Literatura
Trinxeres de la literatura davant del model Amazon

Fa més de cinquanta anys que José Vicente Mateo, en el seu llibre Alacant a part, va retratar la idiosincràsia de la població d'aquesta ciutat com a “desinteressada i apolítica” per naturalesa. Si l'afirmació és o no certa encara és tema de debat, però la insuficiència d'espais culturals alternatius és una opinió generalitzada i que s'explica per diversos factors que, també en altres territoris, dificulten la consolidació d'iniciatives capaces de fer noves propostes culturals: el model Amazon, la creixent mercantilització dels espais urbans i la proposta de turistificació per part d'institucions i empreses de ciutats com Alacant. La dificulten, però no la impossibiliten.

Dos oasis al bell mig del centre d’Alacant

La paraula 'llibreria' es va repetir en titulars de premsa local al setembre, amb motiu de la reubicació i ampliació de la ja famosa Pynchon&Co, i ho va fer tres mesos més tard quan 80 Mundos va ser guardonada com a millor llibreria cultural de tot l'Estat. En un context en el qual les franquícies de tota mena —també literàries— proliferen a les ciutats i la competència de plataformes com Amazon és omnipresent, l'aparició d'aquestes iniciatives són vistes com quasi una heroïcitat. La clau per a sobreviure, sembla, és diferenciar-se.

80 mundos i Pynchon & Co plantegen l’acte cultural com el centre del seu ésser, però presenten diferències significatives. Per exemple, l'antiguitat: 80 mundos va ser fundada el 1984 per Fernando Linde. Després de dècades d’activitat com a llibreria de referència de la ciutat Linde decidí jubilar-se, però no a qualsevol preu, buscava continuïtat al seu projecte amb una clara empremta progressista. És ací on apareixen quatre joves compromesos l’estiu de 2018.

Carmen Juan i Sara Trigueros ja havien creat prèviament l’associació Letras de Contestania, la qual continua en actiu. Marina Vicente i Ralph del Valle són editors i ella també és gestora cultural. Tots quatre mantenen l’esperit que Linde ideà: el d’una comunitat de lectors amb diverses activitats més enllà de la botiga. Per a Ferran Riesgo, llibrer d’80 mundos, és precisament açò el que els ha permés obtindré el premi: “Suposa una gran alegria i a més, és un signe que anem per bon camí. Ens hem esforçat per coses que tenen una ressonància, que importen una mica. El premi monetari ens ve de luxe, perquè la llibreria ha de tirar endavant”.

A pocs carrers de distància es troba la vistosa llibreria Pynchon&Co. En aquest cas, el local no només és llibreria, també és una cafeteria amb una decoració molt cuidada que recorda a un model de llibreries que ja s'havien començat a expandir-se a les grans capitals. Després de cinc anys a la cantonada del carrer Segura, Manuel Asín, Telma Bonet i Celia Gómez decidiren obrir en un local molt més ample molt a prop d’on estaven. Però aquests espais trascendeixen el paper de botiga o d’espai de restauració perquè, com diu Carlos Burbano, de la també alacantina llibreria Fahrenheit 451, “per vendre cafés o llibres hi ha moltes opcions, però es perd el costat humà de la cultura. Açò són llocs de trobada cultural”.

Una llibreria combativa al barri de Carolines

L’històric barri de Carolines també ofereix un espai diferent per a amants de les lletres. Anomenada com la mítica novel·la de Ray Bradbury, Fahrenheit 451, s’erigeix una llibreria-cafeteria que crida l’atenció dels veïns per la seua aposta per la senzillesa i el compromís amb el barri. Marta Hermida, Salva Cobo —qui també és copropietari d’una xicoteta editorial amb clara tendència àcrata anomenada Ediciones Salmón—  i Carlos Burbano, tots tres de fora d’Alacant (Madrid, Albacete i Saragossa), decidiren emprendre aquesta iniciativa després d’anys treballant com a mestres a la Xina. “Volíem estar connectats amb un lloc i transformar-lo a petita escala”, narra Carlos.

La idea de la llibreria sorgí d’un amic alacantí de Salva: “decidirem que la Xina no era un bon lloc per a criar al fill que Marta i jo tenim en comú. Tampoc Madrid, que s’ha convertit en una ciutat cara, contaminada i poc amable per a una criatura”. Per a ells, Alacant suposava una ciutat ideal per als seus objectius i el combatiu barri de Carolines l’emplaçament ideal per a la llibreria. “Amb un contacte posterior amb amics de la Mostra del Llibre Anarquista es va terminar de concretar el projecte” relata Salva.

Es tracta d’un barri popular de la ciutat: amb la crisi tancà el mercat i diversos comerços. Recentment el barri està sent receptor de fons europeus, el qual suposa una oportunitat, a la vegada que un perill per una possible gentrificació: “El creixent nombre de pisos turístics és notable” argumenta Marta. És per això que l’associació de veïns fa força, per, entre altres assumptes recuperar els refugis de la guerra, al mateix temps que la llibreria es posiciona: “No volem ser el local de moda que contribuïsca a la gentrificació, com ocorre a Malasaña o Lavapiés. És per això que a la cafeteria tenim preus assequibles i llibres de segona mà”, explica Carlos. De fet, l'equip contribueix amb un cens de pisos turístics legals per tal d’identificar i combatre els il·legals, “on va sorgir la idea de fer un manual d’autodefensa contra els pisos turístics”, segons recalca Salva. 

El compromís de Fahrenheit amb el barri els condueix a dur a terme sinergies amb diferents associacions. Tenen relació amb diferents organitzacions del barri com la Colla Ecologista i tots tres participen en l’associació de veïns Palmeretes Carolines Baixes. A més, cedeixen el seu espai a tota mena d’organitzacions de base com les xiques i xics del Vegan Fest, la Mostra del Llibre Anarquista o inclús a autors independents que busquen autoeditar.

Tenir una llibreria és la seua forma d’activisme: les similituds amb llibreries associatives i polítiques és evident. Parlen de línies roges: “Un dels meus treballs fou donar classe d’espanyol a refugiats, no puc tenir un llibre que parle de tancar fronteres”, diu Carlos. De fet,  l’equip Fahrenheit participa activament en el Punto de información de derechos sociales, una organització (formada amb el que quedà del 15M) centrada en assessorament per desnonaments i rendes d’inserció.

Un cas a banda: Raíces

“La impremta neix amb Gutenberg el segle XV, qualsevol llibre des d’eixa data el podríem tindre”. La frase d’Antonio Selfa, propietari de Raíces, especialitzada en llibres de segona mà, defineix ben bé aquesta llibreria. Propera a la plaça dels Estels ha vist com evolucionà la ciutat des que obrí el 1976. Tota la transició i el tancament de llibreries mítiques com la valencianista i militant Set i Mig, Manantial o La Internacional. “Des que vaig començar no n’hi queda cap” es lamenta. “Passarem de vendre llibres de política o erotisme amagats a l’apertura total, el que provocà un al·luvió de publicacions”, recorda Selfa.

La seua llibreria és un rara avis a la ciutat. Als seus estants els bibliòfils alacantins troben tota classe de llibres, des dels més comuns com el Platero y yo de Juan Ramón Jiménez a llibres originals amb segles d’antiguitat com El Filó D’Alexandria del 1519. Pel seu magatzem han passat molts de llibres força importants per a la literatura hispana com el primer llibre de Lorca dedicat per ell, molts de la generació del 27, del 98, de Machado o García Márquez i també correspondència i llibres de personatges il·lustres de la ciutat i proximitats com Azorín, Arniches o Rafael Altamira. També d’altres com la primera edició en castellà de la Metamorfosi de Kafka. “Busquem satisfer els desitjos dels amants dels llibres i dels col·leccionistes”, resumeix Selfa.

La seua decoració destaca per la varietat de llibres amb tota mena d’enquadernacions acompanyats de joguines de llauna en una llibreria que alberga més de 200.000 exemplars. “Amazon no ens afecta perquè els nostres clients busquen una cosa diferent” recalca, “participem en xarxes internacionals de llibres d’antiquari, hem enviat a països llunyans com Hong Kong”. No només tenen, matissa Selfa, llibres antics, però ell manté que les diferencies amb les grans cadenes són clares. “De vegades els clients en són experts d’una matèria, i tu ets el que aprens i evoluciones amb els anys”, identifica. A pesar que existeixen diferencies amb les  llibreries esmentades anteriorment —es tracta d’un model de llibreria més tradicional— comparteix amb elles la transcendència de la relació humana amb comparació de la mera transacció mercantil.

Alguna cosa més que mercaderia literària

Malgrat que aquestes llibreries són de propietat privada, aquest model s’allunya molt de les grans cadenes de venda de llibres, on tots els beneficis acaben, generalment, a la mateixa butxaca. Les xicotetes llibreries suposen una major redistribució dels guanys i una manera molt diferent de gestionar l’espai. “Ha de veure amb l’ètica i el factor humà. Cal fomentar davant d’Amazon el tracte de les xicotetes llibreries entre el treballador i l’empresari. Ajustem horaris, si algú fa alguna hora de més, després es resta. Amazon, al contrari, contribueix a precaritzar el mercat laboral” raona Ferran.

La manera d’aquestes llibreries de plantejar la seua pervivència com a negocis és totalment diferent, però amb una finalitat comú de tindre independència a l’hora de triar les seues seccions. Però també necessiten beneficis, atés que són empreses privades competint al mercat. En el cas de 80 mundos és important la venda de llibres de text i d’oposicions, segons explica Ferran, i en el de Pynchon&Co, la seua faceta de cafeteria. Fahrenheit 451 combina la cafeteria amb les quotes de 50 socis, ja que eviten el finançament bancari.

Si una cosa tenen Pynchon&Co, 80 Mundos i Fahrenheit 451 en comú és l’organització d’esdeveniments culturals totalment gratuïts com col·loquis, xarrades, presentacions de llibres o cinefòrums polítics. Més de 300 en el cas de 80 mundos que li han valgut el mencionat premi: Irene Vallejo, Marta Sanz, Juan Pablo Villalobos, Elvira Navarro, David Jiménez, Zahara, Mariano Sánchez Soler o José Luís Villacañas han passat per aquests espais.

La celebració de tallers —des d’activitats físiques fins a filosòfiques— i l’organització de clubs de lectura —tant narrativa com assagística de diferents àmbits: feminisme, política o la cultura alacantina, aspecte aquest últim del qual Ana Pastor, llibretera de Pynchon, destaca la importància en una ciutat “desarrelada”— potencien la consciència crítica i fan que els clients no siguen purament  part d’un procés mercantil: elles i ells estableixen una relació social amb els llibrers, tenen un lloc de trobada, un espai on construir comunitat: “La qualitat humana Amazon mai la podrà oferir”, sentencia Ferran. 

Futur literari

Esdevenen espais més enllà, llocs de relació social en un ambient prominentment cultural. “Es pot aspirar a crear-hi un centre cultural on succeïsquen coses, tenir imaginaris diferents”, defensa Ana. La insuficiència de centres culturals és una opinió compartida pel gremi: la nul·la iniciativa i interés per part del consistori municipal donen encara més valors a aquests projectes que batallen contra una precarietat de les inversions públiques destinades a la lectura: no hi ha biblioteques obertes els caps de setmana a una ciutat de 350 mil habitants, més enllà de la 24 hores al Campus universitari de Sant Vicent del Raspeig. “L’Ajuntament podria apostar per la Fira del Llibre o fomentar la Plaça del Llibre a un nivell semblant al de la ciutat de València, però no ho fa”, es lamenta Ferran.

Bradbury va afirmar que “no cal cremar llibres per a destruir una cultura, hi ha prou fent que la gent deixe de llegir-los”. Crear espais on els llibres siguen més que un producte sembla necessari per a escapar als missatges de les grans editorial i el mass media en un context on la informació és més líquida que mai. Però tot i que no sembla fàcil en el context actual, l’última capital de la Segona República treballa per a recuperar el vell somriure literari.