Huelga feminista
El que queda de la vaga feminista

La vaga feminista va fer història, però hi va haver confusions que posaren obstacles a la lluita, i que encara no s'han resolt. El Salto va conversar amb un grup de dones a l'atzar sobre l'aturada diferenciada entre els sindicats minoritaris i els majoritaris, la dulcificació del missatge, la funció dels homes en la vaga, i tots els malentesos que sorgiren arran d'això. Esta és la reflexió que naix d'haver xarrat amb elles. 
Ni sumisas ni pasivas
Vaga Feminista 8M València. Foto i vídeo: Rafel Atez

publicado
2018-04-07 19:42:00

Ja fa un mes del 8 de març, quan es va produir la primera vaga general feminista convocada per tot arreu. Pretenia anar més enllà de l’àmbit de representació sindical, i per això es convocà en quatre àrees: laboral, de consum, de cures, i estudiantil. Tenia com a lema: “Si les dones parem, s’atura el món”. En la ciutat del Túria les organitzadores xifraven en 400.000 les assistents. Tots els territoris del País Valencià es van adherir a la convocatòria mundial de les feministes. Ja s’esperava l’èxit, però la realitat superà totes les expectatives.

No és la primera vegada que elles són essencials en una vaga, però és la primera volta que en convoquen una feminista. Reunides en El Punt, espai de lliure aprenentatge, un grup de dones recordaven altres fites que han tingut lloc en la història i en les que les dones han tingut un paper imprescindible, com ara la Setmana Tràgica, la vaga de ventres, o la del tèxtil d’Alcoi. Una d’elles, Teresa, deia que “hi ha hagut vagues impulsades per dones que han arribat molt lluny, però la història està escrita per homes”. 

Dies abans de la vaga vam preguntar a algunes dones a l’atzar per veure quina era la seua postura. La vaga és un dret per a totes, i totes les dones estaven cridades a secundar-la, però no totes pogueren o volgueren estar-hi perquè les seues identitats són diverses i estan travessades per múltiples factors, cadascuna amb les seues condicions de vida i la seua ideologia. 

Aturar el món, només un poc o molt

Mati treballa com administrativa de la funció pública, respon des de la seua oficina. Per a ella, el fet que uns sindicats hagen convocat una aturada de dues hores i uns altres de vint-i-quatre, ha sigut un problema per a decidir si secundar la vaga laboral, “com que no es posaven d’acord tots els sindicats en fer-la d’una forma o d’una altra, jo no sé si faré l’aturada o què faré. Ací som dues, si se’n va una, l’altra carrega amb la faena”.

Per a Àngels, professora de Ciències Socials a un institut de València, “caldria que els sindicats feren accions més unitàries per a assolir l'objectiu de la vaga, perquè les dones que fan vaga parcial no sé de quina manera es notarà. I com es nota les que fem tot un dia i les que fem dues hores?”.

Les diferències entre sindicats han fet dubtar algunes de les simpatitzants sobre quin era el lloc que devien ocupar el 8 de març

Les diferències entre sindicats han generat confusió i han fet palès que no hi ha només una cerca de la igualtat, a més han fet dubtar algunes de les simpatitzants sobre quin era el lloc que devien ocupar el 8 de març. “He tingut un dubte: què seria millor? Fer vaga i no vindre o vindre a classe però parlar exclusivament de l'opressió de la dona, fent tallers per a conscienciar a l'alumnat? Jo sempre he sigut partidària de fer vaga activa, però al final sempre em convencen de la importància que es veja el buit, les dades totals de dones que no han treballat. Però en esta vaga no ho tinc massa clar…”, ens contava Àngels.

Tot el joc dels sindicats, que no han arribat a posar-se d’acord, li sembla insultant a Teresa: “on està el problema, el dubte, per a parar-ho tot? En el fons, això amaga la incapacitat de donar-li protagonisme a les dones sense eixir ahí a dir parides”. Observa que els homes en general han generat un debat innecessari en posar en dubte si devien participar o no en la vaga.

Una vaga general és una vaga general, i si la convoca el moviment feminista, només has de seguir les pautes del moviment.

Ella discrepa de que la vaga haja de ser només per a dones, malgrat que estes siguen les protagonistes: “una vaga general és una vaga general, i si la convoca el moviment feminista, només has de seguir les pautes del moviment. Que com a moviment social que és, clar que vas a trobar arguments a favor, en contra, i històries... Però des de les nostres posicions no generem confusió, no diguem que els homes no estan convocats, que han de seguir les pautes dels manifests, que hi ha molts”, assevera Teresa.

L’etern debat sobre la funció dels homes 

Rosa atén el telèfon mentre fa unes llentilles. Fa memòria de quan ella i les seues companyes feien vaga a l’empresa tèxtil Lois: “el dia que no anaves et llevaven de tots els llocs. I això repercutia en la paga d’estiu, de Nadal, contaves els diners que t’havien furtat i deies...no em compensa”. És fornera i no volia participar en la vaga laboral. “Jo crec que una vaga general han de fer-la tots, homes i dones. Un home hauria de demostrar que està a favor, que li pareix ètic que es faça eixa vaga, així és com que només es queixa al que li pica”, deia Rosa.

“I si esta vaga no fóra feminista i fóra per exemple reivindicant la lluita pels presos o pels immigrants?” reflexiona Maribel. “No hi hauria cap dubte, aniríem tots i totes. Però de qui seria el protagonisme? Ara, doncs, és de les dones”.

Maribel pensa que si els homes no secunden la vaga per donar protagonisme a les dones, el que estan aconseguint és restar-li força. “Una vaga general és el que és, i després parlem de matisos, que són els que li posa el feminisme. I feminismes hi ha molts, crec que cadascú hauria de mirar-se la seua pròpia ideologia i la seua forma d’estar. Jo no tinc per què pensar en el que diuen les institucions o els sindicats, jo ho mire des del meu punt de vista”.

No podem llevar-li a una vaga general el sentit de classe i descafeïnar una ferramenta tan important com eixa

A Teresa li molesta que els homes creen falsos debats aferrant-se als arguments de qualsevol dels feminismes. “Jo sóc de l’opinió que un úter no substitueix una consciència, són coses distintes, i no podem llevar-li a una vaga general el sentit de classe i descafeïnar una ferramenta tan important com eixa”. Remarca la importància dels altres sectors de la vaga (cures, consum, estudiantil), que són “el complement per a donar-li de veritat el sentit a una vaga convocada i encoratjada pel feminisme”.

Ana recorda que el feminisme és definit com la igualtat entre homes i dones, pel que qualsevol sexe pot ser feminista. “El que passa és que hi ha confusió, jo també la tenia. Es crea debat, com ha dit Maribel, perquè cadascú entén el feminisme com l’entén, el feminisme està claríssim però cadascú l’aplica a la seua conveniència. D’ahí que es creen diversos tipus de feminisme, com l’institucional o el de les classes més desprotegides”.

El que han de fer és col·laborar, i la millor manera és callant la boca, fent una vaga general amb tota la serietat del món
Teresa insisteix en el paper dels companys: “el que han de fer és col·laborar, i la millor manera és callant la boca, fent una vaga general amb tota la serietat del món i implicant-se al màxim en les altres parcel·les feministes que formen la vaga, amb les cures i el que siga necessari: en casa, amb els xiquets, els ancians, les tasques...perquè per a les dones és un dia de lluita i visibilització”. La companya es mostra indignada pels dubtes plantejats davant la vaga general pel fet de ser feminista. “Oblida’t dels cognoms, una vaga general és una vaga general. Que siga feminista significa que has d’embainar-te-la i deixar que les dones tinguen tot el protagonisme, estar de suport i punt”.

Àngels, sí que te clar que els homes no haurien de fer vaga perquè “si l'objectiu és que es veja el forat que deixen les dones sols es veu quan els homes segueixen i les dones no. En això no tinc dubte. Els homes s'han de quedar fent el que normalment fem nosaltres. La meua filla toca en l'orquestra de la Universitat de València, i allí han fet una iniciativa molt xula: està tocant tota l'orquestra, i de sobte les dones deixen de tocar, aleshores tot canvia, el so no és igual. Això és el que es pretén fer palés amb la vaga, i això significa que tot es pare”.  Per a Teresa deixar eixe buit i que es note ara mateix “no va a passar, és utòpic. Es podria plantejar tal vegada en un futur, però no ara. Moltes voltes guanyar xicotetes batalles és molt important”.

feminisme radical vs. feminisme institucional
Durant la conversa, sorgeix una certa gelosia cap a la institucionalització del feminisme i la condescendència que es genera dins del moviment per la mescla de diferents cerques de la igualtat. Maribel troba que “hi ha diferents punts de vista perquè hi ha molts feminismes, aleshores cadascú diu la seua”. Per a ella no cal seguir estrictament el que ha dit la institució o diferents feminismes, sinó posicionar-se des d’una postura pròpia.

“Cadascuna que reivindique el que vulga, però per a mi el moviment feminista ha de ser radical. Tenim l’enemic en casa, i em dóna igual el que convoquen els sindicats o rebutgen els polítics, això ja m’ho espere. Però hi ha moviments que em sembla que ofeguen el feminisme que jo defense”, expressa Teresa.

El feminisme que ix en els mitjans, que porta la veu cantant o la cara visible, és molt autocomplaent en molts aspectes
Ella creu que “el feminisme que ix en els mitjans, que porta la veu cantant o la cara visible, és molt autocomplaent en molts aspectes, i que almenys les feministes que es posicionen des d’un punt de vista llibertari o anarquista, o radical, des del que senten i volen, creuen i pensen, no poden deixar passar eixa complaença, perquè no val tot”. Presencia un ressorgir del feminisme, que fa que es visibilitze més i tinga més potència per diversos factors. Per a Teresa la gent jove que li dóna impuls és molt important, però troba que “hi ha col·lectius amb molta trajectòria als que el sistema acaba integrant, o que comencen a ser-hi adeptes, com ara el moviment LGTB o societats de dones que estan vivint de l’Estat des de fa molt”. Això és el que ella anomena “condescendència”.

No vull la igualtat per a fer-me guàrdia civil, o per anar a l’exèrcit”

Veu que hi ha risc que s’instrumentalitze la cerca de la igualtat. Per això adverteix: “cura amb els objectius, cal replantejar-ho tot una i una altra vegada. I no caure en el rotllo pactista, que ho volem tot i ho volem ja. Una companya em diu ‘no vull igualtat amb els homes quan es comporten com a bèsties”.“O no vull la igualtat per a fer-me guàrdia civil, o per anar a l’exèrcit”, afegeix Maribel.

“El sistema és pervers, ho engoleix tot i ho transforma”, continua la seua companya. Hi posa un exemple: “hi ha carceraris en les presons abusant de dones i violant-les gràcies a la llei d’igualtat que s’aplicà. Pretendre que l’Estat amb un gran Pacte d’Estat- una gran merda de Pacte d’Estat- ens va a resoldre el problema a les dones, o a les feministes, en la meua opinió és un error enorme. Hem d’anar a l’arrel de les coses, saber cap a on volem que vaja el feminisme”.

La vaga és un dia de llibertat, i, si damunt em possibilita l’acció amb dones, és una llibertat dolça, amable i gustosa, perquè m’apropa a elles”
En general, les dones amb qui hem tingut el gust de parlar coincideixen en que les feministes tenen molta faena i en que la vaga ha sigut un èxit. “Ha sigut la primera i era molt difícil, l’any que ve es farà tot molt millor”, exposa Maribel. Per a Meritxell “la vaga és un dia de llibertat, i, si damunt em possibilita l’acció amb dones, és una llibertat dolça, amable i gustosa, perquè m’apropa a elles”.

“A mi em sembla que estem en el camí i només pel fet de plantejar una vaga general feminista hem fet un pas endavant i hem visibilitzat el nostre poder. De poder, voler i fer. És una constatació que les dones estem ahí i no ens anem a conformar, ni agenollar-nos, ni a tragar. I només per això paga la pena, a veure si l’any que ve la convocatòria s’allarga als dies 8,9,10 i 11”, diu Teresa.

El 8 de març obri pas a un moviment feminista valencià més ample, divers i intergeneracional

Les conclusions de la coordinadora són també molt positives. Han pres la decisió de constituir-se en assemblea oberta permanent, i la conclusió general és clara: “el 8 de març obri pas a un moviment feminista valencià més ample, divers i intergeneracional”. Pensen que “ara es pot sincronitzar la diversitat de l’activisme feminista a València, i que cal continuar treballant conjuntament les reivindicacions d’aquest moviment social”.

L’èxit massiu d’aquesta vaga és una de les manifestacions de major afluència de la història de la ciutat i les organitzadores es mostren orgulloses del resultat d’un any de treball assembleari i horitzontal, que ha crescut per tot el territori valencià de forma autogestionada. Des d’ara es plantegen una trobada mensual per continuar treballant. 

Relacionadas

Huelga feminista
El Gobierno vulneró el derecho a la huelga con los servicios mínimos de transporte el 8M de 2018

La Audiencia Nacional anula los servicios mínimos del transporte ferroviario y por carretera de la huelga del 8 de marzo de 2018 tras el recurso de CC OO. El sindicato ha interpuesto recursos también por los servicios mínimos impuestos este año.

País Valenciano
El movimiento feminista de València denuncia 8 multas durante la huelga del 8M
El colectivo recibió un total de 8 multas durante la huelga feminista del 8M. Las sanciones suponen 5.000 euros y están amparadas en la Ley Mordaza.
1 Comentario
#13265 13:37 10/4/2018

Sí, ha conseguido un montón de cosas esta huelga. Por ejemplo que los convocantes de la huelga vean que es mejor poner las "manifas" fuera del horario laboral. Así la gente que no trabaja en función pública va a trabajar y luego hace como que secunda la huelga. Win-win.

Responder
3
0

Destacadas

Biodiversidad
Galicia se destiñe: siete décadas de errores en la gestión forestal

La lógica capitalista en la gestión forestal está cambiando de color los montes gallegos, atacando la biodiversidad y condenando su futuro. La Galicia vacía dificulta una respuesta social, pero hay otras formas de relacionarse con el monte.

Periodismo
“Estoy seguro de que Turquía puede recuperar su democracia”

El periodista turco Can Dündar, un icono de la libertad de expresión en su país, pasó por la cárcel y el exilio tras publicar información sensible para el gobierno de Erdogan. Muy crítico con la Unión Europea por apoyar al presidente turco a cambio de retener a los refugiados que pasan por su territorio, Dündar llama a la solidaridad internacional de ciudadanos y periodistas, en un momento de repliegue de las libertades. 

Unión Europea
¿Qué está ocurriendo después de las elecciones europeas?

Hoy hay Consejo Europeo para negociar los cargos más altos de las instituciones europeas. Sánchez se reúne con Macron y Merkel para el reparto en el que España busca un puesto destacado.

Insólita Península
Murales de Requena

En la cuesta de las Carnicerías del barrio de la Villa de Requena (Valencia), puede contemplarse el mural que refleja a una mujer elaborando embutidos.

Vivienda
Siete bloques de viviendas para luchar contra la especulación

Edificios del centro de Madrid se unen para evitar las expulsiones de viviendas en alquiler que luego se destinarán a uso turístico.

Migración
Denuncian las trabas bancarias para que las personas migradas abran cuentas

SOS Racismo y Ongi Etorri Errefuxiatuak aseguran que las decisiones son en muchos casos “arbitrarias” y subrayan que, de acuerdo con la directiva europea y la ley estatal, acceder a una cuenta es un servicio básico que frena la exclusión financiera de las personas más vulnerables.

Últimas

Incendios
Baiona arde
O 15 de outubro do 2017 o fogo chegou a Baiona
Refugiados
Arsal, el pueblo libanés donde las personas refugiadas triplican a la población nativa

Cuando comenzó la guerra en Siria en el 2011, el Líbano —un país de cuatro millones de habitantes— recibió a más de un millón y medio de personas desplazadas. Arsal es una de las ciudades del Líbano que triplicó su población. Allí, el desempleo y la precarización del mercado laboral local afecta tanto a la población libanesa como a las personas refugiadas.

Movilidad
El misterioso caso de las ciclistas atropelladas por camiones

Tanto en Londres como en París, las estadísticas muestran que las mujeres son atropelladas por los vehículos pesados con mayor frecuencia que los hombres. El dato resulta curioso, porque en los demás accidentes ciclistas, siempre son los hombres los que salen perjudicados. La razón da pie a ciertas reflexiones interesantes sobre el reglamento general de circulación y su necesidad de actualizarlo.

Humor
Propuesta sensata

Tercera entrega de las colaboraciones especiales de Mauro Entrialgo con El Salto.

Violencia policial
Ya se conoce qué agente disparó la bala de goma por la que Roger Español perdió un ojo

El agente responsable del disparo de una bala de goma que hizo perder la visión en un ojo a Roger Español durante el referéndum catalán del 1 de octubre de 2017 ha sido identificado.

República
Una nueva consulta republicana tomará el centro de Madrid el próximo 22 de junio
¿Monarquía o República? Un nuevo referéndum popular tomará el centro de Madrid el próximo sábado 22 de junio, en una jornada cuyos organizadores presentan como un acto reivindicativo hacia un proceso constituyente en el que las mayorías sociales puedan “decidirlo todo”.