València
Jordi García Miravet: “Els moviments socials hem de deixar allò simbòlic i atendre allò material”

L’activista i llibreter explora en Un poder propi les formes que estan desenvolupant els moviments socials per tornar a presentar una alternativa sòlida al sistema capitalista.
Jordi García Miravet llibres
Jordi García Miravet amb el seu llibre Un poder propi. Construïm un nosaltres autònom, divers i confederat (Caliu, 2024) Gabriel Rodríguez
Correcció: Cora Bartual
16 feb 2025 06:00

Aquesta entrevista ocorre entre cerveses al Centre Social Bar Terra, un dels símbols dels moviments socials i la resistència veïnal de Benimaclet. El protagonista és Jordi García Miravet, un activista, o militant, a més d’amant de la gastronomia política i llibreter. A València se’l coneix, sobretot, per ser una de les cares visibles de La Repartidora, una llibreria que acull bona part de l’activitat política del barri en què es troba, Benimaclet. Allà anava a ser l’entrevista, però l’espai es trobava ple per dues assemblees que tenien lloc durant tota aquella vesprada.

Ambdós espais són, precisament, la materialització del que Garcia Miravet explica al seu llibre Un poder propi. Construïm un nosaltres autònom, divers i confederat (Caliu, 2024), on desgrana les claus perquè els moviments socials tornen a tindre un projecte polític sòlid que es presente, veritablement, com a una alternativa al sistema hegemònic. Al centre d’aquest procés de construcció estan les institucions populars, espais com ara el Terra o La Repartidora, capaços de generar comunitat des d’una perspectiva crítica i que apel·le a tota la diversitat del subjecte revolucionari de hui en dia.

Per què arriba ara aquest llibre?
És l’angoixa del moment. La crisi climàtica, agreujada amb les conseqüències de la dana, m’angoixa molt, però també veníem de la pandèmia, de la crisi econòmica que porta amb nosaltres des de 2008 i que pareix que no se n’anirà… El que em preocupa més és no saber donar-li una resposta en termes polítics. Crec que els moviments socials estem un poc verds per a estar a l’altura de les circumstàncies que vivim, perquè hem perdut la capacitat de tindre un projecte propi i disputar el relat.

Ens hem quedat atrapades com a la muleta de l’esquerra parlamentària, especialment, a partir dels governs del canvi de 2015. Estem molt en la demanda de drets, que s’han de demanar, però ens hem quedat en la lògica governista del “més paga la pena el mal menor” i crec que ens falta capacitat de generar una alternativa per nosaltres mateixes. El llibre tracta de respondre com ens organitzem i com construïm xarxa sense renunciar a l’autonomia política.

El concepte de “gueto” és fonamental. Al llibre apareix com a un impediment per a l’èxit de les institucions populars

Per construir aquesta alternativa, hem de mostrar-la a la resta de la societat.
El concepte de “gueto” és fonamental. Al llibre apareix com a un impediment per a l’èxit de les institucions populars. No hem d’agafar la ideologia com a un credo que ve donat, perquè fa que perdem la capacitat d’imaginació per a transformar el context en què estem. Hem d’acceptar la tradició militant, sí, però deixar de banda la sobreideologització i anar a buscar el subjecte de la nostra lluita. Igual hem de fixar-nos més en allò material i ajuntar-nos amb qui podem treballar.

Crec que en aquest sentit la cultura popular és molt important, un exemple és la Jove Muixeranga de València, que genera al seu voltant unes comunitats molt diverses que integren molta gent. De vegades, partim d’esquemes molt ideologitzats, t’ajuntes sempre amb la gent que pensa com tu i penses que estàs fent la revolució, quan en realitat anem tots tallats pel mateix patró. Això té uns límits, no té recorregut. De vegades, és millor baixar al fang i fer coses que, de primeres, poden paréixer més reformistes, segons la perspectiva revolucionària, però que acaben sent profitoses. Discutint amb els qui no pensen com tu pots arribar a punts d’enteniment i és ací on pense que està la potència.

En el context actual, o la construcció del subjecte revolucionari es produeix des de la diversitat o no es duu a terme. O construeixes el subjecte tenint en compte la perspectiva feminista, el col·lectiu LGTBI, l’ecologisme o l’antiracisme; o no vas enlloc

Dius que no hi ha una recepta màgica, que l’alternativa s’ha de construir a poc a poc i de manera conjunta
Hi ha corrents revolucionaris que agafen el subjecte i l’uniformitzen, com si això fora sinònim d’unitat. Jo diferenciaria “unitat” i “uniformitat”, no són dues coses indissociables. En el context actual, o la construcció del subjecte revolucionari es produeix des de la diversitat o no es duu a terme. O construeixes el subjecte tenint en compte la perspectiva feminista, el col·lectiu LGTBI, l’ecologisme o l’antiracisme; o no vas enlloc. Evidentment, la classe ha de ser un element central, però no pots pretendre no atendre aquesta diversitat, com tampoc no pots pretendre que parlar de la classe en termes purament simbòlics funcione, s’ha d’apostar per la via material.

Aquesta alternativa que els moviments socials aspiren a construir, després s’ha de mostrar a la societat i que aquesta assumisca el relat. Per això, s’ha de conquerir un espai que la lògica hegemònica té bastant controlat. És això possible?
La derrota més gran és que no tenim capacitat de generar coses noves i ens hem quedat en allò simbòlic, a la batalla cultural, a les xarxes… Allí ens han guanyat, ens han portat a un carreró i som un cadàver en alguns espais, no cal més que entrar a Twitter. Al final allò simbòlic no funciona amb la gent que no té res. Aterrar les nostres idees en allò material per construir una alternativa real que apel·le tant a qui no té res com a qui està disposat a fer esforços per a lluitar. Perquè hem de parlar d’això també, de com “la classe militant” té un component de classe mitjana bestial i això comporta uns límits molt grans. Hem de pensar si estem disposades a reduir els nostres privilegis per socialitzar recursos comuns. A què estem disposades a renunciar? Quina capacitat tenim des dels moviments socials per a dir enguany no me’n vaig de viatge per posar recursos en aquest projecte?

Quin és l’objectiu de Caliu, el segell editorial de La Repartidora amb què heu editat aquest llibre? A mi em feia la sensació, mentre llegia el llibre, que és una forma de generar teoria i coneixement des dels mateixos moviments socials.
Caliu naix com a un espai perquè els moviments socials generen, precisament, els seus propis espais. La idea és que siga un espai de debat, de construcció col·lectiva. Ara estem apostant per autors i autores locals. Al final, mirem sempre molt a Madrid o a Barcelona, però nosaltres necessitem fer el nostre propi relat, el nostre discurs. No és tant que vulguem fugir de l’acadèmia, però sí que volem tractar de donar-li forma a allò acadèmic perquè puga ser útil per als moviments polítics. És també un exercici de traducció política, no volem escriure per als quatre de sempre, volem tractar d’arribar un poc més enllà. I també que siguen els moviments polítics els qui escriguen.

Tenim molt clar que el contingut i la manera de fer van de bracet, la millor manera de predicar és amb l’exemple. Nosaltres fem sindicalisme al món del llibre, que és un món dominat per quatre grans segells que copen el mercat

En aquest sentit, Caliu, La Repartidora i el llibre són institucions populars com aquelles que es tracten al llibre, no?
Tenim molt clar que el contingut i la manera de fer van de bracet, la millor manera de predicar és amb l’exemple. Nosaltres fem sindicalisme al món del llibre, que és un món dominat per quatre grans segells que copen el mercat. Per a nosaltres, el llibre és un dispositiu, és un altaveu al món per als moviments socials, una excusa per a generar comunitat.

Ara mateix, La Repartidora està plena perquè està acollint dues assemblees de moviments veïnals. Hem pogut vindre, en dos minuts, a un centre social com és el Terra. Estem a un bon moment per als moviments i institucions populars a València?
Estem responent. La dana és un bon exemple. Cada dia eixiren entre 250 i 300 racions als pobles afectats. Això és una institució popular. No perquè hi hagen molts adhesius i cartells a les parets, sinó perquè, quan toca, respon. I, això, el Terra porta fent-ho vora 25 anys. Nosaltres tenim l’espai de La Repartidora des de fa tres i passen vora 300 persones a la setmana. Benimaclet és una excepció, clar, però hem de ser conscients de la importància que té i fer una aposta per la seua multiplicació.

Jordi García Miravet
Jordi García Miravet a la llibreria cooperativa La Repartidora (Benimaclet) Gabriel Rodríguez
I com ho multipliquem?
Al final del llibre parle també de socialitzar l’economia i de la idea del “keynesianisme des de baix”. Si el “keynesianisme” és aquesta idea d’invertir tots un poc per a repartir el pastís, hem de pensar en la importància de les estructures populars i la nostra capacitat per a aportar, de diverses formes, per al seu desenvolupament. A l’hora de la veritat, hem vist un estat dèbil, que en la catàstrofe no ha estat a l’altura i ha arribat tard. El que veig és que ens queda molt per recórrer, que hem de continuar creixent i fixar-nos en exemples com ara els comités de reconstrucció de Parke Alkosa. La dana ha sigut un exemple del món que està per vindre: l’Estat anirà perdent força i cada vegada integrarà menys gent. I això hem de recollir-ho els moviments socials per proposar alternatives.

Parles d’anar guanyant terreny a l’Estat i cobrint les seues funcions. Sempre tinc dubtes de si tenim temps, perquè amenaces com ara la crisi climàtica no esperen a ningú.
És una de les principals contradiccions que tenim. Pense que les institucions populars no han de renunciar a fer pressió a l’Estat. Per a aconseguir aquesta transició ecològica real, necessitem unes institucions fortes, i això no passa per guanyar unes eleccions. El poder no és sols això, són moltes coses. S’ha vist quan Syriza ha estat al poder a Grècia o quan Podemos ha arribat a les institucions, però crec que no hem de començar la casa per la teulada, crec que, tot i que climàticament hi haja coses que seran irremeiables en poc de temps, sense aquesta pressió popular i un subjecte de classe que puga pressionar, no avançarem. Fa falta un contrapoder, una contrahegemonia, unes altres maneres de fer. Més que res perquè portem 10 anys i la via electoral s’ha vist esgotada. Els resultats de les eleccions donen molt poc marge per al canvi; com a molt, permeten salvar els mobles. Açò també és un reflex del que està passant. La societat ara mateix, al carrer, ens dona l’esquena en molts aspectes. I, tornant al principi, crec que, en gran part, és per quedar-nos en allò simbòlic. La solució passa per disputar allò material i, també, per ser valentes, estar disposades a posar el cos, els recursos, l’economia... No podem pretendre botar-nos el pas de generar un moviment social fort.


Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

València
València LaMataObras: “Tot està orquestrat perquè les comunitats veïnals no puguen contra la turistificació”
María Alandes (LaMataobras) lluita al costat de la seua comunitat veïnal per conservar un espai comunitari amenaçat per una empresa d'allotjaments turístics.
Valencià
València El País Valencià es prepara per a la vaga general del 29 de maig contra la gestió de Mazón
Set mesos després de la dana, mentre la justícia assenyala el Consell, els sindicats combatius preparen la vaga general amb el suport d’amplis sectors socials.
València
València El teixit social presenta la seua proposta de reconstrucció després de la dana
Els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció i les associacions de víctimes defineixen els pressuposts de Mazón i Vox com a una declaració de guerra.
Baleares
Un modelo insostenible El rechazo a la turistificación se expande en Canarias, Baleares y Barcelona
Tras la masiva manifestación en las Islas Canarias del pasado mayo, Palma de Mallorca, Barcelona y San Sebastián salen este 15 de junio a la calle contra un modelo de turismo desmedido insostenible para el territorio y sus habitantes.
Oriente Medio
Oriente Medio Decenas de muertos en una noche de sirenas y misiles cruzados entre Israel e Irán
Después del ataque israelí contra la infraestructura energética y militar iraní, cientos de misiles iraníes atraviesan el cielo israelí e impactan en Tel Aviv, Bat Yam, Tamra y Haifa.
Galicia
Galicia Activistas bloquean una planta de Altri en Portugal y avisan de que frenarán su expansión en Galicia
El grupo atrancó con cadenas y soldadura las entradas de la planta de Celbi en Leirosa, en la mayor acción directa hasta el momento contra la expansión de la multinacional papelera en territorio gallego: “O povo é quem para Altri”.
Crónica
Justicia En la sala de un juicio a una madre protectora
Esta es una crónica de un juicio a una mujer que pidió medidas por sospechar de abusos sexuales a su hija en el domicilio paterno sin que ninguna institución moviera un dedo y, un mes después, cogió un vuelo a su país para intentar protegerla.
Violencia machista
El Estado que revictimiza Violencia institucional: “Si lo hubiera sabido antes, no hubiera denunciado nunca”
Rocío ha sufrido violencia psicológica, física y sexual por parte de su expareja. Y también violencia institucional en todas las puertas de la red de recursos institucionales que ha ido atravesando.
Editorial
Editorial Justicia irracional
Por acción o por omisión, las instituciones violentan a las mujeres. Se llama violencia institucional.
Relato
Relato Rendirse
A mi pesar me tocaba compartir mesa con aquellos documentos y, como estaba de los primeros (no lo habría imaginado al llegar), ya no conseguía quedar por encima, con lo que me gusta.
Madrid
Movimiento republicano Miles de personas claman en Madrid contra la monarquía y por la República
En el 11 aniversario de la proclamación de Felipe VI, una marcha unitaria reclama que este reinado sea el último de España.
Rap
Rap Los Chikos del Maíz: “La música urbana está llena de fachas y votantes de Vox”
Tras un fin de gira accidentado, Toni y Nega dan una tregua indefinida a su proyecto con dos conciertos en Madrid. Horas antes de llenar la sala en la primera cita, visitan la redacción de El Salto.
Río Arriba
Río Arriba Luis González Reyes: “Vivimos en un mundo en la que la escasez es un elemento central”
Primera entrevista del programa Río Arriba en formato podcast y vídeo donde hablamos de las nuevas guerras neocoloniales por recursos en la era de Trump y Putin, de la escasez, del decrecimiento y el colapsismo.

Últimas

Ocupación israelí
Movilizaciones Un centenar de organizaciones de 26 países denuncian a la empresa vasca CAF y su tren del apartheid
Más de 50 localidades salen a la calle este fin de semana para señalar a la empresa que construyó el tranvía que conecta Jerusalén con territorio ocupados y exigir el fin del genocidio en Gaza.
La vida y ya
La vida y ya Un rato de cada lunes
Pero, lo más coincidente ha sido, expresado de distintas maneras, su agradecimiento hacia ese lugar. Su lugar elegido.
Ocupación israelí
Ocupación Israelí La policía egipcia impide con violencia la marcha internacional a Gaza
La marcha de 4.000 personas a Gaza es reprimida por la policía del régimen de Al-Sisi. La organización pide a las embajadas que reaccionen y protejan a sus ciudadanos.
Galicia
Crowdfunding O Salto Galiza abre un crowdfunding para empapelar a Altri
Queremos investigar a los responsables políticos y empresariales del que podría ser el mayor atentado ambiental de la historia reciente de Galicia.
Que no te lo cuenten
El Salto Radio De océanos y detenciones
VV.AA.
La acidificación del agua marina supera sus límites mientras Israel aborda la Flotilla por la Libertad.
Más noticias
Análisis
Análisis del CIS La calma antes de la tormenta: la dimisión de Santos Cerdán como punto de inflexión
El último barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha muerto pocas horas después de nacer por la dimisión de Santos Cerdán, aunque sirve como foto fija de un escenario que favorece a la derecha.
Argentina
Extrema derecha La motosierra de Milei se ceba con los hospitales públicos y las personas con discapacidad
Los recortes del Gobierno afectan al Hospital Garrahan, un centro de alta complejidad, referente pediátrico nacional y latinoamericano, y también a los recursos de las personas con discapacidad, a los que el ejecutivo califica de “idiotas”.

Recomendadas

Pensamiento
Economista Clara Mattei: “El liberalismo y el fascismo están unidos en su protección del orden del capital”
El ambicioso ensayo 'El orden del capital' nos traslada al Reino Unido y la Italia de la I Guerra Mundial, que se contemplan como un momento bisagra: el auge de socializaciones y cooperativizaciones que tuvo lugar durante la contienda y la inmediata posguerra fue abortado a través de un 'shock' austericida destinado a restaurar la centralidad de los grandes capitales.
Derecho a la vivienda
Jaime Palomera “La vivienda necesita una revolución”
Investigador y uno de los fundadores del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera presenta ‘El secuestro de la vivienda’, un libro sobre el juego amañado en el que los propietarios son cada vez más ricos y los inquilinos cada vez más pobres.
Redes sociales
Industria editorial Escritores fantasma: así trabajan los auténticos autores de los libros de éxito que publican los ‘influencers’
Detrás de cada libro firmado por un ‘influencer’ hay otra persona que ha trabajado a destajo para entregar a tiempo un texto en el que su nombre no aparece por ninguna parte y que, además, ha tenido que renunciar a sus derechos como autor.
Brasil
Extrema derecha Arte en tiempos de fascismo: cuando enseñar a Goya y Rubens le cuesta el puesto a un profesor
Una clase de Historia en la escuela municipal en una localidad del Estado de São Paulo desemboca en acusaciones contra el profesor y una campaña de difamaciones que encabeza el concejal de educación de la zona, de la extrema derecha bolsonarista.