image/svg+xml

València i Castelló prenen els carrers en solidaritat amb el poble català

Sota el lema Ara, democràcia, ciutadans arreu del País Valencià van eixir al carrer per tal de rebutjar la violència exercida a Catalunya per part de les forces policials de l'Estat espanyol, així com per a defensar el dret a decidir del poble català

Manifestació Castelló 1-0. 2
Unes 1.000 persones van prendre els carrers de la capital de La Plana. María Mora

publicado
2017-10-02 09:09:00

Les càrregues dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya per a requisar urnes i impedir el referèndum de l’1 d’octubre, així com les 844 persones que van resultar ferides durant aquesta actuació policial, segons les dades de la Generalitat, van ser els detonants perquè es convocaren diverses marxes arreu del País Valencià en solidaritat amb la resistència i lluita del poble català.

Marxa en suport al poble català al carrer Colón de València.

A València, aproximadament 5.000 persones es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament de la capital, punt de trobada d’una marxa que va recórrer els carrers de Xàtiva i Colon. La manifestació va avançar de forma pacífica, malgrat els crits d’aquells que des dels seus balcons ensenyaven orgullosos la bandera de l’Estat. La presència policial no va ser aparentment significant, encara que algunes manifestants sí que van identificar agents de paisà a les intermediacions del carrer Colon, gravant amb mòbils a la multitud.

La manifestació estava encapçalada per membres de la Plataforma Pel Dret a Decidir del País Valencià i pels Iaioflaut@s. Les veus que cridaven "no hi ha que ignorar la veu del poble", també eren unànimes demanant la dimissió del president del Govern central, Mariano Rajoy, arran la repressió policial. "Más democracia y menos metralletas", "Independència" o "País Valencià amb el poble català" han sigut algunes de les consignes més corejades pels manifestants.


Milers de persones es concentraren a València a favor del dret a decidir.

Al matí, s’havien organitzat altres actes. D'una banda, Antifeixistes del País Valencià va convocar una concentració a la plaça del Carme. Al voltant d'unes 200 persones van mostrar el seu rebuig cap a l'onada de feixisme que han reflectit alguns sectors de la societat valenciana arran els esdeveniments ocorreguts relatius al procés català. "Fora feixistes dels nostres barris" o el famós "No passaran" que Dolores Ibárruri cridava per fer front als franquistes, van ser algunes de les consignes amb més ressò dins d'una convocatòria on banderes estelades, republicanes i antifeixistes compartien espai.

Es va llegir un manifest on les convocants mostraven la seua solidaritat amb el poble català, però també amb altres conflictes que es donen fora dels territoris peninsulars. Kurdistan, el Sàhara o Escòcia van ser alguns dels que van nomenar per reivindicar el suport als pobles del món que lluiten per la defensa de drets fonamentals. 

D’altra banda, i en paral·lel, una concentració per “la unitat d’Espanya” es convocava pel partit d’extrema dreta España 2000. Al voltant d'uns quaranta cotxes i furgonetes van circular per les avingudes centrals del centre de València, mentre d'elles onejaven banderes, tant espanyoles com franquistes, i es cridaven consignes com "Arriba España!" a temps que es feia la salutació romana. Tot aquest recorregut va estar custodiat per cotxes de la policia local i nacional. Després es van concentrar algunes persones a la Plaça de l’Ajuntament, on es va desplegar una bandera espanyola gegant, mentre corejaven "Viva España" i "No votarán".

Castelló, al crit de ‘Fora les forces d’ocupació’

Diverses organitzacions independentistes, com Arran La Plana i Endavant; sindicats, així com entitats i plataformes socials de Castelló també han eixit als carrers per a denunciar la repressió que ha patit el poble català. En total, unes 700 persones es van congregar a la Plaça M. Agustina, davant la Subdelegació del Govern, on cridaren, entre altres lemes, "Els carrers seran sempre nostres", "Fora les forces d’ocupació" o "Esto con Franco sí pasaba"; per fer referència a les polítiques “feixistes de l’Estat antidemocràtic”, tal com van expressar.

Només arrancar la concentració, els manifestants, mitjançant una escenificació amb urnes, animaven els assistents a “votar” i a exercir “un dels drets bàsics de la democràcia”. A continuació, van llegir un manifest on recordaren els més de 700 alcaldes que han estat detinguts durant les últimes setmanes. A més a més, van mostrar el seu rebuig a la violència “d’un cos policial guiat per l’Estat feixista i opressor”.

Al final, amb un crit unànime, van sentenciar: "No a la repressió. Democràcia", i alçaren les seues veus per a cantar L’Estaca, la cançó de Lluís Llach considerada una crida a la unitat d’acció per a aconseguir la independència dels Països Catalans. Una persona que es trobava al voltant de la plaça, i que lluïa una bandera d’Espanya, va intentar increpar els assistents, sense cap èxit. Els manifestants li van respondre amb els seus càntics i van continuar amb els actes previstos.

Els asistents portaven cartells amb diferents consignes.

Una marxa improvisada va prendre els carrers del centre de la capital de La Plana, mentre que, alguns veïns penjaven banderes rojigualdas als balcons dels edificis per on circulava la manifestació. Aquesta va concloure enfront de l’Ajuntament, on la població castellonenca va formar un cercle i va llegir de nou el manifest en favor de l’autodeterminació.

També van criticar que “els drets més elementals vinculats a la llibertat d’expressió i a la sobirania del poble estan sent constantment vulnerats, gràcies a un desplegament policial sense precedents”. Així doncs, van defensar que les classes treballadores no poden estar impassibles enfront d’aquests fets. Per altra part, van recordar que segurament “serà necessari tornar a concentrar-se i manifestar-se”. Per aquest motiu, es va demanar als presents que estigueren pendents de la pròxima convocatòria i van reclamar solidaritat amb Catalunya durant la vaga general del 3 d’octubre, convocada per diversos sindicats, que no inclouen CCOO ni UGT.

Els actes a favor de la unitat d’Espanya també han estat presents a Alacant i al nord del País Valencià. El diumenge 1 d’octubre, a les 12.00 hores, unes 50 persones es van congregar a la plaça Major per a manifestar-se en contra del referèndum català. La jornada va ser convocada per un particular i no es va produir cap incidència rellevant. Així mateix, cal destacar que el dissabte 30 de setembre, uns 300 castellonencs es reunien en contra del dret d’autodeterminació del poble català, un acte que va boicotejar la Brigada Antifeixista de Castelló (BAF). Els seus membres accediren al terrat de l’Ajuntament, des d’on llançaren milers de paperetes de la consulta amb el “Sí” marcat i penjaren una pancarta, on es podia llegir: "Li diuen democràcia i no ho és".

En l'elaboració d'aquesta crònica han col·laborat Violeta Cortijo, Ester Fayos, Paola López, María Mora, Koldo Sandoval i Nerea Álvarez.

1 Comentario
Carlos Soledad 13:41 2/10/2017

Enhorabona per la crònica!!

Responder
2
0

Destacadas

Sistémico Madrid
El pacto con el diablo de los Carceller
Demetrio Carceller Arce y su padre pagaron para no pisar la cárcel y no tienen una serie de televisión porque su historia transcurre entre Teruel, Terrassa, Burgos y Madrid.
Historia
Jornadas de Julio: el 15M que iluminó 1854

El historiador Pablo Sánchez León ha editado ‘Las Jornadas de Julio [de 1854]’, una crónica anónima sobre el levantamiento popular de 1854 que abrió las puertas a la caída de la monarquía. El libro apunta claras analogías con la crisis del régimen de 1978.

Literatura
David Monthiel: “Rafael Bechiarelli es un personaje algo golfo, al que le afecta mucho el levante pero que sabe estar al liqui”

David Monthiel se está consolidando como uno de los autores de la prolífica cantera de novela negra de la Tacita de Plata. Con Las niñas de Cádiz (El Paseo, 2018) continúa la saga protagonizada por el detective Rafael Bechiarelli.

Últimas

Italia
Génova no está sola

La enésima tragedia nos recuerda que vivimos al borde del precipicio. El territorio, las casas, las infraestructuras construidas por toda Italia y dejadas sin control ni manutención se derrumban sobre nuestras vidas.

Esta web utiliza cookies, continuando la navegación entendemos que acepta su uso. OK
Atendiendo a su ip le hemos configurado la portada para el nodo territorial de: Edición General Siempre puede cambiarlo.