Urbanismo
La Nucia: estafes, megalomania i destrucció del territori

La Nucia està sent testimoni d’una sèrie de transformacions que canviaran profundament la seua fisonomia en els pròxims anys. El procés que porta a un poble menut a multiplicar la seua població dècada rere dècada ha de ser minuciosament analitzat per a clarificar a què responen aquests canvis, qui se’n beneficia dels mateixos i, el més important, qui n’ix perdent o a costa de qui s’hi produeixen.

Pel que fa al seu ajuntament, aquest està invertint ingents quantitats de diners -dels contribuents- i d’esforços en ampliar les infraestructures i, conseqüentment, la demografia local. Pretenen que el poble aparega en el mapa com un punt de referència de l’urbanisme esportiu, acord amb el seu lema: “La ciutat de l’esport”. Busquen el creixement a tota costa, l’expansió sense límits -amb l’esport com excusa-. A qui beneficia tot açò? Darrere d’aquest procés hi ha grans empreses adjudicant-se contractes milionaris, fons d’inversió que han posat la mira en les vivendes de la localitat, propietaris de terres que han vist multiplicat el valor dels seus terrenys, polítics a l’aguait d’alguna comissió, i un alcalde, Bernabé Cano, que porta 22 anys en el poder i espera revalidar mandat amb el seu projecte estrela: l’ampliació del poliesportiu que porta el nom del seu pare, Camilo Cano, qui també va ser alcalde de la localitat.

Però en aquesta voràgine de l’urbanisme depredador hi ha gent que ix perdent: famílies engolides entre el tràfic de capitals, veïns marginats per mostrar la seua disconformitat amb les decisions de l’alcalde, ciutadans veient com les màquines arranquen els arbres per construir els pisos dels veïns que suposadament vindran en un futur, espècies endèmiques sepultades baix el ciment. Al cap i a la fi, una gran quantitat d’energies institucionals que desapareixen entre els contractes d’obra i no arriben a qui més ho necessita. Per què, de què serveix construir si no pots garantir els drets més bàsics per a la gent que viu al teu territori? De tot açò en parlarem a continuació.

Estafadors, voltors i mafiosos

A finals de gener, el fons voltor Aura Asset Management, amb seu a Mèxic i sucursal a Madrid, va comunicar als veïns de la urbanització Montebello que havien d’abandonar les seues vivendes en els pròxims mesos, concretament, al llarg d’abril. Açò, sense permetre cap tipus de mediació i anul·lant de facte els contractes de lloguer de llarga duració que havien signat els inquilins amb l’antiga immobiliària. Dels 30 veïns afectats a La Nucia, alguns s’hi troben en situació de vulnerabilitat: famílies monomarentals, amb menors al seu càrrec i parats de llarga duració amb problemes per arribar a final de mes. Projectes vitals desmembrats per un burofax. Un fons d’inversió que, actuant contra la legalitat vigent, tracta d’expulsar els veïns d’un bloc abans que s’hagen exhaurit els 7 anys de contracte, mentre amenaça amb denunciar als qui oposen resistència. La pregunta és, com s’ha pogut permetre aquesta situació?

A finals de gener, el fons voltor Aura Asset Management, amb seu a Mèxic i sucursal a Madrid, va comunicar als veïns de la urbanització Montebello que havien d’abandonar les seues vivendes en els pròxims mesos, concretament, al llarg d’abril

Els problemes no venen d’enguany. Els advocats dels veïns coincideixen en què els contractes de lloguer que s’havien firmat fa uns anys amb la immobiliària Explotación Renta Torrevieja, amb seu a Alacant, eren invàlids perquè els pisos tenien ordre d’embargament. D’açò n’era perfectament conscient la immobiliària en el moment de firmar els contractes. De fet, aquest era el pla des d’un principi: estafar els veïns i desfer-se’n dels pisos amb un balanç de beneficis positiu. La immobiliària sabia que tard o d’hora apareixeria un fons d’inversió a qui poder vendre-li el bloc de vivendes. Un gran negoci a costa de les famílies, que ara es veuen obligades a decidir entre anar-se’n de casa o resistir, totes dues opcions amb el dolor i el desgast que açò comporta. Ni l’Ajuntament de La Nucia governat per Bernabé Cano, el qual es va negar a reunir-se amb els veïns, ni serveis socials han fet res per ajudar-los. De Bernabé en parlarem més endavant.

Si analitzem més profundament el cas, aquesta estafa és un bon exemple de com actua una part important del sector immobiliari, així com dels vincles de poder que existeixen entre les elits polítiques i empresarials al nostre territori. La immobiliària que firma els contractes, Explotación Renta Torrevieja, és propietat d’Antonio Pàmies Valero, empresari conegut, entre altres coses, per haver estat presumptament implicat en l’Operació Testudo, un complot que va involucrar membres de la màfia russa, empresaris locals, caps de la policia i membres del Partit Popular a la zona de la Marina Baixa -entre altres llocs- a partir de l’any 2020. Segons conta Lucas Marco a El Diario: “En una de les telefonades, Shirokov parla amb l’empresari alacantí Antonio Pamies Valero sobre una compra de 52 pisos que porten entre mans i li pregunta sobre les opcions per a ocultar la procedència dels diners. Pamies, (...) contesta al seu interlocutor que per a ocultar l’origen dels fons han utilitzat bitcoins (criptomoneda d’ús corrent en mecàniques de blanqueig de capitals)”. 

Aquesta investigació contra el blanqueig de capitals, la més important de l’última dècada a tot l’Estat Espanyol -hi contava amb la col·laboració de l’Europol-, va quedar arxivada el passat octubre per culpa d’un “error judicial”, permetent l’absolució d’una vintena d’imputats. No entrarem a valorar si l’error judicial que dona lloc al sobreseïment de l’operació policial va ser provocat per les pressions de la màfia o, en canvi, per una vertadera mala praxi de la jutgessa. El que interessa, en aquest cas, és assenyalar que les nostres vides, tal i com ha passat amb els veïns de La Nucia, estan en mans d’aquesta mena de relacions entre la corrupció, el crim organitzat i el poder empresarial, relacions que estafen, enganyen, blanquegen i trafiquen amb les necessitats dels treballadors davant la passivitat de les autoritats polítiques.

Per sort, alguns dels inquilins s’han organitzat i han contactat amb organitzacions i sindicats de vivenda. Al mateix temps, veïnes de la zona estan donant el seu suport i establint llaços de solidaritat amb les afectades, elaborant estratègies de resistència i formació per tal d’enfrontar la possible escalada d’aquest conflicte, així com planificant l’escenari de lluita per la vivenda derivat de la presència de fons voltor i grans capitals en el sector immobiliari.

Arrasar el territori: un negoci que no prescriu

A pesar de la gravetat dels fets ocorreguts a la urbanització Montebello, La Nucia ha ocupat l’espai mediàtic durant els últims mesos per motius molt diferents i gràcies a l’activitat d’una altra empresa, en aquest cas, del sector de la construcció: Becsa. Aquesta empresa ha sigut adjudicada per portar a terme la faraònica obra del Sector 1 del PAI de la Serreta, el qual pretén arrasar 88.636 metres quadrats de pinar, havent-se’n ja deforestat la majoria. De tota aquesta superfície, quasi el 94% està destinada a equipament esportiu, és a dir, a l’ampliació del poliesportiu local, el qual ja s’hi troba entre els més grans de tota la comunitat autònoma. S’ha de recalcar, al mateix temps, que molts dels terrenys necessaris per portar avant el projecte s’han aconseguit a base d’expropiacions forçoses. Açò ha causat un gran malestar entre els veïns que han vist com l’ajuntament els confiscava un patrimoni familiar dedicat a la producció agrícola.

Entre les diverses instal·lacions que s’hi pretenen construir -estadi olímpic, apartaments, camps de golf, etc- cal destacar una piscina d’ones: el primer parc d’interior per a practicar surf de tota Espanya. Açò, tenint en compte que La Nucia s’hi troba a escassos 15 minuts en cotxe de la platja i atenent als informes que asseguren un futur d’escassedat hídrica a tota la zona, així com problemes amb la contaminació aqüífera del riu Algar, pot donar compte l’escassa viabilitat del projecte en termes de sostenibilitat i d’eficiència urbanística.

La zona prevista per portar a terme el PAI compta amb un gran valor ecològic degut a l’extensa vegetació i també a la presència d’espècies endèmiques protegides

Al mateix temps, la zona prevista per portar a terme el PAI compta amb un gran valor ecològic degut a l’extensa vegetació i també a la presència d’espècies endèmiques protegides. Tal i com assenyalen un grup d’ecologistes del municipi, a la zona s’hi troba una planta “que puede encontrarse únicamente en tres municipios en todo el mundo, entre ellos la zona afectada que a nivel internacional se encuentra protegida por la Directiva Hábitats y el Convenio de Berna de 1986”.

Però açò no és tot. L’empresa constructora del projecte, Becsa, va ser una de les principals implicades en un dels escàndols de corrupció vinculats al PP més grans de tot l’Estat Espanyol: la trama Gürtel. El president de l’empresa, Gabriel Batalla, reconeixia en març 2017 que havia finançat il·legalment al Partit Popular durant l’any 2007, de la mateixa manera que altres nou empresaris vinculats a la trama. Batalla no va entrar en presó a canvi d’un pacte econòmic amb la fiscalia. L’any 2022, Becsa tornaria a eixir als diaris per altre cas de corrupció, aquesta vegada vinculat amb l’Ajuntament d’Alacant, per un delicte continuat de prevaricació administrativa.

Bernabé Cano: de tribunal en tribunal

Altre dels noms que més va sonar en els inicis de la Trama Gürtel va ser el de Bernabé Cano. Suposadament, l’alcalde de La Nucia era l’encarregat d’organitzar festes amb prostitutes per als principals empresaris de la trama -Francisco Correa i Álvaro Pérez “el Bigotes”-. Uns anys enrere, el 2005, apareixien unes gravacions de Correa on parlava de repartir diners amb “l’alcalde” -així l’anomena a les converses telefòniques- arran del pla urbanístic del PAI de Pie de Monte. Bernabé Cano, presumptament, hauria actuat d’intermediari per tal que Correa aconseguís l’adjudicació del projecte. A pesar d’açò i després d’un judici polèmic, l’alcalde va aconseguir eixir indemne de la Trama. 

Però els passejos de Cano pel jutjat no acaben ací. Tal i com explica Emilio J. Salazar a El Diario: “Una altra ombra que l’ha acompanyat poc després és la de la sospita d’haver col·locat gent afí al PP en el consistori i per la qual es va asseure al banc dels acusats per una denúncia del PSOE– en qualitat d’imputat per haver aprovat el pagament de les nòmines de 20 treballadors municipals contractats de manera irregular”. L’alcalde, que va reconèixer el delicte, va tornar a eixir ben parat i el jutge va arxivar el cas.

L’últim dels escàndols es remunta al 2021, quan Cano es va vacunar de manera irregular contra la COVID-19 aprofitant la seua posició política i a pesar de no estar entre els grups de vacunació previstos en aquell moment. L’alcalde, que va posar com excusa la seua titulació de metge -a pesar que portava dos dècades sense exercir- va acabar declarant l’Audiència Provincial d’Alacant i el cas va aparèixer a les principals cadenes televisives nacionals. Finalment, l’Audiència va desestimar els delictes de prevaricació i suborn de funcionari que demanava la Fiscalia i va arxivar el cas, acusant la falta d’adequació ètica de la seua conducta.  

Escenaris de futur

Té algun sentit construir i augmentar el nombre d’habitants d’un territori si no es poden satisfer les condicions dignes d’habitatge? Què passarà quan els fons d’inversió controlen bona part de les vivendes de La Nucia i comencen a pujar els lloguers? I d’ací 20 o 30 anys, quan comence a faltar l’aigua, com es podran mantenir totes les instal·lacions esportives i els apartaments? Tenint en compte la gravetat de l’emergència climàtica, com es justifica continuar amb un model de construcció depredador que substitueix zones verdes per immobles i instal·lacions sense cap criteri de sostenibilitat?

L’historiador Pablo Carmona, sobre la present reactivació dels PAI a tot l’estat, ens recorda que “estos presupuestos del neodesarrollismo inmobiliario parecen contraponerse de manera directa con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), en concreto con su objetivo número 11 que aboga por garantizar antes de 2030 vivienda y servicios básicos adecuados para toda la población, transportes seguros y sostenibles, ciudades inclusivas y ambientes urbanos verdes y saludables”.

Els empresaris i els polítics que han fet i continuen fent fortuna amb aquest model urbanístic no donaran explicacions quan ens quedem sense recursos, quan el preu de la vivenda siga insostenible o quan les instal·lacions queden abandonades enmig d’un paisatge arrasat pel ciment. Una vegada hagen tret benefici, desapareixeran i ningú els podrà rendir comptes. Serem nosaltres els qui ens haurem de fer càrrec. Serem nosaltres qui patirem les conseqüències.