El 90% dels recursos de la Generalitat els gestionen bancs que invertixen en armes

El 95% del deute de la Generalitat Valenciana i el 88,70% de les seues operacions en 2017 estigueren en mans de bancs que formen part activa de la indústria de la guerra.

Yayoflautas contra la venta de armas a Arabia Saudí
Els iaioflautes es manifesten en Madrid contra la venda d'armes a Aràbia Saudí. Álvaro Minguito

publicado
2019-01-23 18:00:00

Segons les dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, tres de cada quatre armes no podrien fabricar-se si no fos pel suport de les entitats financeres. "Sense els bancs, la majoria d'empreses d'armament haurien de tancar", explicaven portaveus d'este organisme a El Salto País Valencià en una entrevista recent. Hui el Centre Delàs ha presentat un informe amb una conclusió contundent: "La Generalitat Valenciana finança de manera indirecta la indústria d'armament". Les dades mostren que el 95% del deute de la Generalitat i el 88,70% de les seues operacions estan en mans de bancs que formen part activa de la indústria de la guerra.

L'informe "De la banca armada a la banca ètica" ha sigut presentat hui al Col·legi Major Rector Pesset en un acte organitzat per la Fundació Novessendes i Setem PV dins la campanya "Banca Armada". Per a l'estudi s'han utilitzat les dades de l'exercici de 2017 recopilades a través del Portal de Transparència i de l'Institut Valencià de Finances, a partir de les quals s'assenyala a ICO, BBVA, Caixabank, el Banc Sabadell o el Banc Santander com a les principals entitats que realitzen este tipus d'inversions i amb les quals manté relacions la Generalitat. També en el plànol internacional, la GVA treballa amb els bancs que més suport donen a la producció d'armes a escala mundial: Deutsche Bank, HSBC, Commerzbank i Barclays.

Banca Armada País Valencià
Crèdits a empreses d'armament entre 2011 i 2017. Font: Centre Delàs. El Salto País Valencià



L'estudi ha sigut finançat per la mateixa Generalitat Valenciana, segons expliquen els organitzadors de l'acte, per a "valorar la coherència de la Generalitat a l'hora de contractar servicis financers amb les mateixes polítiques de promoció de l'economia social i solidària que impulsa" i per a "determinar la viabilitat d'una transició cap a una major implicació amb les finances ètiques", és a dir, amb les empreses de la banca ètica. De fet, la presentació de l'acte ha anat a càrrec d'Antonia Moreno Ruiz, la directora general de l'Àrea de Cooperació i Solidaritat de la Generalitat Valenciana.

Els bancs amb els quals treballa la GVA han invertit més de 36.628 milions d'euros en armes només entre 2011 i 2017. Segons expliquen des del Centre Delàs, representats a l'acte per Audrey Esnault, "la participació de les entitats financeres en la indústria armamentística es dóna a través de la concessió de crèdits a les empreses d'armes, els fons d'inversió, accions i bons a empreses d'armament o el finançament d'exportacions". També han destacat que la transició cap a la banca ètica es donaria "en coherència amb la llei de Responsabilitat Social i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (aprovats per l'ONU en 2015)".

Banca Armada País Valencià 1
Bancs que invertixen en armes i amb els quals treballa la Generalitat. Font: Centre Delàs. El Salto País Valencià

El negoci de la guerra

L'informa analitza els moviments financers de la Generalitat amb setze bancs comercials i una institució pública que en 2017 foren beneficiàries d'operacions d'endeutament de l'administració valenciana per valor de 41.581 milions d'euros. Entre les principals es troben Deutsche Bank (13.552.487.330,54 €), Barclays (9.578.832.284,98 €), HSBC (4.142.727.444,28 €), el Banc Santander (2.347.938.553,13 €), Commerzbank (1.768.733.221,67 €), Bankia (181.057.505,00 €) o el Banco Sabadell (96.911.626,75 €).

Estos bancs, segons expliquen des del centre Delàs, "han finançat a empreses profundament involucrades en la producció i el manteniment de missils nuclears (Honeywell International, Boeing, Lockheed Martin, AECOM, Safran, Airbus); bombes de dispersió completes i submunicions explosives (Orbital ATK); avions militars i de combat (Boeing, Airbus); blindats (Leonardo); armes lleugeres i explosius militars (Maxam, General Dynamics); vaixells de guerra (Navantia); tecnologia militar (Indra), o míssils no nuclears (Sener)".


Relacionadas

Militarismo
Martin Luther King y la OTAN

En 1967, Martin Luther King, Jr., advirtió: “Una nación que sigue año tras año gastando más dinero en defensa militar que en programas de mejora social se está acercando a la muerte espiritual”.

Militarismo
Centro Delàs: “Se quiere impulsar el culto al militarismo”
Edgard Vega y Quique Sánchez, activistas e investigadores del Centro de Estudios por la Paz J.M Delàs, hablan sobre el trabajo de esta organización por desenmascarar las exportaciones de armas y el gasto militar.
Unión Europea
Sabine Lösing: “Hay que transformar la producción armamentística en producción de bienes que beneficien a las sociedades”

Hablamos con Sabine Lösing, la europarlamentaria alemana que ha borrado a España de la lista de países con buenas prácticas en cuanto a la venta de armas a terceros países, después de la decisión del Ejecutivo de Pedro Sánchez de continuar los negocios con la dictadura Saudí a pesar de la catástrofe humanitaria que está provocando en Yemen con armas españolas.

0 Comentarios

Destacadas

Pobreza energética
6,8 millones de personas sufren pobreza energética en España

Con motivo de la Semana Europea de Lucha contra la Pobreza Energética, organizaciones como la PxNME, la PAH y EeA reclaman el derecho fundamental y humano a la energía. La última reforma del bono social de electricidad, que entró en vigor el 1 de enero, rebaja sus potenciales beneficiarios de 2,3 a 1,1 millones de personas.


CIE de Aluche
El caso de la muerte de Samba Martine irá a juicio en junio

El Juzgado Penal número 21 de Madrid celebrará los próximos días 3, 4 y 7 de junio el juicio por la muerte de Samba Martine, que falleció en 2011 en el CIE de Aluche.

Migración
El juego que hay que superar para entrar en la Unión Europea

En Šid, un pequeño pueblo serbio fronterizo con Croacia, viven cientos de migrantes que prueban suerte cada día para entrar en la zona Schengen, pero son pocos los que lo consiguen.

Marruecos
“En Marruecos cuanto más rico eres, más libre eres”

¿Qué le pasa en Marruecos a una joven si —estando soltera— se queda embarazada? Sobre esta pregunta la cineasta Meryem Benm'Barek-Aloïs traza el argumento de Sofía (2018). La película, primer largometraje de la directora, fue galardonada en el festival de Cannes y aún puede verse en algunas salas del estado.  

Últimas

Almería
Dos décadas de acuerdos incumplidos
La revuelta del año 2000 forzó una negociación para sortear los costes de la huelga.
Ocupación de tierras
Nueva acción en el Cerro Libertad a diez días de que acabe el acuerdo con el BBVA

Desalojado en abril de 2018 por 300 guardias civiles, el Cerro Libertad, en Jaén, se enfrenta a un posible nuevo periodo de abandono a escasos días de que el acuerdo con el BBVA, propietario de la finca, deje sin acceso al colectivo que reivindica la defensa de la tierra andaluza. 

Insumisión
La insumisión en Extremadura

El 20 de febrero de 1989, hace ahora 30 años, cincuenta y siete objetores de conciencia en búsqueda y captura, prófugos por no haberse incorporado al ejército en su llamada a filas, se presentaron públicamente en el Estado español para expresar su desobediencia al servicio militar obligatorio (SMO). La insumisión había comenzado.

Fotografía
Paula Artés retrata a la invisible Guardia Civil
Paula Artés ha trabajado desde 2015 retratando las dependencias de la Guardia Civil en Catalunya para su libro ‘Fuerzas y cuerpos’.