Memoria histórica
Commemoració del 150 aniversari de la Revolució del Petroli a Alcoi

“Els obrers treballaven 10, 12 i fins a 18 hores diàries per dues pessetes de l'època, les dones feien la mateixa jornada, però cobraven la meitat. I les seues filles i fills des dels sis anys, la meitat de la meitat”.

Així comença relatant el curtmetratge-documental sobre la insurrecció obrera anomenat “1873, La Revolució del Petroli”, creat pel Col·lectiu Revolta 1873, la situació d'explotació laboral que patien els treballadors i treballadores de les comarques del Comtat i l'Alcoià durant aquella època, on a localitats com Alcoi “vivien amuntonats en porqueres, passaven fam i patien malalties infeccioses freqüentment, un de cada tres xiquets moria abans de complir un any”, detalla el documental.Sota eixes condicions laborals i vitals miserables, es va acordar crear una de les seus de l'AIT (Associació Internacional dels Treballadors) a Alcoi, on quasi 2.600 persones, treballadores del sector tèxtil, del paper i jornaleres del camp, estaven afiliades. Creant-se a continuació seccions als pobles veïns de Cocentaina, Benilloba, Muro, Bocairent, Ibi i Tibi, les quals decidiren lluitar col·lectivament per assolir la rebaixa d'hores de la jornada laboral i l'augment dels salaris.

Tal com assenyala l'historiador alcoià Leandro Bernabéu, els industrials i patrons rebutgen les demandes, provocant l'organització de la vaga general el dia 7 de juliol que donarà pas “a una revolució social en tota regla”, convertint els fets del petroli en “una de les insurreccions més importants per al moviment obrer”, desmarcant-se d'altres insurreccions cantonalistes, com la de Cartagena, pel seu caràcter internacionalista, puntualitza Bernabéu.

Homenatge a la classe treballadora

I així es reflecteix al programa de les jornades, titulades: 'Insurreccions obreres de base anarquista de finals del s. XIX: Els coetanis del Petroli', on van intervindre a les xarrades veus expertes com Jeanne Moisand, explicant la influència de la Comuna de París en el Cantó de Cartagena i l'Espanya dels 1870, Ginés Puente sobre la Setmana Tràgica de Barcelona, i Eduardo de Oliveira sobre la insurrecció anarquista de Rio de Janeiro de 1918.

Al mateix temps, altres dues conferències van analitzar les condicions de vida en la formació de la classe obrera alcoiana, a càrrec del professor de la Universitat d'Alacant Lluís Torró, i els fets de la Revolució del Petroli amb Diego Fernández Vilaplana, professor d'història a l'IES Andreu Sempere d'Alcoi i membre del Col·lectiu Revolta 1873, organitzadores de les jornades.

Aquesta última, duta a terme al saló d'actes de la Cambra de Comerç d'Alcoi, va trencar mites antiobrers i antianarquistes amplificats pels mitjans de comunicació de l'època arreu del món, i va analitzar la manipulació del procés judicial “farcit d'incongruències i vulneració de drets dels treballadors”, com així ho expliquen al resum de les jornades escrit pel col·lectiu.

“La primera gran causa contra el moviment obrer es va estendre durant catorze anys i va provocar més de 20 morts a la presó, instal·lada al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant”, recorda Fernández, qui assenyala a Maisonave, com a ministre de governació, l'encarregat de dirigir la repressió, “una repressió ferotge, sense fonament, i amb tota mena d'argúcies” que aconsegueix que 289 persones, entre elles famílies senceres, patiren anys de presó en condicions inhumanes.

A més de les xarrades, el divendres 7 de juliol també s'organitzà una visita guiada a les runes del molí paperer dels Algars de Cocentaina, lloc on va començar la vaga de quatre mesos prèvia a la general dels pobles que conformen les comarques centrals del Comtat i l'Alcoià.

El dissabte 8 de juliol, 150 aniversari del primer dia de vaga general a Alcoi, una visita teatralitzada a la mateixa ciutat, a càrrec de la companyia de teatre 'Va com va', formada per Monse Francés, Jordi Carbonell i Carles Miralles, amb un guió de Pau Grau de Detroit Llibres, va comboiar a les 170 persones assistents perquè rememoraren amb passió i rigorositat els fets als mateixos indrets de la ciutat vinculats a la Revolució del Petroli, on van perdre la vida 16 persones durant els enfrontaments.

Col·lectiu Revolta 1873

Format per tres membres del sistema educatiu públic (Diego Fernández, professor d'història a l'IES Andreu Sempere d'Alcoi; Lluís Català, professor de sociologia de la Universitat d'Alacant i Rebeca Sanjuan, mestra de l'Escola de Benilloba) amb una clara intenció pedagògica i de dur a terme projectes de difusió de la memòria històrica que assolisquen a tots els públics, han sigut capaces de portar endavant la producció del documental i l'organització de les jornades.

Però com reconeix a aquest periòdic Diego Fernández, no estaven soles: el centre social Ca'ls Flares, l'Associació de veïns i veïnes de El Partidor i l'Ateneu El Panical també han col·laborat en l'organització activament.

A més, formen part de l'associació La Teixidora i, com fa ressaltar el professor d'història de l'IES Andreu Sempere, gràcies als i les alumnes i la implicació d'altres professors i professores, sobretot del departament d'Arts Gràfiques i Plàstica, van elaborar el material de difusió (cartelleria i llibrets il·lustrats i explicatius en els que es va basar el documental), guanyant el premi CaixaBank Ayudas Dualiza FPEmpresa a un dels 30 projectes en centres educatius més innovadors.

“Totes les nostres accions volíem encarar-les per als centres educatius, de fet, ja hem anat a molts centres”, puntualitza Fernández, a qui li agradaria poder introduir la teatralització feta a les rutes també a les aules, perquè els i les alumnes entenguen d'una manera més profunda i propera les condicions materials que patia la classe treballadora en aquell període.

El Col·lectiu Revolta 1873 referma la importància de la divulgació en cadascuna de les seues accions i valora molt positivament l'assistència dels centenars de persones als actes de les jornades. “Ens ha costat molta feina, però si han servit perquè algunes dates queden marcades al calendari i, no sé si per despertar consciències, però sí alguna mena d'orgull obrer, ens sentim pagats”, rebla Diego Fernández, qui lamenta que “aquest orgull existeix a aquesta ciutat quan rasques un poquet, encara que semblava adormit darrerament”.

A continuació, la galeria de fotos de les jornades: