Memoria histórica
Neus Català, sinònim de lluita

L’exdeportada va lliurar durant tota la seua vida una batalla contra el feixisme i contra la mort, per la defensa dels drets humans i per les dones.

Neus Catala 2
Neus Català
11 oct 2020 05:00

Una vegada vaig agafar les mans d’una exdeportada. Va ser l’any 2016, en un acte de commemoració que es celebrava al camp de Mauthausen-Gusen (Àustria). Era una dona polonesa, encorbada i arrugada pel pas del temps. Estàvem fent-nos una foto i jo estava assentada al sòl. Em va donar les mans per ajudar a aixecar-me. Ens vam quedar amb les mans agafades uns segons. Tenia uns ulls blaus, atents, penetrants. Em va somriure.

El 13 d’abril de 2019, la vespra de la celebració del Dia de República, i coincidint amb la data de la defunció de la catalana Mercè Rodoreda, Neus Català va morir al seu poble natal, els Guiamets, a la província de Tarragona. “Encara que la guanyem serà com si l’haguéssim perduda, una guerra serveix perquè la perdi tothom”, escriví Rodoreda sobre la guerra que va obligar a exiliar-se a totes dues. M’haguera agradat agafar les mans de Neus Català, les seues mans petites, molsudes, habitades d’arrugues i una mica deformades degut als anys que va treballar com a pagesa. Les seues mans fortes. Ella se les mirava molt.

Tenia 103 anys, però fins l’últim alè va lluitar per les seues idees amb la mateixa decisió que quan era una jove resolta, enèrgica i tossuda. “Va ser una dona compromesa amb els seus valors, la seva gent i el seu país, i en un moment que el que es valora és l'individualisme, és un bon exemple”, recorda Adelina Escandell, presidenta de la Fundació l’Alternativa.

Lluitar per uns valors

De família pobre, només va poder anar a l’escola del 5 als 14 anys, quan va haver d’ajudar el seu pare en el camp. D’ell, un home decidit i d’idees clares va aprendre, no només a estimar la seua terra i el seu país, sinó també “el valor de tenir un projecte de vida: ser comunista”, “catalanista”, “republicana”, explica Escandell, qui va formar part en diverses ocasions de la comitiva que li entregava any rere any el carnet del PCC.

L’esclat de la guerra l’agafà amb 21 anys i un projecte de futur ja dissenyat: deixar el poble i convertir-se en infermera. No obstant, va fundar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) dels Guiamets; i no va ser fins maig del 1937, que va marxar amb un grup del PSUC a Barcelona per començar la seua carrera com a auxiliar d’infermeria.

Dos anys després, va rebre l’oferta de convertir-se en la infermera cap d’una de les anomenades colònies de Negrín, integrada per xiquets orfes o amb els pares al front en la seua majoria. Però, quan Franco va arribar a Barcelona es va veure obligada a fugir cap a l’exili amb els 182 nens.

Instal·lada a Carsac (França), va començar a lluitar per la Resistència. O, el que és el mateix, va continuar lluitant, com explica Carme Martí, autora del llibre Un cel de plom, pel seu “compromís pels valors democràtics”. “En la perseverança, va lluitar tota la vida”; i així, buscant guanyar la seua batalla contra el feixisme, es va casar amb el seu primer marit per tal d’obtindre la nacionalitat francesa. Tots junts, van ajudar els joves refugiats a les muntanyes que eren declarats desertors al no presentar-se al Servei de Treball Obligatori. Estaven davant els inicis dels maquis.

Lluitar contra la mort

La matinada de l’11 de novembre de 1943, el matrimoni va ser capturat pels nazis i traslladat a la presó de Llemotges.

Posteriorment, va ser apilada en un vagó de bestiar en companyia de 80 dones. Sense conèixer el seu futur, va viure durant 5 dies i 5 nits. Fins que la matinada del 3 de febrer de 1944, el tren es va aturar a l’estació de Fürstenberg (Alemanya). Amb 22º baix zero i un cel que li paregué de plom, la dona que havia lluitat contra el feixisme sense descans va deixar d’anomenar-se Neus Català per convertir-se en la presonera 27.534.   

El camp nazi de Ravensbrück va obrir les seues portes per les quals van desfilar més de 132.000 dones de 40 països. Moltes d’elles no tornarien a creuar-les mai més i la seua identitat quedaria difuminada entre murs plens de filats.  

“Encara que el nazisme era fort, ella va resistir i no va doblegar-se davant de l’horror”, conta Joan Josep Nuet, Secretari General de Comunistes de Catalunya, excoordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa i diputat al Congrés. Català no només va sobreviure, sinó que va aconseguir vèncer el feixisme, perquè malgrat la desolació que l’envoltava, ella va riure i, per damunt de tot, va fer riure dins d’un camp d’extermini nazi.

Lluitar per la veritat, per no oblidar

La batalla de Neus Català no va terminar al deixar al darrere aquell “pont dels corbs”. Durant els quinze mesos que va viure sense nom, sent només un número, es va fer una promesa: “sabia que explicaria el que havia vist i patit, que es dedicaria a la lluita de la memòria i sobretot de les dones, ‘les oblidades dels oblidats’”, conta Martí, qui des del moment en que la va conèixer va tindre clar que “era important donar-li veu i continuar la seva lluita per la memòria”.

Va decidir deixar constància escrita d’allò que, com ella, tantes altres dones havien patit i “va anar porta per porta durant molt de temps per tal de recopilar testimonis de dones que es poden llegir al seu llibre De la Resistencia y la Deportación: 50 testimonios de mujeres españolas”, recorda la periodista Monserrat Llor.  

“L’homenatge a ella és un homenatge a altres dones catalanes i espanyoles”, reivindica la seua amiga i biògrafa Elisenda Belenguer. Perquè el camí de la memòria no hauria de ser efímer, “perquè no s’ha fet justícia. Encara no s’ha condemnat clarament el franquisme”.  

Ara ens toca a nosaltres. Està a les nostres mans lluitar per a què la memòria dels deportats i deportades no es dissolga en l’oblit. Nuet, qui es refereix a Català com “un referent de lluita antifeixista inqüestionable”, ho té clar: “Cada un dels seues exemples és una peça per construir el mur del record que atura l’odi i impedeix que es repeteixi la terrible història del feixisme i el nazisme”. Cal, com deia Neus Català, “malgrat el dolor, optar per la memòria”.

Sobre este blog
Un espacio para gente que está empezando a escribir. Si tienes menos de 25 años y te apetece participar escribe a redaccion@elsaltodiario.com
Ver todas las entradas
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Memoria histórica
¿Quien dijo miedo? Las mujeres de la red Ponzán
Una vez más, el protagonismo es para los hombres de la red. Hoy seguimos a todas aquellas mujeres, que haciendo lo mismo no aparecen en las crónicas.
Portugal
Portugal Cuando los campesinos portugueses tomaron la tierra… y la contrarrevolución se la despojó a tiros
Tras el 25 de abril de 1974 una ola de ocupaciones agrícolas impulsó en Portugal una profunda reforma agraria que los gobiernos socialistas y conservadores tardarían más de una década en desmontar.
Portugal
Memoria histórica 50 años del 25 de abril: la reforma agraria
Cuando se cumple medio siglo de la Revolución de los Claveles este catedrático y corresponsal de prensa en Portugal entre 1974 y 1975 relata una de las caras menos conocidas de este proceso histórico: la reforma agraria.
Sobre este blog
Un espacio para gente que está empezando a escribir. Si tienes menos de 25 años y te apetece participar escribe a redaccion@elsaltodiario.com
Ver todas las entradas
Represión
Represión La Policía detiene por segunda vez en 2024 al portavoz del SAT, Óscar Reina
La Policía Nacional ha detenido al Portavoz del Sindicato Andaluz de Trabajadores, Óscar Reina, durante la mañana del jueves en Navarra. El líder del SAT es uno de los sindicalistas que más detenciones acumula dentro del Estado español.
Sindicatos
1 de mayo Cargas policiales mandan a una persona de 70 años al hospital en el 1 de mayo de Castelló
Desde CGT Castelló anuncian que tomarán medidas legales por las provocaciones y agresiones sufridas por los diferentes cuerpos policiales que han actuado en las cargas.
Francia
1 de mayo La policía carga violentamente contra la manifestación de CGT en París y detiene a 45 personas
Las cargas policiales extremadamente violentas, de la unidad BRV-M, dejaron decenas de heridos. Según CGT en la manifestación participaron más de 50.000 personas.
Derecho a la vivienda
Elecciones catalanas El futuro de la regulación de los alquileres en Catalunya se juega el 12M
El decreto que regula los alquileres de temporada que lanzó el Govern era la pieza que faltaba para que funcionen los topes de los precios. Pero la norma debe ser revalidada con los votos socialistas y convergentes, que se han opuesto a la medida
PNV
CLIENTELISMO El Ayuntamiento de Bilbao coloca como interventor al cuñado de Josu Erkoreka por libre designación
Juan Mari Aburto explicó que Mikel Astorkiza, pareja de una hermana del vicelehendakari, “es el único candidato que cumple con los requisitos del puesto” para el control y fiscalización interna de la gestión económico-financiera.
Arte contemporáneo
Artivismo Lara Ge: “A través de la práctica creativa nutrimos el espacio comunitario”
Ideadestronyingmuros desarrolla temas sobre feminismo, alternativas de vida al capitalismo y también sobre movimientos migratorios, con una fuerte posición transfronteriza.
En el margen
Francisco Godoy Vega “El ojo del blanco es como el ojo de Dios: es abstracto, es superior y puede verlo todo”
Doctor en Historia del Arte, Francisco Godoy Vega forma parte del colectivo de arte colaborativo Ayllu. Este activista antirracista aborda las consecuencias del supremacismo blanco. En 2023 publicó el libro ‘Usos y costumbres de los blancos’.

Últimas

El Salto n.74
Revista 74 Cuando los algoritmos te explotan: no te pierdas el número de primavera de la revista de El Salto
De cómo los algoritmos y la IA gestionan el trabajo de cientos de millones de personas con ritmos y condiciones del siglo XIX, y de mucho más, hablamos en nuestro número de primavera. Ya disponible para socias y en los puntos de venta habituales.
Eventos
Evento Un Salto al periodismo del futuro: súmate a nuestro primer evento para estudiantes y jóvenes profesionales
El viernes 10 de mayo, El Salto organiza una jornada de periodismo joven para profundizar en temas clave, nuevos lenguajes y formatos, desde un enfoque eminentemente práctico.
Formación El Salto
Formación El Salto Fotoperiodismo y movimientos sociales: Una mirada a las luchas desde abajo a través de un objetivo
La Escuela de Periodismo Crítico de El Salto ofrece su primer curso presencial, en el que abordaremos, de la mano de nuestros fotógrafos, cómo plasmar a través de la imagen movilizaciones y resistencias.
Opinión
Opinión El debate europeo… contaminado
Hoy más que nunca necesitamos abrir un debate europeo que supere los lugares comunes y el regate corto porque es mucho lo que nos jugamos.
Reducción de jornada
Laboral Los convenios colectivos del País Vasco tienen la jornada anual más baja y los de Canarias, la más alta
La jornada anual varía muy lentamente desde que el Ministerio de Trabajo tiene una serie histórica, apenas 22 horas desde 2001. El País Vasco aventaja en 49 horas a esa media estatal en los convenios colectivos firmados.
1 de mayo
1 de mayo La transición ecosocial y frenar el genocidio de Palestina, ejes de la clase trabajadora de Bilbao
En una ciudad acostumbrada a buscar consensos y apartar las siglas abrazando un eslogan común y caminar detrás de una sola pancarta, hoy es el día de sacar pulso, ondear bandera propia y tomar la Gran Vía, el Arenal y la plaza Santiago.
1 de mayo
1 de mayo “Nuestro mundo, en el que cabemos todas, es la única alternativa”, reivindican desde el 1M Interseccional
Por cuarto año consecutivo marchan, de manera festiva y sin incidentes, colectivos del sindicalismo social de toda la región madrileña en el Día Internacional de las y los trabajadores.

Recomendadas

Laboral
Laboral Xavier Minguez: “Ni la rabia contra la empresa ni el orgullo de éxito de una huelga son solo tuyos”
Xavier Minguez es profesor de psicología social y análisis de resolución de conflictos en la UPV/EHU y ha realizado para el sindicato ELA la investigación ‘Un acercamiento psicosocial a la huelga’.
Genocidio
Fairouz Qasrawi “En Alemania, si eres pro-palestino, harán todo lo posible por intimidarte”
Aliada incondicional de Israel, Alemania es uno de los países donde más se están persiguiendo las protestas contra el genocidio en Gaza. La palestina Fairouz Qasrawi, aporta una panorámica de cómo se vive la represión y la censura en el país.