Maltrato animal
Primer plat: sofriments animals

El moviment Animal Save busca la transició alimentària davant les macrogranges i escorxadors, que sacrifiquen 95 milions d’animals cada any al País Valencià.

cerdos macrogranjas
Un dels porcs a l'espera d'entrar a l'escorxador Margarita Mecho

És la una de la matinada en un polígon industrial de Torrent, València. El carrer està desert, tret de la presència d’un grup de dèsset xics i xiques, abrigades amb gorres, guants i bufandes, que formen un rogle sota la llum d’una farola. Es presenten les unes a les altres i, abans d’eixir, una persona amb una armilla reflectant diu al grup: “Molta gent no ha tornat a menjar carn després de vindre ací”. Tal com descriu Guillermo Martínez, un dels coordinadors del moviment València Animal Save, seran testimonis de la crueltat que s’aplica en els escorxadors. Van a acomiadar-se dels animals.

Després de deixar els cotxes, arriben a una de les naus industrials de polígon on se sacrifiquen dotzenes de milers de porcs cada nit per a consum humà. Entre les participants a esta ‘vigília vegana’ hi ha des de fundadores de la plataforma fins a persones acabades d’arribar, tant veganes com vegetarianes, i gent que encara no ha fet el pas però ha decidit informar-se’n de primera mà.

Tothom coincidix a voler trobar eixe “farcit de narrativa” perquè un dels triomfs de la indústria càrnia és el monopoli del relat. La immensa majoria de consumidores no sabe què passa entre un animal viu i el tall de carn en safata de plàstic del supermercat. València Animal Save, un moviment amb dos anys escassos de vida, busca rebel·lar-se contra este domini, que se sàpiga quines són dels condicions en què es troba l’animal una volta ha pujat al camió, camí a l’escorxador.

Tothom coincidix a voler trobar eixe “farcit de narrativa” perquè un dels triomfs de la indústria càrnia és el monopoli del relat

És un moviment molt recent. L’origen es troba l’any 2015, quan Anita Kranjic, una animalista de Toronto, començà a protestar davant d’un dels escorxadors de la ciutat canadenca. Parava camions i dedicava deu minuts a tranquil·litzar, acaronar i hidratar els pors abans del desenllaç final. S’acomiadava d’ells. Cinc anys després, i amb un judici que va ser viral entremig, el moviment ha esdevingut global i hi ha més de 600 grups arreu del món. Així, The Save Movement és una ONG que s’encarrega d’acompanyar els animals que van en els camions cap a les safates de plàstic dels supermercats, ja siguen vaques, porcs o gallines.

Julia Eliezalde, una de les fundadores de València Animal Save explica que tracten de llançar un missatge contundent: “Pensem que, com a mínim, és lògic dir que els animals no són recursos”, resumix. “Per això estem presents en llocs on assassinaran milers de porcs cada dia, per assenyalar que es tracta d’una indústria que opera com si foren mobles. Se li ha de dir a la gent que els animals no haurien de ser propietat d’una empresa”. Des del col·lectiu asseguren que la situació és urgent: “L’explotació animal està tan normalitzada que no ens podem conformar amb mitges tintes dient ‘mira que bo açò que és vegà’. No; tenim un discurs antiespecista, no sobre aliments”, conclou Eliezalde.

Ganadería
La realidad de las macrogranjas
La expansión de la ganadería porcina intensiva en España se ha intensificado en el último lustro.

A prop de l’escorxador hi ha un parell de camions parats de color gris que carreguen porcells. Un parell de persones es preparen per traure un bidó d’aigua amb una mànega i una bomba manual per donar de beure als animals. “Els donem aigua però intentem mullar-los només el musell perquè no passen fred”, conta. Tenen, fins i tot, llums roges i verdes escollides especialment per a no molestar la vista del ramat. La caixa del camió té tres pisos amb sis compartiments separats en cadascun. Allí, els porcs estan literalment amuntonats, en cel·les de dos metres, que donen cabuda a cinc animals de més de cent quilos. Tots es toquen i a penes es poden moure perquè no tenen espai.

La gran majoria de persones que són allí es limiten a mirar a dins del camió, mentre algunes acaronen els animals. Moltes no han vist mai un cap de ramat en eixes condicions, a les portes de l’escorxador. Tres xiques trauen el mòbil i comencen a enregistrar el moment, una d’elles retransmet en directe per Instagram. Apunta amb el telèfon a l’interior del camió i comença a explicar a les seues seguidores que es tracta de porcs de sols cinc mesos, que després de ser engreixats en un temps rècord, seran sacrificats.

Les xarxes socials han sigut una ferramenta clau per al triomf del moviment a escala global

Les xarxes socials han sigut una ferramenta clau per al triomf del moviment a escala global, com ho mostra la viralització de les imatges d’Anita Kranjic donant de beure als porcs a Toronto. Eliezalde mateix, de fet, confessa que va conéixer la plataforma a través d’Instagram. “Vaig començar a informar-me, a seguir a gent, vore vídeos, descobrir què eren les vigílies i vaig vore que no hi havia res semblant a Espanya”.

Eliezalde, amb divuit anys, va fundar una de les primeres plataformes de l’Estat, junt amb les de Barcelona, Màlaga i Madrid. Actualment hi ha més de trenta plataformes sols a la Península. “Ara mateix és més fàcil que la gent s’hi unisca perquè hem aconseguit establir una base. Però recorde quan vaig començar comentant-li-ho a l’única persona vegana que coneixia i al principi anàvem a les vigílies quatres persones. A poc a poc anàrem avançant, compartint per xarxes socials i va haver mitjans de comunicació que s’interessaren i ens permeteren crear bastant comunitat antiespecista, que és una cosa de la qual estem molt orgulloses”, conta.

Un activista acarona els animals a les caixes del camió
Un activista acarona els animals a les caixes del camió. Margarita Mecho

En el seu cotxe, camí a la vigília, Guillermo Martínez comenta que va decidir donar el pas cap al veganisme als 16 anys gràcies, en part, a documentals emesos en plataformes de pagament. Javier, des del seient del copilot, afirma que ell també experimentà un canvi emocional després de vore Earthlings, Dominion, o Cowspiracy, entre d’altres. A l’escorxador, la majoria d’assistents afirmen haver viscut una història semblant. Eliezalde mateix postil·la: “En realitat, és la manera d’informar-se de la nostra generació. Un contingut disponible en una plataforma com HBO o Netflix arribarà a molta més gent que si publiques un article o un llibre”, explica. “El moviment partia de zero, fa anys no existia la plataforma ni les assemblees. Crec que, si ha pegat tan fort entre esta generació, és perquè tenim un accés molt ràpid a vore què és l’explotació animal”.

EL MOS AMBIENTAL

Encara que les vigílies en els escorxadors siguen la part més visible del moviment, este també es focalitza en el problema de fons. Les activistes de València Animal Save s’han integrat recentment, junt amb Fridays for Future i altres associacions ecologistes, a la campanya ‘Macrogranges, no’. Denuncien que estes explotacions

“sotmeten milions d’animals a tractes indignes i innecessaris, que posen en perill els ecosistemes i les aigües alhora que emeten una quantitat ingent de gasos contaminants i acidifiquen el terra. A més, són fonts de malestar general a causa de la pudor que fan, la falta de salubritat, el soroll i l’impacte visual”.

Segons Eliezalde, la paraula “macrogranja” és un terme que ha esdevingut popular a l’Estat per referir-se a explotacions de ramaderia intensiva especialment nociva per la grandària que tenen, i que requerixen una autorització ambiental per l’impacte ecològic que causen. Establiments que poden tindre capacitat per a 40.000 pollastres i 2.500 porcs. “És al·lucinant que el Ministeri, que ens els seus propis informes col·labora amb l’associació del porcí espanyol i està influenciat pel sector carni, diga que l’impacte ambiental de les macrogranges és ‘desmesurat’”, assenyala.

L’impacte ecològic de les macrogranges creix, i cada any es produïx així més carn. Segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en 2018 se sacrificaren un total de 95 milions d’animals en escorxadors del País Valencià. És el quart territori del conjunt de l’Estat on més animals es destinaren a consum humà. A l’estat, se sacrificaren 904 milions d’animals en tot l’any, una xifra que no ha parat d’augmentar des de l’últim lustre.

Les macrogranges, a més, estan anihilant el model tradicional d’explotacions familiars, alhora que, any rere any, baten rècords de producció. El model ja és el dominant en l’àmbit territorial estatal; gairebé dos terços del porcí i vora el 60% de les aus creixen en macrogranges, mentre que un de cada quatre porcs que viu a Europa és sacrificat a l’Estat. La Península es convertix, any rere any, en l’estable d’Europa; de fet, l’Estat produïx ja el triple de la carn que consumixen les habitants europees.

Les exportacions porcines del País Valencià fan servir en aigua l’equivalent a 1.400 piscines olímpiques

David Hammerstein, ecologista i exeurodiputat per Els Verds apunta en este sentit que “les macrogranges són un exemple de criminalitat climàtica i contra el benestar animal”. A més, sosté, mostren com els països del nord n’han externalitzat la producció: “Abans, a Dinamarca i Holanda, entre d’altres, hi havia tot de granges de porcs; ara han deslocalitzat gran part de la producció a l’estat espanyol i a altres països del sud d’Europa”, explica. “Una de les conseqüències és que ja som el principal país de la Unió Europea de dúmping ecològic amb purins”.

A escala ambiental, les macrogranges d’aus o porcs són culpables de la majoria de focus contaminants de la Península, sobretot a causa dels gran nivells de nitrats en l’aigua generats per l’abocament de purins, segons dades del Ministeri de Foment. A més, l’Agència Europea de Medi Ambient assenyala que estes instal·lacions són responsables de més del 80% de les emissions d’amoníac i del 60% d’emissions de gas metà —la molècula del qual equival a 21 molècules de CO2— a l’atmosfera.

Concretament al País Valencià, les exportacions porcines fan servir més de nou milions de litres d’aigua al dia, l’equivalent a 1.400 piscines olímpiques, i generen cada any 2,5 milions de metre cúbics de purins, quantitat semblant a la capacitat completa del Camp Nou. En el cas dels pollastres d’engreix, una explotació de 70.000 animals consumix cinc milions de litres d’aigua a l’any.

PROTESTA EN EL COMIAT

Són altes hores de la matinada. Els camions han entrat al recinte i, de fons, se senten els esgüells dels porcs quan entren a l’escorxador. Lidia i Yara conten les impressions de la seua primera vigília. “Estàvem mentalitzades abans de vindre, sabíem que no era agradable”, diu Yara. “És el fet de ser-ne testimoni, vore la situació que viuen i saber que és l’última volta que entren a un lloc amb vida. Realment t’acomiades dels animals”, explica Lidia.

Yara, que confessa no ser vegetariana ni vegana, afirma que està allí per a conscienciar-se. “Volia vore la realitat amb els meus propis ulls i, a partir d’ahí, decidir. Però per a mi era important viure-ho en primera persona perquè pense que, emocionalment, el que pots arribar a sentir és completament diferent”.

Per este motiu, València Animal Save, més enllà de la tasca de conscienciació, perseguix una meta política. “El nostre objectiu és posar fi a l’explotació dels animals mal considerats de granja, de cara a aconseguir una transició alimentària”, resumix Eliezalde. Ho enfoquen d’esta manera, explica, “perquè és la major font d’explotació que existix cap als animals”. “Si comparem xifres, cada any hi ha 300.000 gossos abandonats a l’estat espanyol, en són moltíssims i tant de bo no en fora cap, però un escorxador pot matar en dos dies eixa mateixa quantitat d’aus. És molt més sistèmic, a més de ser una de les indústries més potent que hi ha a l’estat, i ni tan sols està mal considerat per la gent. Per això perseguim que tots els vessants (ramaderia i pesca) es reduïsquen fins desaparèixer totalment”, apunta Eliezalde.

La plataforma, junt amb altres organitzacions ecologistes, s’ha reunit amb la Conselleria per tractar d’influir en la futura nova llei de Canvi Climàtic que l’executiu valencià porta entre mans. Entre les propostes destaca la petició d’una moratòria perquè no s’aproven més explotacions ramaderes intensives —n’hi ha projectades huit per a l’any que ve— al País Valencià. Malgrat això, indica Eliezalde, no són optimistes. “En la primera reunió notàrem la gran inacció política que hi ha al voltant de l’emergència climàtica perquè, si bé és cert que li han posat l’afegitó d’emergència, l’Administració no té cap pressa”, assenyala.

Antiespecismo
Los animales a los que rescatamos, y aquellos a los que no
La crisis de incendios forestales en Australia arroja luz, una vez más, sobre las incoherencias que hay tras el trato que les damos a los animales.

Els camioners ja se n’han anat de Torrent i el grup ha deixat l’escorxador. Tornen a posar-se en rogle, una volta més, sota la llum de la mateixa farola. Parlen de les sensacions que han tingut durant la vigília. La paraula que més es repetix és “impotència”. “Pots compartir una estona amb els animals, donar-los aigua i, fins i tot, tocar-los, el que vulgues, però no pots evitar la fi i la tens davant del nas. Et sents fatal. Penses ‘estic a un metre de tu i no puc fer res’. És un comiat...”, conclou Lidia. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Galicia
Galicia Activistas bloquean una planta de Altri en Portugal y avisan de que frenarán su expansión en Galicia
El grupo atrancó con cadenas y soldadura las entradas de la planta de Celbi en Leirosa, en la mayor acción directa hasta el momento contra la expansión de la multinacional papelera en territorio gallego: “O povo é quem para Altri”.
Galicia
TSXG Peritos en el juicio contra la Xunta: la contaminación del embalse de As Conchas es “extremadamente peligrosa”
Siete vecinos, la Asociación de vecinos de As Conchas y la organización de consumidores CECU han demandado a varias administraciones gallegas por presunta mala gestión de una contaminación derivada del exceso de macrogranjas en la comarca de A Limia.
Centrales nucleares
Cierre de Almaraz Las empresas propietarias de Almaraz no acuerdan una propuesta conjunta para alargar la vida de la central
Solo Iberdrola y Endesa firman la propuesta de alargar la vida de Almaraz trasladada al MITECO. Naturgy se descuelga de la misma y bloquea su viabilidad, al estar la central explotada por las tres energéticas en un régimen de comunidad de bienes.
Baleares
Un modelo insostenible El rechazo a la turistificación se expande en Canarias, Baleares y Barcelona
Tras la masiva manifestación en las Islas Canarias del pasado mayo, Palma de Mallorca, Barcelona y San Sebastián salen este 15 de junio a la calle contra un modelo de turismo desmedido insostenible para el territorio y sus habitantes.
Oriente Medio
Oriente Medio Decenas de muertos en una noche de sirenas y misiles cruzados entre Israel e Irán
Después del ataque israelí contra la infraestructura energética y militar iraní, cientos de misiles iraníes atraviesan el cielo israelí e impactan en Tel Aviv, Bat Yam, Tamra y Haifa.
Galicia
Galicia Activistas bloquean una planta de Altri en Portugal y avisan de que frenarán su expansión en Galicia
El grupo atrancó con cadenas y soldadura las entradas de la planta de Celbi en Leirosa, en la mayor acción directa hasta el momento contra la expansión de la multinacional papelera en territorio gallego: “O povo é quem para Altri”.
Crónica
Justicia En la sala de un juicio a una madre protectora
Esta es una crónica de un juicio a una mujer que pidió medidas por sospechar de abusos sexuales a su hija en el domicilio paterno sin que ninguna institución moviera un dedo y, un mes después, cogió un vuelo a su país para intentar protegerla.
Violencia machista
El Estado que revictimiza Violencia institucional: “Si lo hubiera sabido antes, no hubiera denunciado nunca”
Rocío ha sufrido violencia psicológica, física y sexual por parte de su expareja. Y también violencia institucional en todas las puertas de la red de recursos institucionales que ha ido atravesando.
Editorial
Editorial Justicia irracional
Por acción o por omisión, las instituciones violentan a las mujeres. Se llama violencia institucional.
Relato
Relato Rendirse
A mi pesar me tocaba compartir mesa con aquellos documentos y, como estaba de los primeros (no lo habría imaginado al llegar), ya no conseguía quedar por encima, con lo que me gusta.
Madrid
Movimiento republicano Miles de personas claman en Madrid contra la monarquía y por la República
En el 11 aniversario de la proclamación de Felipe VI, una marcha unitaria reclama que este reinado sea el último de España.
Rap
Rap Los Chikos del Maíz: “La música urbana está llena de fachas y votantes de Vox”
Tras un fin de gira accidentado, Toni y Nega dan una tregua indefinida a su proyecto con dos conciertos en Madrid. Horas antes de llenar la sala en la primera cita, visitan la redacción de El Salto.
Río Arriba
Río Arriba Luis González Reyes: “Vivimos en un mundo en la que la escasez es un elemento central”
Primera entrevista del programa Río Arriba en formato podcast y vídeo donde hablamos de las nuevas guerras neocoloniales por recursos en la era de Trump y Putin, de la escasez, del decrecimiento y el colapsismo.

Últimas

Ocupación israelí
Movilizaciones Un centenar de organizaciones de 26 países denuncian a la empresa vasca CAF y su tren del apartheid
Más de 50 localidades salen a la calle este fin de semana para señalar a la empresa que construyó el tranvía que conecta Jerusalén con territorio ocupados y exigir el fin del genocidio en Gaza.
La vida y ya
La vida y ya Un rato de cada lunes
Pero, lo más coincidente ha sido, expresado de distintas maneras, su agradecimiento hacia ese lugar. Su lugar elegido.
Ocupación israelí
Ocupación Israelí La policía egipcia impide con violencia la marcha internacional a Gaza
La marcha de 4.000 personas a Gaza es reprimida por la policía del régimen de Al-Sisi. La organización pide a las embajadas que reaccionen y protejan a sus ciudadanos.
Galicia
Crowdfunding O Salto Galiza abre un crowdfunding para empapelar a Altri
Queremos investigar a los responsables políticos y empresariales del que podría ser el mayor atentado ambiental de la historia reciente de Galicia.
Que no te lo cuenten
El Salto Radio De océanos y detenciones
VV.AA.
La acidificación del agua marina supera sus límites mientras Israel aborda la Flotilla por la Libertad.
Más noticias
Análisis
Análisis del CIS La calma antes de la tormenta: la dimisión de Santos Cerdán como punto de inflexión
El último barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha muerto pocas horas después de nacer por la dimisión de Santos Cerdán, aunque sirve como foto fija de un escenario que favorece a la derecha.
Argentina
Extrema derecha La motosierra de Milei se ceba con los hospitales públicos y las personas con discapacidad
Los recortes del Gobierno afectan al Hospital Garrahan, un centro de alta complejidad, referente pediátrico nacional y latinoamericano, y también a los recursos de las personas con discapacidad, a los que el ejecutivo califica de “idiotas”.

Recomendadas

Pensamiento
Economista Clara Mattei: “El liberalismo y el fascismo están unidos en su protección del orden del capital”
El ambicioso ensayo 'El orden del capital' nos traslada al Reino Unido y la Italia de la I Guerra Mundial, que se contemplan como un momento bisagra: el auge de socializaciones y cooperativizaciones que tuvo lugar durante la contienda y la inmediata posguerra fue abortado a través de un 'shock' austericida destinado a restaurar la centralidad de los grandes capitales.
Derecho a la vivienda
Jaime Palomera “La vivienda necesita una revolución”
Investigador y uno de los fundadores del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera presenta ‘El secuestro de la vivienda’, un libro sobre el juego amañado en el que los propietarios son cada vez más ricos y los inquilinos cada vez más pobres.
Redes sociales
Industria editorial Escritores fantasma: así trabajan los auténticos autores de los libros de éxito que publican los ‘influencers’
Detrás de cada libro firmado por un ‘influencer’ hay otra persona que ha trabajado a destajo para entregar a tiempo un texto en el que su nombre no aparece por ninguna parte y que, además, ha tenido que renunciar a sus derechos como autor.
Brasil
Extrema derecha Arte en tiempos de fascismo: cuando enseñar a Goya y Rubens le cuesta el puesto a un profesor
Una clase de Historia en la escuela municipal en una localidad del Estado de São Paulo desemboca en acusaciones contra el profesor y una campaña de difamaciones que encabeza el concejal de educación de la zona, de la extrema derecha bolsonarista.