Medio ambiente
Improvisar el litoral a colp de temporal

La borrasca Gloria ha generat destroses al seu pas que seran reparades amb inversions milionàries condenades a desaparéixer. Malgrat tot, es presenta com una oportunitat per a repensar el territori adaptant-lo al nou escenari de canvi climàtic

temporal gloria valencia 1
La borrasca Gloria ha tornat a destruir el passeig marítim d'Almenara, que havia sigut reparat feia poc | Foto: Ajuntament d'Almenara
31 ene 2020 06:30

El passeig marítim d'Almenara s'enfonsa. Ho fa tots els anys, pràcticament sense excepció. La data està subjecta a canvi, però la cita anual és ineludible. Cada vegada que arriba un temporal com el viscut en els últims dies, acaba totalment o parcial destruït per la mateixa força de les ones. Quan el vent amaina i l'aigua torna a la calma, s'engega la maquinària per a invertir centenars de milers d'euros per a reconstruir-lo a tota pressa abans que arribe la temporada turística. I així queda fins a la pròxima tempesta: aleshores es torna a enfonsar.

És una dinàmica que no es limita a este poble de la Plana Baixa. Altres localitats de tot arreu del litoral valencià sofreixen un problema semblant, viuen en un continu cicle de destrucció i reconstrucció a cop de marejada que de vegades no sols arrabassa les platges, sinó també les infraestructures que hi ha al darrere. En la Safor, l'alcalde de Bellreguard, Alex Ruiz, ha proposat no reconstruir el passeig marítim per a “revertir-lo i tornar a la natura allò que és seu”. L'última inversió, de 300.000 euros, s'havia realitzat mig any abans. Després de Gloria els danys ascendeixen a 580.000 euros.

La intenció de Ruiz era obrir un debat que s'ha evitat durant molts anys. Si bé la idea ha semblat oportuna entre molts sectors, ell mateix confessa que no ha caigut gaire bé entre els negocis i propietaris de la primera línia de costa. “Però en el fons és una proposta perquè no desapareguen”, defensa, tot pensant quan arribarà el següent temporal.

La intenció de revertir el passeig marítim de Bellreguard per a “tornar a la natura allò que és seu” no ha caigut gaire bé entre els negocis i propietaris de la primera línia de costa
El regidor d'Almenara Quique Castelló pensa que és difícil plantejar esta solució al seu poble, on defensa que el problema no ha sigut tant la construcció de cases i infraestructures a vora mar, sinó una imparable regressió de la costa a causa dels ports i espigons ubicats al nord i al sud. Almenara en concret ha sigut una de les víctimes d'una política per a reconduir els corrents marítims a base de la construcció d'espigons que històricament s'ha fet sobre la marxa i sense planificació de futur, enfrontant els interessos de diferents municipis i deixant al seu pas guanyadors i perdedors.

El litoral, un malalt crònic

“Una vegada passa la tempesta, d'açò no se'n parla fins a la pròxima”, assegura l'exdirector d'Obres Públiques de la Generalitat i membre del col·lectiu Terra Crítica Joan Olmos. L'actual desfeta de la costa és fruit d'una concatenació de decisions errades per terra i mar que van a parar al mateix punt. A parer d'Olmos, l'origen de tots els mals es troba en una “cultura d'explotació del litoral” que no ha canviat hui en dia, i posa com a exemple el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) que el Botànic va posar en marxa la legislatura passada per a posar fi a l'edificació en la costa, però que acabà sent una versió descafeïnada del pla inicial. “Molts agents econòmics es van tirar al damunt”, lamenta.

Si afinem la vista i tornem enrere, la modificació de la llei de costes de 1988 apareix com un moment clau. “Era un moment per a aplicar un criteri proteccionista, però en canvi es va fer orientada a l'ocupació del domini públic”, assegura. Documents previs com el Pla Indicatiu del Domini Públic Litoral, orientats a una ordenació més respectuosa amb el territori, no van tindre cap efecte sobre uns ajuntaments que ja tenien una llei que els donava via lliure per a requalificar platges, dunes i salines i construir a pocs metres de la mar.

Al sud de València es troba un dels pocs exemples que han funcionat en la direcció contrària. La Devesa de l'Albufera va estar a punt de caure sota la depredació urbanística durant els setanta, però la pressió social va aturar l'avanç del ciment. A partir del 82 es va crear l'Oficina Tècnica Devesa-Albufera i es van engegar projectes de reversió de l'espai afectat i recuperació dunar que continuen en l'actualitat.

Documents orientats a una ordenació més respectuosa amb el territori no van tindre cap efecte sobre uns ajuntaments que ja tenien via lliure per a construir a pocs metres de la mar

La presència natural de dunes, que en molts pobles van ser eliminades per a construir passejos marítims, suposa una primera línia de defensa contra els forts onatges. A més, la flora que creix en estos microsistemes permet que l'arena quede fixada i suporte millor la degradació provocada per les ones. A Puçol, l'Associació Ecologista-Agró compartia en xarxes els efectes del temporal en dos sectors de la mateixa platja, una amb flora dunar i una altra amb tan sols arena. Les imatges són esclaridores.

temporal gloria valencia 2
Els efectes del temporal en dos trams del passeig de Puçol, amb flora i l'altre sense | Foto: Toni Pérez

Un dels enginyers que treballa des de fa anys en la recuperació de la Devesa és Francisco Collado, qui assegura que el litoral valencià “és un malalt crònic”. Les patologies que l'afecten van més enllà de l'urbanisme erràtic i una de les més importants és la contaminació de la mar. “En un temporal sempre veiem el que passa en la zona contigua de les platges, però no en la zona submergida” explica, tot indicant que resulta crucial.

En concret, la contaminació del golf de València va produir la pèrdua de les praderes de posidònia que cobrien tot el litoral i no sols donaven transparència a l'aigua, sinó que permetien una major acumulació d'arena submergida. “Si a 100 metres de la costa l'aigua encara no cobreix, les ones trencaran abans i tindran menys afectació en la costa”, explica Collado. Malauradament, la recuperació d'estos ecosistemes és molt lenta i requereix dècades.

Experts expliquen que les patologies que afecten al litoral valencià van més enllà de l'urbanisme erràtic: una de les més importants és la contaminació de la mar

La degradació del litoral també comença terra endins, a centenars de kilòmetres de la platja. Després d'anys d'una política hídrica basada en embassaments, les platges del Mediterrani han perdut el seu principal regulador natural: els rius que aportaven sediments en la seua desembocadura. Des d'aleshores, l'única política de regeneració de costes ha sigut l'aportació artificial d'arena. Per posar un exemple, tan sols en les platges del sud de Gandia —inclosa la de Bellreguard— es van destinar l'any passat 2 milions d'euros que, després de l'últim temporal, s'han esvaït completament.

“No hi ha solucions a curt termini. És necessària una adaptació en diferents fases, tal vegada a 100 anys vista”, admet Collado, qui també alerta d'una realitat irreparable: “El mar està elevant-se a raó d'un mm des dels setanta”. A partir dels noranta, ho fa al doble de velocitat i la tendència és que continue augmentat el ritme. Pot semblar poc, però en les platges d'arena cada centímetre que puja el nivell de l'aigua és equivalent a un metre de costa que es menja la mar. “Si volem que les inversions públiques tinguen una vida útil raonable, caldria programar una eliminació d'obres dures en el litoral”, afirma.

Fer-ho ràpid o fer-ho bé?

“És el temps de reconéixer-ho, de canviar el xip i aportar idees des d'una perspectiva científica”, demana Olmos, qui veu el pas de Gloria com una oportunitat per a fer les coses bé. No debades, la comunitat científica alerta que el Mediterrani està convertint-se en el camp de proves del canvi climàtic i els danys a causa de l'augment del nivell del mar seran cada vegada més freqüents. “Quan hi ha un temporal, immediatament es reclama una actuació immediata de l'administració i simplement s'improvisa”, assegura. El resultat acaba sent milions d'euros perduts que podrien invertir-se en una solució definitiva i més duradora.

El resultat de l'improvisació després dels temporals és la pèrdua de milions d'euros que podrien invertir-se en una solució definitiva i més duradora

Un dels sectors que de seguida demana reaccions ràpides és el turístic. Per a més inri, Gloria va coincidir amb Fitur —la fira comercial més important del sector—, on el secretari autonòmic de l'àrea, Francesc Colomer, va tirar d'èpica per a prometre una ràpida recuperació de les platges valencianes: “La vida és caure quatre vegades i alçar-se cinc”. Però quantes vegades cal caure per a canviar la manera de fer les coses? Al telèfon, Colomer admet que davant la "cronificació" dels fenòmens meteorològics planteja dubtes sobre l'actual model. “Si no canviem, podríem estar d'una dinàmica d'inversions efímeres”, afirma.

Malgrat això, no renuncia que “les platges han d'estar en bon estat” quan arribe la temporada turística —que cada any s'avança més, també a causa del canvi climàtic—, ja que el sector no es pot permetre el contrari. En la mateixa línia es pronuncia el representant de la patronal hotelera HOSBEC, Antoni Mayor, qui reconeix "les preses" per reconstruir, però assegura que es fan "dins d'un ordre".

Colomer no renuncia que “les platges han d'estar en bon estat” quan arribe la temporada turística ja que el sector no es pot permetre el contrari

Són compatibles ambdues visions, la de reparar ràpidament i la de planejar amb perspectiva de futur? Colomer insisteix que sí, i afegeix que este “no pot ser un debat d'ocurrències i mitges visions”. Per la seua banda, Mayor apunta a “una actuació urgent i immediata” per a després “organitzar un nou pla de costes”. Però tot i que fenòmens com Glòria es repeteixen cada vegada més sovint, el Ministeri de Medi Ambient —de qui depén costes— encara no ha menejat fitxa.

Per a Olmos, el canvi també implica renúncia i adverteix que “ens haurem de resignar que algunes platges d'arena ho siguen de pedra”. Al mateix temps, eixe “canvi de xip” en la política litoral connecta amb el canvi de paradigma que proposa per a la resta d'actuacions estratègiques. “S'estan realitzant inversions fortíssimes que haurien de dedicar-se a infraestructures verdes”, afirma, tot girant la vista cap a l'ampliació nord del port de València —que un recent projecte de regeneració del Saler situa com a causant de la pèrdua de 70 metres de platja—.

Prenent eixe exemple, l'ampliació del port —que es troba en dubte i amb risc d'acabar en els tribunals si continua endavant—, comportarà una inversió pública de vora 1.000 milions, si se sumen les actuacions ja realitzades, les previstes i les que necessitaran els nous accessos de tràfic rodat, que no encara han sigut quantificades en l'actual projecte. “Imagines com canviaria tot si eixa quantitat s'invertira en el que necessitem per a adaptar-nos al canvi climàtic?”, es pregunta.

Mentrestant, en Almenara encara quantifiquen els danys que ha deixat Gloria i alguns ja compten els dies fins al pròxim temporal. En 2017, quan el passeig marítim va patir els danys més greus fins al moment, es va dedicar vora un milió d'euros en la reparació, que incloïa la construcció d'unes xicotetes defenses de roques per a la platja. Hui en dia es troben totalment enfonsades, no compleixen cap funció i la zona del voltant està tancada al bany pel perill que suposen les restes. Castelló ho veu clar: “És com si haguérem tirat els diners a la mar”.

Relacionadas

Tribuna
Reinicio: un modelo ecológico tras la crisis del coronavirus

En el caso del covid19 ha habido una “alarmante inacción” de semanas. En el de la emergencia climática se trata de una alarmante inacción de años que no puede esperar más.

Coronavirus
Un cierto sentido de orden

El SARS-CoV-2 ha venido a acabar definitivamente con esa ficción de control. De repente, las fronteras entre mundo natural y mundo social ya no parecen tan claras.

0 Comentarios

Destacadas

La semana política
Nenúfares

Los datos del paro elevan la campaña contra la gestión del Gobierno. Por medio de la intoxicación en Twitter y WhatsApp se extiende una caza del chivo expiatorio cuyo fin es la caída del Gobierno de coalición. La semana termina con una situación límite en el sistema sanitario, que registra más de 800 muertes cada día.

Coronavirus
“Tuvo que llegar una pandemia para visibilizar a las personas sin hogar”
¿Qué pasa con quien no tiene hogar? El coronavirus puede servir para conocer y cambiar las condiciones en las que viven las personas más empobrecidas.
Coronavirus
El declive de la sanidad venía de lejos

Es necesario tener muy presente que las políticas económicas llevadas a cabo desde la creación de la zona euro y, muy especialmente, desde el estallido del crack financiero han maltratado de manera sistemática a los sistemas de salud pública.

Coronavirus
Menos violencia de género según la Policía, más consultas al 016
Expertas alertan de que estos datos no revelan que la violencia de género haya disminuido y advierten de que habrá que esperar a que termine el estado de alarma.
Memoria histórica
Canción de una pandemia

“Resistiré”, la canción popularizada por el grupo Dúo Dinámico con letra de Carlos Toro Montoro y elementos tomados de la canción de Gloria Gaynor “I will survive”, esconde una historia que conviene recuperar: la de Carlos Toro Gallego, padre del autor de la letra. Él resistió.

Últimas

Coronavirus
Guayaquil, 'colonial' virus
Analizamos el trasfondo colonial que esconde la catástrofe humanitaria que se está viviendo en la ciudad ecuatoriana de Guayaquil.
Coronavirus
Uno de cada cuatro españoles dispone de menos de 30m² para vivir el confinamiento

La encuesta de hogares del INE arroja una panorámica de cómo se está viviendo el aislamiento en el país: el 28% de viviendas dispone de menos de 30m² por ocupante, y una de cada cuatro familias españolas pasa el confinamiento en espacios de menos de 75m². También preocupan los datos de quienes viven solas: cuatro de cada diez son mayores de 65 años, la mayoría mujeres.

Coronavirus
¿Prólogo al ecofascismo?

Si aceptamos este momento como un acto fundacional en lugar de crear un clima destituyente e impugnador, seguramente estaremos aceptando participar en un acontecimiento que con toda facilidad va a ser utilizado como analogía positiva para desarrollos autoritarios.