València
El teixit social presenta la seua proposta de reconstrucció després de la dana

Sis mesos després de la dana que va arrasar comarques senceres del País Valencià i, com a conseqüència, va deixar almenys 228 morts i milers de damnificats, la indignació i la resposta popular continuen creixent. La manifestació mensual convocada per a aquest dilluns 28 d’abril per exigir novament la dimissió de Carlos Mazón va ser cancel·lada pels convocants per qüestions de seguretat davant l’apagada elèctrica.

Tanmateix, ahir a la vesprada, més d’un miler de persones es van concentrar a la part alta del pont de l’Assut de l’Or per presentar públicament l’Acord Social Valencià. Amb la Ciutat de les Arts i les Ciències com a teló de fons, on a la mateixa hora el Partit Popular celebrava el sopar posterior al seu congrés europeu, el ja emblemàtic ninot gegant de Mazón, amb les mans ensangonades —present a totes les manifestacions— onejava sobre la multitud, aquesta vegada, a més, vestit de presidiari.

Convocada pels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), les Associacions de Víctimes de la dana, sindicats de treballadors i moviments socials, la concentració va presentar l’Acord Social Valencià com a una declaració rotunda “contra la negligència política, la incompetència institucional i la desprotecció de les víctimes”, segons van afirmar els representants dels Comités Locals.

L’acte va començar amb les intervencions dels portaveus dels CLER de Parc Alcosa i Benetússer, qui van assenyalar “la urgència d’articular una resposta popular per exigir justícia i que els responsables de la tragèdia no continuen governant amb impunitat”, van afirmar, subratllant que, “mentre Mazón i el seu Consell continuen governant, la reconstrucció serà impossible, exigim la seua dimissió immediata”.

L’acord té una pretensió expansiva: construir xarxes de solidaritat i organització capaces de fer front tant a les conseqüències de la catàstrofe com a les polítiques de retallades i privatitzacions

“Mazón dimissió i a la presó” va ser un dels lemes més corejats durant l’acte, que va transcórrer entre pancartes —algunes també en anglés, francés i alemany—, i interrupcions constants dels assistents per a aplaudir, corejar consignes o colpejar cassoles. Una atmosfera de fermesa popular i indignació col·lectiva.

Sense justícia no hi ha reconstrucció

L’Acord Social Valencià, van explicar els intervinents, “naix com a un projecte d’unitat popular davant l’emergència social i climàtica”. Un espai que no només exigeix la dimissió immediata de Mazón i tot el seu Consell, sinó que també planteja alternatives concretes per transformar el model social, polític i econòmic que va fer possible la tragèdia.

L’acord té una pretensió expansiva: construir xarxes de solidaritat i organització capaces de fer front tant a les conseqüències de la catàstrofe com a les polítiques de retallades i privatitzacions que continuen agreujant la situació. Els intervinents van denunciar que el Consell, “lluny d’assumir responsabilitats, continua negant la magnitud del desastre, i així perpetua el patiment de les víctimes i promou un model econòmic especulatiu que multiplica el risc davant noves crisis climàtiques”.

“La violència amb què l’aigua va colpejar els nostres pobles és fruit d’una desastrosa planificació urbanística que, una vegada més, posa els diners i el ciment per davant del dret a la vida”, va afirmar Rut Moyano

“La violència amb què l’aigua va colpejar els nostres pobles és fruit d’una desastrosa planificació urbanística que, una vegada més, posa els diners i el ciment per davant del dret a la vida”, va afirmar Rut Moyano, del Comité Local de Benetússer. “Si continuen les mateixes polítiques, situacions similars a la dana poden reproduir-se a uns altres territoris”.

A més, es van denunciar les conseqüències socials dels nous pressuposts PP-VOX, que van definir com a “una declaració de guerra contra els sectors populars”: pujada descontrolada del preu de l’habitatge, augment de desnonaments, desmantellament dels servicis públics i repartiment de fons públics a empreses corruptes, en lloc de destinar-los a la reconstrucció i a les persones damnificades. “Sense justícia no hi haurà reconstrucció”, van advertir, exigint responsabilitats penals per a tots els culpables, des d’alts càrrecs institucionals fins a empresaris que van posar en perill vides humanes.

En un dels moments més emotius de l’acte, es va fer una menció especial a aquells que, sense haver sigut directament colpejats per la riuada, es van bolcar des del primer dia a donar suport a les víctimes: “Volem que aquest acord siga un espai de trobada de la població i el teixit social, tant del territori afectat per la riuada com d’aquell que, aquesta vegada, s’ha lliurat del desastre. El mateix que es va solidaritzar des del primer dia i que sap qui és el culpable de la magnitud de la desgràcia”, va dir Rut visiblement emocionada.

Cap a la vaga general del 29 de maig

La presentació de l’Acord Social Valencià va ser també una crida a la vaga general convocada per al 29 de maig. Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS han unit forces per a aquesta mobilització històrica, a la qual també se suma la vaga general estudiantil impulsada pel Sindicat d’Estudiants.

El manifest sindical, llegit durant la concentració, va recordar la cadena de negligències que van agreujar els efectes de la dana: la falta de protocols d’emergència, la coacció de treballadors per a romandre o acudir als seus llocs de treball enmig de l’alerta meteorològica, la mort de treballadors in itinere i la posterior invisibilització dels seus casos per part de l’administració.

Els representants sindicals van denunciar, a més, que aquest mateix matí, mentre els damnificats per la catàstrofe es concentraven pacíficament als voltants de Fira València —on tenia lloc el Congrés Europeu del Partit Popular—, van ser objecte de gestos de menyspreu per part d’alguns assistents a l’esdeveniment, arribant fins i tot a “fer-los la botifarra”.

Sis mesos de lluita, un procés imparable

Des del 29 d’octubre de 2024, milers de valencians no han deixat d’eixir al carrer. Ja són sis les manifestacions que han recorregut València, mantenint viva la memòria de la tragèdia i exigint la dimissió del president de la Generalitat.

Lluny d’apagar-se, la mobilització popular sembla haver-se enfortit, articulant un procés de lluita que s’estructura ara entorn de l’Acord Social Valencià. “La desobediència civil i la vaga general esdevenen eines indispensables per a aconseguir retornar la dignitat al nostre poble. La força i la ràbia organitzada del poble crida ben fort”, va exclamar Juanmi Fernández, del Comité de Parc Alcosa, en un dels discursos més ovacionats de la vesprada. I va rematar amb una advertència que va ressonar al pont: “Si no se’n va el botxí d’Alacant, tot es trencarà!”

La mobilització social valenciana entra així en una nova fase. El que va començar com a resposta a l’abandonament institucional davant la dana, s’ha convertit en una força que aspira a transformar el model polític vigent.