalla que desde julio de 2016 encabezan los Traoré y el Comité Adama.

Infancia
La vicepresidenta de Infancia Libre recupera la custodia de su hija

La Audiencia Provincial de Granada admite el recurso de apelación de Rocío de la Osa contra la retirada de la patria potestad de su hija como medida cautelar y advierte de que no existen indicios del delito de sustracción de menores ya que la custodia era de la madre.

Bolivia
América Latina: Bolivia como síntoma

El ejemplo boliviano nos muestra que las protestas ciudadanas en América Latina deben vehicularse a través de un mayor empoderamiento ciudadano, centrado siempre en la reducción de las importantes desigualdades sociales existentes.