Les tortures i morts sota custòdia institucional

La CPDT és una plataforma integrada per organitzacions que lluiten contra la tortura i en defensa dels Drets Humans, agrupades amb l’objectiu principal de vetlar per l’aplicació i el seguiment dels mecanismes internacionals de prevenció de la tortura en l’estat espanyol. Al País Valencià l’única associació que en forma part és Obra Mercedària de València (OMV), que té vetada l’entrada a la presó de Picassent pel Ministeri d’Interior. El territori valencià té carència d’un teixit fort d’organitzacions que lluiten contra les agressions sota custòdia institucional. Aquestes es produeixen sobretot contra els col·lectius més desfavorits, com ara els migrants o les persones preses. No són pocs els exemples.

Cinc ciutadans d’origen argelí van ser deportats després que un d’ells interposara una denúncia per agressions físiques i verbals per part de la Policia Nacional que custòdia el CIE de Zapadors. Segons asseguraven en la denuncia: “entraren en les cel·les i començaren a propinar colps a sis interns d’origen magrebí amb les porres per tot el cos, mentre rebien insults”. Segons la campanya pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs NO), és una situació que es dona de forma habitual. Quan una persona denucia les tortures a què ha estat sotmesa, és ràpidament deportada.

Cinc ciutadans d’origen argelí van ser deportats després que un d’ells interposara una denúncia per agressions físiques i verbals per part de la Policia Nacional que custòdia el CIE de Zapadors

Un porter de discoteca d’origen romanés va ser agredit per la policia local i acusat d’atemptar contra l’autoritat. Dos homes russos van ser agredits per dos policies de paisà que els estaven vigilant: un va ser ingressat en l’hospital amb una perforació en el pulmó i un altre presentava lessions en un ull. En Xest, una dona va ser detinguda i agredida per la guàrdia civil, segons el part de lessions que presentà per denunciar tenia “policontusió en el membre superior per compressió, castocondriti postraumàtica, i cervicalgia postraumàtica”.

Són només alguns dels casos, ja que uns són exclosos de l’informe per petició expressa de la persona afectada, d’altres no es tenen dades suficients, i molts no es denuncien mai, especialment els que ocorren a col·lectius com les persones migrants, preses o altres amb alta vulnerabilitat social. Pel que fa a les morts, no hi ha dades de les que s’han donat al País Valencià en concret al 2016. No obstant, sí que es produeixen. És el cas de Luis Acedo.

Durant la presentació de l’informe Toñi Saenz va contar l’experiència del seu fill, pres a Picassent i mort de càncer poc després de ser posat en llibertat. Luis Acedo va morir fa un any. Temps després d’entrar en la presó començà a sentir-se cansat, però la indiferent atenció mèdica i el proveïment arbitrari de medicaments, no feren sinó empitjorar la seua salut. Estava malalt i presentava un aspecte molt desmillorat, tenia bultos notables en un costat del cos del que patia molt de dolor. Un dia es desmaià i els seus companys el portaren a l’infermeria. Va ser en eixe moment, en que ja difícilment podia curar-se, quan li feren el reconeixement pertinent i el portaren al departament d’oncologia. Finalment, va resultar un càncer de pàncrees amb metàstasi en el fetge. L’excarceraren perquè estava terminal i va morir junt a la seua família.

“No els puc perdonar, ni els vaig a perdonar mai, el tractaren com a un gos” deia Toñi Saenz. La mare d’Acedo explicava entre llàgrimes que qualsevol persona pot patir càncer, però el fet d’estar en presó- pel propi funcionament que té- va provocar-li més dolor, i va reduir a zero les seues possibilitats d’obtindre una cura a temps com a conseqüència d’un tracte degradant i de l’abandonament mèdic.

Una mitja de 235 persones a l’any moren en presó. Un 48% de les morts són per causa natural.

Oihana Barrios, ponent en la presentació de l’informe i membre de Jaiki Hadi, una organització basca que dona suport psicosocial i jurídic a les víctimes d’abusos policials, maltractaments i tortures, assegura que el que li passà Luis Acedo era només un exemple del que ocorre en les presons de l’estat espanyol. Per a ella, la presó està pensada “per a destrossar a les persones física i psicològicament”. Des del color gris dels passadissos fins a les malalties digestives causades per la mala qualitat del menjar aconsegueixen el que ella anomena una “aniquilació gradual de la persona”.

Una mitja de 235 persones a l’any moren en presó. Un 48% de les morts són per causa natural. Una dada sorprenent si tenim en compte que la taxa de mortalitat mitjana és de 47,8 anys, molt distant de la taxa mitjana fora d’ella. Altres causes prou altes de mortalitat són la sobredosi, amb un 18% -en un lloc on està prohibida la droga-, el suïcidi, un 13%, i el VIH un 8%.

Segons Carlos Hernández, coordinador de l’informe, “a l’estat li va molt bé, el centre penitenciari funciona per al que ells volen”. És per això que considera que “qualsevol canvi vindrà des dels moviments socials”. El 24 de setembre a València es va produir una concentració contra el racisme institucional i la violència policial. Va ser criticada, abans de celebrar-se, pels sindicats UGT, CSIF, STAS i CCOO, segons un comunicat, “pel foment de l’odi cap al col·lectiu policial”. El 30 de setembre es produirà una concentració en la presó d’Albocàsser i una posterior xerrada en La Cosa Nostra de Castelló.