Editorial
Cabanyal Zona Zero

Cada vegada són més les veus que reclamen el nostre dret a gaudir d’un país amb un turisme sostenible i menys nociu per a la nostra realitat física i social.

Cabanyal
Penúltima casa, ja desapareguda, al solar del Clot. En l’actualitat, horts urbans han substituït per un verger l’abocador en què l’havia convertit el Partit Popular. Sergi Tarín

publicado
2018-07-23 12:54

El Cabanyal és un barri peculiar. Està situat en el front marítim de la ciutat, pròxim al port de València i a les dues universitats públiques valencianes ubicades en l’avinguda dels Tarongers. És un dels barris més actius socialment, amb un alt nivell de participació i associacionisme. És reconeguda l’activitat d’agrupacions musicals, associacions veïnals, plataformes reivindicatives, col·lectius socials, associacions falleres, col·lectius relacionats amb la Setmana Santa Marinera, etc., que li proporcionen un contrastat dinamisme social.

Forma part dels Poblats Marítims i comptava amb unes dues-centes barraques en el segle XVIII. Després de l’incendi de 1796 va adquirir, a poc a poc, una planta urbanística ortogonal, reticular, avui una singularitat espacial; cases amb elements artesanals i vistosos com el trencadís, taulells trencats enfilats amb guix i de colors vius, formant figures geomètriques a l’estil modernista.

En l’època de Rita Barberá, el Cabanyal es va convertir en el gra incòmode del model de ciutat de grans infraestructures: Copa Amèrica, Fórmula 1, Ciutat de les Arts i de les Ciències, la “grandesa” inútil de Calatrava... gens semblava impossible per a l’ambició de Rita, fins que va topar amb la resistència a ampliar l’avinguda Blasco Ibañez.

Els plans de la difunta exalcaldessa passaven per derrocar la majoria de cases en el que es va conèixer com a Zona Zero. Va crear una empresa municipal, Plan Cabañal, que va començar a comprar immobles en un barri que mostrava signes de deterioració social i econòmica. L’estratègia de Rita va xocar frontalment amb el teixit associatiu del barri, que des de la mobilització, va aconseguir arrancar, en el 2009, una ordre ministerial que paralitzava qualsevol enderrocament en el barri en haver sigut declarat Bé d’Interés Cultural en 1993. Anys de lluita i resistència per conservar l’essència arquitectònica del barri van donar els seus fruits.

En l’actualitat el barri presenta millores visibles. S’ha connectat amb la ciutat —i la ciutat amb ell— i s’han reurbanitzat les zones abandonades a la deterioració durant l’època del PP. Encara que no ha perdut del tot la seua idiosincràsia, el barri rescatat, no obstant això, s’enfronta a dos reptes per la seua privilegiada situació: la gentrificació i la turistificació. La gentrificació és el procés mitjançant el qual els habitants originals d’un districte són gradualment desplaçats. Primer va arribar l’onada de joves atrets per lloguers barats i una vida bohèmia en el barri, que va portar amb si nous negocis i locals, que al seu torn van atraure gradualment a persones de major capacitat adquisitiva. La turistificació, més recent, té a veure amb la proliferació d’apartaments turístics i negocis orientats al turisme, que comencen a desplaçar tant als agents gentrificadors com a la població originària del barri. 

El turisme és la principal indústria d’aquest país, i emparat en eixa posició, les nostres institucions han permés que reordene i/o destruïsca els entorns tradicionals. Tant a nivell ecològic –en el cas de les poblacions costaneres que han multiplicat les seues edificacions destruint el paisatge litoral– com a social –creant una pressió a l’alça en els preus de l’habitatge i generant grans borses de treball precari i estacional–, el tradicional model de turisme té impactes negatius i, segons sembla, irreversibles. Cada vegada són més les veus que reclamen el nostre dret a gaudir d’un país amb un turisme sostenible i menys nociu per a la nostra realitat física i social. Eixa partida és la que s’està jugant ara en el Cabanyal.

Relacionadas

Editorial
Política contra los zascas

El acuerdo de coalición alcanzado en enero necesita de buenas noticias para que el Gobierno de PSOE y Unidas Podemos no sucumba ante el hostigamiento que han planteado las élites.

Editorial
Júntate con tus amigas

Tras un año en el que hemos sentido tanto frío, habrá que juntarse con nuestras amigas en 2020, a ver qué se nos ocurre.

Editorial
La década que vivimos con miedo

El balance de la década y la necesidad de construir las vidas que queremos.

0 Comentarios

Destacadas

Congreso de los Diputados
El poder judicial se mete en política
Un CGPJ de mayoría conservadora y en funciones desde hace un año planta cara al nuevo Gobierno con dos movimientos polémicos.
Música
Antropoloops: 200 años de músicas mediterráneas en una hora

En el disco Mix Nostrum, Antropoloops combina más de cien fragmentos de músicas tradicionales mediterráneas para decir que el arte siempre es fruto de la mezcla, que no existe la música auténtica y que es necesario replantear el registro desde Occidente de las denominadas ‘otras’ culturas.

Alpinismo
Pablo Batalla Cueto: “El montañismo que abandona el reloj está en decadencia”

‘La virtud en la montaña. Vindicación de un alpinismo lento, ilustrado y anticapitalista’ es un ensayo de Pablo Batalla Cueto, un agitador cultural que reivindica la no agitación.

Fronteras
No hay tregua en el frente oriental

Si un viaje devastador, larguísimo, potencialmente letal es el precio a pagar para quienes quieren alcanzar Europa occidental a través de la ruta balcánica, ser los violentos guardianes de Europa es el precio que están pagando los países balcánicos para completar su entrada en la UE.

América Latina
Los Chicago Boys y el origen del neoliberalismo en Chile

La revuelta chilena, que estalló por el aumento del precio del billete de metro, ha puesto en jaque el sentido común neoliberal heredado tras décadas de aplicación ortodoxa del plan de los chicos de Chicago. 

Crisis climática
Capitalismo verde, exterminio amable

Si la COP25 fue un claro ejemplo de cómo las grandes compañías deforman la realidad e imponen su falaz relato mientras nos abocan al desastre, la Cumbre Social por el Clima y toda la panoplia de movilizaciones ecologistas que han sacudido el globo durante el pasado 2019 evidencian que la sociedad civil ha abierto los ojos.

Últimas

Movimientos sociales
Gregorio Herreros: "He vivido pobre pero muy alegre"

Militante integral, sensible con las luchas feministas, ecologistas o de liberación, Gregorio Herreros ha fallecido este jueves 23 de enero. Manuel Cañada le entrevistó para El Salto Extremadura.

Vivienda
Victoria contra el “banco malo”: recuperado un bloque de la Sareb para cuatro familias

La Plataforma d'Afectades per l'Habitatge i el Capitalisme (PAHC) del Baix Montseny hace pública la ocupación del Bloc Caliu, propiedad de la Sareb, y anuncia que exigirá hogares sociales para las cuatro familias que viven en él. 

Medio ambiente
Turismo de cruceros: buenas noticias para FITUR, malas para el medio ambiente

Organizaciones ecologistas aprovechan la celebración del macroevento del turismo en Madrid —FITUR 2020— para recordar lo que esconden las buenas cifras del desarrollo de la industria de cruceros: sus impactos socioambientales. España lidera la lista de países más contaminados por este tipo de transporte. 

Asturias
Asturies se salvó luchando (y se perdió planificando)

En ausencia de un movimiento regionalista o nacionalista digno de tal nombre, el movimiento obrero se convirtió, en los años 80 y 90, en la gran herramienta colectiva en defensa de los intereses generales de la comunidad.

Tecnología 5G
Organizaciones médicas, ecologistas y científicas reclaman paralizar la instalación del 5G

Una resolución del Defensor del Pueblo reconoce que la implantación de la tecnología 5G en España no ha sido objeto de evaluación ambiental previa. Tampoco se ha hecho en el caso del Plan 5G ni de los proyectos piloto derivados del mismo, en los que se va a utilizar una banda de frecuencias para las que aún no se han fijado los límites de exposición seguros.