Desbordament violeta a la ciutat del Túria

Crònica d’un éxit anunciat, i no només a València.

 8M Valencia delantales
Mañana del 8M en Benimaclet, Valencia. Beatriz Badenas
Ahir per fi, com moltes esperàvem, es va sentir el treball de totes. No només la coordinadora feminista, també moltes associacions, col·lectius, colles, grups d’amigues, de veïnes, de mares a la porta de l’escola, de treballadores... fins cadascuna de nosaltres, hem treballat molt per arribar a comprovar el que vàrem veure ahir: que no som cinc o sis.

Malgrat els impediments que no tenen altres vagues generals, com la confusió creada pels sindicats no ficant-se d’acord amb la convocatòria, totes les accions previstes es varen portar endavant. Des de ben prompte es tallaren els accessos a la ciutat i s’activaren els llocs de cures, els piquets informatius ompliren els carrers, passejant sobretot vora els supermercats més coneguts per tal de recordar la vaga de consum.

A Benimaclet la policia, quasi més nombrosa que les manifestants, prop de les 10:30 del matí, va posar en pràctica una de les seues estratègies tancant el piquet en un dels seus carrers més xicotets. Tractaren d’identificar a totes les manifestants però algunes van aconseguir escapar-se per la fusteria que donava a l’altre carrer, gràcies a la solidaritat d’un veí que els obrí les portes. Això no va fer més que augmentar el nombre de manifestants, i ja més nombroses que la policia, se n’anaren cap al rectorat. Pel camí van creuar les treballadores de Benilimp, totes unides i amb els seus uniformes.

Cap a les 11:30 del matí, l’avinguda Blasco Ibañez començava a plenar-se de les dones que arribaven dels piquets informatius, les treballadores de la neteja de la universitat, les professores associades, les treballadores dels serveis públics de la Diputació de València, el personal de la universitat i, sobretot, de les estudiants. Les primeres en arribar patiren la repressió policial mentre intentaven accedir al Rectorat. Els policies colpejaren i espentaren les activistes, a una d’elles fins i tot l’estiraren dels cabells. Finalment, la unió de totes les manifestants feu la força suficient per a guanyar l’espai, amb crits i cançons feministes, com l’himne de la vaga “yo por ellas, ellas por mí”, o la cançó “I tu sols tu” del Diluvi. Malgrat els intents de la policia nacional d’impedir-ho, la multitud que reclamava drets acabà per tallar la calçada.

Concentració al rectorat de València cap a les dotze del matí.

“Disculpen les molèsties, ens estan assassinant”, “les dones estem amb les associades” o “feministes i anticapitalistes” són algunes de les consignes que s’escoltaven a les portes de l’edifici on es troba la màxima autoritat acadèmica. Fins i tot, a la seua arribada, el bloc comunista va reaccionar al clamor popular que li assenyalava que “hui són morades les nostres banderes”, i va haver d’abaixar les seues roges davant el rebuig de les manifestants, que no volien permetre que cap partit ni causa els llevara un protagonisme que els pertocava a les dones i que era ben merescut.

Les vaguistes finalment aconseguiren trencar el cordó policial i entrar dins del rectorat per fer una performance en homenatge a les dones de classe obrera. Abans d’això, però, el nou equip rectoral de la Universitat de València, havia eixit a manifestar el seu suport a la vaga feminista. La primera rectora de la història de la Universitat de València, Mavi Mestre, i del seu predecessor, Esteban Morcillo, van eixir de l’edifici posicionant-se a dalt de les escales, des d’on saludaren amb la mà separats de les manifestants per la pancarta d’algunes treballadores de la UV.

Després de les accions del matí, on les manifestants es trobaren tant lloances com rebuig, repressió policial, solidaritat veïnal, o cares de sorpresa, algunes anaren a dinar juntes al Jardí de Vivers. Prop de les 17h encetaren el camí cap al Parterre, on començava la manifestació, suposadament a les 18h. Hi havia tanta gent, però, que algunes no van poder començar a caminar fins una hora més tard. Les organitzadores es preocuparen de que tot transcorreguera en ordre i no col·lapsaren els carrers del centre. Al voltant de 100.000 persones recorregueren València, entre les que es mesclaren homes i dones pràcticament al llarg de totes les files de gent, sense respectar el principi que s’havia plantejat per part de les que prepararen aquesta reivindicació històrica: un bloc mixt, i un no mixt. El camí fins a la plaça de la Mare de Déu va estar marcat per la diversitat de formats artístics i d’expressió de suport que moltes de les assistents van posar en escena, contribuint a l’èxit de la jornada. I és que, la manifestació no només va destacar per la quantitat de gent que va assistir-hi, sinó per la part activa que les participants van exercir dins la mateixa. Algunes colles de muixerangues van aixecar torres en mig de la multitud, mentre els tabalets i les dolçaineres posaven la banda sonora al recorregut amb cançons populars valencianes i les batukades ambientaven alguns punts de la marxa amb un ritme que convidava a ballar. 


La majoria de les assistents va voler contribuir a que les principals avingudes de la ciutat es tinyaren de morat, no era estrany veure que moltes persones, de totes les edats i de diverses cultures, havien decidit tintar el seu monyo, ficar-se el fulard o el braçalet, pintar-se la cara o els llavis, disfressar-se o posar-se la jaqueta del simbòlic color. La llarga jornada plena d’alegria, esperança i esperit de lluita per pronunciar-se en contra del masclisme i el patriarcat va culminar amb la lectura d’un manifest.

Algunes van aprofitar l’ocasió per acabar la jornada disfrutant de l’obra Les Solidàries, i van omplir les butaques del Teatre Rialto per veure com les intèrprets tornaven a reivindicar, en un dia tan assenyalat com el 8 de març, el paper de les dones que van organitzar-se durant la II República i van fer front a la repressió franquista durant la Guerra Civil Espanyola. La companyia A Tiro Hecho, va dur a terme la representació sense els jocs de llums habituals a causa de la vaga. 

Altres van acabar la festa a la plaça de la Mare de Déu, que mai acabava de rebre gent. Tot el mon es va quedar una estona per tal de gaudir de música i alegria, després de tota una ofrena que no va ser de flors, sinó de somnis i esperances.

Relacionadas

Huelga feminista
La revolución ya es feminista
El éxito del 8 de marzo sitúa al movimiento feminista como agente incuestionable en la coyuntura política: claves para entender el proceso que lo ha hecho posible
Huelga general
Decálogo para quien no participe en una huelga
Manifestaciones masivas pero bajo paro laboral. Dedicado a esas personas que empatizan con la causa de una huelga pero continúan trabajando.
Huelga feminista
Tras el ocho de marzo, ¿los hombres qué?
4

El papel asignado a los hombres el día de la huelga debiera ser el que asumiéramos todos los días del año. Que el grito de ese día nos retumbe durante todo el año en los tímpanos es lo deseable. Porque ante el machismo largamente interiorizado nuestra vacuna debe ser diaria.

0 Comentarios

Destacadas

Música
Evaristo: “Yo no canto de okupación porque siempre he vivido de alquiler y he sobrevivido a dos hipotecas”

Asegura Evaristo que su madre nunca ha ido a verle a un concierto, aunque le han llegado noticias de lo que su hijo hace sobre el escenario. Entre otras cosas, el regreso de La Polla Records con cuatro actuaciones y una canción nueva hará posible que la señora lo compruebe de primera mano.

Violencia sexual
“Las multinacionales del coltán arman a quienes violan a las mujeres”
La defensora de los derechos humanos, Caddy Adzuba, lleva años denunciando la violencia sexual como arma de guerra en el largo conflicto que sufre la República Democrática del Congo
Arte
Bobby Baker, una artista de andar por casa con mucho que contar

Una exposición retrospectiva resume la trayectoria de la artista británica Bobby Baker, marcada por dos constantes: la preocupación por lo cotidiano y un humor irresistible.

Insólita Península
Madrigal de la Vera, el puente sin metáfora
1

Los romanos, convencidos de que era una buena idea comunicar su imperio con calzadas, se dedicaron a construir puentes por toda la Península. De aquel ejercicio han quedado entre nosotros puentes romanos y puentes de origen romano.

Últimas

Cambio climático
15M Climático
Decenas de miles de voces en toda España gritaron a coro "No hay planeta B" el pasado 15 de marzo. El llamado "15M climático", se convirtió en un día histórico para el ecologismo
Medio ambiente
“El concepto occidental excluye otras formas de progreso”
Entrevistamos al periodista peruano Joseph Zárate que presenta ‘Guerras del interior’, una recopilación de crónicas sobre conflictos medioambientales.
Huelga general
Decálogo para quien no participe en una huelga
Manifestaciones masivas pero bajo paro laboral. Dedicado a esas personas que empatizan con la causa de una huelga pero continúan trabajando.
Eléctricas
Usagre, capital europea de la energía solar

La Transición Energética en Extremadura marca como primer hito la planta fotovoltaica de Iberdrola en Usagre, la que será la instalación de energía solar más grande de Europa. Algunos especialistas consultados, sin embargo, mantienen serias objeciones al modelo implementado de transformación hacia energías limpias.