Desbordament violeta a la ciutat del Túria

Crònica d’un éxit anunciat, i no només a València.

 8M Valencia delantales
Mañana del 8M en Benimaclet, Valencia. Beatriz Badenas
Ahir per fi, com moltes esperàvem, es va sentir el treball de totes. No només la coordinadora feminista, també moltes associacions, col·lectius, colles, grups d’amigues, de veïnes, de mares a la porta de l’escola, de treballadores... fins cadascuna de nosaltres, hem treballat molt per arribar a comprovar el que vàrem veure ahir: que no som cinc o sis.

Malgrat els impediments que no tenen altres vagues generals, com la confusió creada pels sindicats no ficant-se d’acord amb la convocatòria, totes les accions previstes es varen portar endavant. Des de ben prompte es tallaren els accessos a la ciutat i s’activaren els llocs de cures, els piquets informatius ompliren els carrers, passejant sobretot vora els supermercats més coneguts per tal de recordar la vaga de consum.

A Benimaclet la policia, quasi més nombrosa que les manifestants, prop de les 10:30 del matí, va posar en pràctica una de les seues estratègies tancant el piquet en un dels seus carrers més xicotets. Tractaren d’identificar a totes les manifestants però algunes van aconseguir escapar-se per la fusteria que donava a l’altre carrer, gràcies a la solidaritat d’un veí que els obrí les portes. Això no va fer més que augmentar el nombre de manifestants, i ja més nombroses que la policia, se n’anaren cap al rectorat. Pel camí van creuar les treballadores de Benilimp, totes unides i amb els seus uniformes.

Cap a les 11:30 del matí, l’avinguda Blasco Ibañez començava a plenar-se de les dones que arribaven dels piquets informatius, les treballadores de la neteja de la universitat, les professores associades, les treballadores dels serveis públics de la Diputació de València, el personal de la universitat i, sobretot, de les estudiants. Les primeres en arribar patiren la repressió policial mentre intentaven accedir al Rectorat. Els policies colpejaren i espentaren les activistes, a una d’elles fins i tot l’estiraren dels cabells. Finalment, la unió de totes les manifestants feu la força suficient per a guanyar l’espai, amb crits i cançons feministes, com l’himne de la vaga “yo por ellas, ellas por mí”, o la cançó “I tu sols tu” del Diluvi. Malgrat els intents de la policia nacional d’impedir-ho, la multitud que reclamava drets acabà per tallar la calçada.

Concentració al rectorat de València cap a les dotze del matí.

“Disculpen les molèsties, ens estan assassinant”, “les dones estem amb les associades” o “feministes i anticapitalistes” són algunes de les consignes que s’escoltaven a les portes de l’edifici on es troba la màxima autoritat acadèmica. Fins i tot, a la seua arribada, el bloc comunista va reaccionar al clamor popular que li assenyalava que “hui són morades les nostres banderes”, i va haver d’abaixar les seues roges davant el rebuig de les manifestants, que no volien permetre que cap partit ni causa els llevara un protagonisme que els pertocava a les dones i que era ben merescut.

Les vaguistes finalment aconseguiren trencar el cordó policial i entrar dins del rectorat per fer una performance en homenatge a les dones de classe obrera. Abans d’això, però, el nou equip rectoral de la Universitat de València, havia eixit a manifestar el seu suport a la vaga feminista. La primera rectora de la història de la Universitat de València, Mavi Mestre, i del seu predecessor, Esteban Morcillo, van eixir de l’edifici posicionant-se a dalt de les escales, des d’on saludaren amb la mà separats de les manifestants per la pancarta d’algunes treballadores de la UV.

Després de les accions del matí, on les manifestants es trobaren tant lloances com rebuig, repressió policial, solidaritat veïnal, o cares de sorpresa, algunes anaren a dinar juntes al Jardí de Vivers. Prop de les 17h encetaren el camí cap al Parterre, on començava la manifestació, suposadament a les 18h. Hi havia tanta gent, però, que algunes no van poder començar a caminar fins una hora més tard. Les organitzadores es preocuparen de que tot transcorreguera en ordre i no col·lapsaren els carrers del centre. Al voltant de 100.000 persones recorregueren València, entre les que es mesclaren homes i dones pràcticament al llarg de totes les files de gent, sense respectar el principi que s’havia plantejat per part de les que prepararen aquesta reivindicació històrica: un bloc mixt, i un no mixt. El camí fins a la plaça de la Mare de Déu va estar marcat per la diversitat de formats artístics i d’expressió de suport que moltes de les assistents van posar en escena, contribuint a l’èxit de la jornada. I és que, la manifestació no només va destacar per la quantitat de gent que va assistir-hi, sinó per la part activa que les participants van exercir dins la mateixa. Algunes colles de muixerangues van aixecar torres en mig de la multitud, mentre els tabalets i les dolçaineres posaven la banda sonora al recorregut amb cançons populars valencianes i les batukades ambientaven alguns punts de la marxa amb un ritme que convidava a ballar. 


La majoria de les assistents va voler contribuir a que les principals avingudes de la ciutat es tinyaren de morat, no era estrany veure que moltes persones, de totes les edats i de diverses cultures, havien decidit tintar el seu monyo, ficar-se el fulard o el braçalet, pintar-se la cara o els llavis, disfressar-se o posar-se la jaqueta del simbòlic color. La llarga jornada plena d’alegria, esperança i esperit de lluita per pronunciar-se en contra del masclisme i el patriarcat va culminar amb la lectura d’un manifest.

Algunes van aprofitar l’ocasió per acabar la jornada disfrutant de l’obra Les Solidàries, i van omplir les butaques del Teatre Rialto per veure com les intèrprets tornaven a reivindicar, en un dia tan assenyalat com el 8 de març, el paper de les dones que van organitzar-se durant la II República i van fer front a la repressió franquista durant la Guerra Civil Espanyola. La companyia A Tiro Hecho, va dur a terme la representació sense els jocs de llums habituals a causa de la vaga. 

Altres van acabar la festa a la plaça de la Mare de Déu, que mai acabava de rebre gent. Tot el mon es va quedar una estona per tal de gaudir de música i alegria, després de tota una ofrena que no va ser de flors, sinó de somnis i esperances.

0 Comentarios

Destacadas

Refugiados
El duro invierno de las personas solicitantes de asilo
Los solicitantes de asilo dependen de las redes de solidaridad ante una administración que dificulta cada vez más su acceso a derechos
Violencia machista
Mapa: todas las concentraciones contra la violencia machista para este 25N
Cerca de 100 marchas recorrerán este domingo las calles con motivo del Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.
Opinión
Quemar los Objetivos de Desarrollo Sostenible para abonar una nueva agenda común global

Una minoría creciente de los movimientos sociales creemos que estamos frente a una auténtica crisis sistémica y global o, para ser más exactos, ante una civilización fallida en fase de colapso. ¿Cómo debe ser la agenda para afrontar el futuro?

Crímenes del franquismo
El Congreso aprueba por unanimidad tramitar la Ley estatal de bebés robados

El Pleno del Congreso de los Diputados aprueba por unanimidad tramitar la ley que abrirá los archivos de la Administración y la Iglesia para investigar los casos de bebés robados.

Energía
Endesa provoca 410 muertes prematuras por la quema de carbón

La empresa hispano italiana Endesa, presidida por Borja Prado, aparece en el sexto lugar del top 10 de empresas energéticas más nocivas publicado por la red europea Climate Action Network Europe.

África
África: el ascenso del imperialismo de las fronteras

Más de un siglo después del originario Reparto de África, los líderes europeos están imponiendo hoy nuevas formas de colonialismo en el continente, en forma de controles fronterizos militarizados.

Últimas

Libertad de expresión
España indemnizará con 8.000 euros a un activista del centro social Casas Viejas que denunció torturas
El Tribunal Europeo de Derechos Humanos condena a España por vulnerar la libertad de expresión del activista, que fue condenado al denunciar en rueda de prensa que sufrió torturas durante el desalojo del centro social de Sevilla.
Elecciones autonómicas
Debate 2D: pocas propuestas y mucho marketing político
El debate de Canal Sur con los candidatos y candidatas a la presidencia de la Junta de Andalucía recogió propuestas, cruces de acusaciones y algunos silencios.
Transfobia
Alexia Enséñanos, la nueva cara de la cruzada antigénero
"Alexia Enséñanos" nace como proyecto educativo pero las actuaciones de su creador, Salva Martí, la convierte en peligroso movimiento de adoctrinamiento
Ciencia
Espiritualidad Masterchef: terapias para la sociedad del rendimiento

Hace unos días una amiga me invitó a una sesión de Constelaciones Familiares. El reclamo rezaba lo siguiente: “Ante un bloqueo, una tensión, un conflicto… la lucha desgasta y nada soluciona. En cambio rendirse aplaca, destensa, serena… Cada quien decide de que manera actuar, que actitud tener y que decisión tomar”

Sector del juego
Podemos Extremadura denuncia la vulneración de la normativa sobre casas de apuestas

Según la formación morada, abundan las casas de apuestas cerca de centros educativos, al igual que se incumple la distancia mínima que deben guardar estos establecimientos entre sí.

Feminismos
Esto es lo que hay detrás de Freeda

Una de las redes sociales “feministas” más populares de los últimos tiempos es el ejemplo de las nuevas fronteras del pinkwashing corporativo y del marketing empresarial en Facebook. Con el dinero de la familia Berlusconi. El medio, de origen italiano, ha desembarcarcado con fuerza en España.