El que queda de la vaga feminista

La vaga feminista va fer història, però hi va haver confusions que posaren obstacles a la lluita, i que encara no s'han resolt. El Salto va conversar amb un grup de dones a l'atzar sobre l'aturada diferenciada entre els sindicats minoritaris i els majoritaris, la dulcificació del missatge, la funció dels homes en la vaga, i tots els malentesos que sorgiren arran d'això. Esta és la reflexió que naix d'haver xarrat amb elles. 
Ni sumisas ni pasivas
Vaga Feminista 8M València. Foto i vídeo: Rafel Atez

publicado
2018-04-07 19:42:00

Ja fa un mes del 8 de març, quan es va produir la primera vaga general feminista convocada per tot arreu. Pretenia anar més enllà de l’àmbit de representació sindical, i per això es convocà en quatre àrees: laboral, de consum, de cures, i estudiantil. Tenia com a lema: “Si les dones parem, s’atura el món”. En la ciutat del Túria les organitzadores xifraven en 400.000 les assistents. Tots els territoris del País Valencià es van adherir a la convocatòria mundial de les feministes. Ja s’esperava l’èxit, però la realitat superà totes les expectatives.

No és la primera vegada que elles són essencials en una vaga, però és la primera volta que en convoquen una feminista. Reunides en El Punt, espai de lliure aprenentatge, un grup de dones recordaven altres fites que han tingut lloc en la història i en les que les dones han tingut un paper imprescindible, com ara la Setmana Tràgica, la vaga de ventres, o la del tèxtil d’Alcoi. Una d’elles, Teresa, deia que “hi ha hagut vagues impulsades per dones que han arribat molt lluny, però la història està escrita per homes”. 

Dies abans de la vaga vam preguntar a algunes dones a l’atzar per veure quina era la seua postura. La vaga és un dret per a totes, i totes les dones estaven cridades a secundar-la, però no totes pogueren o volgueren estar-hi perquè les seues identitats són diverses i estan travessades per múltiples factors, cadascuna amb les seues condicions de vida i la seua ideologia. 

Aturar el món, només un poc o molt

Mati treballa com administrativa de la funció pública, respon des de la seua oficina. Per a ella, el fet que uns sindicats hagen convocat una aturada de dues hores i uns altres de vint-i-quatre, ha sigut un problema per a decidir si secundar la vaga laboral, “com que no es posaven d’acord tots els sindicats en fer-la d’una forma o d’una altra, jo no sé si faré l’aturada o què faré. Ací som dues, si se’n va una, l’altra carrega amb la faena”.

Per a Àngels, professora de Ciències Socials a un institut de València, “caldria que els sindicats feren accions més unitàries per a assolir l'objectiu de la vaga, perquè les dones que fan vaga parcial no sé de quina manera es notarà. I com es nota les que fem tot un dia i les que fem dues hores?”.

Les diferències entre sindicats han fet dubtar algunes de les simpatitzants sobre quin era el lloc que devien ocupar el 8 de març

Les diferències entre sindicats han generat confusió i han fet palès que no hi ha només una cerca de la igualtat, a més han fet dubtar algunes de les simpatitzants sobre quin era el lloc que devien ocupar el 8 de març. “He tingut un dubte: què seria millor? Fer vaga i no vindre o vindre a classe però parlar exclusivament de l'opressió de la dona, fent tallers per a conscienciar a l'alumnat? Jo sempre he sigut partidària de fer vaga activa, però al final sempre em convencen de la importància que es veja el buit, les dades totals de dones que no han treballat. Però en esta vaga no ho tinc massa clar…”, ens contava Àngels.

Tot el joc dels sindicats, que no han arribat a posar-se d’acord, li sembla insultant a Teresa: “on està el problema, el dubte, per a parar-ho tot? En el fons, això amaga la incapacitat de donar-li protagonisme a les dones sense eixir ahí a dir parides”. Observa que els homes en general han generat un debat innecessari en posar en dubte si devien participar o no en la vaga.

Una vaga general és una vaga general, i si la convoca el moviment feminista, només has de seguir les pautes del moviment.

Ella discrepa de que la vaga haja de ser només per a dones, malgrat que estes siguen les protagonistes: “una vaga general és una vaga general, i si la convoca el moviment feminista, només has de seguir les pautes del moviment. Que com a moviment social que és, clar que vas a trobar arguments a favor, en contra, i històries... Però des de les nostres posicions no generem confusió, no diguem que els homes no estan convocats, que han de seguir les pautes dels manifests, que hi ha molts”, assevera Teresa.

L’etern debat sobre la funció dels homes 

Rosa atén el telèfon mentre fa unes llentilles. Fa memòria de quan ella i les seues companyes feien vaga a l’empresa tèxtil Lois: “el dia que no anaves et llevaven de tots els llocs. I això repercutia en la paga d’estiu, de Nadal, contaves els diners que t’havien furtat i deies...no em compensa”. És fornera i no volia participar en la vaga laboral. “Jo crec que una vaga general han de fer-la tots, homes i dones. Un home hauria de demostrar que està a favor, que li pareix ètic que es faça eixa vaga, així és com que només es queixa al que li pica”, deia Rosa.

“I si esta vaga no fóra feminista i fóra per exemple reivindicant la lluita pels presos o pels immigrants?” reflexiona Maribel. “No hi hauria cap dubte, aniríem tots i totes. Però de qui seria el protagonisme? Ara, doncs, és de les dones”.

Maribel pensa que si els homes no secunden la vaga per donar protagonisme a les dones, el que estan aconseguint és restar-li força. “Una vaga general és el que és, i després parlem de matisos, que són els que li posa el feminisme. I feminismes hi ha molts, crec que cadascú hauria de mirar-se la seua pròpia ideologia i la seua forma d’estar. Jo no tinc per què pensar en el que diuen les institucions o els sindicats, jo ho mire des del meu punt de vista”.

No podem llevar-li a una vaga general el sentit de classe i descafeïnar una ferramenta tan important com eixa

A Teresa li molesta que els homes creen falsos debats aferrant-se als arguments de qualsevol dels feminismes. “Jo sóc de l’opinió que un úter no substitueix una consciència, són coses distintes, i no podem llevar-li a una vaga general el sentit de classe i descafeïnar una ferramenta tan important com eixa”. Remarca la importància dels altres sectors de la vaga (cures, consum, estudiantil), que són “el complement per a donar-li de veritat el sentit a una vaga convocada i encoratjada pel feminisme”.

Ana recorda que el feminisme és definit com la igualtat entre homes i dones, pel que qualsevol sexe pot ser feminista. “El que passa és que hi ha confusió, jo també la tenia. Es crea debat, com ha dit Maribel, perquè cadascú entén el feminisme com l’entén, el feminisme està claríssim però cadascú l’aplica a la seua conveniència. D’ahí que es creen diversos tipus de feminisme, com l’institucional o el de les classes més desprotegides”.

El que han de fer és col·laborar, i la millor manera és callant la boca, fent una vaga general amb tota la serietat del món
Teresa insisteix en el paper dels companys: “el que han de fer és col·laborar, i la millor manera és callant la boca, fent una vaga general amb tota la serietat del món i implicant-se al màxim en les altres parcel·les feministes que formen la vaga, amb les cures i el que siga necessari: en casa, amb els xiquets, els ancians, les tasques...perquè per a les dones és un dia de lluita i visibilització”. La companya es mostra indignada pels dubtes plantejats davant la vaga general pel fet de ser feminista. “Oblida’t dels cognoms, una vaga general és una vaga general. Que siga feminista significa que has d’embainar-te-la i deixar que les dones tinguen tot el protagonisme, estar de suport i punt”.

Àngels, sí que te clar que els homes no haurien de fer vaga perquè “si l'objectiu és que es veja el forat que deixen les dones sols es veu quan els homes segueixen i les dones no. En això no tinc dubte. Els homes s'han de quedar fent el que normalment fem nosaltres. La meua filla toca en l'orquestra de la Universitat de València, i allí han fet una iniciativa molt xula: està tocant tota l'orquestra, i de sobte les dones deixen de tocar, aleshores tot canvia, el so no és igual. Això és el que es pretén fer palés amb la vaga, i això significa que tot es pare”.  Per a Teresa deixar eixe buit i que es note ara mateix “no va a passar, és utòpic. Es podria plantejar tal vegada en un futur, però no ara. Moltes voltes guanyar xicotetes batalles és molt important”.

feminisme radical vs. feminisme institucional
Durant la conversa, sorgeix una certa gelosia cap a la institucionalització del feminisme i la condescendència que es genera dins del moviment per la mescla de diferents cerques de la igualtat. Maribel troba que “hi ha diferents punts de vista perquè hi ha molts feminismes, aleshores cadascú diu la seua”. Per a ella no cal seguir estrictament el que ha dit la institució o diferents feminismes, sinó posicionar-se des d’una postura pròpia.

“Cadascuna que reivindique el que vulga, però per a mi el moviment feminista ha de ser radical. Tenim l’enemic en casa, i em dóna igual el que convoquen els sindicats o rebutgen els polítics, això ja m’ho espere. Però hi ha moviments que em sembla que ofeguen el feminisme que jo defense”, expressa Teresa.

El feminisme que ix en els mitjans, que porta la veu cantant o la cara visible, és molt autocomplaent en molts aspectes
Ella creu que “el feminisme que ix en els mitjans, que porta la veu cantant o la cara visible, és molt autocomplaent en molts aspectes, i que almenys les feministes que es posicionen des d’un punt de vista llibertari o anarquista, o radical, des del que senten i volen, creuen i pensen, no poden deixar passar eixa complaença, perquè no val tot”. Presencia un ressorgir del feminisme, que fa que es visibilitze més i tinga més potència per diversos factors. Per a Teresa la gent jove que li dóna impuls és molt important, però troba que “hi ha col·lectius amb molta trajectòria als que el sistema acaba integrant, o que comencen a ser-hi adeptes, com ara el moviment LGTB o societats de dones que estan vivint de l’Estat des de fa molt”. Això és el que ella anomena “condescendència”.

No vull la igualtat per a fer-me guàrdia civil, o per anar a l’exèrcit”

Veu que hi ha risc que s’instrumentalitze la cerca de la igualtat. Per això adverteix: “cura amb els objectius, cal replantejar-ho tot una i una altra vegada. I no caure en el rotllo pactista, que ho volem tot i ho volem ja. Una companya em diu ‘no vull igualtat amb els homes quan es comporten com a bèsties”.“O no vull la igualtat per a fer-me guàrdia civil, o per anar a l’exèrcit”, afegeix Maribel.

“El sistema és pervers, ho engoleix tot i ho transforma”, continua la seua companya. Hi posa un exemple: “hi ha carceraris en les presons abusant de dones i violant-les gràcies a la llei d’igualtat que s’aplicà. Pretendre que l’Estat amb un gran Pacte d’Estat- una gran merda de Pacte d’Estat- ens va a resoldre el problema a les dones, o a les feministes, en la meua opinió és un error enorme. Hem d’anar a l’arrel de les coses, saber cap a on volem que vaja el feminisme”.

La vaga és un dia de llibertat, i, si damunt em possibilita l’acció amb dones, és una llibertat dolça, amable i gustosa, perquè m’apropa a elles”
En general, les dones amb qui hem tingut el gust de parlar coincideixen en que les feministes tenen molta faena i en que la vaga ha sigut un èxit. “Ha sigut la primera i era molt difícil, l’any que ve es farà tot molt millor”, exposa Maribel. Per a Meritxell “la vaga és un dia de llibertat, i, si damunt em possibilita l’acció amb dones, és una llibertat dolça, amable i gustosa, perquè m’apropa a elles”.

“A mi em sembla que estem en el camí i només pel fet de plantejar una vaga general feminista hem fet un pas endavant i hem visibilitzat el nostre poder. De poder, voler i fer. És una constatació que les dones estem ahí i no ens anem a conformar, ni agenollar-nos, ni a tragar. I només per això paga la pena, a veure si l’any que ve la convocatòria s’allarga als dies 8,9,10 i 11”, diu Teresa.

El 8 de març obri pas a un moviment feminista valencià més ample, divers i intergeneracional

Les conclusions de la coordinadora són també molt positives. Han pres la decisió de constituir-se en assemblea oberta permanent, i la conclusió general és clara: “el 8 de març obri pas a un moviment feminista valencià més ample, divers i intergeneracional”. Pensen que “ara es pot sincronitzar la diversitat de l’activisme feminista a València, i que cal continuar treballant conjuntament les reivindicacions d’aquest moviment social”.

L’èxit massiu d’aquesta vaga és una de les manifestacions de major afluència de la història de la ciutat i les organitzadores es mostren orgulloses del resultat d’un any de treball assembleari i horitzontal, que ha crescut per tot el territori valencià de forma autogestionada. Des d’ara es plantegen una trobada mensual per continuar treballant. 

1 Comentario
#13265 11:37 10/4/2018

Sí, ha conseguido un montón de cosas esta huelga. Por ejemplo que los convocantes de la huelga vean que es mejor poner las "manifas" fuera del horario laboral. Así la gente que no trabaja en función pública va a trabajar y luego hace como que secunda la huelga. Win-win.

Responder
3
0

Destacadas

Ganadería
Pastores de lobos

El lobo es el archienemigo histórico de la ganadería, pero existen formas de coexistir pacíficamente con este amenazado depredador. Es más, algunos ganaderos afirman que puede ofrecer beneficios económicos.

Guinea Ecuatorial
La vida en las fauces de la muerte
El autor hace una revisión histórica de los 50 años de independencia de Guinea Ecuatorial, a través de los regímenes de Macías y Obiang
Cine
La peste que nadie quiere oler
1

Menos mal que existe este cine que señala y hunde el dedo en la ranura para abrir una auténtica brecha en la verdad instituida, para desmontar el imaginario dominante.

El Salto TV
‘Cadenas globales de cuidados’, tercer programa de Periferias
El tercer episodio de Periferias se propone explicar cómo funciona una cadena en la que los trabajos de cuidados forman parte la parte invisible de la cadena de producción.
Migración
El Defensor del Pueblo investiga el “colapso” del sistema de citas para solicitar protección

El Defensor del Pueblo quiere conocer las medidas previstas para acabar con las largas esperas y condiciones que han de soportar los ciudadanos extranjeros que quieren iniciar los trámites para solicitar protección internacional en Madrid.

Últimas

Feminismos
Xenofeminismo: que florezcan un centenar de sexos

Cualquier teoría que haga de la “lo natural” una norma o un principio moral o político debe ser destuida. Llega el xenofeminismo, y va tomando fuerza. 

El Salto
El Salto gana cuatro galardones en los premios ÑH2018 a las revistas mejor diseñadas
El Salto es seleccionado entre las mejores revistas diseñadas de 2018 en los premios ÑH2018 obteniendo cuatro galardones