Maltrato animal
Primer plat: sofriments animals

El moviment Animal Save busca la transició alimentària davant les macrogranges i escorxadors, que sacrifiquen 95 milions d’animals cada any al País Valencià.

cerdos macrogranjas
Un dels porcs a l'espera d'entrar a l'escorxador Margarita Mecho

És la una de la matinada en un polígon industrial de Torrent, València. El carrer està desert, tret de la presència d’un grup de dèsset xics i xiques, abrigades amb gorres, guants i bufandes, que formen un rogle sota la llum d’una farola. Es presenten les unes a les altres i, abans d’eixir, una persona amb una armilla reflectant diu al grup: “Molta gent no ha tornat a menjar carn després de vindre ací”. Tal com descriu Guillermo Martínez, un dels coordinadors del moviment València Animal Save, seran testimonis de la crueltat que s’aplica en els escorxadors. Van a acomiadar-se dels animals.

Després de deixar els cotxes, arriben a una de les naus industrials de polígon on se sacrifiquen dotzenes de milers de porcs cada nit per a consum humà. Entre les participants a esta ‘vigília vegana’ hi ha des de fundadores de la plataforma fins a persones acabades d’arribar, tant veganes com vegetarianes, i gent que encara no ha fet el pas però ha decidit informar-se’n de primera mà.

Tothom coincidix a voler trobar eixe “farcit de narrativa” perquè un dels triomfs de la indústria càrnia és el monopoli del relat. La immensa majoria de consumidores no sabe què passa entre un animal viu i el tall de carn en safata de plàstic del supermercat. València Animal Save, un moviment amb dos anys escassos de vida, busca rebel·lar-se contra este domini, que se sàpiga quines són dels condicions en què es troba l’animal una volta ha pujat al camió, camí a l’escorxador.

Tothom coincidix a voler trobar eixe “farcit de narrativa” perquè un dels triomfs de la indústria càrnia és el monopoli del relat

És un moviment molt recent. L’origen es troba l’any 2015, quan Anita Kranjic, una animalista de Toronto, començà a protestar davant d’un dels escorxadors de la ciutat canadenca. Parava camions i dedicava deu minuts a tranquil·litzar, acaronar i hidratar els pors abans del desenllaç final. S’acomiadava d’ells. Cinc anys després, i amb un judici que va ser viral entremig, el moviment ha esdevingut global i hi ha més de 600 grups arreu del món. Així, The Save Movement és una ONG que s’encarrega d’acompanyar els animals que van en els camions cap a les safates de plàstic dels supermercats, ja siguen vaques, porcs o gallines.

Julia Eliezalde, una de les fundadores de València Animal Save explica que tracten de llançar un missatge contundent: “Pensem que, com a mínim, és lògic dir que els animals no són recursos”, resumix. “Per això estem presents en llocs on assassinaran milers de porcs cada dia, per assenyalar que es tracta d’una indústria que opera com si foren mobles. Se li ha de dir a la gent que els animals no haurien de ser propietat d’una empresa”. Des del col·lectiu asseguren que la situació és urgent: “L’explotació animal està tan normalitzada que no ens podem conformar amb mitges tintes dient ‘mira que bo açò que és vegà’. No; tenim un discurs antiespecista, no sobre aliments”, conclou Eliezalde.

Ganadería
La realidad de las macrogranjas
La expansión de la ganadería porcina intensiva en España se ha intensificado en el último lustro.

A prop de l’escorxador hi ha un parell de camions parats de color gris que carreguen porcells. Un parell de persones es preparen per traure un bidó d’aigua amb una mànega i una bomba manual per donar de beure als animals. “Els donem aigua però intentem mullar-los només el musell perquè no passen fred”, conta. Tenen, fins i tot, llums roges i verdes escollides especialment per a no molestar la vista del ramat. La caixa del camió té tres pisos amb sis compartiments separats en cadascun. Allí, els porcs estan literalment amuntonats, en cel·les de dos metres, que donen cabuda a cinc animals de més de cent quilos. Tots es toquen i a penes es poden moure perquè no tenen espai.

La gran majoria de persones que són allí es limiten a mirar a dins del camió, mentre algunes acaronen els animals. Moltes no han vist mai un cap de ramat en eixes condicions, a les portes de l’escorxador. Tres xiques trauen el mòbil i comencen a enregistrar el moment, una d’elles retransmet en directe per Instagram. Apunta amb el telèfon a l’interior del camió i comença a explicar a les seues seguidores que es tracta de porcs de sols cinc mesos, que després de ser engreixats en un temps rècord, seran sacrificats.

Les xarxes socials han sigut una ferramenta clau per al triomf del moviment a escala global

Les xarxes socials han sigut una ferramenta clau per al triomf del moviment a escala global, com ho mostra la viralització de les imatges d’Anita Kranjic donant de beure als porcs a Toronto. Eliezalde mateix, de fet, confessa que va conéixer la plataforma a través d’Instagram. “Vaig començar a informar-me, a seguir a gent, vore vídeos, descobrir què eren les vigílies i vaig vore que no hi havia res semblant a Espanya”.

Eliezalde, amb divuit anys, va fundar una de les primeres plataformes de l’Estat, junt amb les de Barcelona, Màlaga i Madrid. Actualment hi ha més de trenta plataformes sols a la Península. “Ara mateix és més fàcil que la gent s’hi unisca perquè hem aconseguit establir una base. Però recorde quan vaig començar comentant-li-ho a l’única persona vegana que coneixia i al principi anàvem a les vigílies quatres persones. A poc a poc anàrem avançant, compartint per xarxes socials i va haver mitjans de comunicació que s’interessaren i ens permeteren crear bastant comunitat antiespecista, que és una cosa de la qual estem molt orgulloses”, conta.

Un activista acarona els animals a les caixes del camió
Un activista acarona els animals a les caixes del camió. Margarita Mecho

En el seu cotxe, camí a la vigília, Guillermo Martínez comenta que va decidir donar el pas cap al veganisme als 16 anys gràcies, en part, a documentals emesos en plataformes de pagament. Javier, des del seient del copilot, afirma que ell també experimentà un canvi emocional després de vore Earthlings, Dominion, o Cowspiracy, entre d’altres. A l’escorxador, la majoria d’assistents afirmen haver viscut una història semblant. Eliezalde mateix postil·la: “En realitat, és la manera d’informar-se de la nostra generació. Un contingut disponible en una plataforma com HBO o Netflix arribarà a molta més gent que si publiques un article o un llibre”, explica. “El moviment partia de zero, fa anys no existia la plataforma ni les assemblees. Crec que, si ha pegat tan fort entre esta generació, és perquè tenim un accés molt ràpid a vore què és l’explotació animal”.

EL MOS AMBIENTAL

Encara que les vigílies en els escorxadors siguen la part més visible del moviment, este també es focalitza en el problema de fons. Les activistes de València Animal Save s’han integrat recentment, junt amb Fridays for Future i altres associacions ecologistes, a la campanya ‘Macrogranges, no’. Denuncien que estes explotacions

“sotmeten milions d’animals a tractes indignes i innecessaris, que posen en perill els ecosistemes i les aigües alhora que emeten una quantitat ingent de gasos contaminants i acidifiquen el terra. A més, són fonts de malestar general a causa de la pudor que fan, la falta de salubritat, el soroll i l’impacte visual”.

Segons Eliezalde, la paraula “macrogranja” és un terme que ha esdevingut popular a l’Estat per referir-se a explotacions de ramaderia intensiva especialment nociva per la grandària que tenen, i que requerixen una autorització ambiental per l’impacte ecològic que causen. Establiments que poden tindre capacitat per a 40.000 pollastres i 2.500 porcs. “És al·lucinant que el Ministeri, que ens els seus propis informes col·labora amb l’associació del porcí espanyol i està influenciat pel sector carni, diga que l’impacte ambiental de les macrogranges és ‘desmesurat’”, assenyala.

L’impacte ecològic de les macrogranges creix, i cada any es produïx així més carn. Segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en 2018 se sacrificaren un total de 95 milions d’animals en escorxadors del País Valencià. És el quart territori del conjunt de l’Estat on més animals es destinaren a consum humà. A l’estat, se sacrificaren 904 milions d’animals en tot l’any, una xifra que no ha parat d’augmentar des de l’últim lustre.

Les macrogranges, a més, estan anihilant el model tradicional d’explotacions familiars, alhora que, any rere any, baten rècords de producció. El model ja és el dominant en l’àmbit territorial estatal; gairebé dos terços del porcí i vora el 60% de les aus creixen en macrogranges, mentre que un de cada quatre porcs que viu a Europa és sacrificat a l’Estat. La Península es convertix, any rere any, en l’estable d’Europa; de fet, l’Estat produïx ja el triple de la carn que consumixen les habitants europees.

Les exportacions porcines del País Valencià fan servir en aigua l’equivalent a 1.400 piscines olímpiques

David Hammerstein, ecologista i exeurodiputat per Els Verds apunta en este sentit que “les macrogranges són un exemple de criminalitat climàtica i contra el benestar animal”. A més, sosté, mostren com els països del nord n’han externalitzat la producció: “Abans, a Dinamarca i Holanda, entre d’altres, hi havia tot de granges de porcs; ara han deslocalitzat gran part de la producció a l’estat espanyol i a altres països del sud d’Europa”, explica. “Una de les conseqüències és que ja som el principal país de la Unió Europea de dúmping ecològic amb purins”.

A escala ambiental, les macrogranges d’aus o porcs són culpables de la majoria de focus contaminants de la Península, sobretot a causa dels gran nivells de nitrats en l’aigua generats per l’abocament de purins, segons dades del Ministeri de Foment. A més, l’Agència Europea de Medi Ambient assenyala que estes instal·lacions són responsables de més del 80% de les emissions d’amoníac i del 60% d’emissions de gas metà —la molècula del qual equival a 21 molècules de CO2— a l’atmosfera.

Concretament al País Valencià, les exportacions porcines fan servir més de nou milions de litres d’aigua al dia, l’equivalent a 1.400 piscines olímpiques, i generen cada any 2,5 milions de metre cúbics de purins, quantitat semblant a la capacitat completa del Camp Nou. En el cas dels pollastres d’engreix, una explotació de 70.000 animals consumix cinc milions de litres d’aigua a l’any.

PROTESTA EN EL COMIAT

Són altes hores de la matinada. Els camions han entrat al recinte i, de fons, se senten els esgüells dels porcs quan entren a l’escorxador. Lidia i Yara conten les impressions de la seua primera vigília. “Estàvem mentalitzades abans de vindre, sabíem que no era agradable”, diu Yara. “És el fet de ser-ne testimoni, vore la situació que viuen i saber que és l’última volta que entren a un lloc amb vida. Realment t’acomiades dels animals”, explica Lidia.

Yara, que confessa no ser vegetariana ni vegana, afirma que està allí per a conscienciar-se. “Volia vore la realitat amb els meus propis ulls i, a partir d’ahí, decidir. Però per a mi era important viure-ho en primera persona perquè pense que, emocionalment, el que pots arribar a sentir és completament diferent”.

Per este motiu, València Animal Save, més enllà de la tasca de conscienciació, perseguix una meta política. “El nostre objectiu és posar fi a l’explotació dels animals mal considerats de granja, de cara a aconseguir una transició alimentària”, resumix Eliezalde. Ho enfoquen d’esta manera, explica, “perquè és la major font d’explotació que existix cap als animals”. “Si comparem xifres, cada any hi ha 300.000 gossos abandonats a l’estat espanyol, en són moltíssims i tant de bo no en fora cap, però un escorxador pot matar en dos dies eixa mateixa quantitat d’aus. És molt més sistèmic, a més de ser una de les indústries més potent que hi ha a l’estat, i ni tan sols està mal considerat per la gent. Per això perseguim que tots els vessants (ramaderia i pesca) es reduïsquen fins desaparèixer totalment”, apunta Eliezalde.

La plataforma, junt amb altres organitzacions ecologistes, s’ha reunit amb la Conselleria per tractar d’influir en la futura nova llei de Canvi Climàtic que l’executiu valencià porta entre mans. Entre les propostes destaca la petició d’una moratòria perquè no s’aproven més explotacions ramaderes intensives —n’hi ha projectades huit per a l’any que ve— al País Valencià. Malgrat això, indica Eliezalde, no són optimistes. “En la primera reunió notàrem la gran inacció política que hi ha al voltant de l’emergència climàtica perquè, si bé és cert que li han posat l’afegitó d’emergència, l’Administració no té cap pressa”, assenyala.

Antiespecismo
Los animales a los que rescatamos, y aquellos a los que no
La crisis de incendios forestales en Australia arroja luz, una vez más, sobre las incoherencias que hay tras el trato que les damos a los animales.

Els camioners ja se n’han anat de Torrent i el grup ha deixat l’escorxador. Tornen a posar-se en rogle, una volta més, sota la llum de la mateixa farola. Parlen de les sensacions que han tingut durant la vigília. La paraula que més es repetix és “impotència”. “Pots compartir una estona amb els animals, donar-los aigua i, fins i tot, tocar-los, el que vulgues, però no pots evitar la fi i la tens davant del nas. Et sents fatal. Penses ‘estic a un metre de tu i no puc fer res’. És un comiat...”, conclou Lidia. 

Relacionadas

Coronavirus
Un cierto sentido de orden

El SARS-CoV-2 ha venido a acabar definitivamente con esa ficción de control. De repente, las fronteras entre mundo natural y mundo social ya no parecen tan claras.

Medio ambiente
¡El juicio final ya comenzó!

El área metropolitana de Guadalajara (México) es el mejor ejemplo para comprender la magnitud del drama medioambiental que atraviesa América Latina.

0 Comentarios

Destacadas

Coronavirus
Trabajadores sanitarios denuncian que son forzados a reutilizar EPI pese a existir reservas

Personal hospitalario del sur de Madrid denuncia que las autoridades sanitarias de la Comunidad de Madrid los están forzando a reutilizar equipos de protección individual (EPI) y emplear material no homologado para tratar a las personas enfermas por coronavirus a pesar de tener existencias de reserva en los almacenes.

Coronavirus
Cuáles son los servicios considerados esenciales que se quedan fuera del “retribuido recuperable”

Los repartidores de Amazon y los empleados de Correos seguirán trabajando. El real decreto publicado en el BOE recoge la regulación de los llamados “permisos retribuibles recuperables” y la lista de servicios esenciales que no pueden acogerse a él.

Coronavirus
La gestión desastrosa del BM y el FMI

En lugar de suspender los pagos para paliar las consecuencias del Covid-19, El Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional aumentan la deuda de los países que dicen ayudar

Coronavirus
Los sindicatos de inquilinos llaman a la huelga de alquileres a partir del 1 de abril

Los sindicatos de inquilinos denuncian que las medidas que baraja el Gobierno para enfrentar el impacto del virus dejan intactos los intereses del lobby inmobiliario y llevarán al endeudamiento de las familias más vulnerables. Llaman a la huelga de alquileres en todo el territorio a partir del 1 de abril.

Coronavirus
La Unión Europea, a medio pulmón
Las instituciones de la Unión Europea desarrollan toda su capacidad retórica para esquivar el hecho de que ni está ni se espera una respuesta común y solidaria a la crisis provocada por el covid19.
Tribuna
Covid19: por qué la sociedad va ganando

Esta emergencia sanitaria es, probablemente, la primera ocasión donde una acción gubernamental mundial se regula en tiempo real por presión de la opinión pública. El gobierno resistirá porque tiene la respuesta correcta a la pregunta clave: ¿Es la sanidad pública quien nos está salvando de esta emergencia sanitaria?

Coronavirus
Xi Jinping emerge como líder mundial en la lucha contra el coronavirus

China ayudará a luchar contra el covid19 a casi un centenar de países. Se erige así como actor fundamental en la lucha contra la pandemia después de haber ocultado datos y silenciado a médicos en el inicio de la crisis. 


Coronavirus
Denuncian abuso policial en la calle San Francisco de Bilbao
La Coordinadora de grupos de Bilbao La Vieja, San Francisco y Zabala y SOS Racismo Bizkaia denuncian un abuso policial de la Ertzaintza en la calle San Francisco, en Bilbao.
Opinión
Durmiendo con el enemigo

Mujeres que no disponen de dispositivos electrónicos, que carecen de círculo social. Mujeres migrantes que han tienen lejos a sus seres queridos o que no hablan nuestro idioma... Muchas mujeres no pueden denunciar la violencia que sufren en el interior del hogar en el que hoy están confinadas. 

Últimas

Coronavirus
Cacerolas por una renta básica de cuarentena

Este lunes 30 de marzo, la Marea Básica contra el Paro y la Precariedad convocaba una cacerolada para exigir la aplicación urgente y sin trabas burocráticas de una renta básica de cuarentena. 

Coronavirus
Se activan los mecanismos de culpabilización social

¿Podría ponerse en tela de juicio este modelo bajo el riesgo de que un efecto cascada provocase el colapso del castillo de naipes de la doctrina liberal? Desde la óptica del poder esto es inaceptable, y por ello la activación de la fase de culpabilización social.

Coronavirus
Las trabajadoras del hogar se organizan durante la pandemia

La falta de concreción y consideración hacia las trabajadoras domésticas en los sucesivos anuncios del Gobierno enfocados a paliar la crisis del covid19 ha obligado al colectivo a organizarse y prestarse apoyo mutuo. 

Memoria histórica
La izquierda se despide de Chato Galante, un emblema de la memoria antifranquista

Activista de la lucha antifranquista, torturado en cuatro ocasiones por la policía del régimen, Galante se volcó en la última década de su vida en la búsqueda de una memoria histórica basada en la verdad, la justicia y la reparación. El reconocimiento a su trabajo y su experiencia ha sido unánime cuando se ha conocido su fallecimiento.

Migración
Nyango: atrapadas en Marruecos

¿Cómo es la vida de las mujeres migrantes a las puertas de Europa? En Marruecos, ser migrante, mujer y negra no es fácil, pero, si además eres pobre, se convierte en un infierno.

Agroecología
La realidad invisible de la producción agroecológica
Muchas las personas que siguen con su actividad laboral, sosteniendo, de forma invisible (mejor dicho, invisibilizada), nuestra vida.