Desbordament violeta a la ciutat del Túria

Crònica d’un éxit anunciat, i no només a València.

 8M Valencia delantales
Mañana del 8M en Benimaclet, Valencia. Beatriz Badenas
Ahir per fi, com moltes esperàvem, es va sentir el treball de totes. No només la coordinadora feminista, també moltes associacions, col·lectius, colles, grups d’amigues, de veïnes, de mares a la porta de l’escola, de treballadores... fins cadascuna de nosaltres, hem treballat molt per arribar a comprovar el que vàrem veure ahir: que no som cinc o sis.

Malgrat els impediments que no tenen altres vagues generals, com la confusió creada pels sindicats no ficant-se d’acord amb la convocatòria, totes les accions previstes es varen portar endavant. Des de ben prompte es tallaren els accessos a la ciutat i s’activaren els llocs de cures, els piquets informatius ompliren els carrers, passejant sobretot vora els supermercats més coneguts per tal de recordar la vaga de consum.

A Benimaclet la policia, quasi més nombrosa que les manifestants, prop de les 10:30 del matí, va posar en pràctica una de les seues estratègies tancant el piquet en un dels seus carrers més xicotets. Tractaren d’identificar a totes les manifestants però algunes van aconseguir escapar-se per la fusteria que donava a l’altre carrer, gràcies a la solidaritat d’un veí que els obrí les portes. Això no va fer més que augmentar el nombre de manifestants, i ja més nombroses que la policia, se n’anaren cap al rectorat. Pel camí van creuar les treballadores de Benilimp, totes unides i amb els seus uniformes.

Cap a les 11:30 del matí, l’avinguda Blasco Ibañez començava a plenar-se de les dones que arribaven dels piquets informatius, les treballadores de la neteja de la universitat, les professores associades, les treballadores dels serveis públics de la Diputació de València, el personal de la universitat i, sobretot, de les estudiants. Les primeres en arribar patiren la repressió policial mentre intentaven accedir al Rectorat. Els policies colpejaren i espentaren les activistes, a una d’elles fins i tot l’estiraren dels cabells. Finalment, la unió de totes les manifestants feu la força suficient per a guanyar l’espai, amb crits i cançons feministes, com l’himne de la vaga “yo por ellas, ellas por mí”, o la cançó “I tu sols tu” del Diluvi. Malgrat els intents de la policia nacional d’impedir-ho, la multitud que reclamava drets acabà per tallar la calçada.

Concentració al rectorat de València cap a les dotze del matí.

“Disculpen les molèsties, ens estan assassinant”, “les dones estem amb les associades” o “feministes i anticapitalistes” són algunes de les consignes que s’escoltaven a les portes de l’edifici on es troba la màxima autoritat acadèmica. Fins i tot, a la seua arribada, el bloc comunista va reaccionar al clamor popular que li assenyalava que “hui són morades les nostres banderes”, i va haver d’abaixar les seues roges davant el rebuig de les manifestants, que no volien permetre que cap partit ni causa els llevara un protagonisme que els pertocava a les dones i que era ben merescut.

Les vaguistes finalment aconseguiren trencar el cordó policial i entrar dins del rectorat per fer una performance en homenatge a les dones de classe obrera. Abans d’això, però, el nou equip rectoral de la Universitat de València, havia eixit a manifestar el seu suport a la vaga feminista. La primera rectora de la història de la Universitat de València, Mavi Mestre, i del seu predecessor, Esteban Morcillo, van eixir de l’edifici posicionant-se a dalt de les escales, des d’on saludaren amb la mà separats de les manifestants per la pancarta d’algunes treballadores de la UV.

Després de les accions del matí, on les manifestants es trobaren tant lloances com rebuig, repressió policial, solidaritat veïnal, o cares de sorpresa, algunes anaren a dinar juntes al Jardí de Vivers. Prop de les 17h encetaren el camí cap al Parterre, on començava la manifestació, suposadament a les 18h. Hi havia tanta gent, però, que algunes no van poder començar a caminar fins una hora més tard. Les organitzadores es preocuparen de que tot transcorreguera en ordre i no col·lapsaren els carrers del centre. Al voltant de 100.000 persones recorregueren València, entre les que es mesclaren homes i dones pràcticament al llarg de totes les files de gent, sense respectar el principi que s’havia plantejat per part de les que prepararen aquesta reivindicació històrica: un bloc mixt, i un no mixt. El camí fins a la plaça de la Mare de Déu va estar marcat per la diversitat de formats artístics i d’expressió de suport que moltes de les assistents van posar en escena, contribuint a l’èxit de la jornada. I és que, la manifestació no només va destacar per la quantitat de gent que va assistir-hi, sinó per la part activa que les participants van exercir dins la mateixa. Algunes colles de muixerangues van aixecar torres en mig de la multitud, mentre els tabalets i les dolçaineres posaven la banda sonora al recorregut amb cançons populars valencianes i les batukades ambientaven alguns punts de la marxa amb un ritme que convidava a ballar. 


La majoria de les assistents va voler contribuir a que les principals avingudes de la ciutat es tinyaren de morat, no era estrany veure que moltes persones, de totes les edats i de diverses cultures, havien decidit tintar el seu monyo, ficar-se el fulard o el braçalet, pintar-se la cara o els llavis, disfressar-se o posar-se la jaqueta del simbòlic color. La llarga jornada plena d’alegria, esperança i esperit de lluita per pronunciar-se en contra del masclisme i el patriarcat va culminar amb la lectura d’un manifest.

Algunes van aprofitar l’ocasió per acabar la jornada disfrutant de l’obra Les Solidàries, i van omplir les butaques del Teatre Rialto per veure com les intèrprets tornaven a reivindicar, en un dia tan assenyalat com el 8 de març, el paper de les dones que van organitzar-se durant la II República i van fer front a la repressió franquista durant la Guerra Civil Espanyola. La companyia A Tiro Hecho, va dur a terme la representació sense els jocs de llums habituals a causa de la vaga. 

Altres van acabar la festa a la plaça de la Mare de Déu, que mai acabava de rebre gent. Tot el mon es va quedar una estona per tal de gaudir de música i alegria, després de tota una ofrena que no va ser de flors, sinó de somnis i esperances.

Relacionadas

Huelga feminista
CNT escucha al movimiento feminista y convocará huelga el 8 de marzo

La Confederación Nacional del Trabajo anuncia que convocará una huelga de 24 horas durante la huelga feminista. CGT tomará la decisión en un congreso a finales de enero, aunque todo apunta a que volverá a sumarse a la convocatoria de huelga.

Huelga feminista
CC OO y UGT volverán a convocar paros parciales, y no huelga, el 8 de marzo

Los secretarios generales de UGT y CC OO apuestan en un comunicado conjunto por una “movilización en tres frentes” que culminará el 8 de marzo con la convocatoria de paros parciales. 

Feminismos
Feministes de València s’autoinculpen del 8M

Les feministes han acudit a la Delegació de Govern per a presentar la seua autoinculpació com a piqueteres. L’acció s’ha organitzat per a fer palés que fins al moment i després de quasi deu mesos no s’han retirat les multes a companyes que participaren en la vaga feminista del 8M. Les dotze multes interposades durant la vaga feminista per participar en piquets informatius ascendeixen a més de 6.000 euros.

Huelga feminista
Una campaña denuncia la criminalización de la huelga feminista
El Espai Feminista de Sants pide el respaldo de las organizaciones que apoyaron la huelga feminista para hacer visibles las sanciones a las activistas.
0 Comentarios

Destacadas

Brasil
Flávio Bolsonaro contrató a la mujer y a la hija del principal sospechoso del asesinato de Marielle Franco

El hijo del presidente brasileño está vinculado a un capitán de la policía que se encuentra huido de la justicia y al que la Fiscalía considera el hombre fuerte de la Oficina del Crimen, organización detrás del asesinato de la diputada ecologista Marielle Franco.

Amazonía
El pulmón puede tener cáncer

Hoy, la ultraderecha está en el poder en Brasil, país que tiene en sus fronteras la mayor parte de la Amazonía, el pulmón verde del planeta. Y este hecho puede ser el cáncer definitivo que mate esa cuenca de enorme biodiversidad.

Feminismos
María Bastarós, feminista poliédrica

La activista, historiadora y escritora maña María Bastarós está presente en las librerías por partida doble. Acaba de publicar su primera novela, Historia de España contada a las niñas, y firma junto a Nacho M. Segarra Herstory, un manual ilustrado que recorre la historia de las mujeres desde la prehistoria hasta el movimiento #MeToo.

Últimas

Represión
Suspenden la pena de cárcel de Jorge Jiménez, de Distrito 14

Jorge Jiménez fue condenado a siete meses de cárcel y 1.200 euros de indemnización a un agente de policía que le acusó de lesionarle cuando intentaba evitar un desahucio en Villa de Vallecas en 2016. El activista, que desmiente la agresión, se negó a pagarle un euro al agente de policía.

Artículo 155
Algunas puntualizaciones al acuerdo de la Asamblea de Extremadura sobre la aplicación del 155 en Cataluña
2

El apoyo a la extravagante propuesta del PP extremeño por parte del PSOE supone un obstáculo a la política de distensión con Cataluña de Pedro Sánchez, pero sobre todo deja en ridículo a la Junta de Extremadura.